https://www.3cat.cat/3cat/en-guardia/ Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h. 61 Fri, 08 Sep 2006 12:11:00 +0200 Fri, 29 Aug 2025 21:52:59 +0200 ca Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA Catalunya Ràdio Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA crpodcast@catradio.cat Catalunya Ràdio https://img.3cat.cat/multimedia/jpg/7/5/1725627457657.jpg https://www.3cat.cat/3cat/en-guardia/ Enric Calpena sempre et fa estar "En guàrdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cleòpatra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgació històrica dels episodis claus de la història. Un programa guardonat amb el Premi Ràdio Associació i el Premi Òmnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h. no Podcasting Government no Capítol 1224. Un dels enginyers de més fama arreu del món en el darrer terç del segle XIX va ser el francès Alexandre Gustave Eiffel. A banda de la famosa torre de París que duu el seu nom, Eiffel va aportar moltes innovacions en la tècnica constructiva dels ponts de ferro portàtils, que es podien fabricar en un taller per traslladar-los posteriorment a l'emplaçament definitiu. Moltes d'aquestes estructures van anar destinades a Catalunya. Entre el 1876 i el 1878, l'empresa Eiffel et Compagnie va alçar les armadures de 85 ponts de la línia ferroviària de Girona a Portbou, i de tres ponts destinats al casc urbà de Girona, mentre que el 1888 en va fer un altre que es va instal·lar a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Lluïsa Amenós, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, autora del llibre "L'enginy d'Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888)". Sun, 12 Oct 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1224. Un dels enginyers de més fama arreu del món en el darrer terç del segle XIX va ser el francès Alexandre Gustave Eiffel. A banda de la famosa torre de París que duu el seu nom, Eiffel va aportar moltes innovacions en la tècnica constructiva dels ponts de ferro portàtils, que es podien fabricar en un taller per traslladar-los posteriorment a l'emplaçament definitiu. Moltes d'aquestes estructures van anar destinades a Catalunya. Entre el 1876 i el 1878, l'empresa Eiffel et Compagnie va alçar les armadures de 85 ponts de la línia ferroviària de Girona a Portbou, i de tres ponts destinats al casc urbà de Girona, mentre que el 1888 en va fer un altre que es va instal·lar a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Lluïsa Amenós, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, autora del llibre "L'enginy d'Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888)". no mp3/9/7/1759921514279.mp3 00:53:30 Capítol 1223. A la Barcelona de la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, hi va haver diversos monestirs femenins que van tenir esclaves al seu servei. Eren dones sense personalitat jurídica, que en alguns casos eren propietat d'algunes de les religioses. Quatre dels monestirs en què consta que hi va haver dones esclaves figuraven entre els més importants de la ciutat en aquella època: eren el de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, el de Santa Maria de Pedralbes, el de Sant Pere de les Puel·les i el de Santa Maria de Valldonzella. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Emi Turull Pibernat, doctora en Història per la UPF amb la tesi "L'Església catòlica i l'esclavitud: esclaves als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495)", màster en Història del Món per la UPF i graduada en Humanitats per la UOC. Sat, 11 Oct 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1223. A la Barcelona de la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, hi va haver diversos monestirs femenins que van tenir esclaves al seu servei. Eren dones sense personalitat jurídica, que en alguns casos eren propietat d'algunes de les religioses. Quatre dels monestirs en què consta que hi va haver dones esclaves figuraven entre els més importants de la ciutat en aquella època: eren el de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, el de Santa Maria de Pedralbes, el de Sant Pere de les Puel·les i el de Santa Maria de Valldonzella. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Emi Turull Pibernat, doctora en Història per la UPF amb la tesi "L'Església catòlica i l'esclavitud: esclaves als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495)", màster en Història del Món per la UPF i graduada en Humanitats per la UOC. no mp3/4/5/1759921228154.mp3 00:56:57 Capítol 1222. En el context dels diversos processos revolucionaris que va viure Europa al voltant del 1848 i en ple procés de construcció dels estats nació, a la península italiana va esclatar una primera guerra d'independència. En resposta als aixecaments populars que hi havia hagut a Milà i a Venècia, el rei Carles Albert de Sardenya va declarar la guerra a Àustria, que controlava bona part del nord d'Itàlia. En paral·lel, diversos estats italians adoptaven constitucions de caràcter liberal. Aquesta situació tan efervescent arreu de la península va culminar amb un experiment democràtic de primer ordre: l'establiment d'una república Romana que va durar cinc mesos, entre el 9 de febrer i el 4 de juliol de 1849, i que va suposar un moment culminant del Risorgimento. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Sun, 05 Oct 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1222. En el context dels diversos processos revolucionaris que va viure Europa al voltant del 1848 i en ple procés de construcció dels estats nació, a la península italiana va esclatar una primera guerra d'independència. En resposta als aixecaments populars que hi havia hagut a Milà i a Venècia, el rei Carles Albert de Sardenya va declarar la guerra a Àustria, que controlava bona part del nord d'Itàlia. En paral·lel, diversos estats italians adoptaven constitucions de caràcter liberal. Aquesta situació tan efervescent arreu de la península va culminar amb un experiment democràtic de primer ordre: l'establiment d'una república Romana que va durar cinc mesos, entre el 9 de febrer i el 4 de juliol de 1849, i que va suposar un moment culminant del Risorgimento. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. no mp3/6/9/1759238704796.mp3 00:53:44 Capítol 1221. A la fi de la Guerra Civil, un dels molts fronts en els quals va actuar la repressió franquista va ser la depuració de funcionaris en tots els nivells de l'administració, també a les corporacions locals i provincials. La dictadura va iniciar un procés de detecció i destitució de persones desafectes al nou règim. Per assegurar-se la lleialtat política i ideològica dels treballadors públics, es premiaven les famílies dels que havien lluitat amb el bàndol sollevat, així com aquells que s'havien significat a favor dels rebels en zona republicana. L'Ajuntament de Barcelona va viure de manera molt intensa un procés de depuració que també va servir per ajustar plantilles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Gil Garrusta, Dr. en Història per la UB i professor d'Història Contemporània i Món Actual a la UOC. També és autor del llibre "Barcelona al servei del 'Nuevo Estado'. Depuració a l'Ajuntament durant el primer franquisme", d'Eumo Editorial. Sat, 04 Oct 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1221. A la fi de la Guerra Civil, un dels molts fronts en els quals va actuar la repressió franquista va ser la depuració de funcionaris en tots els nivells de l'administració, també a les corporacions locals i provincials. La dictadura va iniciar un procés de detecció i destitució de persones desafectes al nou règim. Per assegurar-se la lleialtat política i ideològica dels treballadors públics, es premiaven les famílies dels que havien lluitat amb el bàndol sollevat, així com aquells que s'havien significat a favor dels rebels en zona republicana. L'Ajuntament de Barcelona va viure de manera molt intensa un procés de depuració que també va servir per ajustar plantilles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Gil Garrusta, Dr. en Història per la UB i professor d'Història Contemporània i Món Actual a la UOC. També és autor del llibre "Barcelona al servei del 'Nuevo Estado'. Depuració a l'Ajuntament durant el primer franquisme", d'Eumo Editorial. no mp3/9/3/1759238706239.mp3 00:55:11 Capítol 1220. A finals del segle V abans de Crist, coincidint amb la crisi de la democràcia i el declivi del poder d'Atenes, la política d'aquesta polis grega va estar marcada per les accions d'un personatge tan valerós com insolent i provocador. L'estadista i general atenenc Alcibíades va encarnar els perills d'avantposar l'ambició personal per sobre de l'interès comú, que el van fer oscil·lar entre la glòria i el desastre, arrossegat per l'ambició. Va trair la pàtria i va ser proscrit dues vegades. Aquestes intrigues van afectar el destí d'Atenes en episodis clau de la història, en especial la guerra del Peloponès, en la qual va arribar a lluitar en els dos bàndols. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 28 Sep 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1220. A finals del segle V abans de Crist, coincidint amb la crisi de la democràcia i el declivi del poder d'Atenes, la política d'aquesta polis grega va estar marcada per les accions d'un personatge tan valerós com insolent i provocador. L'estadista i general atenenc Alcibíades va encarnar els perills d'avantposar l'ambició personal per sobre de l'interès comú, que el van fer oscil·lar entre la glòria i el desastre, arrossegat per l'ambició. Va trair la pàtria i va ser proscrit dues vegades. Aquestes intrigues van afectar el destí d'Atenes en episodis clau de la història, en especial la guerra del Peloponès, en la qual va arribar a lluitar en els dos bàndols. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. no mp3/9/0/1758626132709.mp3 00:55:45 Capítol 1219. A finals de la dècada dels seixanta i durant la primera meitat dels setanta, els partits i les organitzacions que lluitaven contra la dictadura franquista van recuperar la unitat d'acció que no havien tingut en les dècades posteriors a la Guerra Civil. Van sorgir plataformes antifranquistes que volien abastar l'espectre polític i social. Les discrepàncies i les estratègies partidistes es van aparcar momentàniament, però no van trigar a reaparèixer amb l'inici de la Transició. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Colomines, professor titular d'Història Contemporània a la UB, director de la càtedra Josep Termes d'Història, Identitats i Humanitats Digitals i autor del llibre "Amnistia i llibertat!" de la col·lecció Dies que han fet Catalunya. Sat, 27 Sep 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1219. A finals de la dècada dels seixanta i durant la primera meitat dels setanta, els partits i les organitzacions que lluitaven contra la dictadura franquista van recuperar la unitat d'acció que no havien tingut en les dècades posteriors a la Guerra Civil. Van sorgir plataformes antifranquistes que volien abastar l'espectre polític i social. Les discrepàncies i les estratègies partidistes es van aparcar momentàniament, però no van trigar a reaparèixer amb l'inici de la Transició. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Colomines, professor titular d'Història Contemporània a la UB, director de la càtedra Josep Termes d'Història, Identitats i Humanitats Digitals i autor del llibre "Amnistia i llibertat!" de la col·lecció Dies que han fet Catalunya. no mp3/3/0/1758625829803.mp3 00:54:27 Capítol 1218. Durant la prehistòria es van començar a posar les bases del comportament social i cultural de l'espècie humana i, per tant, també les pràctiques de conducta i de domini ideològic que al llarg de la història han afectat especialment les dones. Per diferències en l'alimentació i en la divisió sexual del treball, sembla que l'inici de la desigualtat de les dones podria situar-se cap a mitjans del neolític. Les evidències arqueològiques i la iconografia descoberta permeten deduir aspectes clau de com era la vida de les dones en la prehistòria als actuals Països Catalans. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'arqueòloga Paula Jardón Giner, doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i membre del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials i de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV. Sun, 21 Sep 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1218. Durant la prehistòria es van començar a posar les bases del comportament social i cultural de l'espècie humana i, per tant, també les pràctiques de conducta i de domini ideològic que al llarg de la història han afectat especialment les dones. Per diferències en l'alimentació i en la divisió sexual del treball, sembla que l'inici de la desigualtat de les dones podria situar-se cap a mitjans del neolític. Les evidències arqueològiques i la iconografia descoberta permeten deduir aspectes clau de com era la vida de les dones en la prehistòria als actuals Països Catalans. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'arqueòloga Paula Jardón Giner, doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i membre del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials i de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV. no mp3/7/5/1758028535157.mp3 00:56:04 Capítol 1217. Hi ha proves de l'existència de càncer en mòmies de fa més de 3.000 anys de l'antic Egipte, i continua més present que mai al segle XXI. Encara que els primers tractaments fossin gairebé esotèrics, de mica en mica es van anar posant algunes de les bases científiques de la medicina moderna. Els grans avenços en la investigació oncològica han anat lligats als esdeveniments més importants de cada època. Sens dubte, un dels moments en què el tractament del càncer va experimentar més progressos va ser entre el segle XIX i el XX, quan l'oncologia encara no era una especialitat mèdica com a tal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Mariano Monzo, catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina de la UB, expert en oncologia molecular i autor del llibre "La lluita contra el càncer: Tres mil anys d'una història de progressos", editat amb fins benèfics per la Fundació Oncolliga Girona. Sat, 20 Sep 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1217. Hi ha proves de l'existència de càncer en mòmies de fa més de 3.000 anys de l'antic Egipte, i continua més present que mai al segle XXI. Encara que els primers tractaments fossin gairebé esotèrics, de mica en mica es van anar posant algunes de les bases científiques de la medicina moderna. Els grans avenços en la investigació oncològica han anat lligats als esdeveniments més importants de cada època. Sens dubte, un dels moments en què el tractament del càncer va experimentar més progressos va ser entre el segle XIX i el XX, quan l'oncologia encara no era una especialitat mèdica com a tal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Mariano Monzo, catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina de la UB, expert en oncologia molecular i autor del llibre "La lluita contra el càncer: Tres mil anys d'una història de progressos", editat amb fins benèfics per la Fundació Oncolliga Girona. no mp3/9/2/1758028537029.mp3 00:55:23 Capítol 1216. Més enllà de la coneguda participació de soldats del Rif en el bàndol franquista, que es va sollevar el 18 de juliol de 1936, durant tota la Guerra Civil l'exèrcit republicà també va comptar amb brigadistes del món àrab. Algèria, el Marroc, Palestina, Egipte o l'Iraq, països en plena transformació marcats per la qüestió colonial, la recomposició de les esquerres i l'ascens dels feixismes, van emprendre diverses iniciatives solidàries amb la República espanyola, incloent-hi l'enviament de diners i armes. Encara que la xifra de combatents que van viatjar a la Península des dels països àrabs per lluitar amb les Brigades Internacionals és difícil de precisar, podrien haver estat entre set-centes i mil persones. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Almodóvar, periodista, documentalista i investigador especialitzat en el món àrab. Sun, 14 Sep 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1216. Més enllà de la coneguda participació de soldats del Rif en el bàndol franquista, que es va sollevar el 18 de juliol de 1936, durant tota la Guerra Civil l'exèrcit republicà també va comptar amb brigadistes del món àrab. Algèria, el Marroc, Palestina, Egipte o l'Iraq, països en plena transformació marcats per la qüestió colonial, la recomposició de les esquerres i l'ascens dels feixismes, van emprendre diverses iniciatives solidàries amb la República espanyola, incloent-hi l'enviament de diners i armes. Encara que la xifra de combatents que van viatjar a la Península des dels països àrabs per lluitar amb les Brigades Internacionals és difícil de precisar, podrien haver estat entre set-centes i mil persones. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Almodóvar, periodista, documentalista i investigador especialitzat en el món àrab. no mp3/8/9/1757346929698.mp3 00:54:18 Capítol 1215. El darwinisme i els seus detractors. Les teories científiques, per revolucionàries que siguin, no neixen mai soles i aïllades; sempre apareixen en una societat que comparteix uns paradigmes i unes idees establertes des de temps enrere, i normalment no són acceptades amb facilitat. El 1859, amb la publicació de "L'origen de les espècies", Charles Darwin va sacsejar les bases religioses i culturals de l'època. La idea darwiniana de l'evolució, de fet, va ser una de les més atacades, reformulades i posteriorment reforçades de la història de la ciència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "100 protagonistes de la història de la ciència" i "La història de la ciència com mai te l'han explicat". Sat, 13 Sep 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1215. El darwinisme i els seus detractors. Les teories científiques, per revolucionàries que siguin, no neixen mai soles i aïllades; sempre apareixen en una societat que comparteix uns paradigmes i unes idees establertes des de temps enrere, i normalment no són acceptades amb facilitat. El 1859, amb la publicació de "L'origen de les espècies", Charles Darwin va sacsejar les bases religioses i culturals de l'època. La idea darwiniana de l'evolució, de fet, va ser una de les més atacades, reformulades i posteriorment reforçades de la història de la ciència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "100 protagonistes de la història de la ciència" i "La història de la ciència com mai te l'han explicat". no mp3/2/0/1757346628902.mp3 00:55:42 Capítol 1214. L'any 1588, el rei Felip II es va proposar envair Anglaterra, en el que es va plantejar gairebé com una croada per combatre el protestantisme. Aquesta iniciativa de la monarquia hispànica va ser anomenada l'empresa d'Anglaterra, o la gran armada, tot i que un cop consumada la seva derrota va passar a ser coneguda de manera burlesca com l'Armada Invencible, un terme encunyat per Petruccio Ubaldini, mercenari italià al servei d'Elisabet I. Catalunya es va implicar de diverses maneres en la mobilització per part de la monarquia, amb recursos diplomàtics, militars, comercials i fins i tot religiosos, amb l'objectiu de derrocar la reina Tudor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Pérez Gómez, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, editor i historiador, autor del llibre "Catalunya i l'Armada Invencible. L'aportació catalana a l'empresa d'Anglaterra", editat per la Fundació Noguera. Sun, 07 Sep 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1214. L'any 1588, el rei Felip II es va proposar envair Anglaterra, en el que es va plantejar gairebé com una croada per combatre el protestantisme. Aquesta iniciativa de la monarquia hispànica va ser anomenada l'empresa d'Anglaterra, o la gran armada, tot i que un cop consumada la seva derrota va passar a ser coneguda de manera burlesca com l'Armada Invencible, un terme encunyat per Petruccio Ubaldini, mercenari italià al servei d'Elisabet I. Catalunya es va implicar de diverses maneres en la mobilització per part de la monarquia, amb recursos diplomàtics, militars, comercials i fins i tot religiosos, amb l'objectiu de derrocar la reina Tudor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Pérez Gómez, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, editor i historiador, autor del llibre "Catalunya i l'Armada Invencible. L'aportació catalana a l'empresa d'Anglaterra", editat per la Fundació Noguera. no mp3/1/3/1756822239831.mp3 00:55:22 Capítol 1213. A inicis del segle XX, l'imperi austrohongarès era una de les potències més importants d'Europa. La declaració de guerra a Sèrbia l'estiu del 1914 va ser la guspira que va iniciar la Primera Guerra Mundial. Tot i així, paradoxalment, Àustria-Hongria no comptava amb els mitjans econòmics i militars suficients per sostenir un conflicte de llarga durada. A la pràctica, aquest imperi va ser tutelat per Alemanya, la gran aliada, i el desenvolupament de la guerra que havia iniciat acabaria comportant el desmembrament de l'Estat i el derrocament dels Habsburg. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Sat, 06 Sep 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1213. A inicis del segle XX, l'imperi austrohongarès era una de les potències més importants d'Europa. La declaració de guerra a Sèrbia l'estiu del 1914 va ser la guspira que va iniciar la Primera Guerra Mundial. Tot i així, paradoxalment, Àustria-Hongria no comptava amb els mitjans econòmics i militars suficients per sostenir un conflicte de llarga durada. A la pràctica, aquest imperi va ser tutelat per Alemanya, la gran aliada, i el desenvolupament de la guerra que havia iniciat acabaria comportant el desmembrament de l'Estat i el derrocament dels Habsburg. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. no mp3/3/4/1756822238343.mp3 00:54:14 Capítol 1212. El matí del 29 de setembre de 1978, el Vaticà va quedar commocionat per la mort de Joan Pau I, conegut com el papa del somriure, després de només 33 dies liderant l'Església catòlica. Enmig de les sospites de conspiracions dins de la cúria, aquell any va ser necessari organitzar un segon conclave en un temps rècord, a l'octubre, per escollir un nou pontífex, que acabaria sent el polonès Karol Wojtyla, que va escollir el nom de Joan Pau II. Era el primer papa d'origen no italià des del segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB Pep Martí Vallverdú, redactor de política a Nació Digital. Sun, 06 Jul 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1212. El matí del 29 de setembre de 1978, el Vaticà va quedar commocionat per la mort de Joan Pau I, conegut com el papa del somriure, després de només 33 dies liderant l'Església catòlica. Enmig de les sospites de conspiracions dins de la cúria, aquell any va ser necessari organitzar un segon conclave en un temps rècord, a l'octubre, per escollir un nou pontífex, que acabaria sent el polonès Karol Wojtyla, que va escollir el nom de Joan Pau II. Era el primer papa d'origen no italià des del segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB Pep Martí Vallverdú, redactor de política a Nació Digital. no mp3/1/5/1751380264151.mp3 00:54:23 Capítol 1211. Els anarquistes, especialment els sectors més durs, van assumir el poder i van substituir els ajuntaments legalment constituïts a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya després del cop d'estat militar del juliol del 1936. Tant a la Seu d'Urgell com a Puigcerdà es van viure episodis de violència i crueltat comesos per grups de persones que se suposava que defensaven la República. Entre d'altres, un dels anarquistes més destacats va ser l'anomenat Cojo de Málaga. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. Sat, 05 Jul 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1211. Els anarquistes, especialment els sectors més durs, van assumir el poder i van substituir els ajuntaments legalment constituïts a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya després del cop d'estat militar del juliol del 1936. Tant a la Seu d'Urgell com a Puigcerdà es van viure episodis de violència i crueltat comesos per grups de persones que se suposava que defensaven la República. Entre d'altres, un dels anarquistes més destacats va ser l'anomenat Cojo de Málaga. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. no mp3/1/0/1751380267101.mp3 00:51:58 El darrer dia de l'any 1229, les forces militars catalanes, sota el comandament del rei Jaume I, van entrar a Madina Mayurqa. Tres mesos molt durs de setge havien acabat. Després del saqueig inicial, molt violent, calia emprendre el repartiment del botí, tant dels béns mobles com dels immobles, que a Mallorca es va decidir mitjançant subhasta quan encara no havia estat sotmesa tota l'illa i quedaven diversos nuclis de resistència a les muntanyes. Finalment, al llarg dels anys, es va anar consolidant la colonització, que en aquest cas va comportar la substitució d'una societat tribal formada per clans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Plàcid Pérez, llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Història per la UAB. Arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonització (1230-1256)". Sun, 29 Jun 2025 13:00:00 +0200 El darrer dia de l'any 1229, les forces militars catalanes, sota el comandament del rei Jaume I, van entrar a Madina Mayurqa. Tres mesos molt durs de setge havien acabat. Després del saqueig inicial, molt violent, calia emprendre el repartiment del botí, tant dels béns mobles com dels immobles, que a Mallorca es va decidir mitjançant subhasta quan encara no havia estat sotmesa tota l'illa i quedaven diversos nuclis de resistència a les muntanyes. Finalment, al llarg dels anys, es va anar consolidant la colonització, que en aquest cas va comportar la substitució d'una societat tribal formada per clans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Plàcid Pérez, llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Història per la UAB. Arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonització (1230-1256)". no mp3/0/1/1750670139910.mp3 00:54:35 Capítol 1209. En plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves procedents del catalanisme radical van fundar el primer partit comunista independent: el Partit Comunista Català. Fundat a finals de 1928, després d'un parell d'anys de debats marxistes, no seguia les consignes ni del Partit Comunista d'Espanya ni de la Internacional Comunista. A més, per l'orientació ideològica dels seus impulsors, aquest partit de vida efímera però intensa va vincular la qüestió social a la nacional, incloent-hi l'autodeterminació com un dels objectius, a diferència de la majoria de moviments comunistes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Bea Seguí, llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Història Contemporània. És professor de Geografia i Història en un institut públic i autor del llibre "Ni Madrid ni Moscou: El Partit Comunista Català (1926-1930)", i actualment treballa en una tesi doctoral sobre Jordi Arquer. Sat, 28 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1209. En plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves procedents del catalanisme radical van fundar el primer partit comunista independent: el Partit Comunista Català. Fundat a finals de 1928, després d'un parell d'anys de debats marxistes, no seguia les consignes ni del Partit Comunista d'Espanya ni de la Internacional Comunista. A més, per l'orientació ideològica dels seus impulsors, aquest partit de vida efímera però intensa va vincular la qüestió social a la nacional, incloent-hi l'autodeterminació com un dels objectius, a diferència de la majoria de moviments comunistes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Bea Seguí, llicenciat en Ciències Polítiques i màster en Història Contemporània. És professor de Geografia i Història en un institut públic i autor del llibre "Ni Madrid ni Moscou: El Partit Comunista Català (1926-1930)", i actualment treballa en una tesi doctoral sobre Jordi Arquer. no mp3/4/1/1750670138214.mp3 00:55:12 Capítol 1208. Les quatre grans cròniques catalanes, una de les principals fonts de coneixement dels fets transcorreguts entre els segles XIII i XIV, mostren una visió de la història des del poder reial, escrita o dictada per homes: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Inevitablement, aporten una visió molt parcial i esbiaixada de les dones de l'època. Les que hi apareixien quasi sempre estan vinculades a la Corona catalanoaragonesa. Són reines, princeses o nobles, molt sovint forasteres, casades per interessos dinàstics amb els diferents sobirans, com a moneda de canvi, o bé filles cedides en matrimoni a prínceps estrangers. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Història Medieval a la UB i és especialista en història de les dones i de la vida quotidiana. Sun, 22 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1208. Les quatre grans cròniques catalanes, una de les principals fonts de coneixement dels fets transcorreguts entre els segles XIII i XIV, mostren una visió de la història des del poder reial, escrita o dictada per homes: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Inevitablement, aporten una visió molt parcial i esbiaixada de les dones de l'època. Les que hi apareixien quasi sempre estan vinculades a la Corona catalanoaragonesa. Són reines, princeses o nobles, molt sovint forasteres, casades per interessos dinàstics amb els diferents sobirans, com a moneda de canvi, o bé filles cedides en matrimoni a prínceps estrangers. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Història Medieval a la UB i és especialista en història de les dones i de la vida quotidiana. no mp3/1/2/1750416019921.mp3 00:54:37 Capítol 1207. La trajectòria de Joaquim Ventalló com a polític, escriptor i periodista es va veure afectada per les diverses guerres i les successives dictadures. Ventalló, que ha passat a la història com un pioner de la ràdio esportiva i el primer traductor de Tintín al català, va viure en primera persona la guerra del Rif i va deixar testimoni escrit tant de la instrucció militar rebuda entre febrer i juny del 1921 com dels vint-i-set mesos que va estar de campanya al Marroc a partir de l'octubre del mateix any, just després del desastre d'Annual. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Arnau Sala, graduat en Llengua i Literatura Espanyoles i màster en Literatura Comparada per la UAB, i doctorand de Llengua i Cultura Espanyoles a la Universitat Colúmbia de Nova York. Sala també és responsable del pròleg, l'edició i les notes de "La guerra que jo he vist. Anotacions a la vida de caserna i 27 mesos a la campanya del Marroc". Sat, 21 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1207. La trajectòria de Joaquim Ventalló com a polític, escriptor i periodista es va veure afectada per les diverses guerres i les successives dictadures. Ventalló, que ha passat a la història com un pioner de la ràdio esportiva i el primer traductor de Tintín al català, va viure en primera persona la guerra del Rif i va deixar testimoni escrit tant de la instrucció militar rebuda entre febrer i juny del 1921 com dels vint-i-set mesos que va estar de campanya al Marroc a partir de l'octubre del mateix any, just després del desastre d'Annual. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Arnau Sala, graduat en Llengua i Literatura Espanyoles i màster en Literatura Comparada per la UAB, i doctorand de Llengua i Cultura Espanyoles a la Universitat Colúmbia de Nova York. Sala també és responsable del pròleg, l'edició i les notes de "La guerra que jo he vist. Anotacions a la vida de caserna i 27 mesos a la campanya del Marroc". no mp3/5/2/1750148116325.mp3 00:54:23 Capítol 1206. Entre els segles XIII i XV, a la ciutat de Girona es construïen claustres prefabricats que s'exportaven a tot Catalunya, així com a València, Aragó i Mallorca. Per a aquesta fabricació seriada de materials es feia servir la pedra calcària nummulítica local, especialment apreciada, coneguda en el seu temps com a pedra de Girona o marbre blau. Hi havia altres productes extrets de les pedreres gironines, però cap de tan complex i que suposés tants beneficis per als artesans com ho van ser els elements destinats a formar part d'un claustre. Durant l'època gòtica, la seva presència va ser hegemònica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesca Español, doctora en Història de l'Art, que ha estat professora titular de la Universitat de Barcelona. Sun, 15 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1206. Entre els segles XIII i XV, a la ciutat de Girona es construïen claustres prefabricats que s'exportaven a tot Catalunya, així com a València, Aragó i Mallorca. Per a aquesta fabricació seriada de materials es feia servir la pedra calcària nummulítica local, especialment apreciada, coneguda en el seu temps com a pedra de Girona o marbre blau. Hi havia altres productes extrets de les pedreres gironines, però cap de tan complex i que suposés tants beneficis per als artesans com ho van ser els elements destinats a formar part d'un claustre. Durant l'època gòtica, la seva presència va ser hegemònica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesca Español, doctora en Història de l'Art, que ha estat professora titular de la Universitat de Barcelona. no mp3/0/1/1749815413110.mp3 00:54:07 Capítol 1205. Des del període conegut com la Gran Fam i al llarg de la segona meitat del segle XIX, la població d'Irlanda es va reduir gairebé a la meitat, de vuit milions i mig a prop de quatre milions i mig d'habitants. Molts havien mort, però d'altres havien emigrat. Una de les rutes més habituals suposava travessar l'Atlàntic. Entre el 1846 i el 1855, prop d'un milió i mig d'irlandesos se'n van anar cap als Estats Units, i 340.000 més al Canadà. Va ser un èxode sense precedents, que a la llarga va modificar la societat nord-americana i hi va influir de manera decisiva. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Tom Harrington, catedràtic d'Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford, als Estats Units. Sat, 14 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1205. Des del període conegut com la Gran Fam i al llarg de la segona meitat del segle XIX, la població d'Irlanda es va reduir gairebé a la meitat, de vuit milions i mig a prop de quatre milions i mig d'habitants. Molts havien mort, però d'altres havien emigrat. Una de les rutes més habituals suposava travessar l'Atlàntic. Entre el 1846 i el 1855, prop d'un milió i mig d'irlandesos se'n van anar cap als Estats Units, i 340.000 més al Canadà. Va ser un èxode sense precedents, que a la llarga va modificar la societat nord-americana i hi va influir de manera decisiva. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Tom Harrington, catedràtic d'Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford, als Estats Units. no mp3/2/4/1749564330942.mp3 00:53:22 Capítol 1204. A finals de febrer del 1938, en plena Guerra Civil, els colpistes havien recuperat Terol. Des d'aquesta nova posició, es va iniciar una gran ofensiva des del front d'Aragó a principis del mes de març amb l'objectiu d'entrar a Catalunya. El 28 de març les tropes del Cos d'Exèrcit Marroquí del general Yagüe van ocupar la població de Massalcoreig i, des d'aquí, van pujar pel marge dret del Segre i van entrar a les poblacions que s'anaven trobant. Durant nou mesos, la línia de front va quedar delimitada pel riu Segre. L'ocupació franquista de les terres de Lleida començava a ser un fet. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre. Sun, 08 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1204. A finals de febrer del 1938, en plena Guerra Civil, els colpistes havien recuperat Terol. Des d'aquesta nova posició, es va iniciar una gran ofensiva des del front d'Aragó a principis del mes de març amb l'objectiu d'entrar a Catalunya. El 28 de març les tropes del Cos d'Exèrcit Marroquí del general Yagüe van ocupar la població de Massalcoreig i, des d'aquí, van pujar pel marge dret del Segre i van entrar a les poblacions que s'anaven trobant. Durant nou mesos, la línia de front va quedar delimitada pel riu Segre. L'ocupació franquista de les terres de Lleida començava a ser un fet. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Galitó, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre. no mp3/2/3/1748942756032.mp3 00:54:56 Capítol 1203. Pocs literats catalans que van publicar la seva obra entre finals del segle XIX i principis del XX van gaudir del prestigi i la popularitat d'Àngel Guimerà. Poeta, dramaturg, periodista a les pàgines de La Renaixensa i activista polític, els drames teatrals que va escriure van donar-li un ressò internacional. Encara que havia nascut a les Canàries, no va trigar a descobrir i aprendre la llengua catalana, i s'hi va mantenir fidel tota la vida amb moltes obres teatrals convertides en grans èxits. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Neus Oliveras i Samitier, llicenciada en Filologia Catalana i Anglesa. Oliveras ha estat catedràtica de Llengua i Literatura, professora d'Arts Escèniques a l'Institut Baix Penedès del Vendrell i coautora del llibre "Àngel Guimerà: Biografia il·lustrada" amb Àngels Santacana. Sat, 07 Jun 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1203. Pocs literats catalans que van publicar la seva obra entre finals del segle XIX i principis del XX van gaudir del prestigi i la popularitat d'Àngel Guimerà. Poeta, dramaturg, periodista a les pàgines de La Renaixensa i activista polític, els drames teatrals que va escriure van donar-li un ressò internacional. Encara que havia nascut a les Canàries, no va trigar a descobrir i aprendre la llengua catalana, i s'hi va mantenir fidel tota la vida amb moltes obres teatrals convertides en grans èxits. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Neus Oliveras i Samitier, llicenciada en Filologia Catalana i Anglesa. Oliveras ha estat catedràtica de Llengua i Literatura, professora d'Arts Escèniques a l'Institut Baix Penedès del Vendrell i coautora del llibre "Àngel Guimerà: Biografia il·lustrada" amb Àngels Santacana. no mp3/5/8/1748942755185.mp3 00:55:30 Capítol 1202. Quan Àtila i els huns van irrompre a les fronteres de l'imperi romà, no només van portar la destrucció amb ells, sinó que van posar en evidència la fragilitat d'un imperi que ja feia temps que trontollava. Procedents de les estepes de l'Àsia central, els huns havien sotmès pobles com els alans i els gots, cosa que va provocar moviments migratoris que es van desfermar com una onada violenta cap a territori romà. Aquests nòmades eren uns formidables arquers a cavall i uns excel·lents guerrers. El seu domini no era territorial, sinó militar i simbòlic, i es fonamentava en la figura d'un únic líder capaç de concentrar el poder: Àtila. Mitjançant la guerra, la intimidació i els pactes, es va convertir en l'amo d'un vast conglomerat de pobles guerrers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, especialista en Història Antiga i historiador per la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor titular. Sun, 01 Jun 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1202. Quan Àtila i els huns van irrompre a les fronteres de l'imperi romà, no només van portar la destrucció amb ells, sinó que van posar en evidència la fragilitat d'un imperi que ja feia temps que trontollava. Procedents de les estepes de l'Àsia central, els huns havien sotmès pobles com els alans i els gots, cosa que va provocar moviments migratoris que es van desfermar com una onada violenta cap a territori romà. Aquests nòmades eren uns formidables arquers a cavall i uns excel·lents guerrers. El seu domini no era territorial, sinó militar i simbòlic, i es fonamentava en la figura d'un únic líder capaç de concentrar el poder: Àtila. Mitjançant la guerra, la intimidació i els pactes, es va convertir en l'amo d'un vast conglomerat de pobles guerrers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, especialista en Història Antiga i historiador per la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor titular. no mp3/8/1/1748600448818.mp3 00:56:28 Capítol 1201. El desmembrament polític del califat omeia d'al-Àndalus, abolit definitivament l'any 1031 i dividit en diversos regnes de taifes arran de la fitna o guerra civil d'inicis del segle XI, va suposar també un auge cultural i de revitalització urbana. Encara que els nostàlgics del califat van voler restar-li importància als reis de les taifes i els van menysprear, el cert és que al llarg de tot aquell segle van arribar a governar territoris que duplicaven en extensió i triplicaven en ingressos el que podia tenir el comte de Barcelona i altres sobirans cristians. A Catalunya dues taifes molt influents van ser la de Lleida i la de Tortosa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sat, 31 May 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1201. El desmembrament polític del califat omeia d'al-Àndalus, abolit definitivament l'any 1031 i dividit en diversos regnes de taifes arran de la fitna o guerra civil d'inicis del segle XI, va suposar també un auge cultural i de revitalització urbana. Encara que els nostàlgics del califat van voler restar-li importància als reis de les taifes i els van menysprear, el cert és que al llarg de tot aquell segle van arribar a governar territoris que duplicaven en extensió i triplicaven en ingressos el que podia tenir el comte de Barcelona i altres sobirans cristians. A Catalunya dues taifes molt influents van ser la de Lleida i la de Tortosa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona. no mp3/2/7/1748600150472.mp3 00:52:09 Capítol 1200. Per als antics egipcis, el cos era el suport físic necessari perquè l'ànima pogués continuar el viatge cap al més enllà després de la mort. Per això, mantenir el cadàver en bon estat era un dels imperatius més importants en la vida, i en la mort, d'un egipci. La momificació, a banda de ser una tècnica de conservació corporal, era un acte profundament religiós que consistia a donar-li a aquell cos caràcter de divinitat. Momificar un difunt era preparar-lo simbòlicament per ser un nou Osiris i poder renéixer en l'altra vida. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia. Sun, 25 May 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1200. Per als antics egipcis, el cos era el suport físic necessari perquè l'ànima pogués continuar el viatge cap al més enllà després de la mort. Per això, mantenir el cadàver en bon estat era un dels imperatius més importants en la vida, i en la mort, d'un egipci. La momificació, a banda de ser una tècnica de conservació corporal, era un acte profundament religiós que consistia a donar-li a aquell cos caràcter de divinitat. Momificar un difunt era preparar-lo simbòlicament per ser un nou Osiris i poder renéixer en l'altra vida. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i Màster en Egiptologia. no mp3/1/1/1748009763311.mp3 00:53:29 Capítol 1199. El paper de l'Abadia de Montserrat durant la dictadura franquista, representat per la figura de l'abat Aureli Maria Escarré, va evolucionar gradualment de l'amistat amb el règim a la seva desqualificació. Escarré, de tarannà conservador i autoritari, va acabar sent l'única autoritat eclesiàstica que va censurar públicament el franquisme en unes declaracions al diari Le Monde el novembre del 1963. Abans d'arribar a aquest punt, l'abadia s'havia significat per nombroses iniciatives en defensa de la identitat, la llengua i la cultura de Catalunya. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Balcells, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic emèrit de la UAB i director de la Catalan Historical Review. També és autor del llibre "L'abat Escarré i Montserrat a l'Espanya franquista", que publica l'Editorial Base. Sat, 24 May 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1199. El paper de l'Abadia de Montserrat durant la dictadura franquista, representat per la figura de l'abat Aureli Maria Escarré, va evolucionar gradualment de l'amistat amb el règim a la seva desqualificació. Escarré, de tarannà conservador i autoritari, va acabar sent l'única autoritat eclesiàstica que va censurar públicament el franquisme en unes declaracions al diari Le Monde el novembre del 1963. Abans d'arribar a aquest punt, l'abadia s'havia significat per nombroses iniciatives en defensa de la identitat, la llengua i la cultura de Catalunya. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Balcells, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedràtic emèrit de la UAB i director de la Catalan Historical Review. També és autor del llibre "L'abat Escarré i Montserrat a l'Espanya franquista", que publica l'Editorial Base. no mp3/3/0/1748009760303.mp3 00:53:19 Capítol 1198. La tragèdia grega va sorgir a Atenes cap al segle V abans de Crist i va posar de manifest la tensió entre el món antic dels mites heroics i el món nou de la polis. Possiblement, l'origen de les tragèdies es remunta a les festes de culte a Dionís, déu del vi i de la fertilitat, que celebraven la mort i la resurrecció de la natura. Dels primers escriptors del gènere, tampoc no en sabem gairebé res i es perden en el mite, gairebé tant com els personatges de les seves trames. En canvi, la tragèdia clàssica compta amb una gran tríada d'autors, tres noms clau de la cultura occidental sorgits entre la segona meitat del segle VI i el final del segle V aC: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. En parlen l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i l'escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge i president de La Casa dels Clàssics. També ha prologat l'edició de l'"Orestea" d'Èsquil, traduïda al català per Eloi Creus i Miquel Desclot. Sun, 18 May 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1198. La tragèdia grega va sorgir a Atenes cap al segle V abans de Crist i va posar de manifest la tensió entre el món antic dels mites heroics i el món nou de la polis. Possiblement, l'origen de les tragèdies es remunta a les festes de culte a Dionís, déu del vi i de la fertilitat, que celebraven la mort i la resurrecció de la natura. Dels primers escriptors del gènere, tampoc no en sabem gairebé res i es perden en el mite, gairebé tant com els personatges de les seves trames. En canvi, la tragèdia clàssica compta amb una gran tríada d'autors, tres noms clau de la cultura occidental sorgits entre la segona meitat del segle VI i el final del segle V aC: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. En parlen l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i l'escriptor i hel·lenista Raül Garrigasait, editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge i president de La Casa dels Clàssics. També ha prologat l'edició de l'"Orestea" d'Èsquil, traduïda al català per Eloi Creus i Miquel Desclot. no mp3/3/6/1747404332463.mp3 00:53:11 Capítol 1197. La primavera del 1941, en una maniobra pensada per assistir el seu aliat italià, Hitler va conquerir Grècia. Va ser una operació que va retardar uns mesos la invasió alemanya de la Unió Soviètica, ja que la resistència hel·lènica va fer gruar els soldats nazis. Un cop finalitzada amb èxit l'ocupació del país, l'ordre del Führer va ser clara: calia envair també l'illa de Creta. Aquesta decisió donaria lloc a una de les batalles més èpiques de la Segona Guerra Mundial pel control de la Mediterrània i a la primera gran invasió paracaigudista de la història. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pere Cardona, divulgador històric, creador d'una pàgina web d'històries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra: La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas". Sat, 17 May 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1197. La primavera del 1941, en una maniobra pensada per assistir el seu aliat italià, Hitler va conquerir Grècia. Va ser una operació que va retardar uns mesos la invasió alemanya de la Unió Soviètica, ja que la resistència hel·lènica va fer gruar els soldats nazis. Un cop finalitzada amb èxit l'ocupació del país, l'ordre del Führer va ser clara: calia envair també l'illa de Creta. Aquesta decisió donaria lloc a una de les batalles més èpiques de la Segona Guerra Mundial pel control de la Mediterrània i a la primera gran invasió paracaigudista de la història. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pere Cardona, divulgador històric, creador d'una pàgina web d'històries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra: La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas". no mp3/7/3/1747404331437.mp3 00:53:33 Capítol 1196. Cuba va ser un dels últims territoris que es va mantenir sota el jou colonial espanyol. Durant el segle XIX, els catalans hi van tenir una presència destacada. Amb més o menys sort, moltes famílies van basar la seva fortuna en els negocis que emprenien en aquesta illa, coneguda com la perla del Carib, ja fossin botiguers, comerciants, industrials o esclavistes. L'aportació catalana va ser decisiva en la producció dels tres productes agrícoles més exportats per Cuba: el cafè, el tabac i el sucre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, catedràtic de Geografia i Història a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. És autor del llibre "Cuba i els catalans. De botiguers a negrers", d'Albertí Editor. Sun, 11 May 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1196. Cuba va ser un dels últims territoris que es va mantenir sota el jou colonial espanyol. Durant el segle XIX, els catalans hi van tenir una presència destacada. Amb més o menys sort, moltes famílies van basar la seva fortuna en els negocis que emprenien en aquesta illa, coneguda com la perla del Carib, ja fossin botiguers, comerciants, industrials o esclavistes. L'aportació catalana va ser decisiva en la producció dels tres productes agrícoles més exportats per Cuba: el cafè, el tabac i el sucre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, catedràtic de Geografia i Història a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. És autor del llibre "Cuba i els catalans. De botiguers a negrers", d'Albertí Editor. no mp3/7/8/1746792924987.mp3 00:54:26 Capítol 1195. Entre la fi del 1718 i inicis del 1719, en el context posterior a la guerra de Successió, les principals potències europees li van declarar de manera coordinada la guerra al rei espanyol Felip V. La Quàdruple Aliança que se li va enfrontar estava formada per França, la Gran Bretanya, les Províncies Unides dels Països Baixos i el Sacre Imperi Romanogermànic. Les pretensions d'Espanya sobre Itàlia, per tal de tornar a ser influents a la Mediterrània i revertir el sistema pactat a Utrecht, van xocar frontalment amb els estats destinats a tenir un paper protagonista en una nova fase de la geopolítica continental. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Núria Sallés Vilaseca, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra i professora permanent laboral al Departament d'Història Moderna de la UNED. Sat, 10 May 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1195. Entre la fi del 1718 i inicis del 1719, en el context posterior a la guerra de Successió, les principals potències europees li van declarar de manera coordinada la guerra al rei espanyol Felip V. La Quàdruple Aliança que se li va enfrontar estava formada per França, la Gran Bretanya, les Províncies Unides dels Països Baixos i el Sacre Imperi Romanogermànic. Les pretensions d'Espanya sobre Itàlia, per tal de tornar a ser influents a la Mediterrània i revertir el sistema pactat a Utrecht, van xocar frontalment amb els estats destinats a tenir un paper protagonista en una nova fase de la geopolítica continental. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Núria Sallés Vilaseca, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra i professora permanent laboral al Departament d'Història Moderna de la UNED. no mp3/9/8/1746533712589.mp3 00:54:47 Capítol 1194. Entre el 1967 i el 1976, Barcelona va esdevenir un dels focus principals del boom experimentat per la literatura llatinoamericana. En el context d'una dictadura franquista cada vegada més fràgil, un grup de novel·listes units per vincles d'amistat i complicitat professional van decidir establir-se en una ciutat que els oferia una xarxa editorial molt potent i uns aires de llibertat molt difícils de rastrejar en altres punts de la Península. En aquesta història col·lectiva hi ha tres noms que brillen amb llum pròpia: el de l'agent literària que va representar gairebé tots els membres del grup, Carme Balcells, i dos dels seus autors més populars, el colombià Gabriel García Márquez i el peruà Mario Vargas Llosa. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el redactor en cap de cultura de La Vanguardia Xavi Ayén, autor del llibre "Aquellos años del boom: García Márquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo", premi Gaziel de Biografies i Memòries 2013. Sun, 04 May 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1194. Entre el 1967 i el 1976, Barcelona va esdevenir un dels focus principals del boom experimentat per la literatura llatinoamericana. En el context d'una dictadura franquista cada vegada més fràgil, un grup de novel·listes units per vincles d'amistat i complicitat professional van decidir establir-se en una ciutat que els oferia una xarxa editorial molt potent i uns aires de llibertat molt difícils de rastrejar en altres punts de la Península. En aquesta història col·lectiva hi ha tres noms que brillen amb llum pròpia: el de l'agent literària que va representar gairebé tots els membres del grup, Carme Balcells, i dos dels seus autors més populars, el colombià Gabriel García Márquez i el peruà Mario Vargas Llosa. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el redactor en cap de cultura de La Vanguardia Xavi Ayén, autor del llibre "Aquellos años del boom: García Márquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo", premi Gaziel de Biografies i Memòries 2013. no mp3/7/8/1746176724987.mp3 00:52:39 Capítol 1193. De totes les ciutats catalanes que van formar part d'al-Àndalus, l'única que es va fundar en l'etapa islàmica va ser Balaguer. Aquesta fundació va tenir lloc durant la segona meitat del segle VIII. Les primeres mencions àrabs sobre aquesta població s'hi refereixen com a "Hisn Balaghí", escrita amb una i final però pronunciada amb e. La primera paraula significa "lloc fortificat". Balaguer no trigaria a desenvolupar-se com una medina andalusina, mostra avançada d'urbanisme, que amb el pas dels segles s'acabaria convertint en una ciutat feudal. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera, on es pot veure l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer: de la medina a la ciutat". Sat, 03 May 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1193. De totes les ciutats catalanes que van formar part d'al-Àndalus, l'única que es va fundar en l'etapa islàmica va ser Balaguer. Aquesta fundació va tenir lloc durant la segona meitat del segle VIII. Les primeres mencions àrabs sobre aquesta població s'hi refereixen com a "Hisn Balaghí", escrita amb una i final però pronunciada amb e. La primera paraula significa "lloc fortificat". Balaguer no trigaria a desenvolupar-se com una medina andalusina, mostra avançada d'urbanisme, que amb el pas dels segles s'acabaria convertint en una ciutat feudal. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera, on es pot veure l'exposició permanent "Hisn Balaghí-Balaguer: de la medina a la ciutat". no mp3/7/4/1745938219947.mp3 00:52:25 Capítol 1192. A inicis del segle XX, una nissaga de metges catalans va revolucionar l'homeopatia i, més endavant, l'estudi científic de la sang per a usos diagnòstics i terapèutics. Els Grifols, que als anys quaranta consolidarien uns laboratoris especialitzats en hemoteràpia, es van anar adaptant a les diferents concepcions que la ciència mèdica tenia sobre la sang, primer considerada com a teixit i, més endavant, com a medicament, relacionades amb el naixement de l'hemoteràpia moderna. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Cristina Sans-Ponseti, professora associada laboral del Departament de Filosofia de la UAB, investigadora de l'Institut d'Història de la Ciència i autora de la tesi doctoral "Del laboratori al banc de sang: Laboratorios Grifols i la industrialització de l'hemoteràpia (1909-1950)". Sun, 27 Apr 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1192. A inicis del segle XX, una nissaga de metges catalans va revolucionar l'homeopatia i, més endavant, l'estudi científic de la sang per a usos diagnòstics i terapèutics. Els Grifols, que als anys quaranta consolidarien uns laboratoris especialitzats en hemoteràpia, es van anar adaptant a les diferents concepcions que la ciència mèdica tenia sobre la sang, primer considerada com a teixit i, més endavant, com a medicament, relacionades amb el naixement de l'hemoteràpia moderna. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Cristina Sans-Ponseti, professora associada laboral del Departament de Filosofia de la UAB, investigadora de l'Institut d'Història de la Ciència i autora de la tesi doctoral "Del laboratori al banc de sang: Laboratorios Grifols i la industrialització de l'hemoteràpia (1909-1950)". no mp3/9/7/1745329824479.mp3 00:53:56 Capítol 1191. Entre finals del segle XIII i principis del XII abans de Crist, en l'última etapa de l'edat del bronze, quatre dels imperis més importants del seu temps a la Mediterrània oriental van entrar en crisi i van viure un col·lapse generalitzat, així com els estats vassalls que en depenien. Alguns se'n van recuperar amb el temps, com els assiris i els egipcis, mentre que d'altres van desaparèixer per sempre, com és el cas dels hitites i dels regnes micènics. Els factors que expliquen aquesta "gran catàstrofe" que va tenir lloc al voltant del 1200 abans de Crist són diversos i no sempre coincidents, però un dels més importants va ser la invasió dels que es coneixen com a pobles del mar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedràtic d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sat, 26 Apr 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1191. Entre finals del segle XIII i principis del XII abans de Crist, en l'última etapa de l'edat del bronze, quatre dels imperis més importants del seu temps a la Mediterrània oriental van entrar en crisi i van viure un col·lapse generalitzat, així com els estats vassalls que en depenien. Alguns se'n van recuperar amb el temps, com els assiris i els egipcis, mentre que d'altres van desaparèixer per sempre, com és el cas dels hitites i dels regnes micènics. Els factors que expliquen aquesta "gran catàstrofe" que va tenir lloc al voltant del 1200 abans de Crist són diversos i no sempre coincidents, però un dels més importants va ser la invasió dels que es coneixen com a pobles del mar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedràtic d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. no mp3/8/4/1745329825348.mp3 00:52:16 Capítol 1190. El 20 de setembre del 1870, amb la presa de Roma iniciada a través d'una bretxa a Porta Pia, culminava el llarg procés d'unificació italiana. Durant molts anys, un dels objectius prioritaris de Garibaldi i els seus homes havia estat la futura capital d'un nou Estat que apostaria decididament pel laïcisme. De fet, la fi del Risorgimento comportaria també la fi dels Estats Pontificis, ja que, des dels temps de la Revolució Francesa, el papat s'havia vist forçat a renunciar gradualment al seu poder territorial per mantenir l'autonomia espiritual. Amb l'annexió de Roma, el pontífex, que havia arribat a controlar tota la franja central de la península Itàlica, perdia els últims territoris. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Sun, 20 Apr 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1190. El 20 de setembre del 1870, amb la presa de Roma iniciada a través d'una bretxa a Porta Pia, culminava el llarg procés d'unificació italiana. Durant molts anys, un dels objectius prioritaris de Garibaldi i els seus homes havia estat la futura capital d'un nou Estat que apostaria decididament pel laïcisme. De fet, la fi del Risorgimento comportaria també la fi dels Estats Pontificis, ja que, des dels temps de la Revolució Francesa, el papat s'havia vist forçat a renunciar gradualment al seu poder territorial per mantenir l'autonomia espiritual. Amb l'annexió de Roma, el pontífex, que havia arribat a controlar tota la franja central de la península Itàlica, perdia els últims territoris. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Alberto Pellegrini, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. no mp3/4/8/1744711241484.mp3 00:55:43 Capítol 1189. Un dels mecanismes de repressió, càstig i control social instituïts pel govern del bàndol sollevat contra la Segona República, plantejat només dos o tres mesos després d'iniciar-se la Guerra Civil, va ser l'espoli a persones físiques i jurídiques considerades desafectes, en especial a l'ampli moviment associatiu i obrer que havia estat fidel a la legalitat republicana. Aquesta requisa sistemàtica va afectar béns mobles i immobles, comptes corrents i documentació de tota mena, que van passar a ser propietat del nou estat franquista. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Neus Moran Gimeno, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i autora del llibre "L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)". Sat, 19 Apr 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1189. Un dels mecanismes de repressió, càstig i control social instituïts pel govern del bàndol sollevat contra la Segona República, plantejat només dos o tres mesos després d'iniciar-se la Guerra Civil, va ser l'espoli a persones físiques i jurídiques considerades desafectes, en especial a l'ampli moviment associatiu i obrer que havia estat fidel a la legalitat republicana. Aquesta requisa sistemàtica va afectar béns mobles i immobles, comptes corrents i documentació de tota mena, que van passar a ser propietat del nou estat franquista. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Neus Moran Gimeno, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i autora del llibre "L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)". no mp3/9/0/1744711244809.mp3 00:54:50 Capítol 1188. Un dels sobirans més importants de l'Europa del segle XVI, governant implacable fins i tot amb els membres de la pròpia família, va ser també qui va portar l'imperi otomà a una de les etapes de més esplendor, per les conquestes territorials, els projectes arquitectònics i les reformes legislatives que va emprendre. De fet, mentre que en turc se'l va anomenar el Legislador, a Occident va ser conegut amb un epítet relacionat amb l'opulència que sempre va voler mostrar en públic: pels europeus, era Solimà el Magnífic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Sinem Eryilmaz, professora associada del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, col·laboradora del Grup d'Estudis d'Història del Mediterrani Occidental de la UB i experta en la història otomana. Sun, 13 Apr 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1188. Un dels sobirans més importants de l'Europa del segle XVI, governant implacable fins i tot amb els membres de la pròpia família, va ser també qui va portar l'imperi otomà a una de les etapes de més esplendor, per les conquestes territorials, els projectes arquitectònics i les reformes legislatives que va emprendre. De fet, mentre que en turc se'l va anomenar el Legislador, a Occident va ser conegut amb un epítet relacionat amb l'opulència que sempre va voler mostrar en públic: pels europeus, era Solimà el Magnífic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Sinem Eryilmaz, professora associada del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, col·laboradora del Grup d'Estudis d'Història del Mediterrani Occidental de la UB i experta en la història otomana. no mp3/3/0/1744103411503.mp3 00:55:06 Capítol 1187. Frederica Montseny, filla d'intel·lectuals anarquistes, es va convertir en una figura clau del moviment llibertari i en la primera dona ministra de l'estat espanyol. El seu pensament, oratòria i capacitat de lideratge la van situar al centre dels esdeveniments polítics més convulsos de bona part del segle XX. La seva vida va ser un combat constant entre ideals i realitats, entre la lluita per la revolució i les contradiccions de l'exercici del poder. Una dona que no es va rendir mai, malgrat l'exili i la repressió. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i professora titular, especialitzada en moviments obrers. És membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans. Sat, 12 Apr 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1187. Frederica Montseny, filla d'intel·lectuals anarquistes, es va convertir en una figura clau del moviment llibertari i en la primera dona ministra de l'estat espanyol. El seu pensament, oratòria i capacitat de lideratge la van situar al centre dels esdeveniments polítics més convulsos de bona part del segle XX. La seva vida va ser un combat constant entre ideals i realitats, entre la lluita per la revolució i les contradiccions de l'exercici del poder. Una dona que no es va rendir mai, malgrat l'exili i la repressió. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i professora titular, especialitzada en moviments obrers. És membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans. no mp3/7/1/1744103408417.mp3 00:56:04 Capítol 1186. Algunes de les troballes científiques més importants s'han produït en part gràcies a l'atzar. És el que va passar el setembre del 1928, quan un professor de bacteriologia de l'Hospital Saint Mary's de Londres, Alexander Fleming, va observar el curiós comportament d'un tipus de fong que eliminava els bacteris al seu voltant. Acabava de descobrir la penicil·lina. Farien falta més de deu anys, a més de la feina que va emprendre Howard Florey a la Universitat d'Oxford a partir del 1939, perquè aquesta curiositat de laboratori passés a ser un fàrmac destinat a salvar vides i un dels avenços més espectaculars en la història de la medicina. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal. Sun, 06 Apr 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1186. Algunes de les troballes científiques més importants s'han produït en part gràcies a l'atzar. És el que va passar el setembre del 1928, quan un professor de bacteriologia de l'Hospital Saint Mary's de Londres, Alexander Fleming, va observar el curiós comportament d'un tipus de fong que eliminava els bacteris al seu voltant. Acabava de descobrir la penicil·lina. Farien falta més de deu anys, a més de la feina que va emprendre Howard Florey a la Universitat d'Oxford a partir del 1939, perquè aquesta curiositat de laboratori passés a ser un fàrmac destinat a salvar vides i un dels avenços més espectaculars en la història de la medicina. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal. no mp3/8/5/1743500446258.mp3 00:53:50 Capítol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una revista d'aparició setmanal, amb un format especialment innovador, que tenia la intenció d'oferir articles d'opinió i informacions sobre literatura, art i política. Al llarg de vuit anys de vida, per les seves pàgines van passar periodistes experts, escriptors consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicació en una de les més prestigioses de la història de la premsa catalana, amb un to que fugia per igual de l'elitisme i de la banalitat. Es deia Mirador. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Carles Singla, periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. És l'autor de l'assaig "Mirador (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d'una idea de país" i del llibre "Mirador indiscret: Anècdotes, humor i xafarderies de la història petita de la Catalunya dels anys 30". Sat, 05 Apr 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una revista d'aparició setmanal, amb un format especialment innovador, que tenia la intenció d'oferir articles d'opinió i informacions sobre literatura, art i política. Al llarg de vuit anys de vida, per les seves pàgines van passar periodistes experts, escriptors consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicació en una de les més prestigioses de la història de la premsa catalana, amb un to que fugia per igual de l'elitisme i de la banalitat. Es deia Mirador. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Carles Singla, periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. És l'autor de l'assaig "Mirador (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d'una idea de país" i del llibre "Mirador indiscret: Anècdotes, humor i xafarderies de la història petita de la Catalunya dels anys 30". no mp3/9/3/1743500444439.mp3 00:54:39 Capítol 1184. L'actuació de l'administració francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'exèrcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pròpia documentació es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentració". Fugien d'una derrota militar i un règim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal·lacions precàries a camp obert, en condicions poc higièniques i patint fam i misèria. L'existència d'aquests camps va generar un greu problema jurídic i moral per a l'estat francès. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Josep-Vicent Garcia Raffi, doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. També és coautor, juntament amb Laia Arañó Vega, del llibre "El camps de concentració del sud de França, 1939. Memòria entre sorra i filferrades". Sun, 30 Mar 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1184. L'actuació de l'administració francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'exèrcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pròpia documentació es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentració". Fugien d'una derrota militar i un règim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal·lacions precàries a camp obert, en condicions poc higièniques i patint fam i misèria. L'existència d'aquests camps va generar un greu problema jurídic i moral per a l'estat francès. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Josep-Vicent Garcia Raffi, doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. També és coautor, juntament amb Laia Arañó Vega, del llibre "El camps de concentració del sud de França, 1939. Memòria entre sorra i filferrades". no mp3/0/8/1743002713080.mp3 00:54:15 Capítol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il·lustració, va ser un temps de progrés i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un ésser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi destí. A la França del moment, gràcies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel·lectuals il·lustrats, i també de dones prominents com Madame Dupin o Madame du Chatelet, la raó es va imposar com a motor de canvi i els dogmes religiosos es van anar abandonant en favor de l'esperit científic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Martí Domínguez, escriptor valencià i director de la revista de divulgació científica Mètode. També ha guanyat el Premi Josep Pla per la novel·la "El retorn de Voltaire" i és responsable de l'edició i la traducció del llibre "La llum de les llums. Antologia de la saviesa del segle XVIII". Sat, 29 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il·lustració, va ser un temps de progrés i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un ésser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi destí. A la França del moment, gràcies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel·lectuals il·lustrats, i també de dones prominents com Madame Dupin o Madame du Chatelet, la raó es va imposar com a motor de canvi i els dogmes religiosos es van anar abandonant en favor de l'esperit científic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Martí Domínguez, escriptor valencià i director de la revista de divulgació científica Mètode. També ha guanyat el Premi Josep Pla per la novel·la "El retorn de Voltaire" i és responsable de l'edició i la traducció del llibre "La llum de les llums. Antologia de la saviesa del segle XVIII". no mp3/5/3/1743002712135.mp3 00:54:02 Capítol 1182. Encara que al llarg de la història la majoria dels enfrontaments bèl·lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les entén el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i això, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van començar a informar des del front o la rereguarda dels principals conflictes, en uns temps especialment convulsos, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. Eren l'excepció a la norma. A banda de descriure els moviments polítics i militars, sabien abordar la part més humana i, al mateix temps, més crua. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elisabet Cassà, periodista de viatges i documentalista. Sun, 23 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1182. Encara que al llarg de la història la majoria dels enfrontaments bèl·lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les entén el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i això, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van començar a informar des del front o la rereguarda dels principals conflictes, en uns temps especialment convulsos, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa. Eren l'excepció a la norma. A banda de descriure els moviments polítics i militars, sabien abordar la part més humana i, al mateix temps, més crua. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elisabet Cassà, periodista de viatges i documentalista. no mp3/5/1/1742484659415.mp3 00:53:06 Capítol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borbònic a Catalunya. La destrucció de les institucions, acompanyada d'una repressió violenta i també de caràcter econòmic, va castigar la població catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver múltiples protestes i reivindicacions que van ser sistemàticament ignorades per la Corona. Però també hi va haver un cert intent d'organitzar a través d'algunes institucions, com la Junta General de la Província, la resistència al règim borbònic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Jordi Llimargas, doctor en història, actualment professor jubilat i voluntari docent. L'any 2020 va defensar la tesi "La Junta de la Província de 1794-1795. Resistències contra l'absolutisme a la Catalunya del segle XVIII", dirigida pel professor Joaquim Albareda. Sat, 22 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borbònic a Catalunya. La destrucció de les institucions, acompanyada d'una repressió violenta i també de caràcter econòmic, va castigar la població catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver múltiples protestes i reivindicacions que van ser sistemàticament ignorades per la Corona. Però també hi va haver un cert intent d'organitzar a través d'algunes institucions, com la Junta General de la Província, la resistència al règim borbònic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Jordi Llimargas, doctor en història, actualment professor jubilat i voluntari docent. L'any 2020 va defensar la tesi "La Junta de la Província de 1794-1795. Resistències contra l'absolutisme a la Catalunya del segle XVIII", dirigida pel professor Joaquim Albareda. no mp3/2/8/1742484352382.mp3 00:54:08 Capítol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parròquia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en què combinava els coneixements geogràfics i històrics de l'època i observacions pròpies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerdà. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'interès literari, el millor testimoni de la visió historiogràfica de la comarca a inicis del segle XVII. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Erola Simon Lleixà, historiadora i arxivera, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i responsable de l'edició de "La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall", juntament amb Lluís Obiols Perearnau. Sun, 16 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parròquia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en què combinava els coneixements geogràfics i històrics de l'època i observacions pròpies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerdà. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'interès literari, el millor testimoni de la visió historiogràfica de la comarca a inicis del segle XVII. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Erola Simon Lleixà, historiadora i arxivera, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i responsable de l'edició de "La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall", juntament amb Lluís Obiols Perearnau. no mp3/2/1/1741703736912.mp3 00:54:36 Capítol 1179. L'estiu del 1973, un futbolista holandès aterrava a Barcelona per desafiar la grisor del tardofranquisme i revolucionar la història d'un equip de futbol que s'havia resignat a entomar derrotes. El fitxatge de Johan Cruyff pel Barça havia estat un procés llarg i costós, en el qual el paper decisiu el van jugar el gerent del club, Armand Carabén, i la seva dona, Marjolijn van der Meer. Cruyff, des de la primera fila, i Carabén, des dels bastidors, van contribuir a fer del Barça un equip atractiu i modern que tornava a connectar amb la catalanitat, sense complexos. En aquells moments ningú no s'imaginava que el seu fitxatge redefiniria la història i la mentalitat del club blaugrana. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Ramon M. Piqué, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB, que ha estat director de televisió, publicista i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya, i que és autor del llibre "El contracte: Cruyff, Carabén, Catalunya", de Columna. Sat, 15 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1179. L'estiu del 1973, un futbolista holandès aterrava a Barcelona per desafiar la grisor del tardofranquisme i revolucionar la història d'un equip de futbol que s'havia resignat a entomar derrotes. El fitxatge de Johan Cruyff pel Barça havia estat un procés llarg i costós, en el qual el paper decisiu el van jugar el gerent del club, Armand Carabén, i la seva dona, Marjolijn van der Meer. Cruyff, des de la primera fila, i Carabén, des dels bastidors, van contribuir a fer del Barça un equip atractiu i modern que tornava a connectar amb la catalanitat, sense complexos. En aquells moments ningú no s'imaginava que el seu fitxatge redefiniria la història i la mentalitat del club blaugrana. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Ramon M. Piqué, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UAB, que ha estat director de televisió, publicista i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya, i que és autor del llibre "El contracte: Cruyff, Carabén, Catalunya", de Columna. no mp3/6/3/1742379664836.mp3 00:54:32 Capítol 1178. Un dels personatges més curiosos de la història contemporània del Pallars és Matías Granja, que de ben jove va abandonar la vila de Sort per emprendre l'aventura americana i desembarcar al port de Valparaíso, a Xile. Es va instal·lar al nord d'aquest país sud-americà, on va acumular una gran fortuna en aprofitar la riquesa del subsol de la zona extraient, manipulant i exportant salnitre. Granja va canviar els paisatges muntanyencs i atapeïts de vegetació de les valls pallareses per unes terres aparentment àrides al desert d'Atacama. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Sisco Farràs Grau, professor d'història, divulgador cultural, escriptor i impulsor de les Botigues Museu de Salàs; també és autor del llibre "Matías Granja, òpera i salnitre: Del Pallars al desert d'Atacama". Sun, 09 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1178. Un dels personatges més curiosos de la història contemporània del Pallars és Matías Granja, que de ben jove va abandonar la vila de Sort per emprendre l'aventura americana i desembarcar al port de Valparaíso, a Xile. Es va instal·lar al nord d'aquest país sud-americà, on va acumular una gran fortuna en aprofitar la riquesa del subsol de la zona extraient, manipulant i exportant salnitre. Granja va canviar els paisatges muntanyencs i atapeïts de vegetació de les valls pallareses per unes terres aparentment àrides al desert d'Atacama. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Sisco Farràs Grau, professor d'història, divulgador cultural, escriptor i impulsor de les Botigues Museu de Salàs; també és autor del llibre "Matías Granja, òpera i salnitre: Del Pallars al desert d'Atacama". no mp3/3/5/1741095320753.mp3 00:53:58 Capítol 1177. La matinada de l'11 de gener del 1977, només tres mesos abans de les primeres eleccions democràtiques, Josep Pallach va morir prematurament a causa d'un infart. Tenia cinquanta-sis anys i havia estat un líder indiscutible de la socialdemocràcia a Catalunya en temps de clandestinitat. El seu paper destacat durant la Transició es va veure interromput de la manera més sobtada. A banda de la militància política intensa, Pallach també havia destacat per una dedicació a la pedagogia que va mantenir fins a l'últim moment. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i el periodista i escriptor Joan Safont Plumed, llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i doctor en Ciències Humanes del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. A més, és professor associat a la UPF i autor del llibre "Josep Pallach, política i pedagogia: L'esperança truncada del socialisme català". Sat, 08 Mar 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1177. La matinada de l'11 de gener del 1977, només tres mesos abans de les primeres eleccions democràtiques, Josep Pallach va morir prematurament a causa d'un infart. Tenia cinquanta-sis anys i havia estat un líder indiscutible de la socialdemocràcia a Catalunya en temps de clandestinitat. El seu paper destacat durant la Transició es va veure interromput de la manera més sobtada. A banda de la militància política intensa, Pallach també havia destacat per una dedicació a la pedagogia que va mantenir fins a l'últim moment. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i el periodista i escriptor Joan Safont Plumed, llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i doctor en Ciències Humanes del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. A més, és professor associat a la UPF i autor del llibre "Josep Pallach, política i pedagogia: L'esperança truncada del socialisme català". no mp3/1/8/1741095022081.mp3 00:53:51 Capítol 1176. Durant el llarg regnat de Jaume I, entre el 1213 i el 1276, es van consolidar les relacions ja existents entre la Corona catalanoaragonesa i els països islàmics del nord d'Àfrica. Les dues activitats principals que vehiculaven aquests contactes eren el comerç i les milícies. L'activitat dels comerciants catalans als ports de Tunis, Bejaia, Ceuta i Alexandria està ben documentada, així com la presència de mercenaris que viatjaven al Magrib per oferir els seus serveis. La gran aportació del rei Jaume va ser posar sota la seva tutela totes aquelles activitats, que fins aleshores havien estat iniciatives privades dels súbdits de la corona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Vela Aulesa, doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. Sun, 02 Mar 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1176. Durant el llarg regnat de Jaume I, entre el 1213 i el 1276, es van consolidar les relacions ja existents entre la Corona catalanoaragonesa i els països islàmics del nord d'Àfrica. Les dues activitats principals que vehiculaven aquests contactes eren el comerç i les milícies. L'activitat dels comerciants catalans als ports de Tunis, Bejaia, Ceuta i Alexandria està ben documentada, així com la presència de mercenaris que viatjaven al Magrib per oferir els seus serveis. La gran aportació del rei Jaume va ser posar sota la seva tutela totes aquelles activitats, que fins aleshores havien estat iniciatives privades dels súbdits de la corona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Vela Aulesa, doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. no mp3/3/2/1740500127623.mp3 00:53:21 Capítol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un món occidental cada vegada més mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pràctiques habituals d'aquests certàmens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinció se solia representar amb la concessió de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en l'etiquetatge i la publicitat. Va ser un mètode de propaganda innovador, molt utilitzat per les marques catalanes en tot el període que va de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 a la Internacional del 1929. Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la UPF i doctor en Història per la UB. Sat, 01 Mar 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un món occidental cada vegada més mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pràctiques habituals d'aquests certàmens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinció se solia representar amb la concessió de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en l'etiquetatge i la publicitat. Va ser un mètode de propaganda innovador, molt utilitzat per les marques catalanes en tot el període que va de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 a la Internacional del 1929. Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la UPF i doctor en Història per la UB. no mp3/7/5/1740499821157.mp3 00:51:36 Capítol 1174. Vet aquí que una vegada hi havia quatre anglesos, un gal·lès i un nord-americà... Podria ser el començament d'un acudit, però en realitat, la reunió d'aquests sis talents còmics va generar molt més que un acudit; junts van crear alguns dels gags més populars del segle XX. La seva fama, motivada per un programa d'esquetxos de la BBC i potenciada després per discos, llibres, gires teatrals i pel·lícules, els va atorgar un estatus comparable al d'una banda de rock. Com que havien nascut el mateix any de la separació dels Beatles, el seu amic George Harrison considerava que compartien un mateix esperit, i no li faltava raó. Aquesta és la història dels Monty Python. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries: Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres. Sun, 23 Feb 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1174. Vet aquí que una vegada hi havia quatre anglesos, un gal·lès i un nord-americà... Podria ser el començament d'un acudit, però en realitat, la reunió d'aquests sis talents còmics va generar molt més que un acudit; junts van crear alguns dels gags més populars del segle XX. La seva fama, motivada per un programa d'esquetxos de la BBC i potenciada després per discos, llibres, gires teatrals i pel·lícules, els va atorgar un estatus comparable al d'una banda de rock. Com que havien nascut el mateix any de la separació dels Beatles, el seu amic George Harrison considerava que compartien un mateix esperit, i no li faltava raó. Aquesta és la història dels Monty Python. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries: Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres. no mp3/7/8/1739878511787.mp3 00:52:27 Capítol 1173. Amb les cendres de la Guerra Civil encara calentes, l'any 1940, un grup d'exalumnes de la Mútua Escolar Blanquerna, vinculats al món de l'escoltisme, van aconseguir treballar infiltrats a l'Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar, a Barcelona. Per les seves mans van passar els processos sumaríssims de molts republicans que s'estaven depurant. Conscients del risc que hauria suposat que els enxampessin i els jutgessin per alta traïció, aquests infiltrats manipulaven la documentació i buscaven testimonis de descàrrec. Era la manera d'enfrontar-se a l'arbitrarietat de la justícia franquista amb l'objectiu de lliurar els acusats de la presó o la pena capital. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Núria Font i Ferré, editora, autora i traductora; ha estat trenta-cinc anys a l'Editorial Cruïlla i és filla de Jaume Font Marí-Martí. Sat, 22 Feb 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1173. Amb les cendres de la Guerra Civil encara calentes, l'any 1940, un grup d'exalumnes de la Mútua Escolar Blanquerna, vinculats al món de l'escoltisme, van aconseguir treballar infiltrats a l'Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar, a Barcelona. Per les seves mans van passar els processos sumaríssims de molts republicans que s'estaven depurant. Conscients del risc que hauria suposat que els enxampessin i els jutgessin per alta traïció, aquests infiltrats manipulaven la documentació i buscaven testimonis de descàrrec. Era la manera d'enfrontar-se a l'arbitrarietat de la justícia franquista amb l'objectiu de lliurar els acusats de la presó o la pena capital. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Núria Font i Ferré, editora, autora i traductora; ha estat trenta-cinc anys a l'Editorial Cruïlla i és filla de Jaume Font Marí-Martí. no mp3/7/1/1739878512717.mp3 00:50:55 Capítol 1172. Durant el segle XVII, l'auge comercial i portuari d'Esmirna havia convertit aquesta ciutat turca a la riba del mar Egeu en una metròpoli cosmopolita. Entre les moltes minories otomanes que es van establir a Esmirna destacava la comunitat sefardita, els descendents dels últims jueus expulsats de la península Ibèrica el 1492. Amb l'establiment de la República Turca, aquestes minories van perdre drets adquirits en l'etapa imperial i van ser víctimes d'una campanya d'assetjament públic. Una d'aquestes famílies sefardites, els Nahum, va decidir aleshores marxar d'Esmirna per establir-se a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Meritxell Blasco, doctora en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Sun, 16 Feb 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1172. Durant el segle XVII, l'auge comercial i portuari d'Esmirna havia convertit aquesta ciutat turca a la riba del mar Egeu en una metròpoli cosmopolita. Entre les moltes minories otomanes que es van establir a Esmirna destacava la comunitat sefardita, els descendents dels últims jueus expulsats de la península Ibèrica el 1492. Amb l'establiment de la República Turca, aquestes minories van perdre drets adquirits en l'etapa imperial i van ser víctimes d'una campanya d'assetjament públic. Una d'aquestes famílies sefardites, els Nahum, va decidir aleshores marxar d'Esmirna per establir-se a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Meritxell Blasco, doctora en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. no mp3/9/2/1739546109129.mp3 00:53:58 Capítol 1171. A finals del segle XIX, Catalunya va viure una de les crisis més devastadores de la seva història agrícola. La fil·loxera, un petit insecte originari d'Amèrica, va arrasar amb les vinyes, que havien esdevingut un dels pilars de l'economia i l'organització social del territori. Aquesta plaga, que va iniciar l'avanç des de França, no només va consumir les arrels de les vinyes europees, sinó que va posar en qüestió tot un model de vida basat en el vi i l'aiguardent. L'impacte va ser tan profund que va transformar per sempre el paisatge, l'economia i la societat de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ricard Garcia-Orallo, doctor, professor i lector del programa Serra Húnter del Departament d'Història i Arqueologia, a la Secció d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona. Sat, 15 Feb 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1171. A finals del segle XIX, Catalunya va viure una de les crisis més devastadores de la seva història agrícola. La fil·loxera, un petit insecte originari d'Amèrica, va arrasar amb les vinyes, que havien esdevingut un dels pilars de l'economia i l'organització social del territori. Aquesta plaga, que va iniciar l'avanç des de França, no només va consumir les arrels de les vinyes europees, sinó que va posar en qüestió tot un model de vida basat en el vi i l'aiguardent. L'impacte va ser tan profund que va transformar per sempre el paisatge, l'economia i la societat de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ricard Garcia-Orallo, doctor, professor i lector del programa Serra Húnter del Departament d'Història i Arqueologia, a la Secció d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona. no mp3/0/7/1739275526970.mp3 00:53:56 Capítol 1170. Dels diversos estats senyorials que van existir a Catalunya durant l'edat mitjana i l'època moderna, el comtat d'Empúries destaca per haver tingut més recorregut històric. Va sorgir en el moment de la reconquesta carolíngia i l'aparició de la Marca Hispànica, esmentat per primer cop l'any 812, i es va mantenir governat per diverses famílies fins a la fi de l'Antic Règim i la desaparició de les jurisdiccions senyorials. La incorporació del comtat als dominis de la Corona catalanoaragonesa es va produir l'any 1402, quan el títol de comte va passar al rei Martí I l'Humà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Colls, professor de Geografia i Història a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i professor associat d'Història Econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona; a banda, ha fet recerca sobre el comtat d'Empúries en època moderna. Sun, 09 Feb 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1170. Dels diversos estats senyorials que van existir a Catalunya durant l'edat mitjana i l'època moderna, el comtat d'Empúries destaca per haver tingut més recorregut històric. Va sorgir en el moment de la reconquesta carolíngia i l'aparició de la Marca Hispànica, esmentat per primer cop l'any 812, i es va mantenir governat per diverses famílies fins a la fi de l'Antic Règim i la desaparició de les jurisdiccions senyorials. La incorporació del comtat als dominis de la Corona catalanoaragonesa es va produir l'any 1402, quan el títol de comte va passar al rei Martí I l'Humà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Colls, professor de Geografia i Història a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i professor associat d'Història Econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona; a banda, ha fet recerca sobre el comtat d'Empúries en època moderna. no mp3/5/0/1738840245005.mp3 00:53:44 Capítol 1169. Una de les personalitats polítiques més influents del segle XX va ser el principal ideòleg, impulsor i dirigent de la Revolució Russa, un home de reflexió però sobretot d'acció que va subordinar tots els vessants de la vida a la militància revolucionària i a un únic objectiu, el d'implantar el socialisme com a via per resoldre les desigualtats. El seu nom era Vladímir Ilitx Uliànov, però la història el coneix pel pseudònim de Lenin. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Botran i Pahissa, màster en Història Comparada per la UAB que ha estat regidor a Molins de Rei i diputat al Parlament i al Congrés i és autor del llibre "Si Lenin aixequés el cap", editat per Ara Llibres. Sat, 08 Feb 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1169. Una de les personalitats polítiques més influents del segle XX va ser el principal ideòleg, impulsor i dirigent de la Revolució Russa, un home de reflexió però sobretot d'acció que va subordinar tots els vessants de la vida a la militància revolucionària i a un únic objectiu, el d'implantar el socialisme com a via per resoldre les desigualtats. El seu nom era Vladímir Ilitx Uliànov, però la història el coneix pel pseudònim de Lenin. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Botran i Pahissa, màster en Història Comparada per la UAB que ha estat regidor a Molins de Rei i diputat al Parlament i al Congrés i és autor del llibre "Si Lenin aixequés el cap", editat per Ara Llibres. no mp3/9/4/1738840246549.mp3 00:52:35 Capítol 1168. Entre el juny i el novembre del 1899, el govern espanyol ratificava la venda de les seves últimes possessions al Pacífic a Alemanya per vint-i-cinc milions de pessetes. Eren tres arxipèlags situats a la Micronèsia: les illes Carolines, les Mariannes i les Palau. Tot just un any abans, l'estat espanyol havia vist consumada la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquells petits arxipèlags eren les últimes engrunes d'un pastís colonial que s'havia anat reduint en un període relativament curt al llarg del segle XIX. Era pràcticament la fi definitiva de l'imperi colonial espanyol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Santi Izquierdo, professor de la Secció d'Història Contemporània i Món Actual del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Sun, 02 Feb 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1168. Entre el juny i el novembre del 1899, el govern espanyol ratificava la venda de les seves últimes possessions al Pacífic a Alemanya per vint-i-cinc milions de pessetes. Eren tres arxipèlags situats a la Micronèsia: les illes Carolines, les Mariannes i les Palau. Tot just un any abans, l'estat espanyol havia vist consumada la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquells petits arxipèlags eren les últimes engrunes d'un pastís colonial que s'havia anat reduint en un període relativament curt al llarg del segle XIX. Era pràcticament la fi definitiva de l'imperi colonial espanyol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Santi Izquierdo, professor de la Secció d'Història Contemporània i Món Actual del Departament d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. no mp3/1/8/1738242959681.mp3 00:54:34 Capítol 1167. Coincidint amb la fi de la Guerra Civil i l'exili de molts intel·lectuals a França, entre la incertesa sobre com evolucionaria el règim de Franco i la por davant de l'avenç nazi pel continent, va sorgir un dels amors més polèmics de la història de la literatura catalana. Ens referim a la relació tempestuosa entre la jove novel·lista Mercè Rodoreda, que aleshores tenia uns trenta anys, i el poeta i articulista Joan Prat, conegut per tothom amb el pseudònim d'Armand Obiols. Només algun amic i les dones de la seva vida l'anomenaven Joan. La vida i l'obra de tots dos no es pot entendre sense aquest vincle profund que els va unir al llarg de tota la vida i que va anar avançant amb alts i baixos en funció dels esdeveniments externs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Eva Comas-Arnal, escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB, autora del pòdcast "La Maraldina" i del llibre "Mercè i Joan", Premi Proa de Novel·la. Sat, 01 Feb 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1167. Coincidint amb la fi de la Guerra Civil i l'exili de molts intel·lectuals a França, entre la incertesa sobre com evolucionaria el règim de Franco i la por davant de l'avenç nazi pel continent, va sorgir un dels amors més polèmics de la història de la literatura catalana. Ens referim a la relació tempestuosa entre la jove novel·lista Mercè Rodoreda, que aleshores tenia uns trenta anys, i el poeta i articulista Joan Prat, conegut per tothom amb el pseudònim d'Armand Obiols. Només algun amic i les dones de la seva vida l'anomenaven Joan. La vida i l'obra de tots dos no es pot entendre sense aquest vincle profund que els va unir al llarg de tota la vida i que va anar avançant amb alts i baixos en funció dels esdeveniments externs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Eva Comas-Arnal, escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB, autora del pòdcast "La Maraldina" i del llibre "Mercè i Joan", Premi Proa de Novel·la. no mp3/6/1/1738242957916.mp3 00:53:11 Capítol 1166. Durant força segles, el saber sobre la salut es va compilar en textos que servien com a guia i com a mitjà de transmissió del coneixement en la matèria. Els receptaris mèdics medievals, escrits en llengües vernacles, van emergir en una època en què tot just naixia el sistema mèdic organitzat que tenim ara, marcada per la falta d'accés a metges formats i la necessitat urgent de guarir-se en un context que no posava les coses fàcils. En les seves pàgines es barrejaven receptes per tractar malalties, consells cosmètics i ginecològics, guies astrològiques i, fins i tot, fórmules màgiques. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Cifuentes Comamala, doctor en Història, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i autor d'estudis sobre els receptaris mèdics. Sun, 26 Jan 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1166. Durant força segles, el saber sobre la salut es va compilar en textos que servien com a guia i com a mitjà de transmissió del coneixement en la matèria. Els receptaris mèdics medievals, escrits en llengües vernacles, van emergir en una època en què tot just naixia el sistema mèdic organitzat que tenim ara, marcada per la falta d'accés a metges formats i la necessitat urgent de guarir-se en un context que no posava les coses fàcils. En les seves pàgines es barrejaven receptes per tractar malalties, consells cosmètics i ginecològics, guies astrològiques i, fins i tot, fórmules màgiques. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Cifuentes Comamala, doctor en Història, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i autor d'estudis sobre els receptaris mèdics. no mp3/7/5/1737471308657.mp3 00:51:32 Capítol 1165. Durant la Guerra Civil, les Brigades Internacionals van establir diversos hospitals en territori català, concebuts com a unitats militars i a la vegada sotmesos a un control polític ferri. Vic va ser una de les ciutats escollides per acollir un d'aquests centres sanitaris. L'Hospital Internacional de Vic va estar en funcionament els últims mesos de la guerra. En aquest espai en què tots els pacients eren homes, un grup d'infermeres voluntàries va portar fins a l'últim extrem la militància en la lluita contra el feixisme, enmig del dolor, la precarietat i una solidaritat més necessària que mai. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maria Cinta Sadurní, professora a la UVic-UCC, doctorada en Cures Integrals i Serveis de Salut i coautora, juntament amb Xavier Bardolet, del llibre "Infermeres en guerra. La peripècia d'unes dones que van combatre el feixisme des dels hospitals del Sistema Sanitari Internacional", publicat per Eumo Editorial. Sat, 25 Jan 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1165. Durant la Guerra Civil, les Brigades Internacionals van establir diversos hospitals en territori català, concebuts com a unitats militars i a la vegada sotmesos a un control polític ferri. Vic va ser una de les ciutats escollides per acollir un d'aquests centres sanitaris. L'Hospital Internacional de Vic va estar en funcionament els últims mesos de la guerra. En aquest espai en què tots els pacients eren homes, un grup d'infermeres voluntàries va portar fins a l'últim extrem la militància en la lluita contra el feixisme, enmig del dolor, la precarietat i una solidaritat més necessària que mai. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maria Cinta Sadurní, professora a la UVic-UCC, doctorada en Cures Integrals i Serveis de Salut i coautora, juntament amb Xavier Bardolet, del llibre "Infermeres en guerra. La peripècia d'unes dones que van combatre el feixisme des dels hospitals del Sistema Sanitari Internacional", publicat per Eumo Editorial. no mp3/1/2/1737471009021.mp3 00:52:48 Capítol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius del Berguedà es van anar posant en funcionament un seguit de fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combustió del mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant d'aquesta combustió amb carbó vegetal, eren necessaris uns martells molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidràulica. Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos van mantenir-se en funcionament fins ben entrat el segle XIX, van ser molt importants en el període preindustrial de la comarca. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Sánchez Vicents, coautor del llibre "Les fargues del Berguedà. Un patrimoni injustament oblidat", escrit amb Roser Comas Angelet i editat per Àmbit de Recerques del Berguedà; tots dos llicenciats en Geografia i Història per la UNED i membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Sun, 19 Jan 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius del Berguedà es van anar posant en funcionament un seguit de fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combustió del mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant d'aquesta combustió amb carbó vegetal, eren necessaris uns martells molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidràulica. Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos van mantenir-se en funcionament fins ben entrat el segle XIX, van ser molt importants en el període preindustrial de la comarca. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Sánchez Vicents, coautor del llibre "Les fargues del Berguedà. Un patrimoni injustament oblidat", escrit amb Roser Comas Angelet i editat per Àmbit de Recerques del Berguedà; tots dos llicenciats en Geografia i Història per la UNED i membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. no mp3/4/7/1737132336874.mp3 00:54:42 Capítol 1163. L'esclavitud va existir de manera continuada a Barcelona, probablement des del temps dels romans fins a l'època moderna. En la baixa edat mitjana, els arxius notarials de la ciutat mostren que era una institució en ple desenvolupament a tota la zona mediterrània. Un dels aspectes més destacats de la vida de les persones esclavitzades tenia a veure amb les vies, legals o il·legals, per aconseguir la llibertat. Encara que la legislació es va anar modificant en diferents èpoques, hi va haver lliberts que es van arribar a integrar com a membres de ple dret de la societat barcelonina baixmedieval. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Albacete, director de Recerca i Difusió de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, del Col·legi notarial de Catalunya; doctor en Història, i autor de la tesi "Esclavitud i llibertat a la Mediterrània occidental. El mercat d'esclaus de la Barcelona baixmedieval". Sat, 18 Jan 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1163. L'esclavitud va existir de manera continuada a Barcelona, probablement des del temps dels romans fins a l'època moderna. En la baixa edat mitjana, els arxius notarials de la ciutat mostren que era una institució en ple desenvolupament a tota la zona mediterrània. Un dels aspectes més destacats de la vida de les persones esclavitzades tenia a veure amb les vies, legals o il·legals, per aconseguir la llibertat. Encara que la legislació es va anar modificant en diferents èpoques, hi va haver lliberts que es van arribar a integrar com a membres de ple dret de la societat barcelonina baixmedieval. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Albacete, director de Recerca i Difusió de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, del Col·legi notarial de Catalunya; doctor en Història, i autor de la tesi "Esclavitud i llibertat a la Mediterrània occidental. El mercat d'esclaus de la Barcelona baixmedieval". no mp3/9/0/1737132334209.mp3 00:53:57 Capítol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no només era una ciutat en guerra, era també l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, aristòcrates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits polítics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perillós. L'última esperança es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la supervivència. Potències europees com França i Itàlia, i també diplomàtics llatinoamericans, van organitzar una xarxa d'evacuacions a través del port de Barcelona que no sempre tindrien èxit. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Arnau González Vilalta, doctor en Història i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 12 Jan 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no només era una ciutat en guerra, era també l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, aristòcrates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits polítics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perillós. L'última esperança es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la supervivència. Potències europees com França i Itàlia, i també diplomàtics llatinoamericans, van organitzar una xarxa d'evacuacions a través del port de Barcelona que no sempre tindrien èxit. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Arnau González Vilalta, doctor en Història i professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. no mp3/8/6/1735931767568.mp3 00:54:37 Capítol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel·lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el públic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una Itàlia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una militància incòmoda a banda i banda de l'espectre polític, amb una obra desafiant i una biografia traumàtica que van acabar precipitant el seu misteriós assassinat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Lluró, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor d'història i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en context. Trauma, memòria, identitat i història cultural a la Itàlia de postguerra". Sat, 11 Jan 2025 06:00:00 +0200 Capítol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel·lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el públic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una Itàlia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una militància incòmoda a banda i banda de l'espectre polític, amb una obra desafiant i una biografia traumàtica que van acabar precipitant el seu misteriós assassinat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Lluró, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor d'història i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en context. Trauma, memòria, identitat i història cultural a la Itàlia de postguerra". no mp3/9/3/1735931764739.mp3 00:52:36 Capítol 1160. La conquesta romana de Britània va ser un procés gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de traïcions, d'estratègies per impartir el terror entre la població local i de polítiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli Cèsar va ser el primer a travessar el canal de la Mànega acompanyat de legions, la subjugació britana no va arribar fins a gairebé un segle després, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una victòria militar que el legitimés en el tron de Roma, el penúltim dels emperadors de la dinastia julioclàudia va emprendre una de les campanyes militars més ambicioses de l'Antiguitat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 05 Jan 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1160. La conquesta romana de Britània va ser un procés gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de traïcions, d'estratègies per impartir el terror entre la població local i de polítiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli Cèsar va ser el primer a travessar el canal de la Mànega acompanyat de legions, la subjugació britana no va arribar fins a gairebé un segle després, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una victòria militar que el legitimés en el tron de Roma, el penúltim dels emperadors de la dinastia julioclàudia va emprendre una de les campanyes militars més ambicioses de l'Antiguitat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. no mp3/0/5/1735570519250.mp3 00:53:05 Capítol 1159. Hi ha personatges històrics que han vist enterbolida la seva figura a causa de rumors i d'una aura de llegenda negra. Un dels casos més evidents és el de l'aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory, retratada posteriorment com una mena de vampira sanguinària. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb la metgessa i escriptora Maria Lluïsa Latorre Casellas, autora del llibre "La comtessa sanguinària: Erzsébet Báthory, realitat o llegenda?". Sat, 04 Jan 2025 15:00:00 +0200 Capítol 1159. Hi ha personatges històrics que han vist enterbolida la seva figura a causa de rumors i d'una aura de llegenda negra. Un dels casos més evidents és el de l'aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory, retratada posteriorment com una mena de vampira sanguinària. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb la metgessa i escriptora Maria Lluïsa Latorre Casellas, autora del llibre "La comtessa sanguinària: Erzsébet Báthory, realitat o llegenda?". no mp3/9/4/1735570830349.mp3 00:53:04 Capítol 1158. A les acaballes del segle XIX, gairebé 200 anys després de la fi de la dominació catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles lingüístics i culturals amb els Països Catalans. A partir de la contribució de Víctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte aïllat de la pàtria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Països Catalans es van intensificar. Després d'un parèntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resiliència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Història de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme". Sun, 29 Dec 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1158. A les acaballes del segle XIX, gairebé 200 anys després de la fi de la dominació catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles lingüístics i culturals amb els Països Catalans. A partir de la contribució de Víctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte aïllat de la pàtria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Països Catalans es van intensificar. Després d'un parèntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resiliència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Història de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme". no mp3/8/6/1735040127168.mp3 00:53:07 Capítol 1157. Joaquim Picañol i Xalabarder va ser un jove republicà català que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot després d'haver perdut la guerra. La seva és una història desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'Àfrica. La implicació política el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i també en un camp de concentració encara més estricte, el de Djelfa, al desert del Sàhara, aleshores sota sobirania francesa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Marta Barceló Oliver, llicenciada en Filologia Catalana i mestra, coautora amb Lupe Prades Font, llicenciada en Geografia i Història, del llibre "Mort i oblit a Djelfa". Sat, 28 Dec 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1157. Joaquim Picañol i Xalabarder va ser un jove republicà català que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot després d'haver perdut la guerra. La seva és una història desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'Àfrica. La implicació política el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i també en un camp de concentració encara més estricte, el de Djelfa, al desert del Sàhara, aleshores sota sobirania francesa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Marta Barceló Oliver, llicenciada en Filologia Catalana i mestra, coautora amb Lupe Prades Font, llicenciada en Geografia i Història, del llibre "Mort i oblit a Djelfa". no mp3/1/4/1735039829941.mp3 00:52:02 Capítol 1156. L'afirmació d'Espanya com a estat-nació unitari va ser un principi central del pensament polític espanyol del segle XIX i els dos primers terços del segle XX, i no només per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacobí i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que posés fi a la decadència del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent dèbil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual" i "La construcció de l'enemic interior. Els catalans en el pensament polític espanyol", publicats per l'Editorial Afers. Sun, 22 Dec 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1156. L'afirmació d'Espanya com a estat-nació unitari va ser un principi central del pensament polític espanyol del segle XIX i els dos primers terços del segle XX, i no només per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacobí i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que posés fi a la decadència del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent dèbil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual" i "La construcció de l'enemic interior. Els catalans en el pensament polític espanyol", publicats per l'Editorial Afers. no mp3/4/5/1734432309754.mp3 00:55:06 Capítol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltrú, al llarg del temps Francesc Macià va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i també un refugi en moments d'agitació. A més, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representació de les Borges Blanques. Aquest lleidatà d'adopció va tenir la residència a Ponent durant 46 anys, gairebé dos terços de la seva vida, un fet que el va influir en l'accent i en el pensament. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Quintí Casals Bergés, doctor en Història Contemporània, president del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià i coautor del llibre "Macià, el president del poble". Sat, 21 Dec 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltrú, al llarg del temps Francesc Macià va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i també un refugi en moments d'agitació. A més, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representació de les Borges Blanques. Aquest lleidatà d'adopció va tenir la residència a Ponent durant 46 anys, gairebé dos terços de la seva vida, un fet que el va influir en l'accent i en el pensament. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Quintí Casals Bergés, doctor en Història Contemporània, president del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià i coautor del llibre "Macià, el president del poble". no mp3/5/7/1734432313175.mp3 00:53:08 Capítol 1154. La personalitat polièdrica i genial de Salvador Dalí no es pot entendre sense tenir en compte la seva infantesa; els estius a Cadaqués; la relació amb la germana, Anna Maria, i, sobretot, la figura del seu pare. El notari Salvador Dalí Cusí va ser un home d'una activitat política i cultural intensa, un dels personatges més influents a la Figueres de principis del segle XX, i va influir molt en el fill (per a bé i per a mal). En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats, historiadora de l'art experta en la vida i en l'obra de Salvador Dalí i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres. Sun, 15 Dec 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1154. La personalitat polièdrica i genial de Salvador Dalí no es pot entendre sense tenir en compte la seva infantesa; els estius a Cadaqués; la relació amb la germana, Anna Maria, i, sobretot, la figura del seu pare. El notari Salvador Dalí Cusí va ser un home d'una activitat política i cultural intensa, un dels personatges més influents a la Figueres de principis del segle XX, i va influir molt en el fill (per a bé i per a mal). En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats, historiadora de l'art experta en la vida i en l'obra de Salvador Dalí i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres. no mp3/5/6/1733844062365.mp3 00:54:30 El nomenclàtor dels carrers de les ciutats són espais de memòria que reflecteixen els diferents contextos de cada època, a més dels ideals polítics, econòmics i socials preponderants. A Barcelona hi ha un carrer, la ronda del General Mitre, que pretenia mostrar la unió entre dos territoris que s'havien influït mútuament, en aquest cas Catalunya i l'Argentina. Aquestes bones intencions es van anar diluint, el referent inicial es va perdre i, amb el temps, aquesta via tan important de la capital catalana va acabar generant un conflicte imprevist arran d'unes declaracions del president Jordi Pujol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb David Martínez Llamas, doctor en Història d'Amèrica de la UB, que treballa al Centre de Digitalització de la UB (CEDI) i ha escrit l'article "Un president argentí a Barcelona: unions i oblits al voltant de la ronda del General Mitre" a "Cercles: Revista d'Història Cultural" en l'edició d'enguany. Sat, 14 Dec 2024 06:00:00 +0200 El nomenclàtor dels carrers de les ciutats són espais de memòria que reflecteixen els diferents contextos de cada època, a més dels ideals polítics, econòmics i socials preponderants. A Barcelona hi ha un carrer, la ronda del General Mitre, que pretenia mostrar la unió entre dos territoris que s'havien influït mútuament, en aquest cas Catalunya i l'Argentina. Aquestes bones intencions es van anar diluint, el referent inicial es va perdre i, amb el temps, aquesta via tan important de la capital catalana va acabar generant un conflicte imprevist arran d'unes declaracions del president Jordi Pujol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb David Martínez Llamas, doctor en Història d'Amèrica de la UB, que treballa al Centre de Digitalització de la UB (CEDI) i ha escrit l'article "Un president argentí a Barcelona: unions i oblits al voltant de la ronda del General Mitre" a "Cercles: Revista d'Història Cultural" en l'edició d'enguany. no mp3/4/0/1733843763204.mp3 00:55:06 Capítol 1152. Al llarg del segle XX, la concentració de població migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les desigualtats socials va afavorir la proliferació de barris marginals, on s'amuntegaven els habitatges construïts pels mateixos inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis públics mínims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present al llarg de tota l'etapa franquista. Però a banda d'aquest barraquisme urbà més conegut, a zones de l'interior de Catalunya com el Berguedà, n'hi va haver un altre de rural, amb unes característiques pròpies. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Laia Gallego, doctora en Història i arqueologia per la Universitat de Barcelona. Sun, 08 Dec 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1152. Al llarg del segle XX, la concentració de població migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les desigualtats socials va afavorir la proliferació de barris marginals, on s'amuntegaven els habitatges construïts pels mateixos inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis públics mínims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present al llarg de tota l'etapa franquista. Però a banda d'aquest barraquisme urbà més conegut, a zones de l'interior de Catalunya com el Berguedà, n'hi va haver un altre de rural, amb unes característiques pròpies. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Laia Gallego, doctora en Història i arqueologia per la Universitat de Barcelona. no mp3/3/7/1733224808973.mp3 00:52:55 Capítol 1151. A diferència del que afirmaven alguns visitants il·lustres, a inicis del segle XIX la societat de les illes Balears en general (i de Mallorca en particular) no estava aïllada del món per la insularitat, sinó que estava plenament connectada per via marítima. Tampoc no estava més endarrerida des del punt de vista econòmic i social. Atesa la importància pionera que se li va donar al turisme en ple noucentisme, així com les dades referides a la sanitat i l'exportació de productes, entre altres factors, l'economia de Mallorca era una de les més modernes i avançades de l'Estat. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Salas Vives, doctor en Història, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears i vicedegà del grau d'Història. Sat, 07 Dec 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1151. A diferència del que afirmaven alguns visitants il·lustres, a inicis del segle XIX la societat de les illes Balears en general (i de Mallorca en particular) no estava aïllada del món per la insularitat, sinó que estava plenament connectada per via marítima. Tampoc no estava més endarrerida des del punt de vista econòmic i social. Atesa la importància pionera que se li va donar al turisme en ple noucentisme, així com les dades referides a la sanitat i l'exportació de productes, entre altres factors, l'economia de Mallorca era una de les més modernes i avançades de l'Estat. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Salas Vives, doctor en Història, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears i vicedegà del grau d'Història. no mp3/1/9/1733224814591.mp3 00:53:52 Capítol 1150. A la fi de la guerra del Francès, l'exèrcit espanyol havia esdevingut un actor polític capaç d'instaurar reis o de derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de règim i influir en la política dels diferents governs. Al llarg del segle XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos globals per una pura qüestió d'orgull patri, per mantenir la lluita contra els pretendents carlins i la presència espanyola a les colònies d'ultramar. Tots els esforços invertits en el manteniment d'aquestes aventures bèl·liques de futur incert van acabar sent un llast per al desenvolupament econòmic i social. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica i autor del llibre "Gobernar el caos. Una historia crítica del ejército español", de Desperta Ferro Ediciones. Sun, 01 Dec 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1150. A la fi de la guerra del Francès, l'exèrcit espanyol havia esdevingut un actor polític capaç d'instaurar reis o de derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de règim i influir en la política dels diferents governs. Al llarg del segle XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos globals per una pura qüestió d'orgull patri, per mantenir la lluita contra els pretendents carlins i la presència espanyola a les colònies d'ultramar. Tots els esforços invertits en el manteniment d'aquestes aventures bèl·liques de futur incert van acabar sent un llast per al desenvolupament econòmic i social. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica i autor del llibre "Gobernar el caos. Una historia crítica del ejército español", de Desperta Ferro Ediciones. no mp3/6/8/1732634142086.mp3 00:53:14 Capítol 1149. Més que per les diferències ideològiques i religioses, la gran divisió de l'islam en els dos corrents majoritaris té a veure amb la disputa política pel poder, desfermada després de la mort de Mahoma, l'any 632. Davant d'aquells que consideraven que l'últim profeta no havia aclarit qui l'havia de rellevar i defensaven que havien de ser les famílies de comerciants més poderoses de la ciutat de la Meca, un segon grup, encapçalat per familiars directes de Mahoma, assegurava que el successor legítim era Alí. La lluita entre el poder centralitzat de l'aristocràcia àrab i la perifèria rebel multiètnica va generar la divisió entre sunnites i xiïtes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista, periodista, excorresponsal de premsa al Pròxim Orient i autor del llibre "Viatge al cor de l'Islam. La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient", de Pagès Editors. Sat, 30 Nov 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1149. Més que per les diferències ideològiques i religioses, la gran divisió de l'islam en els dos corrents majoritaris té a veure amb la disputa política pel poder, desfermada després de la mort de Mahoma, l'any 632. Davant d'aquells que consideraven que l'últim profeta no havia aclarit qui l'havia de rellevar i defensaven que havien de ser les famílies de comerciants més poderoses de la ciutat de la Meca, un segon grup, encapçalat per familiars directes de Mahoma, assegurava que el successor legítim era Alí. La lluita entre el poder centralitzat de l'aristocràcia àrab i la perifèria rebel multiètnica va generar la divisió entre sunnites i xiïtes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista, periodista, excorresponsal de premsa al Pròxim Orient i autor del llibre "Viatge al cor de l'Islam. La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient", de Pagès Editors. no mp3/5/3/1732633837135.mp3 00:54:08 Capítol 1148. El febrer de l'any 1925, els Gunadule, un dels pobles indígenes de l'Amèrica Central, van rebel·lar-se contra els intents del govern del Panamà de reprimir la seva cultura i forma de vida. Van ser uns pocs dies de lluita armada, entre finals de febrer i principis de març, després de molts anys de maltractaments i resistència pacífica, en què van aconseguir preservar l'autonomia. Aquestes jornades de confrontació amb el poder són conegudes com la Revolució Dule. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Martínez Mauri, professora agregada del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, membre del Programa Serra Húnter. Sun, 24 Nov 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1148. El febrer de l'any 1925, els Gunadule, un dels pobles indígenes de l'Amèrica Central, van rebel·lar-se contra els intents del govern del Panamà de reprimir la seva cultura i forma de vida. Van ser uns pocs dies de lluita armada, entre finals de febrer i principis de març, després de molts anys de maltractaments i resistència pacífica, en què van aconseguir preservar l'autonomia. Aquestes jornades de confrontació amb el poder són conegudes com la Revolució Dule. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Mònica Martínez Mauri, professora agregada del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, membre del Programa Serra Húnter. no mp3/3/6/1732020311363.mp3 00:51:46 Capítol 1147. La idea que en època medieval la major part de la població considerava que la Terra era plana, per ignorància o per superstició religiosa, no té una base històrica real. De fet, és una creença difosa des del segle XVIII que subratlla el suposat endarreriment cultural de l'edat mitjana. Més endavant fins i tot es va arribar a afirmar que Colom s'havia hagut d'enfrontar als defensors del terraplanisme per poder emprendre el viatge a través de l'Atlàntic. Es tracta d'un mite relativament modern. La ciència medieval, igual que la de l'antiguitat clàssica, tenia molt clar que la Terra era esfèrica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano Méndez, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. Sat, 23 Nov 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1147. La idea que en època medieval la major part de la població considerava que la Terra era plana, per ignorància o per superstició religiosa, no té una base històrica real. De fet, és una creença difosa des del segle XVIII que subratlla el suposat endarreriment cultural de l'edat mitjana. Més endavant fins i tot es va arribar a afirmar que Colom s'havia hagut d'enfrontar als defensors del terraplanisme per poder emprendre el viatge a través de l'Atlàntic. Es tracta d'un mite relativament modern. La ciència medieval, igual que la de l'antiguitat clàssica, tenia molt clar que la Terra era esfèrica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano Méndez, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. no mp3/4/4/1732020007544.mp3 00:53:08 Capítol 1146. Entre el gener i el febrer del 1939, mig milió de persones identificades amb la causa republicana van travessar la frontera francesa pels Pirineus i van emprendre un exili llarg i frustrant. D'aquestes, 270.000 van acabar sent internades en camps de concentració habilitats pel govern francès al sud del país. Per sobre de les humiliacions i els maltractaments rebuts, molts dels interns es van esforçar per mantenir una vida cultural activa, que era una manera de preservar la dignitat personal i la identitat nacional, així com de resistir-se a l'adveniment del feixisme. Tal com passaria poc després als camps nazis, fins i tot hi va haver espai per a la música, amb la creació de diverses corals integrades per presos catalans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, professor de musicologia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears. Sun, 17 Nov 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1146. Entre el gener i el febrer del 1939, mig milió de persones identificades amb la causa republicana van travessar la frontera francesa pels Pirineus i van emprendre un exili llarg i frustrant. D'aquestes, 270.000 van acabar sent internades en camps de concentració habilitats pel govern francès al sud del país. Per sobre de les humiliacions i els maltractaments rebuts, molts dels interns es van esforçar per mantenir una vida cultural activa, que era una manera de preservar la dignitat personal i la identitat nacional, així com de resistir-se a l'adveniment del feixisme. Tal com passaria poc després als camps nazis, fins i tot hi va haver espai per a la música, amb la creació de diverses corals integrades per presos catalans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Amadeu Corbera, professor de musicologia del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears i doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/5/1731409532756.mp3 00:54:44 Capítol 1145. Els dos últims executats pel franquisme, pel mètode brutal del garrot vil, van morir el dissabte 2 de març de 1974, acusats tots d'haver matat un agent de l'autoritat. D'un d'ells, Salvador Puig Antich, se'n coneixen molt bé la història i les circumstàncies; la vida i la mort del segon, en canvi, està marcada per l'oblit i envoltada de misteri. Era de l'Alemanya Oriental i es deia Georg Michael Welzel; però en el moment de ser detingut a l'Espanya franquista va afirmar que era polonès i que el seu nom era Heinz Ches. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i M. Carme Rodríguez Virgili, filòloga, escriptora i autora del llibre "Heinz Ches. L'últim executat a garrot vil". Sat, 16 Nov 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1145. Els dos últims executats pel franquisme, pel mètode brutal del garrot vil, van morir el dissabte 2 de març de 1974, acusats tots d'haver matat un agent de l'autoritat. D'un d'ells, Salvador Puig Antich, se'n coneixen molt bé la història i les circumstàncies; la vida i la mort del segon, en canvi, està marcada per l'oblit i envoltada de misteri. Era de l'Alemanya Oriental i es deia Georg Michael Welzel; però en el moment de ser detingut a l'Espanya franquista va afirmar que era polonès i que el seu nom era Heinz Ches. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i M. Carme Rodríguez Virgili, filòloga, escriptora i autora del llibre "Heinz Ches. L'últim executat a garrot vil". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/4/1731409530847.mp3 00:52:59 Capítol 1144. La conquesta catalana del Mediterrani va començar amb les invasions de Jaume I de València i Mallorca, però no es va aturar aquí. Els seus descendents reials continuarien l'empresa del conqueridor afegint territoris al casal de Barcelona, com ara Sicília, Sardenya i Nàpols, als quals també es van sumar els ducats d'Atenes i Neopàtria. L'hegemonia de la Corona d'Aragó al Mediterrani va provocar conflictes amb altres reialmes, però també grans beneficis econòmics i altres efectes menys esperats, com una influència cultural en aquests territoris que a dia d'avui encara perdura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Lleida. Sun, 10 Nov 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1144. La conquesta catalana del Mediterrani va començar amb les invasions de Jaume I de València i Mallorca, però no es va aturar aquí. Els seus descendents reials continuarien l'empresa del conqueridor afegint territoris al casal de Barcelona, com ara Sicília, Sardenya i Nàpols, als quals també es van sumar els ducats d'Atenes i Neopàtria. L'hegemonia de la Corona d'Aragó al Mediterrani va provocar conflictes amb altres reialmes, però també grans beneficis econòmics i altres efectes menys esperats, com una influència cultural en aquests territoris que a dia d'avui encara perdura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Lleida. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/0/1730810457208.mp3 00:53:06 Capítol 1143. Durant la postguerra, un grup destacat d'intel·lectuals i literats catalans, normalment originaris de les Terres de Ponent, es va anar exiliant al lloc més proper possible: Andorra. Per a aquests exiliats culturals, el petit país dels Pirineus va ser un marc ideal per prosseguir les activitats, a banda d'un territori de pau. La seva obra és un testimoni de desarrelament. Un dels exiliats culturals que van passar de Catalunya a Andorra va ser el poeta, narrador, articulista i editor Miquel Lladó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Batlle, poeta, filòsof i antropòleg, professor de la Universitat de Lleida i responsable de l'edició i el pròleg de l'obra de Miquel Lladó "Els camins de la por". Sat, 09 Nov 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1143. Durant la postguerra, un grup destacat d'intel·lectuals i literats catalans, normalment originaris de les Terres de Ponent, es va anar exiliant al lloc més proper possible: Andorra. Per a aquests exiliats culturals, el petit país dels Pirineus va ser un marc ideal per prosseguir les activitats, a banda d'un territori de pau. La seva obra és un testimoni de desarrelament. Un dels exiliats culturals que van passar de Catalunya a Andorra va ser el poeta, narrador, articulista i editor Miquel Lladó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Batlle, poeta, filòsof i antropòleg, professor de la Universitat de Lleida i responsable de l'edició i el pròleg de l'obra de Miquel Lladó "Els camins de la por". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/6/1730810454660.mp3 00:52:11 Capítol 1142. Encara amb el record de la solidaritat amb els republicans espanyols durant els anys de la Guerra Civil, el Tour de França es va veure directament afectat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La cursa, que s'estava consolidant com la més important del calendari ciclista internacional, va deixar de disputar-se entre el 1940 i el 1946. En la represa, el Tour va continuar sent un reflex fidel dels esdeveniments geopolítics que marcarien la segona meitat del segle XX, especialment la construcció de la Unió Europea i la guerra freda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Història per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt. Una història política del ciclisme", de Manifest Llibres. Sun, 03 Nov 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1142. Encara amb el record de la solidaritat amb els republicans espanyols durant els anys de la Guerra Civil, el Tour de França es va veure directament afectat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La cursa, que s'estava consolidant com la més important del calendari ciclista internacional, va deixar de disputar-se entre el 1940 i el 1946. En la represa, el Tour va continuar sent un reflex fidel dels esdeveniments geopolítics que marcarien la segona meitat del segle XX, especialment la construcció de la Unió Europea i la guerra freda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Història per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt. Una història política del ciclisme", de Manifest Llibres. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/7/1730202062875.mp3 00:50:26 El segle XIX va ser especialment convuls al partit judicial de Gandesa, a la Terra Alta, marcat pels combats de la guerra dels Set Anys, per les accions dels bandolers i per la violència generalitzada. Un dels casos més sonats va ser l'assassinat d'un ric propietari de Batea, Pablo Figueras, un dels principals defensors de Gandesa durant els setges carlins del 1836 i el 1838. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pere Rams Folch, que, juntament amb Josep Sánchez Cervelló, és coautor del llibre "La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX". Sat, 02 Nov 2024 15:00:00 +0200 El segle XIX va ser especialment convuls al partit judicial de Gandesa, a la Terra Alta, marcat pels combats de la guerra dels Set Anys, per les accions dels bandolers i per la violència generalitzada. Un dels casos més sonats va ser l'assassinat d'un ric propietari de Batea, Pablo Figueras, un dels principals defensors de Gandesa durant els setges carlins del 1836 i el 1838. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Pere Rams Folch, que, juntament amb Josep Sánchez Cervelló, és coautor del llibre "La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/6/1730202061168.mp3 00:50:38 Capítol 1140. L'imperi persa aquemènida, un dels més grans de l'antiguitat, va estendre la influència per bona part de l'Orient, fins al punt que va arribar a regnar a Egipte. La primera dominació persa d'Egipte es va estendre des de l'any 525 abans de Crist, amb la invasió del país per part del rei Cambises II, fins al 404, amb Artaxerxes II. Aquests sobirans perses es feien dir faraons, i en línies generals van respectar l'estructura administrativa egípcia. El gran canvi va ser que al capdamunt hi van situar un sàtrapa, que actuava com un governador provincial i procedia de l'aristocràcia persa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia. Sun, 27 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1140. L'imperi persa aquemènida, un dels més grans de l'antiguitat, va estendre la influència per bona part de l'Orient, fins al punt que va arribar a regnar a Egipte. La primera dominació persa d'Egipte es va estendre des de l'any 525 abans de Crist, amb la invasió del país per part del rei Cambises II, fins al 404, amb Artaxerxes II. Aquests sobirans perses es feien dir faraons, i en línies generals van respectar l'estructura administrativa egípcia. El gran canvi va ser que al capdamunt hi van situar un sàtrapa, que actuava com un governador provincial i procedia de l'aristocràcia persa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/6/1729600248463.mp3 00:53:54 Capítol 1139. En la Catalunya de la Restauració borbònica, en el marc d'una societat cada vegada més industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats més agràries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econòmic. Tot i això, Catalunya va ser un dels llocs en què el sistema de torn dinàstic de la Restauració va caure més aviat en el desprestigi. En el cas català, com en moltes altres parts d'Europa, les campanyes de denúncia del caciquisme van suposar un pas important en la lenta evolució del liberalisme polític a la democràcia entre els segles XIX i XX, que coincidia amb l'eclosió de la societat i la política de masses. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gemma Rubí Casals, catedràtica d'Història Contemporània de la UAB, membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció. Sat, 26 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1139. En la Catalunya de la Restauració borbònica, en el marc d'una societat cada vegada més industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats més agràries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econòmic. Tot i això, Catalunya va ser un dels llocs en què el sistema de torn dinàstic de la Restauració va caure més aviat en el desprestigi. En el cas català, com en moltes altres parts d'Europa, les campanyes de denúncia del caciquisme van suposar un pas important en la lenta evolució del liberalisme polític a la democràcia entre els segles XIX i XX, que coincidia amb l'eclosió de la societat i la política de masses. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gemma Rubí Casals, catedràtica d'Història Contemporània de la UAB, membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/4/1729600252249.mp3 00:54:12 Capítol 1138. En època moderna, els gremis barcelonins no es limitaven només a ser fonamentals en l'estructura econòmica i de poder de la ciutat. Una part important del seu compromís portava els membres de les diferents confraries d'oficis a participar en una milícia defensiva. En aquest cas no es considerava tant una qüestió militar com una obligació cívica. Aquest braç armat a les ordres del Consell de Cent era conegut com la Coronela. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Víctor Jurado Riba, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat". Sun, 20 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1138. En època moderna, els gremis barcelonins no es limitaven només a ser fonamentals en l'estructura econòmica i de poder de la ciutat. Una part important del seu compromís portava els membres de les diferents confraries d'oficis a participar en una milícia defensiva. En aquest cas no es considerava tant una qüestió militar com una obligació cívica. Aquest braç armat a les ordres del Consell de Cent era conegut com la Coronela. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Víctor Jurado Riba, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/6/1728992420669.mp3 00:51:16 Capítol 1137. En contra de la creença generalitzada, les havaneres no van arribar a Catalunya per via marinera un cop consumada la independència de Cuba. Abans de la forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent conegut amb el nom d'americana, que va començar a fer-se popular en estrats molt diferents de la societat a mitjan segle XIX. Era un ball de moda que va passar primer per Madrid i que Catalunya va acabar adoptant també com a símbol nacional espanyol. Els pescadors van ajudar a difondre aquestes cançons carregades d'un imaginari exòtic i tots els tòpics de l'amor romàntic, però també les cantaven els obrers, els personatges de les sarsueles, els músics ambulants i els fills de les classes dirigents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Anna Costal i Fornells, doctora en Musicologia per la UAB, professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya i coautora del llibre "Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de 'Carmen'". Sat, 19 Oct 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1137. En contra de la creença generalitzada, les havaneres no van arribar a Catalunya per via marinera un cop consumada la independència de Cuba. Abans de la forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent conegut amb el nom d'americana, que va començar a fer-se popular en estrats molt diferents de la societat a mitjan segle XIX. Era un ball de moda que va passar primer per Madrid i que Catalunya va acabar adoptant també com a símbol nacional espanyol. Els pescadors van ajudar a difondre aquestes cançons carregades d'un imaginari exòtic i tots els tòpics de l'amor romàntic, però també les cantaven els obrers, els personatges de les sarsueles, els músics ambulants i els fills de les classes dirigents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Anna Costal i Fornells, doctora en Musicologia per la UAB, professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya i coautora del llibre "Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de 'Carmen'". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/6/1728992417868.mp3 00:52:05 Capítol 1136. Entre els molts conflictes bèl·lics que va patir Catalunya al llarg del segle XIX, n'hi va haver tres de causats pel carlisme. L'últim intent per fer arribar al tron d'Espanya per la via armada el pretendent reial tradicionalista i defensor de l'antic règim, en aquell moment Carles VII, va donar origen a la Tercera Guerra Carlina, entre el 1872 i el 1876. La Vall del Ges, a l'entorn de Torelló, que ja havia viscut amb intensitat les anteriors confrontacions entre liberals i tradicionalistes, va tornar a ser un dels escenaris importants d'aquesta darrera carlinada. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Torrents i Juncà, investigador predoctoral i de Formació de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció. Sun, 13 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1136. Entre els molts conflictes bèl·lics que va patir Catalunya al llarg del segle XIX, n'hi va haver tres de causats pel carlisme. L'últim intent per fer arribar al tron d'Espanya per la via armada el pretendent reial tradicionalista i defensor de l'antic règim, en aquell moment Carles VII, va donar origen a la Tercera Guerra Carlina, entre el 1872 i el 1876. La Vall del Ges, a l'entorn de Torelló, que ja havia viscut amb intensitat les anteriors confrontacions entre liberals i tradicionalistes, va tornar a ser un dels escenaris importants d'aquesta darrera carlinada. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Torrents i Juncà, investigador predoctoral i de Formació de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/8/1728394855383.mp3 00:51:41 Capítol 1135. Tot just iniciat el segle XX, hi va haver una generació de joves republicans amb ganes de canviar el món, que no per això van renunciar a fer fortuna a les Amèriques. No responien a l'arquetip de l'indià clàssic. En comparació amb aquells que havien creuat l'Atlàntic unes dècades abans, eren indians més modestos i més compromesos amb la política i la societat del seu temps. És el cas de Ramon Curcó, membre d'una família pagesa de les terres de Ponent, que va marxar al continent americà en dues ocasions. Allà va ser militar, comerciant i sindicalista, en uns anys convulsos per a qui buscava fortuna a ultramar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Conxita Mir, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i autora del llibre "Indià i republicà. Una vida a les Amèriques amb els orígens de fons". Sat, 12 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1135. Tot just iniciat el segle XX, hi va haver una generació de joves republicans amb ganes de canviar el món, que no per això van renunciar a fer fortuna a les Amèriques. No responien a l'arquetip de l'indià clàssic. En comparació amb aquells que havien creuat l'Atlàntic unes dècades abans, eren indians més modestos i més compromesos amb la política i la societat del seu temps. És el cas de Ramon Curcó, membre d'una família pagesa de les terres de Ponent, que va marxar al continent americà en dues ocasions. Allà va ser militar, comerciant i sindicalista, en uns anys convulsos per a qui buscava fortuna a ultramar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Conxita Mir, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i autora del llibre "Indià i republicà. Una vida a les Amèriques amb els orígens de fons". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/5/1728394857555.mp3 00:54:06 Capítol 1134. Entre la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, els joves aristòcrates i burgesos del nord d'Europa solien embarcar-se en un viatge buscant la llum del Mediterrani i les arrels de la cultura clàssica, que els duia cap a Florència, Roma i Nàpols. Aquesta experiència formativa, anomenada Grand Tour, era poc practicada en les nostres contrades. Un dels primers catalans que va emprendre el Grand Tour va ser Josep Anton de Cabanyes i Ballester, comerciant vuitcentista vilanoví, col·leccionista d'art, melòman, escriptor, traductor i pintor ocasional. Les impressions dels seus recorreguts pel Vell Continent les va deixar anotades en un petit carnet de viatges. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Miralpeix, doctor en Història de l'art i professor titular a la Universitat de Girona. Autor del llibre "El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d'Europa". Sun, 06 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1134. Entre la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, els joves aristòcrates i burgesos del nord d'Europa solien embarcar-se en un viatge buscant la llum del Mediterrani i les arrels de la cultura clàssica, que els duia cap a Florència, Roma i Nàpols. Aquesta experiència formativa, anomenada Grand Tour, era poc practicada en les nostres contrades. Un dels primers catalans que va emprendre el Grand Tour va ser Josep Anton de Cabanyes i Ballester, comerciant vuitcentista vilanoví, col·leccionista d'art, melòman, escriptor, traductor i pintor ocasional. Les impressions dels seus recorreguts pel Vell Continent les va deixar anotades en un petit carnet de viatges. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Miralpeix, doctor en Història de l'art i professor titular a la Universitat de Girona. Autor del llibre "El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afició col·leccionista a la llum d'Europa". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/1/1727785235713.mp3 00:52:49 Capítol 1133. Pere el Cerimoniós va donar un gran impuls a l'estudi del cel i dels estels acollint fins a una quarantena dels millors astrònoms i astròlegs de l'època, i posant-los al seu servei. Durant el seu llarg regnat, entre 1336 i 1387, va afavorir la compra i la fabricació d'instruments d'observació astronòmica, i també la publicació de diverses obres sobre el tema, a càrrec dels autors més reputats. Va ser el període de més esplendor per a aquestes ciències en tota la història de la Corona d'Aragó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sebastià Giralt, doctor en Filologia Clàssica i màster d'Història de les Ciències, i professor agregat de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sat, 05 Oct 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1133. Pere el Cerimoniós va donar un gran impuls a l'estudi del cel i dels estels acollint fins a una quarantena dels millors astrònoms i astròlegs de l'època, i posant-los al seu servei. Durant el seu llarg regnat, entre 1336 i 1387, va afavorir la compra i la fabricació d'instruments d'observació astronòmica, i també la publicació de diverses obres sobre el tema, a càrrec dels autors més reputats. Va ser el període de més esplendor per a aquestes ciències en tota la història de la Corona d'Aragó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sebastià Giralt, doctor en Filologia Clàssica i màster d'Història de les Ciències, i professor agregat de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/7/1727784937279.mp3 00:52:55 Eusebi Güell volia construir una urbanització d'estil britànic amb l'arquitecte Antoni Gaudí. El procés va ser llarg i va passar per diversos canvis fins a convertir-se en el Park Güell. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Mireia Freixa, catedràtica emèrita d'Història de l'Art, i amb l'arquitecta Mar Leniz, del llibre "El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926". Sun, 29 Sep 2024 15:00:00 +0200 Eusebi Güell volia construir una urbanització d'estil britànic amb l'arquitecte Antoni Gaudí. El procés va ser llarg i va passar per diversos canvis fins a convertir-se en el Park Güell. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Mireia Freixa, catedràtica emèrita d'Història de l'Art, i amb l'arquitecta Mar Leniz, del llibre "El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/0/1727256012008.mp3 00:53:57 Capítol 1131. Un dels atacs més sanguinaris comesos sobre la població durant la Guerra Civil va ser el bombardeig sistemàtic de Barcelona per part de l'aviació italiana el 16, 17 i 18 de març de 1938. Al llarg de 41 hores, des de les deu de la nit del 16 fins a les tres de la tarda del 18, les esquadrilles procedents de Mallorca van descarregar 44 tones d'explosius en tretze bombardejos. Van deixar un miler de morts, mil cinc-cents ferits, quaranta-vuit edificis totalment destruïts i setanta-cinc greument afectats. Aquesta acció indigna i mai vista fins aleshores, que pretenia estendre el pànic a la rereguarda, va ser ordenada directament per Benito Mussolini. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Mussolini contra Barcelona", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya" de Rosa dels Vents. Sat, 28 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1131. Un dels atacs més sanguinaris comesos sobre la població durant la Guerra Civil va ser el bombardeig sistemàtic de Barcelona per part de l'aviació italiana el 16, 17 i 18 de març de 1938. Al llarg de 41 hores, des de les deu de la nit del 16 fins a les tres de la tarda del 18, les esquadrilles procedents de Mallorca van descarregar 44 tones d'explosius en tretze bombardejos. Van deixar un miler de morts, mil cinc-cents ferits, quaranta-vuit edificis totalment destruïts i setanta-cinc greument afectats. Aquesta acció indigna i mai vista fins aleshores, que pretenia estendre el pànic a la rereguarda, va ser ordenada directament per Benito Mussolini. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Mussolini contra Barcelona", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya" de Rosa dels Vents. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/4/1727685932442.mp3 00:52:18 Capítol 1130. Un cop completada la conquesta de Mallorca, l'estiu del 1232, Jaume I va emprendre una ambiciosa campanya per ocupar les terres valencianes que havien estat en mans dels musulmans els cinc segles anteriors. Aquesta gesta bèl·lica, que interessava molt aragonesos i lleidatans, va mantenir el rei ocupat durant dotze anys. Després d'una joventut marcada per les revoltes dels nobles aragonesos i l'endeutament del regne, Jaume estava a punt de fer 25 anys i tenia prou experiència per plantejar-se la cobejada conquesta de la ciutat de València, Balànsiya per als musulmans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Vicent Baydal, doctor en Història Medieval per la UPF, editor de Llibres de la Drassana, divulgador i cronista oficial de la ciutat de València. Sun, 22 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1130. Un cop completada la conquesta de Mallorca, l'estiu del 1232, Jaume I va emprendre una ambiciosa campanya per ocupar les terres valencianes que havien estat en mans dels musulmans els cinc segles anteriors. Aquesta gesta bèl·lica, que interessava molt aragonesos i lleidatans, va mantenir el rei ocupat durant dotze anys. Després d'una joventut marcada per les revoltes dels nobles aragonesos i l'endeutament del regne, Jaume estava a punt de fer 25 anys i tenia prou experiència per plantejar-se la cobejada conquesta de la ciutat de València, Balànsiya per als musulmans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Vicent Baydal, doctor en Història Medieval per la UPF, editor de Llibres de la Drassana, divulgador i cronista oficial de la ciutat de València. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/6/1726568133861.mp3 00:51:15 Capítol 1129. En molts pobles prehistòrics, el canibalisme va ser una pràctica molt comuna que va jugar un paper fonamental, espiritualment i com a font d'alimentació. És la conclusió que s'extreu de l'anàlisi de les restes arqueològiques. En algunes cultures, l'antropofàgia era un acte d'amor i compassió, gairebé un ritual místic i simbòlic que connectava el món material amb el més enllà. En altres circumstàncies d'extrema necessitat, el canibalisme també era acceptat per una simple qüestió de supervivència, o com l'acte final de cruents enfrontaments violents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i directora de l'excavació de l'Abric Romaní. Sat, 21 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1129. En molts pobles prehistòrics, el canibalisme va ser una pràctica molt comuna que va jugar un paper fonamental, espiritualment i com a font d'alimentació. És la conclusió que s'extreu de l'anàlisi de les restes arqueològiques. En algunes cultures, l'antropofàgia era un acte d'amor i compassió, gairebé un ritual místic i simbòlic que connectava el món material amb el més enllà. En altres circumstàncies d'extrema necessitat, el canibalisme també era acceptat per una simple qüestió de supervivència, o com l'acte final de cruents enfrontaments violents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i directora de l'excavació de l'Abric Romaní. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/8/1726568139389.mp3 00:51:24 Capítol 1128. Abans de la derrota a la Segona Guerra Mundial, el feixisme al Japó es va anar introduint de manera molt més gradual en la societat japonesa que no pas a Europa, però igualment implacable. A partir de la dècada del 1920, en un context de crisi econòmica, els militars van anar reclamant un protagonisme que va acabar eclipsant els partits polítics tradicionals. El cop d'estat liderat per un grup de joves capitans el 1936, conegut com l'Incident de Febrer, va ser el capítol més important en l'evolució del Japó cap al totalitarisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, doctor en Estudis Interculturals, expert en el Japó i professor al Departament d'Estudis Asiàtics de la Universitat d'Edimburg. Sun, 15 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1128. Abans de la derrota a la Segona Guerra Mundial, el feixisme al Japó es va anar introduint de manera molt més gradual en la societat japonesa que no pas a Europa, però igualment implacable. A partir de la dècada del 1920, en un context de crisi econòmica, els militars van anar reclamant un protagonisme que va acabar eclipsant els partits polítics tradicionals. El cop d'estat liderat per un grup de joves capitans el 1936, conegut com l'Incident de Febrer, va ser el capítol més important en l'evolució del Japó cap al totalitarisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, doctor en Estudis Interculturals, expert en el Japó i professor al Departament d'Estudis Asiàtics de la Universitat d'Edimburg. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/6/1725966637969.mp3 00:54:24 Capítol 1127. Tot i que va ser una possibilitat desconeguda per l'opinió pública i menystinguda per l'oposició democràtica, al llarg dels anys el general Franco va destinar milers de milions de pessetes a poder entrar en el club nuclear. De fet, va estar a punt de disposar d'una bomba atòmica i de provar-la al desert del Sàhara. Aquest pla va comptar amb el vistiplau dels Estats Units, que va facilitar a Espanya la tecnologia necessària, fins que els interessos geoestratègics van portar el Pentàgon a frenar les aspiracions de la dictadura franquista, impulsades per l'almirall Luis Carrero Blanco. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santiago Vilanova, periodista i escriptor. Autor del llibre "La bomba atòmica de Franco. Els objectius militars de l'energia nuclear a Espanya", de Llibres de l'Índex. Sat, 14 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1127. Tot i que va ser una possibilitat desconeguda per l'opinió pública i menystinguda per l'oposició democràtica, al llarg dels anys el general Franco va destinar milers de milions de pessetes a poder entrar en el club nuclear. De fet, va estar a punt de disposar d'una bomba atòmica i de provar-la al desert del Sàhara. Aquest pla va comptar amb el vistiplau dels Estats Units, que va facilitar a Espanya la tecnologia necessària, fins que els interessos geoestratègics van portar el Pentàgon a frenar les aspiracions de la dictadura franquista, impulsades per l'almirall Luis Carrero Blanco. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santiago Vilanova, periodista i escriptor. Autor del llibre "La bomba atòmica de Franco. Els objectius militars de l'energia nuclear a Espanya", de Llibres de l'Índex. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/6/1725964230561.mp3 00:54:16 Capítol 1.126. Després de 22 anys de relacions hostils i conflictives, el president nord-americà Richard Nixon va visitar la República Popular de la Xina entre el 21 i el 28 de febrer del 1972, en un dels cops de timó més inesperats de la Guerra Freda. Per primera vegada, un president dels Estats Units hi viatjava en l'exercici del seu càrrec. Era un gest diplomàtic que permetia plantejar un acostament entre el país més poderós de l'esfera capitalista i el més poblat del bloc comunista, i del món sencer. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de Política a Nació Digital. Sun, 08 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1.126. Després de 22 anys de relacions hostils i conflictives, el president nord-americà Richard Nixon va visitar la República Popular de la Xina entre el 21 i el 28 de febrer del 1972, en un dels cops de timó més inesperats de la Guerra Freda. Per primera vegada, un president dels Estats Units hi viatjava en l'exercici del seu càrrec. Era un gest diplomàtic que permetia plantejar un acostament entre el país més poderós de l'esfera capitalista i el més poblat del bloc comunista, i del món sencer. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de Política a Nació Digital. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/0/1725460561405.mp3 00:53:28 Capítol 1.125. A partir de finals del segle XII i durant tota la baixa edat mitjana, Girona va ser el principal centre productor i exportador de pedra de la Corona d'Aragó, per a usos escultòrics i arquitectònics. Per la tonalitat i per la facilitat amb què es podia esculpir, es va conèixer amb el nom de marbre blau. No només va ser la matèria primera de les esglésies i masos de les comarques gironines, també es va fer servir als palaus de la Generalitat catalana i valenciana, als monestirs de Sant Cugat i Pedralbes i a bona part de la Mediterrània occidental. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Freixa, doctor en Història de l'Art per la UAB i secretari de l'Institut d'Estudis Gironins. Autor del pròleg del llibre "La pedra de Girona. L'esplendor del marbre blau", de Miquel Àngel Fumanal i Jordi Sagrera. Sat, 07 Sep 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1.125. A partir de finals del segle XII i durant tota la baixa edat mitjana, Girona va ser el principal centre productor i exportador de pedra de la Corona d'Aragó, per a usos escultòrics i arquitectònics. Per la tonalitat i per la facilitat amb què es podia esculpir, es va conèixer amb el nom de marbre blau. No només va ser la matèria primera de les esglésies i masos de les comarques gironines, també es va fer servir als palaus de la Generalitat catalana i valenciana, als monestirs de Sant Cugat i Pedralbes i a bona part de la Mediterrània occidental. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Freixa, doctor en Història de l'Art per la UAB i secretari de l'Institut d'Estudis Gironins. Autor del pròleg del llibre "La pedra de Girona. L'esplendor del marbre blau", de Miquel Àngel Fumanal i Jordi Sagrera. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/2/1725460264020.mp3 00:52:18 Capítol 1124. En l'avenç per Europa, l'exèrcit napoleònic no només va conquerir territoris, sinó que també es va dedicar a saquejar els museus i monuments que s'anava trobant. Aquest autèntic espoli es va executar de manera sistemàtica al llarg de vint anys, entre el 1795 i la celebració del Congrés de Viena, el 1815, que va posar fi al somni imperialista de Napoleó Bonaparte. Durant tot aquell temps, el robatori d'obres d'art es va estendre per Bèlgica, els Països Baixos, Espanya i Portugal, entre altres països, però va afectar de manera molt especial Itàlia i Egipte. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracía, catedràtic de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica. Fri, 30 Aug 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1124. En l'avenç per Europa, l'exèrcit napoleònic no només va conquerir territoris, sinó que també es va dedicar a saquejar els museus i monuments que s'anava trobant. Aquest autèntic espoli es va executar de manera sistemàtica al llarg de vint anys, entre el 1795 i la celebració del Congrés de Viena, el 1815, que va posar fi al somni imperialista de Napoleó Bonaparte. Durant tot aquell temps, el robatori d'obres d'art es va estendre per Bèlgica, els Països Baixos, Espanya i Portugal, entre altres països, però va afectar de manera molt especial Itàlia i Egipte. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracía, catedràtic de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/5/1720793456557.mp3 00:52:13 Capítol 1123. Un dels països que va patir l'ocupació nazi de manera més primerenca i perllongada durant la Segona Guerra Mundial, un total de cinc anys, va ser Polònia. La invasió del país, l'1 de setembre del 1939, va donar inici al conflicte. A banda del menyspreu i la crueltat amb què van tractar la població, no només la jueva, sinó també la catòlica, per als alemanys el territori polonès tenia una importància estratègica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en identitats jueves i l'Holocaust. Thu, 29 Aug 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1123. Un dels països que va patir l'ocupació nazi de manera més primerenca i perllongada durant la Segona Guerra Mundial, un total de cinc anys, va ser Polònia. La invasió del país, l'1 de setembre del 1939, va donar inici al conflicte. A banda del menyspreu i la crueltat amb què van tractar la població, no només la jueva, sinó també la catòlica, per als alemanys el territori polonès tenia una importància estratègica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Marta Simó, llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en identitats jueves i l'Holocaust. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/0/1720698312406.mp3 00:52:38 Capítol 1122. Entre la fi del 1939 i la Pasqua del 1944, un miler de mares exiliades víctimes de la Guerra Civil, obligades a parir o a criar un fill amb poques esperances de supervivència, van trobar aixopluc a l'anomenada Maternitat Suïssa d'Elna. En aquest refugi assistencial de la Catalunya Nord, oficialment hi van néixer 597 nadons de vint-i-dues nacionalitats diferents. A més, també van ser acollits infants que havien nascut als camps i eren víctimes de la falta d'higiene i la malnutrició, i dones que no estaven embarassades, sinó malaltes. La responsable i màxima impulsora d'aquest servei va ser una jove professora suïssa, de 26 anys, anomenada Elisabeth Eidenbenz. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Nicolas Marty, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Perpinyà i membre del grup de recerca France Amérique Espagne, Framespa. Wed, 28 Aug 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1122. Entre la fi del 1939 i la Pasqua del 1944, un miler de mares exiliades víctimes de la Guerra Civil, obligades a parir o a criar un fill amb poques esperances de supervivència, van trobar aixopluc a l'anomenada Maternitat Suïssa d'Elna. En aquest refugi assistencial de la Catalunya Nord, oficialment hi van néixer 597 nadons de vint-i-dues nacionalitats diferents. A més, també van ser acollits infants que havien nascut als camps i eren víctimes de la falta d'higiene i la malnutrició, i dones que no estaven embarassades, sinó malaltes. La responsable i màxima impulsora d'aquest servei va ser una jove professora suïssa, de 26 anys, anomenada Elisabeth Eidenbenz. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Nicolas Marty, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Perpinyà i membre del grup de recerca France Amérique Espagne, Framespa. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/8/1720696559289.mp3 00:54:16 Capítol 1121. Durant l'Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII, la gran majoria de municipis catalans van invertir en l'educació dels minyons, perquè era vist com un benefici per a tota la societat. En contra de certes idees preconcebudes, l'analfabetisme no estava tan estès entre les classes populars, ni tampoc a les zones rurals. L'existència d'escoles públiques era una realitat, no només a les ciutats principals, sinó també als pobles més petits, i en molts casos eren gratuïtes per a les famílies més desafavorides. La feina dels mestres de minyons que eren contractats en aquests municipis va fer possible estendre la instrucció a àmplies capes de la població. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la UAB. Tue, 27 Aug 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1121. Durant l'Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII, la gran majoria de municipis catalans van invertir en l'educació dels minyons, perquè era vist com un benefici per a tota la societat. En contra de certes idees preconcebudes, l'analfabetisme no estava tan estès entre les classes populars, ni tampoc a les zones rurals. L'existència d'escoles públiques era una realitat, no només a les ciutats principals, sinó també als pobles més petits, i en molts casos eren gratuïtes per a les famílies més desafavorides. La feina dels mestres de minyons que eren contractats en aquests municipis va fer possible estendre la instrucció a àmplies capes de la població. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la UAB. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/0/1720696563609.mp3 00:52:03 Capítol 1120. En uns anys del segle XIX en què la societat maldava per superar les estructures anquilosades de l'Antic Règim, a Catalunya va sorgir un activista cultural i polític de primer ordre, un músic i poeta amb una obra que va arribar a les capes més diverses de la població. La tasca de Josep Anselm Clavé com a organitzador de societats corals i festivals de música va ser fonamental, però en paral·lel es va implicar en diverses insurreccions que pretenien assolir una societat més igualitària. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Anna Costal i Fornells, doctora en Història de l'Art i Musicologia per la UAB, musicòloga i professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Sun, 07 Jul 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1120. En uns anys del segle XIX en què la societat maldava per superar les estructures anquilosades de l'Antic Règim, a Catalunya va sorgir un activista cultural i polític de primer ordre, un músic i poeta amb una obra que va arribar a les capes més diverses de la població. La tasca de Josep Anselm Clavé com a organitzador de societats corals i festivals de música va ser fonamental, però en paral·lel es va implicar en diverses insurreccions que pretenien assolir una societat més igualitària. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Anna Costal i Fornells, doctora en Història de l'Art i Musicologia per la UAB, musicòloga i professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/1/1719914131118.mp3 00:54:31 Capítol 1119. Un dels capítols importants de la Revolució Industrial a Catalunya, gairebé a les acaballes d'aquest llarg procés de transformació, va ser l'inici de la mineria de sal potàssica a Cardona. Fa cent anys, pels volts del 1924, Catalunya va esdevenir un dels principals productors mundials d'un mineral utilitzat per fer explosius i fertilitzants, i les mines de Cardona no van trigar a ser unes de les més avançades del món. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Andreu Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona, doctor en Història Medieval per la UB, premiat per la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geològic i Miner, autor del llibre "L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana", de Pagès Editors. Sat, 06 Jul 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1119. Un dels capítols importants de la Revolució Industrial a Catalunya, gairebé a les acaballes d'aquest llarg procés de transformació, va ser l'inici de la mineria de sal potàssica a Cardona. Fa cent anys, pels volts del 1924, Catalunya va esdevenir un dels principals productors mundials d'un mineral utilitzat per fer explosius i fertilitzants, i les mines de Cardona no van trigar a ser unes de les més avançades del món. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Andreu Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona, doctor en Història Medieval per la UB, premiat per la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geològic i Miner, autor del llibre "L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana", de Pagès Editors. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/4/1719914132949.mp3 00:53:06 Capítol 1118. Josep Dencàs i Puigdollers va ser un dels polítics més importants de la Catalunya autònoma republicana, i també un dels més calumniats pels rivals... i per alguns companys de files. Va ser conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat restablerta, i posteriorment conseller de Governació, un càrrec des del qual va impulsar l'aixecament del 6 d'octubre del 1934, amb uns objectius força diferents dels que tenia el president Companys. Tot i que no era l'únic responsable del fracàs d'aquell cop precipitat i mal calculat, Dencàs es va convertir en el boc expiatori, sotmès a una intensa campanya de desprestigi. Aquestes acusacions se sumen a les que van voler assenyalar la suposada connivència amb el govern feixista italià. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Fermí Rubiralta i Casas, historiador i doctor en Ciència Política per la Universitat del País Basc. Coautor del llibre "Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït", d'Editorial Base. Sun, 30 Jun 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1118. Josep Dencàs i Puigdollers va ser un dels polítics més importants de la Catalunya autònoma republicana, i també un dels més calumniats pels rivals... i per alguns companys de files. Va ser conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat restablerta, i posteriorment conseller de Governació, un càrrec des del qual va impulsar l'aixecament del 6 d'octubre del 1934, amb uns objectius força diferents dels que tenia el president Companys. Tot i que no era l'únic responsable del fracàs d'aquell cop precipitat i mal calculat, Dencàs es va convertir en el boc expiatori, sotmès a una intensa campanya de desprestigi. Aquestes acusacions se sumen a les que van voler assenyalar la suposada connivència amb el govern feixista italià. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Fermí Rubiralta i Casas, historiador i doctor en Ciència Política per la Universitat del País Basc. Coautor del llibre "Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït", d'Editorial Base. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/1/1719305451412.mp3 00:52:26 Capítol 1117. Entre les moltes famílies catalanes que van emprendre l'aventura d'ultramar al llarg del segle XIX, buscant fer fortuna en terres americanes, en destaca una que, des de Sitges, va fer arrels a Santiago de Cuba i va aconseguir crear el que acabaria sent una multinacional d'èxit. Van ser necessaris els esforços i les maniobres de diverses generacions, ja que l'entesa no va ser sempre fàcil amb les autoritats espanyoles i amb les cubanes, per fer triomfar la marca de rom fundada per Facundo Bacardí el 1862. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Héctor Oliva, periodista, professor i guia de viatges, doctor en Dret Polític i autor del llibre "Quan el Català sortia a la mar. La vida desmesurada de sis catalans a ultramar", d'Editorial Base. Sat, 29 Jun 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1117. Entre les moltes famílies catalanes que van emprendre l'aventura d'ultramar al llarg del segle XIX, buscant fer fortuna en terres americanes, en destaca una que, des de Sitges, va fer arrels a Santiago de Cuba i va aconseguir crear el que acabaria sent una multinacional d'èxit. Van ser necessaris els esforços i les maniobres de diverses generacions, ja que l'entesa no va ser sempre fàcil amb les autoritats espanyoles i amb les cubanes, per fer triomfar la marca de rom fundada per Facundo Bacardí el 1862. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Héctor Oliva, periodista, professor i guia de viatges, doctor en Dret Polític i autor del llibre "Quan el Català sortia a la mar. La vida desmesurada de sis catalans a ultramar", d'Editorial Base. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/9/1719305450192.mp3 00:52:19 Capítol 1116. El 8 de juliol del 1994 va marcar una fita històrica en l'estudi de l'evolució humana. Els treballs d'excavació al jaciment arqueològic i paleontològic de la serra d'Atapuerca van permetre descobrir dues dents a la part alta de la Gran Dolina. Aquests fòssils humans tenien uns 800.000 anys d'antiguitat i posaven en qüestió les teories sobre una colonització tardana del continent europeu. Era la primera prova d'una nova espècie del gènere humà que ha trigat més de 25 anys a ser acceptada per tota la comunitat científica: l'Homo antecessor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la URV, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES, i codirector del projecte d'investigació del jaciment d'Atapuerca. Coautor del llibre "Homo antecessor. El nacimiento de una especie". Sun, 23 Jun 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1116. El 8 de juliol del 1994 va marcar una fita històrica en l'estudi de l'evolució humana. Els treballs d'excavació al jaciment arqueològic i paleontològic de la serra d'Atapuerca van permetre descobrir dues dents a la part alta de la Gran Dolina. Aquests fòssils humans tenien uns 800.000 anys d'antiguitat i posaven en qüestió les teories sobre una colonització tardana del continent europeu. Era la primera prova d'una nova espècie del gènere humà que ha trigat més de 25 anys a ser acceptada per tota la comunitat científica: l'Homo antecessor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la URV, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES, i codirector del projecte d'investigació del jaciment d'Atapuerca. Coautor del llibre "Homo antecessor. El nacimiento de una especie". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/8/1718720705189.mp3 00:52:42 Capítol 1115. El desembre del 1885, un seguit de crims executats per encàrrec de l'home més poderós de l'actual comarca de la Terra Alta van posar de manifest la diferència abismal del tracte judicial entre rics i pobres. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'activista social, sindical i cultural Josep Gironès, autor del llibre "Justícia de garrot: Els crims de Gandesa de 1885" i que ha publicat amb Varia Editio. Sat, 22 Jun 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1115. El desembre del 1885, un seguit de crims executats per encàrrec de l'home més poderós de l'actual comarca de la Terra Alta van posar de manifest la diferència abismal del tracte judicial entre rics i pobres. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'activista social, sindical i cultural Josep Gironès, autor del llibre "Justícia de garrot: Els crims de Gandesa de 1885" i que ha publicat amb Varia Editio. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/8/1718720462280.mp3 00:52:48 Capítol 1114. La creació del català com una llengua estàndard, vàlida per a la creació literària i per a tots els altres àmbits que li donen caràcter d'oficialitat, va ser l'obra col·lectiva d'un grapat d'intel·lectuals i artistes. Sense ser conscients de la rellevància de la tasca, aquesta colla de lletraferits, sovint embrancats en batalles apassionades al voltant de l'ús d'una lletra o una altra, van salvar el català d'acabar convertit en una llengua mancada de prestigi, o fins i tot de desaparèixer. Des de l'establiment dels primers Jocs Florals moderns, el 1859, fins a la tasca d'ordenació filològica de Pompeu Fabra, el català va viure un procés de recuperació únic, sense comparació possible amb altres llengües sense Estat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, novel·lista, assagista, professor universitari i polític. Autor del llibre "Obriu pas! L'epopeia dels que van salvar el català... a pesar d'ells mateixos", editat per Columna. Sun, 16 Jun 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1114. La creació del català com una llengua estàndard, vàlida per a la creació literària i per a tots els altres àmbits que li donen caràcter d'oficialitat, va ser l'obra col·lectiva d'un grapat d'intel·lectuals i artistes. Sense ser conscients de la rellevància de la tasca, aquesta colla de lletraferits, sovint embrancats en batalles apassionades al voltant de l'ús d'una lletra o una altra, van salvar el català d'acabar convertit en una llengua mancada de prestigi, o fins i tot de desaparèixer. Des de l'establiment dels primers Jocs Florals moderns, el 1859, fins a la tasca d'ordenació filològica de Pompeu Fabra, el català va viure un procés de recuperació únic, sense comparació possible amb altres llengües sense Estat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alfred Bosch, novel·lista, assagista, professor universitari i polític. Autor del llibre "Obriu pas! L'epopeia dels que van salvar el català... a pesar d'ells mateixos", editat per Columna. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/3/1718121055134.mp3 00:53:53 Capítol 1113. Tot i que la seva aparença d'home prim i fràgil no ho suggeria, el missioner i bisbe català Pere Casaldàliga va ser un líder revolucionari de l'Amèrica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de més de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amazònia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, també coneguts com a tubaroes, o taurons. Casaldàliga va entendre que en aquesta guerra per la terra no es podia ser neutral, i va acabar suposant una amenaça tant per als latifundistes com per a una part de la jerarquia eclesiàstica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Escribano, periodista, director de TV3 del 2004 al 2008 i director de Minoria Absoluta, ha escrit la biografia de Casaldàliga, "Descalç sobre la terra vermella", i un retrat del Brasil actual, "La terra i les cendres", tots dos d'Edicions 62. Sat, 15 Jun 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1113. Tot i que la seva aparença d'home prim i fràgil no ho suggeria, el missioner i bisbe català Pere Casaldàliga va ser un líder revolucionari de l'Amèrica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de més de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amazònia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, també coneguts com a tubaroes, o taurons. Casaldàliga va entendre que en aquesta guerra per la terra no es podia ser neutral, i va acabar suposant una amenaça tant per als latifundistes com per a una part de la jerarquia eclesiàstica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Escribano, periodista, director de TV3 del 2004 al 2008 i director de Minoria Absoluta, ha escrit la biografia de Casaldàliga, "Descalç sobre la terra vermella", i un retrat del Brasil actual, "La terra i les cendres", tots dos d'Edicions 62. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/9/1718121053694.mp3 00:54:36 Capítol 1112. Des que els primers models de bicicleta es van començar a comercialitzar, entre els anys seixanta i setanta del segle XIX, aquest nou vehicle va ser vist com un mitjà de transport assequible, però també va quedar associat a la pràctica de l'esport. A França, el país on va arrelar amb més força, els primers clubs ciclistes i alguns diaris esportius van començar a organitzar competicions. El 1903 es disputava per primera vegada la gran prova ciclista per etapes, que va servir de model i referent de totes les altres: el Tour. Però a més de les motivacions esportives òbvies, el naixement del Tour va anar lligat a l'anomenat afer Dreyfus. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Història per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt", de Manifest Llibres. Sun, 09 Jun 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1112. Des que els primers models de bicicleta es van començar a comercialitzar, entre els anys seixanta i setanta del segle XIX, aquest nou vehicle va ser vist com un mitjà de transport assequible, però també va quedar associat a la pràctica de l'esport. A França, el país on va arrelar amb més força, els primers clubs ciclistes i alguns diaris esportius van començar a organitzar competicions. El 1903 es disputava per primera vegada la gran prova ciclista per etapes, que va servir de model i referent de totes les altres: el Tour. Però a més de les motivacions esportives òbvies, el naixement del Tour va anar lligat a l'anomenat afer Dreyfus. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Història per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt", de Manifest Llibres. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/2/1717511413322.mp3 00:51:32 Capítol. Entre el 1850 i el 1864, els governants de la dinastia Qing es van enfrontar al desafiament més gran de la Xina del segle XIX, un dels conflictes més sagnants de la història: la Revolució Taiping. Aquesta guerra civil interna va ser més greu que les agressions de l'imperialisme europeu al llarg d'aquells mateixos anys. Es tractava d'una croada religiosa liderada per Hong Xiuquan, autoproclamat fill de Déu i germà petit de Jesucrist, que identificava els governants manxús de l'època amb els dimonis que calia erradicar del món, una suposada missió divina que es va allargar durant quinze anys, que va controlar part del territori i va amenaçar el poder de Pequín. La revolta va provocar entre 20 i 30 milions de morts, segons les fonts. Paradoxalment, en xinès tradicional Taiping significa "gran pau"... En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en història moderna i contemporània de l'Àsia Oriental. Sat, 08 Jun 2024 06:00:00 +0200 Capítol. Entre el 1850 i el 1864, els governants de la dinastia Qing es van enfrontar al desafiament més gran de la Xina del segle XIX, un dels conflictes més sagnants de la història: la Revolució Taiping. Aquesta guerra civil interna va ser més greu que les agressions de l'imperialisme europeu al llarg d'aquells mateixos anys. Es tractava d'una croada religiosa liderada per Hong Xiuquan, autoproclamat fill de Déu i germà petit de Jesucrist, que identificava els governants manxús de l'època amb els dimonis que calia erradicar del món, una suposada missió divina que es va allargar durant quinze anys, que va controlar part del territori i va amenaçar el poder de Pequín. La revolta va provocar entre 20 i 30 milions de morts, segons les fonts. Paradoxalment, en xinès tradicional Taiping significa "gran pau"... En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Martínez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en història moderna i contemporània de l'Àsia Oriental. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/7/1717667409471.mp3 00:53:16 La policia és una institució central en qualsevol estat, tant en democràcia com en dictadura. En el cas espanyol, el final del franquisme no va anar acompanyat d'una depuració dels cossos policials existents. Els equilibris polítics de la Transició van portar a mantenir en el càrrec els responsables policials de la dictadura, que van continuar apostant per vies repressores per contenir l'oposició democràtica als carrers i a les comissaries. Tot i que el desembre del 1978 es va aprovar una nova llei policial, els canvis més rellevants van tenir a veure amb la denominació, de Policia Armada a Policia Nacional, i el color dels uniformes, del gris al marró, que vuit anys després seria substituït pel blau. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Ballester, doctor en Història Contemporània per la UAB i autor del llibre "Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo", de Pasado & Presente Editor. Sun, 02 Jun 2024 15:00:00 +0200 La policia és una institució central en qualsevol estat, tant en democràcia com en dictadura. En el cas espanyol, el final del franquisme no va anar acompanyat d'una depuració dels cossos policials existents. Els equilibris polítics de la Transició van portar a mantenir en el càrrec els responsables policials de la dictadura, que van continuar apostant per vies repressores per contenir l'oposició democràtica als carrers i a les comissaries. Tot i que el desembre del 1978 es va aprovar una nova llei policial, els canvis més rellevants van tenir a veure amb la denominació, de Policia Armada a Policia Nacional, i el color dels uniformes, del gris al marró, que vuit anys després seria substituït pel blau. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Ballester, doctor en Història Contemporània per la UAB i autor del llibre "Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo", de Pasado & Presente Editor. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/1/1716897333611.mp3 00:54:05 Capítol 1109. En una època en què la tensió política i social convivia amb l'esperança de canvi i de superació de la foscor del franquisme, la música va ser un instrument de lluita i de catarsi col·lectiva. Entre l'octubre del 1975, un mes abans de la mort agònica del dictador, i el febrer del 1976, en ple inici vacil·lant de la Transició, tres dels artistes més destacats de la Nova Cançó van omplir el Palau dels Esports de Barcelona amb melodies combatives i crits de llibertat. Amb molt pocs mesos de diferència, Raimon, Lluís Llach i Quico Pi de la Serra van ser els oficiants d'uns recitals d'una importància històrica i simbòlica que anava més enllà del seu talent artístic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Vilarnau, periodista expert en temes musicals, autor del llibre "Trencant el silenci. Els recitals de la Transició", editat per Mina. Sat, 01 Jun 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1109. En una època en què la tensió política i social convivia amb l'esperança de canvi i de superació de la foscor del franquisme, la música va ser un instrument de lluita i de catarsi col·lectiva. Entre l'octubre del 1975, un mes abans de la mort agònica del dictador, i el febrer del 1976, en ple inici vacil·lant de la Transició, tres dels artistes més destacats de la Nova Cançó van omplir el Palau dels Esports de Barcelona amb melodies combatives i crits de llibertat. Amb molt pocs mesos de diferència, Raimon, Lluís Llach i Quico Pi de la Serra van ser els oficiants d'uns recitals d'una importància històrica i simbòlica que anava més enllà del seu talent artístic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Vilarnau, periodista expert en temes musicals, autor del llibre "Trencant el silenci. Els recitals de la Transició", editat per Mina. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/6/1717152024464.mp3 00:54:17 Capítol 1108. Els pagesos anomenats de remença eren persones que pertanyien a una senyoria feudal durant l'edat mitjana, i per tant no eren lliures jurídicament. Només podien marxar del mas on estaven treballant si pagaven la llibertat al senyor, que s'hi podia negar o bé exigir un preu exagerat. I, si aconseguien la llibertat, perdien el mas i les terres que hi anaven associades. Aquesta situació generava un focus de tensió social evident, que va esclatar en diversos moments al llarg del segle XIV i XV arreu d'Europa. A Catalunya, el 1484, vint anys després d'una primera revolta armada contra els senyors feudals, es va iniciar una segona guerra remença, més minoritària, però més violenta. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Lluch, professora d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Sun, 26 May 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1108. Els pagesos anomenats de remença eren persones que pertanyien a una senyoria feudal durant l'edat mitjana, i per tant no eren lliures jurídicament. Només podien marxar del mas on estaven treballant si pagaven la llibertat al senyor, que s'hi podia negar o bé exigir un preu exagerat. I, si aconseguien la llibertat, perdien el mas i les terres que hi anaven associades. Aquesta situació generava un focus de tensió social evident, que va esclatar en diversos moments al llarg del segle XIV i XV arreu d'Europa. A Catalunya, el 1484, vint anys després d'una primera revolta armada contra els senyors feudals, es va iniciar una segona guerra remença, més minoritària, però més violenta. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Lluch, professora d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/4/1716288023641.mp3 00:53:35 Capítol 1.107. El mapa d'un territori no és només una representació en dues dimensions d'un espai tridimensional. Al llarg de la història, els mapes d'un territori han explicat tant el mateix territori com la visió política d'aquells que han patrocinat els mapes. La representació del territori de Catalunya a través dels mapes és una bona prova que darrere de la cartografia no només hi ha ciència, també hi ha molta política. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carme Montaner, doctora en Geografia per la Universitat de Barcelona, acabada de jubilar com a cap de la Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i forma part del Grup d'Estudis de la Història de la Cartografia. Sat, 25 May 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1.107. El mapa d'un territori no és només una representació en dues dimensions d'un espai tridimensional. Al llarg de la història, els mapes d'un territori han explicat tant el mateix territori com la visió política d'aquells que han patrocinat els mapes. La representació del territori de Catalunya a través dels mapes és una bona prova que darrere de la cartografia no només hi ha ciència, també hi ha molta política. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carme Montaner, doctora en Geografia per la Universitat de Barcelona, acabada de jubilar com a cap de la Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i forma part del Grup d'Estudis de la Història de la Cartografia. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/1/1716287726514.mp3 00:53:42 Capítol 1106. Entre 1963 i 1975, el Sultanat d'Oman va ser l'escenari d'un dels conflictes més oblidats de la Guerra Freda, tot i que per raons geoestratègiques va ser tant o més important que la guerra del Vietnam. Les forces armades del sultà, assessorades de ben a prop pels britànics, van enfrontar-se a una guerrilla separatista que va anar evolucionant cap a posicions marxistes. Es coneix com la guerra d'Oman, o també la guerra de Dhofar, el nom de la província muntanyosa del sud del territori on tenia la base aquesta guerrilla. En un context de postguerra, va ser un dels pocs casos en què una potència occidental va aconseguir dirigir amb èxit la contrainsurgència en un país de l'Orient Pròxim, encara que fos des de l'ombra. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i periodista. Ha viscut 8 anys al Pròxim Orient, sis com a corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog "Interpretant el món àrab i l'islam". Sun, 19 May 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1106. Entre 1963 i 1975, el Sultanat d'Oman va ser l'escenari d'un dels conflictes més oblidats de la Guerra Freda, tot i que per raons geoestratègiques va ser tant o més important que la guerra del Vietnam. Les forces armades del sultà, assessorades de ben a prop pels britànics, van enfrontar-se a una guerrilla separatista que va anar evolucionant cap a posicions marxistes. Es coneix com la guerra d'Oman, o també la guerra de Dhofar, el nom de la província muntanyosa del sud del territori on tenia la base aquesta guerrilla. En un context de postguerra, va ser un dels pocs casos en què una potència occidental va aconseguir dirigir amb èxit la contrainsurgència en un país de l'Orient Pròxim, encara que fos des de l'ombra. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i periodista. Ha viscut 8 anys al Pròxim Orient, sis com a corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog "Interpretant el món àrab i l'islam". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/9/1715700004291.mp3 00:53:55 Capítol 1105. Joan Salvat-Papasseit ha estat un dels poetes més importants del segle XX. El poeta va tenir una vida breu i intensa, i va abanderar l'activisme revolucionari propi d'un intel·lectual proletari, compromès amb la classe treballadora, situat entre el socialisme i l'anarquisme. Gradualment va passar a conrear una poesia radical i avantguardista. La seva vida és un reflex dels inicis d'un segle especialment turbulent. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Aisa, historiador, poeta i periodista cultural. Coautor, amb Mei Vidal, de la biografia "Joan Salvat-Papasseit. 1894-1924", d'Editorial Base, i de l'edició de "L'incendiari de mots. Cartes inèdites, articles i poemes esparsos". Sat, 18 May 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1105. Joan Salvat-Papasseit ha estat un dels poetes més importants del segle XX. El poeta va tenir una vida breu i intensa, i va abanderar l'activisme revolucionari propi d'un intel·lectual proletari, compromès amb la classe treballadora, situat entre el socialisme i l'anarquisme. Gradualment va passar a conrear una poesia radical i avantguardista. La seva vida és un reflex dels inicis d'un segle especialment turbulent. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Aisa, historiador, poeta i periodista cultural. Coautor, amb Mei Vidal, de la biografia "Joan Salvat-Papasseit. 1894-1924", d'Editorial Base, i de l'edició de "L'incendiari de mots. Cartes inèdites, articles i poemes esparsos". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/2/1715700006026.mp3 00:54:43 Capítol 1.104. Els romans van dur la idea de ciutat fins a un extrem com no havia fet mai cap altra civilització fins al moment. Algunes van ser construïdes sense una planificació prèvia, com pot ser la mateixa Roma, tot i que després agruparien cada zona en funció de l'ús que li donarien i de les classes socials a les quals pertanyien els seus habitants. Amb tot, descobrir com els romans planificaven les ciutats és una tasca complexa donat que només existeix una única font documental que explica el seu urbanisme. Va ser escrita per Vitruvi, un arquitecte que va servir a les ordres de Juli Cèsar i que el va acompanyar en les campanyes militars. Aquests viatges li servirien per aprendre aspectes clau de construcció i els materials que utilitzaven les diferents cultures que coneixia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marisol Madrid, professora d'Arqueologia de la UB i vicedegana de qualitat i innovació docent de la Facultat de Geografia i Història. Sun, 12 May 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1.104. Els romans van dur la idea de ciutat fins a un extrem com no havia fet mai cap altra civilització fins al moment. Algunes van ser construïdes sense una planificació prèvia, com pot ser la mateixa Roma, tot i que després agruparien cada zona en funció de l'ús que li donarien i de les classes socials a les quals pertanyien els seus habitants. Amb tot, descobrir com els romans planificaven les ciutats és una tasca complexa donat que només existeix una única font documental que explica el seu urbanisme. Va ser escrita per Vitruvi, un arquitecte que va servir a les ordres de Juli Cèsar i que el va acompanyar en les campanyes militars. Aquests viatges li servirien per aprendre aspectes clau de construcció i els materials que utilitzaven les diferents cultures que coneixia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marisol Madrid, professora d'Arqueologia de la UB i vicedegana de qualitat i innovació docent de la Facultat de Geografia i Història. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/7/1715081747577.mp3 00:51:41 Capítol 1103. Juan Fernández Manrique de Lara, tercer marquès d'Aguilar del Campo, Gran d'Espanya i cinquè comte d'Avellaneda era, el 1546, el virrei de Catalunya en representació de l'emperador Carles. Era un home que semblava gaudir de la confiança de l'emperador, que, pocs anys abans, havia participat en l'atac imperial a Tunísia. L'inquisidor general de Catalunya va rebre aquell agost una carta anònima que denunciava una conspiració per assassinar el virrei, un projecte de magnicidi que no s'havia vist a la Catalunya dels Àustries. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Sat, 11 May 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1103. Juan Fernández Manrique de Lara, tercer marquès d'Aguilar del Campo, Gran d'Espanya i cinquè comte d'Avellaneda era, el 1546, el virrei de Catalunya en representació de l'emperador Carles. Era un home que semblava gaudir de la confiança de l'emperador, que, pocs anys abans, havia participat en l'atac imperial a Tunísia. L'inquisidor general de Catalunya va rebre aquell agost una carta anònima que denunciava una conspiració per assassinar el virrei, un projecte de magnicidi que no s'havia vist a la Catalunya dels Àustries. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/4/1715081748749.mp3 00:52:40 Capítol 1102. Durant la Segona Guerra Mundial, la possibilitat d'utilitzar l'energia atòmica en aplicacions militars per assolir la victòria va ser considerada i estudiada pels dos bàndols. Malgrat que la fissió nuclear havia estat descoberta a Alemanya, el programa nuclear esperonat pel règim nazi, l'anomenat Projecte Urani, també conegut com Uranverein o "Club de l'Urani", mai no va arribar a obtenir els resultats del Projecte Manhattan. Els aliats creien que els alemanys estaven invertint molt de temps i esforços a aconseguir una bomba atòmica, i el recel mutu va fer avançar els projectes d'investigació respectius. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, catedràtic d'Història de la Ciència a la UAB i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. Sun, 05 May 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1102. Durant la Segona Guerra Mundial, la possibilitat d'utilitzar l'energia atòmica en aplicacions militars per assolir la victòria va ser considerada i estudiada pels dos bàndols. Malgrat que la fissió nuclear havia estat descoberta a Alemanya, el programa nuclear esperonat pel règim nazi, l'anomenat Projecte Urani, també conegut com Uranverein o "Club de l'Urani", mai no va arribar a obtenir els resultats del Projecte Manhattan. Els aliats creien que els alemanys estaven invertint molt de temps i esforços a aconseguir una bomba atòmica, i el recel mutu va fer avançar els projectes d'investigació respectius. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, catedràtic d'Història de la Ciència a la UAB i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/3/1714484125937.mp3 00:52:34 Programa 1101. L'any 1353, el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, futur primer cap de la Generalitat, va presidir un judici per intent d'assassinat a la seva diòcesi. El prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles havia estat enverinat i apunyalat, encara que havia sobreviscut. El possible autor era un altre monjo que aviat es va veure que només era un dels conspiradors dins del monestir contra la vida del prior. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sergi Rexach Camps, historiador medieval, autor d'"Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d'un assassinat fallit (1353)". Sat, 04 May 2024 06:00:00 +0200 Programa 1101. L'any 1353, el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, futur primer cap de la Generalitat, va presidir un judici per intent d'assassinat a la seva diòcesi. El prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles havia estat enverinat i apunyalat, encara que havia sobreviscut. El possible autor era un altre monjo que aviat es va veure que només era un dels conspiradors dins del monestir contra la vida del prior. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sergi Rexach Camps, historiador medieval, autor d'"Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i la justícia: crònica d'un assassinat fallit (1353)". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/9/1714484122395.mp3 00:53:52 Capítol 1100. Al llarg de la història, des de l'Egipte faraònic fins a les justes i banquets medievals, diverses societats van connectar el teatre i la música, en drames de tipus cerimonial o religiós. Però va ser durant el Renaixement, al llarg del segle XVI, que una nova forma artística i musical començava a prendre forma, amb espectacles que combinaven argument, cant, paraula, dansa i música. A les corts de Florència i de Màntua estaven germinant les condicions que farien possible el naixement de l'òpera. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Heillbron, llicenciat en Història de l'Art per la UB i doctor per la Universitat de Bolonya. Professor d'Història General de la Música i Història de l'Òpera a l'ESMUC. Sun, 28 Apr 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1100. Al llarg de la història, des de l'Egipte faraònic fins a les justes i banquets medievals, diverses societats van connectar el teatre i la música, en drames de tipus cerimonial o religiós. Però va ser durant el Renaixement, al llarg del segle XVI, que una nova forma artística i musical començava a prendre forma, amb espectacles que combinaven argument, cant, paraula, dansa i música. A les corts de Florència i de Màntua estaven germinant les condicions que farien possible el naixement de l'òpera. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marc Heillbron, llicenciat en Història de l'Art per la UB i doctor per la Universitat de Bolonya. Professor d'Història General de la Música i Història de l'Òpera a l'ESMUC. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/5/1713874544958.mp3 00:52:03 Capítol 1099. El febrer del 1919, Barcelona va viure la vaga més llarga i més dura de les que s'havien registrat fins a aquell moment a l'Estat espanyol. Els treballadors de Riegos y Fuerza del Ebro, la més important de les tres companyies que subministraven llum i electricitat a la ciutat, van iniciar una protesta per l'acomiadament de vuit treballadors. Aquesta empresa era una filial de la Barcelona, Traction Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca. La vaga de la Canadenca va ser un pols entre la patronal i el sindicat amb més pes a la Catalunya de l'època, la CNT, que va tenir conseqüències importants en diversos fronts. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història i professora titular a la Universitat de Barcelona, especialitzada en moviments obrers. És l'autora del llibre "La vaga de La Canadenca. 21 de febrer de 1919", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". Sat, 27 Apr 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1099. El febrer del 1919, Barcelona va viure la vaga més llarga i més dura de les que s'havien registrat fins a aquell moment a l'Estat espanyol. Els treballadors de Riegos y Fuerza del Ebro, la més important de les tres companyies que subministraven llum i electricitat a la ciutat, van iniciar una protesta per l'acomiadament de vuit treballadors. Aquesta empresa era una filial de la Barcelona, Traction Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca. La vaga de la Canadenca va ser un pols entre la patronal i el sindicat amb més pes a la Catalunya de l'època, la CNT, que va tenir conseqüències importants en diversos fronts. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història i professora titular a la Universitat de Barcelona, especialitzada en moviments obrers. És l'autora del llibre "La vaga de La Canadenca. 21 de febrer de 1919", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/4/1713875152342.mp3 00:54:29 El matí del 2 de març del 1974, el franquisme va executar al garrot vil el jove anarquista Salvador Puig Antich, condemnat per la mort del policia Francisco Anguas. Es tractava de fer passar la mort del policia per un assassinat terrorista, executat amb premeditació i a boca de canó, i d'ocultar les circumstàncies reals del que va ser un tiroteig confús durant la detenció de Puig Antich i l'intent de fugida. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i el periodista Jordi Panyella, autor del llibre "Salvador Puig Antich, cas obert: La revisió definitiva del procés". Sun, 21 Apr 2024 15:00:00 +0200 El matí del 2 de març del 1974, el franquisme va executar al garrot vil el jove anarquista Salvador Puig Antich, condemnat per la mort del policia Francisco Anguas. Es tractava de fer passar la mort del policia per un assassinat terrorista, executat amb premeditació i a boca de canó, i d'ocultar les circumstàncies reals del que va ser un tiroteig confús durant la detenció de Puig Antich i l'intent de fugida. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i el periodista Jordi Panyella, autor del llibre "Salvador Puig Antich, cas obert: La revisió definitiva del procés". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/2/1713268837729.mp3 00:55:15 Capítol 1097. La invenció del telescopi, a principis del segle XVII, va suposar un avenç gegant per a les persones interessades a observar el firmament. Tot i així, uns anys abans de la seva existència, alguns estudiosos ja havien aconseguit afinar molt les observacions i van fer avançar l'astronomia de manera considerable. Un d'aquests personatges cabdals va ser el danès Tycho Brahe, que va desenvolupar instruments especialment precisos i va mantenir una col·laboració tensa però fèrtil amb un altre astrònom molt destacat, l'alemany Johannes Kepler. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "100 protagonistes de la història de la ciència" i "La història de la ciència com mai te l'han explicat". Sat, 20 Apr 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1097. La invenció del telescopi, a principis del segle XVII, va suposar un avenç gegant per a les persones interessades a observar el firmament. Tot i així, uns anys abans de la seva existència, alguns estudiosos ja havien aconseguit afinar molt les observacions i van fer avançar l'astronomia de manera considerable. Un d'aquests personatges cabdals va ser el danès Tycho Brahe, que va desenvolupar instruments especialment precisos i va mantenir una col·laboració tensa però fèrtil amb un altre astrònom molt destacat, l'alemany Johannes Kepler. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "100 protagonistes de la història de la ciència" i "La història de la ciència com mai te l'han explicat". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/3/1713268831234.mp3 00:53:43 Capítol 1096. El 1943, un cop finalitzada la campanya del nord d'Àfrica, els aliats es van proposar envair Itàlia. Tot i això, als Estats Units molts pensaven que el Mediterrani era un escenari perifèric de la Segona Guerra Mundial i que actuar-hi era malversar el temps i els efectius, una distracció del gran objectiu, la invasió del centre d'Europa. En canvi, la Gran Bretanya tenia especial interès a aclarir la situació al sud del continent. La campanya italiana per alliberar el país del feixisme es va iniciar l'estiu del 1943 i es va prolongar fins al final de la guerra. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Sun, 14 Apr 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1096. El 1943, un cop finalitzada la campanya del nord d'Àfrica, els aliats es van proposar envair Itàlia. Tot i això, als Estats Units molts pensaven que el Mediterrani era un escenari perifèric de la Segona Guerra Mundial i que actuar-hi era malversar el temps i els efectius, una distracció del gran objectiu, la invasió del centre d'Europa. En canvi, la Gran Bretanya tenia especial interès a aclarir la situació al sud del continent. La campanya italiana per alliberar el país del feixisme es va iniciar l'estiu del 1943 i es va prolongar fins al final de la guerra. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/9/1712756455198.mp3 00:54:03 Capítol 1095. Durant el franquisme, quan la cultura i la llengua catalanes estaven prohibides i perseguides en el seu territori natural, les aportacions produïdes des de l'exili van permetre mantenir la resistència i el catalanisme militant. En el cas de les revistes, les que es publicaven a l'exterior eren les úniques que podien manifestar-se lliurement. Van ser més de tres-centes capçaleres, entre revistes i butlletins, publicades en una vintena de països diferents. Eren els únics mitjans autòctons que es van poder expressar en català i on es va poder manifestar el pluralisme ideològic existent. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol i Casademont, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Sat, 13 Apr 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1095. Durant el franquisme, quan la cultura i la llengua catalanes estaven prohibides i perseguides en el seu territori natural, les aportacions produïdes des de l'exili van permetre mantenir la resistència i el catalanisme militant. En el cas de les revistes, les que es publicaven a l'exterior eren les úniques que podien manifestar-se lliurement. Van ser més de tres-centes capçaleres, entre revistes i butlletins, publicades en una vintena de països diferents. Eren els únics mitjans autòctons que es van poder expressar en català i on es va poder manifestar el pluralisme ideològic existent. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Enric Pujol i Casademont, historiador, professor a la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/4/1712756457346.mp3 00:53:34 Capítol 1094. El 28 de febrer del 1939, les autoritats franceses van decidir obrir un nou camp de concentració a Agde amb la intenció de descongestionar els camps de refugiats al sud de França, en concret a les platges del Rosselló. Estava previst que en aquest nou camp s'hi traslladessin fins a 25.000 refugiats republicans que havien arribat fugint de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. A diferència d'altres camps francesos, el d'Agde va viure un procés d'identificació molt estret amb el col·lectiu català a l'exili. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Laia Arañó Vega, doctora en Història Moderna i Contemporània per la UAB, membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies de la UAB i autora del llibre "El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari francès, 1939-1940". Sun, 07 Apr 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1094. El 28 de febrer del 1939, les autoritats franceses van decidir obrir un nou camp de concentració a Agde amb la intenció de descongestionar els camps de refugiats al sud de França, en concret a les platges del Rosselló. Estava previst que en aquest nou camp s'hi traslladessin fins a 25.000 refugiats republicans que havien arribat fugint de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. A diferència d'altres camps francesos, el d'Agde va viure un procés d'identificació molt estret amb el col·lectiu català a l'exili. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Laia Arañó Vega, doctora en Història Moderna i Contemporània per la UAB, membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies de la UAB i autora del llibre "El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari francès, 1939-1940". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/1/1712067369812.mp3 00:54:08 Capítol 1093. En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar el monestir de Montserrat per tal de protegir-lo dels saquejos i incendis a què es veien exposats altres edificis religiosos. L'abril de 1938, el recinte va esdevenir un hospital militar de l'Exèrcit de l'Est, pensat per a la ràpida recuperació dels soldats ferits i la seva tornada al front. Durant la guerra, a Montserrat s'hi van arribar a imprimir llibres, i això va convertir un dels episodis històrics més difícils del monestir en un moment d'especial creativitat pel que fa a la creació i la difusió de cultura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngels Rius i Bou, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB i Màster en Llibre Antic i Patrimoni Bibliogràfic per la Universitat Complutense de Madrid. Autora del llibre "Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat, 1936-1939". Sat, 06 Apr 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1093. En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar el monestir de Montserrat per tal de protegir-lo dels saquejos i incendis a què es veien exposats altres edificis religiosos. L'abril de 1938, el recinte va esdevenir un hospital militar de l'Exèrcit de l'Est, pensat per a la ràpida recuperació dels soldats ferits i la seva tornada al front. Durant la guerra, a Montserrat s'hi van arribar a imprimir llibres, i això va convertir un dels episodis històrics més difícils del monestir en un moment d'especial creativitat pel que fa a la creació i la difusió de cultura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngels Rius i Bou, llicenciada en Història de l'Art, diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB i Màster en Llibre Antic i Patrimoni Bibliogràfic per la Universitat Complutense de Madrid. Autora del llibre "Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat, 1936-1939". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/2/1712067367327.mp3 00:53:25 Capítol 1092. Durant la Guerra Freda, el context de l'Espanya franquista era més complex que el d'altres països de l'entorn europeu i va fer més difícil el posicionament dels intel·lectuals, també a Catalunya. Els Estats Units, líder d'un dels dos grans blocs en què havia quedat dividit el món, havien pactat amb la dictadura per motius geoestratègics i n'havien acabat beneint l'existència. A més, denunciar i criticar la situació dels ciutadans dels règims comunistes, tal com feia el franquisme, podia ser suficient per ser considerat partidari del règim. Era molt difícil prendre una posició, però intel·lectuals catalans com Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany i Pere Calders van trobar la manera d'assenyalar les contradiccions i els abusos del comunisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Pons, periodista i escriptor. Autor del llibre "Catòlics, comunistes i cia. Intel·lectuals catalans i Guerra Freda", publicat per Edicions de 1984. Sun, 31 Mar 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1092. Durant la Guerra Freda, el context de l'Espanya franquista era més complex que el d'altres països de l'entorn europeu i va fer més difícil el posicionament dels intel·lectuals, també a Catalunya. Els Estats Units, líder d'un dels dos grans blocs en què havia quedat dividit el món, havien pactat amb la dictadura per motius geoestratègics i n'havien acabat beneint l'existència. A més, denunciar i criticar la situació dels ciutadans dels règims comunistes, tal com feia el franquisme, podia ser suficient per ser considerat partidari del règim. Era molt difícil prendre una posició, però intel·lectuals catalans com Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany i Pere Calders van trobar la manera d'assenyalar les contradiccions i els abusos del comunisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Pons, periodista i escriptor. Autor del llibre "Catòlics, comunistes i cia. Intel·lectuals catalans i Guerra Freda", publicat per Edicions de 1984. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/3/1711463707231.mp3 00:51:04 Capítol 1091. En una guerra, les destrosses, el saqueig i la desaparició del patrimoni artístic sempre són molt importants. Durant la Guerra Civil, els dos bàndols van intentar posar remei a aquesta situació amb més o menys fortuna. La iniciativa franquista més important en aquest sentit va ser l'anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, dedicat a la localització, protecció o gestió d'obres d'art, edificis i documents. Un dels fronts d'actuació més rellevants va ser la zona de Llevant, especialment després de l'entrada a Catalunya de l'exèrcit rebel. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Caballé, investigador de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i doctor en Història amb la tesi "El Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil". Sat, 30 Mar 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1091. En una guerra, les destrosses, el saqueig i la desaparició del patrimoni artístic sempre són molt importants. Durant la Guerra Civil, els dos bàndols van intentar posar remei a aquesta situació amb més o menys fortuna. La iniciativa franquista més important en aquest sentit va ser l'anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, dedicat a la localització, protecció o gestió d'obres d'art, edificis i documents. Un dels fronts d'actuació més rellevants va ser la zona de Llevant, especialment després de l'entrada a Catalunya de l'exèrcit rebel. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Caballé, investigador de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i doctor en Història amb la tesi "El Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/7/1711463705876.mp3 00:53:30 Capítol 1090. Entre el 1890 i el 1914, Catalunya va experimentar grans canvis. Va ser el temps de l'eclosió del catalanisme conservador i de moviments tan importants com el Modernisme i el Noucentisme. Els intel·lectuals i la classe política catalana, cada vegada més interrelacionats, es van emmirallar en altres països europeus per trobar solucions als problemes propis. A banda de models més propers, com el francès, un dels referents va ser l'Imperi Alemany fundat el 1871, l'anomenat Segon Reich. Aquesta confederació creada sota l'aixopluc del regne de Prússia, una primera potència europea, va ser observada des de Catalunya amb admiració, però també amb esperit crític. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavi Fleck, doctor en Història Contemporània per la UB. Autor del llibre "El Segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914", III Premi d'Assaig Ateneu Barcelonès, publicat per l'Editorial Afers. Sun, 24 Mar 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1090. Entre el 1890 i el 1914, Catalunya va experimentar grans canvis. Va ser el temps de l'eclosió del catalanisme conservador i de moviments tan importants com el Modernisme i el Noucentisme. Els intel·lectuals i la classe política catalana, cada vegada més interrelacionats, es van emmirallar en altres països europeus per trobar solucions als problemes propis. A banda de models més propers, com el francès, un dels referents va ser l'Imperi Alemany fundat el 1871, l'anomenat Segon Reich. Aquesta confederació creada sota l'aixopluc del regne de Prússia, una primera potència europea, va ser observada des de Catalunya amb admiració, però també amb esperit crític. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavi Fleck, doctor en Història Contemporània per la UB. Autor del llibre "El Segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914", III Premi d'Assaig Ateneu Barcelonès, publicat per l'Editorial Afers. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/2/1710861632022.mp3 00:54:07 Capítol 1089. Des del punt de vista occidental, el Japó sol ser considerat un país de tendència conservadora i poc revolucionària. En canvi, la derrota a la Segona Guerra Mundial també hi va fer sorgir diversos moviments de dissidència política al llarg de la Guerra Freda, que van incloure ocupacions de fàbriques, revoltes universitàries, accions de protesta contra la guerra del Vietnam i, fins i tot, guerrilles a les muntanyes. La Nova Esquerra japonesa no només va sacsejar el país, sinó que va comprometre l'aliança militar entre Tòquio i Washington, i en alguns casos va traslladar la lluita armada més enllà de l'arxipèlag. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg especialista en el Japó, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC; autor del llibre "Japó roig". Sat, 23 Mar 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1089. Des del punt de vista occidental, el Japó sol ser considerat un país de tendència conservadora i poc revolucionària. En canvi, la derrota a la Segona Guerra Mundial també hi va fer sorgir diversos moviments de dissidència política al llarg de la Guerra Freda, que van incloure ocupacions de fàbriques, revoltes universitàries, accions de protesta contra la guerra del Vietnam i, fins i tot, guerrilles a les muntanyes. La Nova Esquerra japonesa no només va sacsejar el país, sinó que va comprometre l'aliança militar entre Tòquio i Washington, i en alguns casos va traslladar la lluita armada més enllà de l'arxipèlag. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg especialista en el Japó, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC; autor del llibre "Japó roig". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/0/1710861634302.mp3 00:54:21 Capítol 1088. Un dels personatges més controvertits durant la crisi de la República Romana del primer segle abans de Crist va ser Luci Corneli Sul·la. De marxar com a general victoriós en les guerres contra sobirans estrangers com Jugurta o Mitridates, va passar a liderar una de les faccions en conflicte en la primera guerra civil de Roma, la dels partidaris dels aristòcrates, els "optimates". La victòria de Sul·la i la seva proclamació com a dictador el va portar a emprendre reformes profundes i radicals del poder senatorial i l'estructura de l'Estat romà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 17 Mar 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1088. Un dels personatges més controvertits durant la crisi de la República Romana del primer segle abans de Crist va ser Luci Corneli Sul·la. De marxar com a general victoriós en les guerres contra sobirans estrangers com Jugurta o Mitridates, va passar a liderar una de les faccions en conflicte en la primera guerra civil de Roma, la dels partidaris dels aristòcrates, els "optimates". La victòria de Sul·la i la seva proclamació com a dictador el va portar a emprendre reformes profundes i radicals del poder senatorial i l'estructura de l'Estat romà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/0/1710255629602.mp3 00:53:24 Capítol 1087. El novembre del 1931, tot just acabada de néixer la II República, el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupció que havia implicat polítics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, i que els havia relacionat amb l'estafador francès Lazare Bloch. El que es va conèixer com l'afer Bloch va suposar un escàndol polític i financer que podia posar en qüestió els fonaments del nou règim republicà, quan justament el que es volia era posar en pràctica un projecte de moralització pública de les institucions. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Torrents Juncà, investigador predoctoral i de Formació de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció. Sat, 16 Mar 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1087. El novembre del 1931, tot just acabada de néixer la II República, el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupció que havia implicat polítics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, i que els havia relacionat amb l'estafador francès Lazare Bloch. El que es va conèixer com l'afer Bloch va suposar un escàndol polític i financer que podia posar en qüestió els fonaments del nou règim republicà, quan justament el que es volia era posar en pràctica un projecte de moralització pública de les institucions. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Torrents Juncà, investigador predoctoral i de Formació de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/3/1710501052932.mp3 00:53:31 Capítol 1086. Una combinació maliciosa d'ignorància, mala fe, intolerància i por va portar moltes dones que pensaven i actuaven de manera diferent de la norma a ser jutjades i executades, acusades de bruixeria. A Catalunya, l'etapa més intensa d'aquesta cacera de bruixes va tenir lloc a principis del segle XVII, sobretot entre els anys 1614 i 1622, i es va estendre per tot el país. Se les considerava culpables de provocar aiguats, calamarsades o boires que feien malbé les collites, i, en els casos més extrems, d'embruixar i matar persones i animals. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, doctor en Història Moderna i vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Judici a una bruixa catalana. La història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII". Sun, 10 Mar 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1086. Una combinació maliciosa d'ignorància, mala fe, intolerància i por va portar moltes dones que pensaven i actuaven de manera diferent de la norma a ser jutjades i executades, acusades de bruixeria. A Catalunya, l'etapa més intensa d'aquesta cacera de bruixes va tenir lloc a principis del segle XVII, sobretot entre els anys 1614 i 1622, i es va estendre per tot el país. Se les considerava culpables de provocar aiguats, calamarsades o boires que feien malbé les collites, i, en els casos més extrems, d'embruixar i matar persones i animals. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, doctor en Història Moderna i vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Judici a una bruixa catalana. La història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/3/1709652309832.mp3 00:52:25 Capítol 1085. A Catalunya, el procés d'implantació del servei militar obligatori va anar vinculat al llarg dels segles amb un exercici contundent de la violència institucional. De manera periòdica, aquesta situació encenia l'espurna d'una revolta popular. Una d'elles, l'Avalot de les Quintes de 1773, va ser la més rellevant de totes les que havien tingut lloc a Barcelona després de l'ocupació borbònica del 1714, feia ja unes sis dècades. Va ser una mostra que la fi de la Guerra de Successió no havia aconseguit esclafar la resistència al projecte absolutista dels borbònics. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Pérez Latre, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, comissari de l'exposició "Esperits dissidents. L'avalot de les quintes de 1773". Sat, 09 Mar 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1085. A Catalunya, el procés d'implantació del servei militar obligatori va anar vinculat al llarg dels segles amb un exercici contundent de la violència institucional. De manera periòdica, aquesta situació encenia l'espurna d'una revolta popular. Una d'elles, l'Avalot de les Quintes de 1773, va ser la més rellevant de totes les que havien tingut lloc a Barcelona després de l'ocupació borbònica del 1714, feia ja unes sis dècades. Va ser una mostra que la fi de la Guerra de Successió no havia aconseguit esclafar la resistència al projecte absolutista dels borbònics. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Miquel Pérez Latre, doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, comissari de l'exposició "Esperits dissidents. L'avalot de les quintes de 1773". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/2/1709652311429.mp3 00:51:13 Capítol 1084. Nena prodigi, arpista d'èxit, pedagoga, feminista, activista social, maçona... Totes aquestes vessants pesen molt més en la biografia de Clotilde Cerdà que no pas la de ser la filla il·legítima del famós enginyer Ildefons Cerdà. Tot i que en la seva època, a finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a ser una celebritat mundial tant o més popular que el seu pare, i fins i tot va compartir amb ell més d'un article de premsa, amb el temps ha passat a ser una gran desconeguda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maria Carme Roca, escriptora, llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Autora de la novel·la "Les illes interiors", editada per Columna. Sun, 03 Mar 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1084. Nena prodigi, arpista d'èxit, pedagoga, feminista, activista social, maçona... Totes aquestes vessants pesen molt més en la biografia de Clotilde Cerdà que no pas la de ser la filla il·legítima del famós enginyer Ildefons Cerdà. Tot i que en la seva època, a finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a ser una celebritat mundial tant o més popular que el seu pare, i fins i tot va compartir amb ell més d'un article de premsa, amb el temps ha passat a ser una gran desconeguda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maria Carme Roca, escriptora, llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Autora de la novel·la "Les illes interiors", editada per Columna. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/2/1709045451223.mp3 00:52:27 Capítol 1083. Louis Pasteur és un dels científics més importants de la història. Al llarg dels anys va passar de l'interès per la química a la microbiologia, fins a ser considerat el pare de la immunologia moderna, en ple segle XIX. Les seves investigacions van permetre conservar certs aliments en millors condicions i salvar milions de vides de pacients afectats per malalties infeccioses. Comptava amb il·lustres predecessors com Edward Jenner, l'introductor de la primera vacuna, i contemporanis tan fonamentals en l'estudi dels microorganismes com l'alemany Robert Koch, però Louis Pasteur va destacar especialment. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del departament de Sanitat i d'Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigador de l'IRTA-CRESA, Centre de Recerca en Sanitat Animal. Sat, 02 Mar 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1083. Louis Pasteur és un dels científics més importants de la història. Al llarg dels anys va passar de l'interès per la química a la microbiologia, fins a ser considerat el pare de la immunologia moderna, en ple segle XIX. Les seves investigacions van permetre conservar certs aliments en millors condicions i salvar milions de vides de pacients afectats per malalties infeccioses. Comptava amb il·lustres predecessors com Edward Jenner, l'introductor de la primera vacuna, i contemporanis tan fonamentals en l'estudi dels microorganismes com l'alemany Robert Koch, però Louis Pasteur va destacar especialment. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Accensi, professor del departament de Sanitat i d'Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la UAB i investigador de l'IRTA-CRESA, Centre de Recerca en Sanitat Animal. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/7/1709045741679.mp3 00:54:17 Capítol 1082. Després de la dictadura de Sul·la, en el segle I abans de Crist, havia quedat força clar que les fórmules polítiques de la República Romana estaven en procés de descomposició, i que els únics que podrien controlar el poder serien els personatges forts, amb el suport de l'exèrcit i el favor de la plebs. Gneu Pompeu Magne i Juli Cèsar van ser aliats circumstancials en el Primer Triumvirat, juntament amb Marc Licini Cras, però es tractava d'una aliança fràgil que acabaria desembocant en un enfrontament obert, i més quan va morir Cras. En poc temps Cèsar va passar de ser el sogre de Pompeu a enfrontar-s'hi en una guerra civil. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 25 Feb 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1082. Després de la dictadura de Sul·la, en el segle I abans de Crist, havia quedat força clar que les fórmules polítiques de la República Romana estaven en procés de descomposició, i que els únics que podrien controlar el poder serien els personatges forts, amb el suport de l'exèrcit i el favor de la plebs. Gneu Pompeu Magne i Juli Cèsar van ser aliats circumstancials en el Primer Triumvirat, juntament amb Marc Licini Cras, però es tractava d'una aliança fràgil que acabaria desembocant en un enfrontament obert, i més quan va morir Cras. En poc temps Cèsar va passar de ser el sogre de Pompeu a enfrontar-s'hi en una guerra civil. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/5/1708362616852.mp3 00:54:14 Capítol 1081. "Carros de foc", de Hugh Hudson, és una de les pel·lícules amb rerefons esportiu més memorables del segle XX. Tot i que es va promocionar com una història real, els fets en els quals es basa el film britànic del 1981 no s'assemblen gaire a com s'expliquen a la pel·lícula. El film va ser un èxit internacional i explicava, a la seva manera, la participació dels atletes britànics en els Jocs Olímpics del 1924, que es van fer a París. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martín, periodista esportiu i exprofessor de Comunicació. Sat, 24 Feb 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1081. "Carros de foc", de Hugh Hudson, és una de les pel·lícules amb rerefons esportiu més memorables del segle XX. Tot i que es va promocionar com una història real, els fets en els quals es basa el film britànic del 1981 no s'assemblen gaire a com s'expliquen a la pel·lícula. El film va ser un èxit internacional i explicava, a la seva manera, la participació dels atletes britànics en els Jocs Olímpics del 1924, que es van fer a París. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martín, periodista esportiu i exprofessor de Comunicació. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/0/1708362312604.mp3 00:51:47 Capítol 1080. En paral·lel a la carrera comercial per trobar noves rutes marítimes a l'Àsia Oriental, a mitjan segle XVI es va iniciar una nova cursa per l'evangelització. Si el 1543 desembarcaven a les costes japoneses els primers mercaders portuguesos, només sis anys després, l'estiu del 1549, ho feien tres missioners de la Companyia de Jesús, constituïda feia poc, en una missió patrocinada per la Corona de Portugal. La presència dels jesuïtes al Japó va anar en augment fins a l'expulsió dels occidentals de l'arxipèlag, ja ben entrat el segle XVII. Va formar part d'un procés de colonització i de globalització gairebé inèdit fins aleshores. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jonathan López-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra, divulgador, expert en la cultura japonesa i autor del llibre "Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái". Sun, 18 Feb 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1080. En paral·lel a la carrera comercial per trobar noves rutes marítimes a l'Àsia Oriental, a mitjan segle XVI es va iniciar una nova cursa per l'evangelització. Si el 1543 desembarcaven a les costes japoneses els primers mercaders portuguesos, només sis anys després, l'estiu del 1549, ho feien tres missioners de la Companyia de Jesús, constituïda feia poc, en una missió patrocinada per la Corona de Portugal. La presència dels jesuïtes al Japó va anar en augment fins a l'expulsió dels occidentals de l'arxipèlag, ja ben entrat el segle XVII. Va formar part d'un procés de colonització i de globalització gairebé inèdit fins aleshores. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jonathan López-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra, divulgador, expert en la cultura japonesa i autor del llibre "Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/1/1707758718318.mp3 00:53:05 Capítol 1079. Un dels reis més importants de la història de la Corona catalanoaragonesa va ser també uns dels personatges més rellevants de l'Europa del segle XV. Al llarg del seu regnat, que va del 1416 al 1458 i marca el pas de l'edat mitjana a l'humanisme renaixentista, aquest sobirà tan culte com ambiciós va aconseguir incorporar als seus dominis el regne de Nàpols, juntament amb Sardenya i Sicília. Després d'haver invertit prop de vint anys en aquest objectiu militar, va establir la cort a Nàpols, on es va envoltar de grans intel·lectuals i artistes de l'època, i no va tornar mai més a Catalunya. El nom amb què ha passat a la història és el d'Alfons V el Magnànim. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Josep Brugada, llicenciat en Filologia Catalana i amb un màster en Introducció a la Recerca. Autor del llibre "Alfons el Magnànim (1396-1458). Tres corones per a un rei. Catalunya-Aragó, Sicília i Nàpols", de l'Editorial Base. Sat, 17 Feb 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1079. Un dels reis més importants de la història de la Corona catalanoaragonesa va ser també uns dels personatges més rellevants de l'Europa del segle XV. Al llarg del seu regnat, que va del 1416 al 1458 i marca el pas de l'edat mitjana a l'humanisme renaixentista, aquest sobirà tan culte com ambiciós va aconseguir incorporar als seus dominis el regne de Nàpols, juntament amb Sardenya i Sicília. Després d'haver invertit prop de vint anys en aquest objectiu militar, va establir la cort a Nàpols, on es va envoltar de grans intel·lectuals i artistes de l'època, i no va tornar mai més a Catalunya. El nom amb què ha passat a la història és el d'Alfons V el Magnànim. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Josep Brugada, llicenciat en Filologia Catalana i amb un màster en Introducció a la Recerca. Autor del llibre "Alfons el Magnànim (1396-1458). Tres corones per a un rei. Catalunya-Aragó, Sicília i Nàpols", de l'Editorial Base. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/8/1707759321087.mp3 00:52:41 Capítol 1.078. Luci Emili Patern va ser un centurió romà d'Aeso, actual Isona, i no un de qualsevol. Veterà de les guerres de la Dàcia i la Pàrtia, va servir a les ordres directes de l'emperador Trajà com a membre de la Guàrdia pretoriana. La lluita a les files de la unitat d'elit amb més nom de l'Antiga Roma seria el punt àlgid d'una carrera militar a través de la qual un soldat de províncies va arribar a la mateixa capital de l'Imperi en el moment més gloriós. Però, al mateix temps, és tot just en vida de Luci Emili Patern que va començar el declivi de la civilització romana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Bermúdez, arqueòleg, membre del projecte de recerca sobre la ciutat romana d'Aeso i col·laborador del Museu de la Conca Dellà. Sun, 11 Feb 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1.078. Luci Emili Patern va ser un centurió romà d'Aeso, actual Isona, i no un de qualsevol. Veterà de les guerres de la Dàcia i la Pàrtia, va servir a les ordres directes de l'emperador Trajà com a membre de la Guàrdia pretoriana. La lluita a les files de la unitat d'elit amb més nom de l'Antiga Roma seria el punt àlgid d'una carrera militar a través de la qual un soldat de províncies va arribar a la mateixa capital de l'Imperi en el moment més gloriós. Però, al mateix temps, és tot just en vida de Luci Emili Patern que va començar el declivi de la civilització romana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Bermúdez, arqueòleg, membre del projecte de recerca sobre la ciutat romana d'Aeso i col·laborador del Museu de la Conca Dellà. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/7/1707147944979.mp3 00:53:16 Capítol 1077. El cop d'Estat civicomilitar que va viure el Brasil l'1 d'abril del 1964 i que es va materialitzar en una dictadura vigent fins al 15 de març del 1985, un període de més de vint anys, va incrementar l'ocupació econòmica d'aquelles zones del país habitades per pobles indígenes. Durant anys s'havia anat forjant la idea en l'imaginari col·lectiu que l'Amazones era una font inesgotable de recursos i que podria resoldre qualsevol crisi de l'Estat i de la seva economia capitalista. Però els militars van mostrar l'actitud més depredadora que havien viscut aquests pobles al llarg de cinc segles i van deixar cicatrius profundes a la selva i a les diferents poblacions per on van fer avançar la frontera econòmica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Zeus Moreno Romero, doctor per la Universitat Estatal de Maringá, al Brasil, i professor d'Història a la Universitat Estatal de Londrina i l'Institut Federal de São Paulo. Sat, 10 Feb 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1077. El cop d'Estat civicomilitar que va viure el Brasil l'1 d'abril del 1964 i que es va materialitzar en una dictadura vigent fins al 15 de març del 1985, un període de més de vint anys, va incrementar l'ocupació econòmica d'aquelles zones del país habitades per pobles indígenes. Durant anys s'havia anat forjant la idea en l'imaginari col·lectiu que l'Amazones era una font inesgotable de recursos i que podria resoldre qualsevol crisi de l'Estat i de la seva economia capitalista. Però els militars van mostrar l'actitud més depredadora que havien viscut aquests pobles al llarg de cinc segles i van deixar cicatrius profundes a la selva i a les diferents poblacions per on van fer avançar la frontera econòmica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Zeus Moreno Romero, doctor per la Universitat Estatal de Maringá, al Brasil, i professor d'Història a la Universitat Estatal de Londrina i l'Institut Federal de São Paulo. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/6/1707147633564.mp3 00:52:30 Capítol 1076. Pel seu caràcter discret, però també per la persecució com la que va rebre a Espanya durant el franquisme, la francmaçoneria ha estat un moviment força desconegut per la societat en general. La maçoneria no és un partit polític ni una secta religiosa. És una institució universal de fraternitat i tolerància mútua que proclama l'existència d'un principi creador no identificat per l'ésser humà anomenat Gran Arquitecte de l'Univers. Els orígens es remunten molts segles enrere, vinculats a una de les activitats humanes més antigues, la construcció, però al llarg del temps ha anat adquirint un valor simbòlic que encara perdura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Brunet, expert en maçoneria i patró de la Biblioteca Arús. Sun, 04 Feb 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1076. Pel seu caràcter discret, però també per la persecució com la que va rebre a Espanya durant el franquisme, la francmaçoneria ha estat un moviment força desconegut per la societat en general. La maçoneria no és un partit polític ni una secta religiosa. És una institució universal de fraternitat i tolerància mútua que proclama l'existència d'un principi creador no identificat per l'ésser humà anomenat Gran Arquitecte de l'Univers. Els orígens es remunten molts segles enrere, vinculats a una de les activitats humanes més antigues, la construcció, però al llarg del temps ha anat adquirint un valor simbòlic que encara perdura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Brunet, expert en maçoneria i patró de la Biblioteca Arús. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/9/1706619335295.mp3 00:53:46 Capítol 1075. Cap altre empresari del sector de l'oci va saber evolucionar amb els gustos del públic barceloní al llarg del segle XX com ho va fer Pere Balañá, un home ambiciós que va fundar un autèntic imperi amb diversos tentacles. De tenir una vaqueria al barri de Sants va passar a gestionar les places de toros de la ciutat, convertint la Monumental en una de les més importants del món, i va acabar construint algunes de les sales de cinema més modernes i luxoses d'Europa. Va ser, de lluny, el magnat de l'espectacle més important de la seva època. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Guixà, periodista, autor de la biografia "Balañá. El mayor espectáculo del mundo", de l'Editorial Almuzara. Sat, 03 Feb 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1075. Cap altre empresari del sector de l'oci va saber evolucionar amb els gustos del públic barceloní al llarg del segle XX com ho va fer Pere Balañá, un home ambiciós que va fundar un autèntic imperi amb diversos tentacles. De tenir una vaqueria al barri de Sants va passar a gestionar les places de toros de la ciutat, convertint la Monumental en una de les més importants del món, i va acabar construint algunes de les sales de cinema més modernes i luxoses d'Europa. Va ser, de lluny, el magnat de l'espectacle més important de la seva època. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Guixà, periodista, autor de la biografia "Balañá. El mayor espectáculo del mundo", de l'Editorial Almuzara. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/8/1706618735283.mp3 00:52:18 Capítol 1074. Bona part de les decisions dels Estats Units en matèria de política exterior durant els anys 70 del segle XX van estar directament relacionades amb una figura tan polèmica com influent. La fi de la guerra del Vietnam, la relació amb els governs de l'Amèrica del Sud i la distensió amb la Xina i la Unió Soviètica, entre moltes altres qüestions, van ser definides en les línies mestres per les maniobres d'un polític i estrateg astut, que va actuar sovint a l'ombra. Era Henry Kissinger, que fugint de l'Alemanya nazi va arribar a ser el cap de la diplomàcia del seu país d'acollida. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí Vallverdú, periodista, llicenciat en Història Contemporània per la UAB i redactor de política a Nació Digital. Sun, 28 Jan 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1074. Bona part de les decisions dels Estats Units en matèria de política exterior durant els anys 70 del segle XX van estar directament relacionades amb una figura tan polèmica com influent. La fi de la guerra del Vietnam, la relació amb els governs de l'Amèrica del Sud i la distensió amb la Xina i la Unió Soviètica, entre moltes altres qüestions, van ser definides en les línies mestres per les maniobres d'un polític i estrateg astut, que va actuar sovint a l'ombra. Era Henry Kissinger, que fugint de l'Alemanya nazi va arribar a ser el cap de la diplomàcia del seu país d'acollida. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí Vallverdú, periodista, llicenciat en Història Contemporània per la UAB i redactor de política a Nació Digital. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/8/1706607055384.mp3 00:54:50 Capítol 1073. Un aspecte poc conegut del feixisme espanyol, tan poderós al llarg de bona part del segle XX, és que té les arrels a Cuba i que a la Península es va configurar a Barcelona, abans que en cap altre lloc, entre el 1919 i el 1923, en una època de molta conflictivitat social. A diferència del que se sol afirmar, ni el feixisme espanyol va sorgir a inicis dels anys 30, ni Madrid i Valladolid en van ser els únics focus. Les primeres experiències del feixisme espanyol, tenint en compte que la ideologia feixista comprèn moviments i etapes diverses, van tenir Catalunya com a banc de proves. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Casals Meseguer, doctor en Història i coautor del llibre "El fascio de las Ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español", editat per Pasado & Presente i coescrit amb Enric Ucelay-Da Cal. Sat, 27 Jan 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1073. Un aspecte poc conegut del feixisme espanyol, tan poderós al llarg de bona part del segle XX, és que té les arrels a Cuba i que a la Península es va configurar a Barcelona, abans que en cap altre lloc, entre el 1919 i el 1923, en una època de molta conflictivitat social. A diferència del que se sol afirmar, ni el feixisme espanyol va sorgir a inicis dels anys 30, ni Madrid i Valladolid en van ser els únics focus. Les primeres experiències del feixisme espanyol, tenint en compte que la ideologia feixista comprèn moviments i etapes diverses, van tenir Catalunya com a banc de proves. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Casals Meseguer, doctor en Història i coautor del llibre "El fascio de las Ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español", editat per Pasado & Presente i coescrit amb Enric Ucelay-Da Cal. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/6/1705943149669.mp3 00:53:23 Capítol 1072. La idea del bandoler com a assaltant de camins que ataca els rics per donar-ho als pobres, com a lluitador llegendari de finals del segle XIX que viu a la muntanya fugint de la llei i d'una vida tradicional és molt diferent de la realitat. Sovint, els bandolers eren personatges sanguinaris i insensibles, molt allunyats de la idea de justiciers del poble; van actuar des del segle XI fins al segle XX i estaven presents a gairebé tot el país. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'escriptora i periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ha publicat "Catalunya, terra de bandolers" amb Angle Editorial. Sun, 21 Jan 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1072. La idea del bandoler com a assaltant de camins que ataca els rics per donar-ho als pobres, com a lluitador llegendari de finals del segle XIX que viu a la muntanya fugint de la llei i d'una vida tradicional és molt diferent de la realitat. Sovint, els bandolers eren personatges sanguinaris i insensibles, molt allunyats de la idea de justiciers del poble; van actuar des del segle XI fins al segle XX i estaven presents a gairebé tot el país. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'escriptora i periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ha publicat "Catalunya, terra de bandolers" amb Angle Editorial. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/2/1705410952528.mp3 00:51:43 Capítol 1071. Durant els anys en què Francesc Macià va exercir com a president, la segona residència de la família va adquirir un protagonisme polític destacat. La Casa Vallmanya era una casa pairal del segle XVII, dins del terme municipal d'Alcarràs, que pertanyia a Eugènia Lamarca, la dona de Macià. A banda de ser un espai de retir espiritual i un refugi, va ser un quarter general on encarar les activitats públiques. Es tracta de l'única residència conservada del primer president de la Generalitat republicana, amb valor històric i patrimonial, tot i que actualment està abandonada. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Dalmau, economista i professor de secundària, i coordinador del llibre "Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià", de Pagès Editors. Sat, 20 Jan 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1071. Durant els anys en què Francesc Macià va exercir com a president, la segona residència de la família va adquirir un protagonisme polític destacat. La Casa Vallmanya era una casa pairal del segle XVII, dins del terme municipal d'Alcarràs, que pertanyia a Eugènia Lamarca, la dona de Macià. A banda de ser un espai de retir espiritual i un refugi, va ser un quarter general on encarar les activitats públiques. Es tracta de l'única residència conservada del primer president de la Generalitat republicana, amb valor històric i patrimonial, tot i que actualment està abandonada. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Dalmau, economista i professor de secundària, i coordinador del llibre "Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià", de Pagès Editors. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/8/1705409440489.mp3 00:53:51 Capítol 1070. El palau de Versalles, construït per ordre del rei Lluís XIV entre el 1661 i el 1715, any en què va morir, va ser una obra col·lectiva que va implicar els millors artistes i intel·lectuals del seu temps: arquitectes, pintors, escultors, enginyers, escriptors, músics, directors teatrals, actors... Tots ells van contribuir a fer de Versalles l'epicentre de França, immers en una festa constant. Si Lluís XIV era el Rei Sol, la seva residència oficial havia de ser igualment enlluernadora, possiblement el primer exemple d'arquitectura transformativa, que s'anava reformant contínuament. Més que un edifici, més enllà de la pedra efímera, Versalles era un esdeveniment. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Faura, músic, escriptor i doctor en Arquitectura per la UPC, professor de l'Escola Elisava i autor de la tesi "Arquitectura palimpsest (Versalles l'any 1701)". Sun, 14 Jan 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1070. El palau de Versalles, construït per ordre del rei Lluís XIV entre el 1661 i el 1715, any en què va morir, va ser una obra col·lectiva que va implicar els millors artistes i intel·lectuals del seu temps: arquitectes, pintors, escultors, enginyers, escriptors, músics, directors teatrals, actors... Tots ells van contribuir a fer de Versalles l'epicentre de França, immers en una festa constant. Si Lluís XIV era el Rei Sol, la seva residència oficial havia de ser igualment enlluernadora, possiblement el primer exemple d'arquitectura transformativa, que s'anava reformant contínuament. Més que un edifici, més enllà de la pedra efímera, Versalles era un esdeveniment. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Faura, músic, escriptor i doctor en Arquitectura per la UPC, professor de l'Escola Elisava i autor de la tesi "Arquitectura palimpsest (Versalles l'any 1701)". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/6/1704900660767.mp3 00:55:03 Capítol 1069. El 1808 va esclatar l'aixecament a la península Ibèrica contra els invasors napoleònics, durant el qual els britànics van veure una oportunitat única per debilitar l'expansionisme francès. L'armada britànica va ser una eina clau en aquest conflicte, inutilitzant les forces navals franceses i impedint-los sortir dels seus ports. Van tenir un paper fonamental per aconseguir foragitar les tropes napoleòniques d'Espanya, sovint eclipsat per la campanya a terra del duc de Wellington des de Portugal. I entre tots els oficials de la Royal Navy que van lluitar a la guerra contra el francès un va destacar per les idees revolucionàries i per la defensa de les classes populars catalanes: el capità Edward Codrington. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maties Ramisa Verdaguer, doctor en Història, especialitzat en la guerra del Francès. Sat, 13 Jan 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1069. El 1808 va esclatar l'aixecament a la península Ibèrica contra els invasors napoleònics, durant el qual els britànics van veure una oportunitat única per debilitar l'expansionisme francès. L'armada britànica va ser una eina clau en aquest conflicte, inutilitzant les forces navals franceses i impedint-los sortir dels seus ports. Van tenir un paper fonamental per aconseguir foragitar les tropes napoleòniques d'Espanya, sovint eclipsat per la campanya a terra del duc de Wellington des de Portugal. I entre tots els oficials de la Royal Navy que van lluitar a la guerra contra el francès un va destacar per les idees revolucionàries i per la defensa de les classes populars catalanes: el capità Edward Codrington. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Maties Ramisa Verdaguer, doctor en Història, especialitzat en la guerra del Francès. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/4/1704900663143.mp3 00:54:15 Capítol 1068. El segle XIX, abans de la generalització del turisme i les vacances pagades, l'estiueig era una activitat pròpia de l'aristocràcia i la burgesia urbana. Aquells que s'ho podien permetre, també menestrals i professionals liberals, es feien construir una vil·la o una torreta al medi rural, o bé retornaven al mas familiar. Els artistes i intel·lectuals més destacats dels Països Catalans no van ser aliens al fenomen. Per motius familiars, laborals o de salut, van trobar la inspiració per concebre algunes de les seves obres més destacades allà on passaven els estius, en un poblet de costa o d'alta muntanya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Safont Plumed, periodista i escriptor, màster en Periodisme i Reporterisme Avançat i doctor per la Universitat de Girona. Autor de "L'estiu passat. Una geografia de les vacances d'artistes i escriptors dels Països Catalans", editat per Comanegra. Sun, 07 Jan 2024 15:00:00 +0200 Capítol 1068. El segle XIX, abans de la generalització del turisme i les vacances pagades, l'estiueig era una activitat pròpia de l'aristocràcia i la burgesia urbana. Aquells que s'ho podien permetre, també menestrals i professionals liberals, es feien construir una vil·la o una torreta al medi rural, o bé retornaven al mas familiar. Els artistes i intel·lectuals més destacats dels Països Catalans no van ser aliens al fenomen. Per motius familiars, laborals o de salut, van trobar la inspiració per concebre algunes de les seves obres més destacades allà on passaven els estius, en un poblet de costa o d'alta muntanya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Safont Plumed, periodista i escriptor, màster en Periodisme i Reporterisme Avançat i doctor per la Universitat de Girona. Autor de "L'estiu passat. Una geografia de les vacances d'artistes i escriptors dels Països Catalans", editat per Comanegra. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/0/1704194723208.mp3 00:54:13 Capítol 1067. Les transformacions polítiques, econòmiques i socials que buscaven posar fi a l'antic règim en territori espanyol des del 1820, després del pronunciament del general Riego, resultaven incòmodes en el context europeu. En els anys posteriors a la caiguda de Napoleó, els governants de la Restauració temien que qualsevol espurna pogués revifar la foguera de la revolució. Si es va poder tancar l'etapa constitucional coneguda com a Trienni Liberal, i restaurar la monarquia absoluta en la figura de Ferran VII, va ser en bona mesura per la intervenció francesa. L'entrada de l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, el 7 d'abril del 1823, va iniciar un llarg període d'ocupació que va aconseguir desmantellar l'estat liberal en marxa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Història per la UPF, professor d'Història a la URV, president de la Comissió del Doctorat d'Estudis Humanístics i investigador del grup de recerca ISOCAC. Sat, 06 Jan 2024 06:00:00 +0200 Capítol 1067. Les transformacions polítiques, econòmiques i socials que buscaven posar fi a l'antic règim en territori espanyol des del 1820, després del pronunciament del general Riego, resultaven incòmodes en el context europeu. En els anys posteriors a la caiguda de Napoleó, els governants de la Restauració temien que qualsevol espurna pogués revifar la foguera de la revolució. Si es va poder tancar l'etapa constitucional coneguda com a Trienni Liberal, i restaurar la monarquia absoluta en la figura de Ferran VII, va ser en bona mesura per la intervenció francesa. L'entrada de l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, el 7 d'abril del 1823, va iniciar un llarg període d'ocupació que va aconseguir desmantellar l'estat liberal en marxa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Història per la UPF, professor d'Història a la URV, president de la Comissió del Doctorat d'Estudis Humanístics i investigador del grup de recerca ISOCAC. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/9/1704194721194.mp3 00:56:48 Capítol 1066. L'any 1995 una estudiant alemanya va fer una troballa a Dmanisi, a Geòrgia. La sorpresa va ser majúscula, perquè es tractava d'una mandíbula que semblava humana. Però el que no sabia aquesta científica és que aquest os canviaria per sempre el que es donava per fet dels avantpassats homínids. El que en un primer moment podia ser una altra resta d'un ancestre amb centenars de milers d'anys, va resultar ser molt més: la clau per comprendre en quin moment els humans van marxar d'Àfrica per migrar a la resta del món. I va provocar, de retruc, una pregunta encara més important: per què ho van fer, una qüestió que a dia d'avui genera encara més preguntes que respostes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Agustí, doctor en Ciències Biològiques, investigador a l'ICREA i a l'Institut Català Paleoecologia Humana i Evolució Social. Sun, 31 Dec 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1066. L'any 1995 una estudiant alemanya va fer una troballa a Dmanisi, a Geòrgia. La sorpresa va ser majúscula, perquè es tractava d'una mandíbula que semblava humana. Però el que no sabia aquesta científica és que aquest os canviaria per sempre el que es donava per fet dels avantpassats homínids. El que en un primer moment podia ser una altra resta d'un ancestre amb centenars de milers d'anys, va resultar ser molt més: la clau per comprendre en quin moment els humans van marxar d'Àfrica per migrar a la resta del món. I va provocar, de retruc, una pregunta encara més important: per què ho van fer, una qüestió que a dia d'avui genera encara més preguntes que respostes. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Agustí, doctor en Ciències Biològiques, investigador a l'ICREA i a l'Institut Català Paleoecologia Humana i Evolució Social. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/0/1703674863001.mp3 00:53:05 Capítol 1065. De Valentí Almirall en coneix l'activitat pública, com a gran defensor del pensament republicà i federal, durant la segona meitat del segle XIX. El primer gran teòric del catalanisme va trobar en la premsa, en el periodisme crític i de combat, un element imprescindible per difondre i divulgar el seu projecte polític, des dels anys del Sexenni Democràtic i els primers temps de la Restauració, fins que va caure malalt el 1887 i es va haver de retirar. La dimensió periodística d'Almirall, com a creador de diversos diaris i revistes, i col·laborador en una quarantena de capçaleres de l'època, és l'altra cara imprescindible de la faceta política. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Maria Figueres, historiador, professor honorari d'història del periodisme a la UAB, encarregat de l'edició de l'obra completa de Valentí Almirall i autor del llibre "Valentí Almirall. Quan tot va començar", publicat per l'Editorial Base. Sat, 30 Dec 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1065. De Valentí Almirall en coneix l'activitat pública, com a gran defensor del pensament republicà i federal, durant la segona meitat del segle XIX. El primer gran teòric del catalanisme va trobar en la premsa, en el periodisme crític i de combat, un element imprescindible per difondre i divulgar el seu projecte polític, des dels anys del Sexenni Democràtic i els primers temps de la Restauració, fins que va caure malalt el 1887 i es va haver de retirar. La dimensió periodística d'Almirall, com a creador de diversos diaris i revistes, i col·laborador en una quarantena de capçaleres de l'època, és l'altra cara imprescindible de la faceta política. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Maria Figueres, historiador, professor honorari d'història del periodisme a la UAB, encarregat de l'edició de l'obra completa de Valentí Almirall i autor del llibre "Valentí Almirall. Quan tot va començar", publicat per l'Editorial Base. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/3/1703674857630.mp3 00:56:51 Capítol 1064. En ser afusellat l'any 1896 per un escamot de l'exèrcit espanyol, el metge i polític filipí José Rizal va passar de ser l'intel·lectual més destacat dels tres segles de presència espanyola a les Filipines a esdevenir l'heroi nacional d'un país en plena lluita per la independència de la metròpoli colonial. Rizal, conreador de les ciències, les humanitats i les arts, i una figura cabdal de la cultura en llengua castellana de la seva època, va mantenir relacions importants amb Catalunya en moments cabdals de la seva vida. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Salvador Alegret, catedràtic jubilat de Química Analítica de la UAB, catedràtic honorari de Química de la Universitat Santo Tomás de Manila i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Sun, 24 Dec 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1064. En ser afusellat l'any 1896 per un escamot de l'exèrcit espanyol, el metge i polític filipí José Rizal va passar de ser l'intel·lectual més destacat dels tres segles de presència espanyola a les Filipines a esdevenir l'heroi nacional d'un país en plena lluita per la independència de la metròpoli colonial. Rizal, conreador de les ciències, les humanitats i les arts, i una figura cabdal de la cultura en llengua castellana de la seva època, va mantenir relacions importants amb Catalunya en moments cabdals de la seva vida. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Salvador Alegret, catedràtic jubilat de Química Analítica de la UAB, catedràtic honorari de Química de la Universitat Santo Tomás de Manila i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/8/1702990560882.mp3 00:53:59 Capítol 1063. En una època en què els ànims de revolta dominaven bona part de la població més desafavorida, entre la dictadura de Primo de Rivera i l'esclat de la Guerra Civil, la figura de Joaquim Maurín es va consolidar com un dels pensadors fonamentals del marxisme a Catalunya, segurament el més important de l'estat espanyol durant els anys 20 i 30. Maurín s'havia iniciat en el sindicalisme revolucionari, i va fer paleses les seves teories polítiques i socials a la premsa i en diversos llibres. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Portillo, historiador, redactor de la revista Debats pel Demà i coeditor de l'antologia de Maurín "Les forces motrius de la revolució", editada per Tigre de Paper. Sat, 23 Dec 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1063. En una època en què els ànims de revolta dominaven bona part de la població més desafavorida, entre la dictadura de Primo de Rivera i l'esclat de la Guerra Civil, la figura de Joaquim Maurín es va consolidar com un dels pensadors fonamentals del marxisme a Catalunya, segurament el més important de l'estat espanyol durant els anys 20 i 30. Maurín s'havia iniciat en el sindicalisme revolucionari, i va fer paleses les seves teories polítiques i socials a la premsa i en diversos llibres. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Portillo, historiador, redactor de la revista Debats pel Demà i coeditor de l'antologia de Maurín "Les forces motrius de la revolució", editada per Tigre de Paper. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/3/1702990563735.mp3 00:53:17 Capítol 1062. Poques actrius han estat tan estimades a Catalunya com Mary Santpere, una de les còmiques més destacades del segle XX, una època en què les dones que es dedicaven a l'humor eren molt poques. L'èxit al cinema, el teatre de revista i els nous mitjans audiovisuals era en part degut a l'herència de pes del seu pare, un dels grans reis del vodevil al Paral·lel dels anys vint i trenta: Josep Santpere. Com a mínim en el cas de la família Santpere, el talent tenia un component genètic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Maria Rosa Pigrau Santpere, doctora en Història, autora del llibre "Els Santpere. Cent anys davant del públic", de Planeta. És filla de Mary Santpere. Sun, 17 Dec 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1062. Poques actrius han estat tan estimades a Catalunya com Mary Santpere, una de les còmiques més destacades del segle XX, una època en què les dones que es dedicaven a l'humor eren molt poques. L'èxit al cinema, el teatre de revista i els nous mitjans audiovisuals era en part degut a l'herència de pes del seu pare, un dels grans reis del vodevil al Paral·lel dels anys vint i trenta: Josep Santpere. Com a mínim en el cas de la família Santpere, el talent tenia un component genètic. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Maria Rosa Pigrau Santpere, doctora en Història, autora del llibre "Els Santpere. Cent anys davant del públic", de Planeta. És filla de Mary Santpere. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/0/1702398640103.mp3 00:49:32 Capítol 1.061. Els avantatges de la invenció de la tipografia, sobretot per l'estalvi de temps i diners que suposava, es van fer evidents a Catalunya pocs anys després de l'arribada de la impremta, cap a final del segle XV. La principal aportació de la impremta a la societat catalana moderna no van ser els llibres, sinó unes obres menors, conegudes com a menuderies. Es tractava de butlletes, cartells, fulls solts i altres documents de vida efímera, destinats a agilitzar el funcionament de l'administració i les institucions en l'àmbit polític, judicial, militar, religiós i comercial. Tot el que s'imprimia, això sí, estava sotmès a censura prèvia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la UAB. Sat, 16 Dec 2023 06:01:00 +0200 Capítol 1.061. Els avantatges de la invenció de la tipografia, sobretot per l'estalvi de temps i diners que suposava, es van fer evidents a Catalunya pocs anys després de l'arribada de la impremta, cap a final del segle XV. La principal aportació de la impremta a la societat catalana moderna no van ser els llibres, sinó unes obres menors, conegudes com a menuderies. Es tractava de butlletes, cartells, fulls solts i altres documents de vida efímera, destinats a agilitzar el funcionament de l'administració i les institucions en l'àmbit polític, judicial, militar, religiós i comercial. Tot el que s'imprimia, això sí, estava sotmès a censura prèvia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xevi Camprubí, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la UAB. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/9/1702397430192.mp3 00:53:29 Capítol 1.060. Aurora Díaz-Plaja va ser una persona d'una importància indiscutible per a la literatura catalana del segle XX, sobretot per la diversitat de tasques que va assumir: periodista, traductora, crítica literària i, de manera molt destacada, promotora de la literatura infantil i juvenil. La relació professional amb els llibres, però, va arrencar unes dècades abans d'assolir projecció pública, en concret al servei de biblioteques. En temps de la Guerra Civil, aquesta activitat la va portar a fer de bibliotecària al front, viatjant en un autobús des de la rereguarda, per acostar la lectura als soldats en els moments més durs. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Berta Jardí, que treballa en tasques de gestió i comunicació en entitats socioculturals. És escriptora, autora del llibre "La bibliotecària del front", editat per Univers. Sun, 10 Dec 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.060. Aurora Díaz-Plaja va ser una persona d'una importància indiscutible per a la literatura catalana del segle XX, sobretot per la diversitat de tasques que va assumir: periodista, traductora, crítica literària i, de manera molt destacada, promotora de la literatura infantil i juvenil. La relació professional amb els llibres, però, va arrencar unes dècades abans d'assolir projecció pública, en concret al servei de biblioteques. En temps de la Guerra Civil, aquesta activitat la va portar a fer de bibliotecària al front, viatjant en un autobús des de la rereguarda, per acostar la lectura als soldats en els moments més durs. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Berta Jardí, que treballa en tasques de gestió i comunicació en entitats socioculturals. És escriptora, autora del llibre "La bibliotecària del front", editat per Univers. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/9/1701778220391.mp3 00:53:06 Capítol 1.059. Un dels grans centres espirituals de la Catalunya medieval va ser el monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, els orígens del qual es perden en la llegenda. El que se sap del cert és que va esdevenir lloc de pelegrinatge obligat ja des del segle X, per l'emplaçament immillorable entre les muntanyes que s'alcen sobre el cap de Creus, al límit oriental de la península Ibèrica i allà on els Pirineus es troben amb el mar. A banda del paisatge imponent que l'envolta, i que feia sentir el pelegrí més a prop de Déu, diferents butlles papals van atorgar a qui visitava el monestir privilegis tan importants com les mateixes indulgències que es concedien a Sant Pere de Roma. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sònia Masmartí, historiadora i tècnica coordinadora dels monuments de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural a Girona; durant 24 anys ha estat responsable de Sant Pere de Rodes. Sat, 09 Dec 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.059. Un dels grans centres espirituals de la Catalunya medieval va ser el monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, els orígens del qual es perden en la llegenda. El que se sap del cert és que va esdevenir lloc de pelegrinatge obligat ja des del segle X, per l'emplaçament immillorable entre les muntanyes que s'alcen sobre el cap de Creus, al límit oriental de la península Ibèrica i allà on els Pirineus es troben amb el mar. A banda del paisatge imponent que l'envolta, i que feia sentir el pelegrí més a prop de Déu, diferents butlles papals van atorgar a qui visitava el monestir privilegis tan importants com les mateixes indulgències que es concedien a Sant Pere de Roma. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Sònia Masmartí, historiadora i tècnica coordinadora dels monuments de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural a Girona; durant 24 anys ha estat responsable de Sant Pere de Rodes. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/5/1701777622651.mp3 00:54:12 Capítol 1058. Des de les miniatures que feien servir grecs i romans per estudiar tàctiques i estratègies al camp de batalla, fins als jocs populars de rerefons clarament bèl·lic com el go o els escacs, la simulació històrica o militar ha atret societats molt diverses al llarg de la història. La revolució militar del segle XIX, amb l'aparició de noves armes i estratègies, va donar una importància encara més gran a la utilització de jocs de guerra per part dels exèrcits. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antonio Catalán, llicenciat en Disseny, màster en Cultura Contemporània i en Història Militar contemporània i moderna, investigador independent en els camps dels "game studies" i la història militar. Sun, 03 Dec 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1058. Des de les miniatures que feien servir grecs i romans per estudiar tàctiques i estratègies al camp de batalla, fins als jocs populars de rerefons clarament bèl·lic com el go o els escacs, la simulació històrica o militar ha atret societats molt diverses al llarg de la història. La revolució militar del segle XIX, amb l'aparició de noves armes i estratègies, va donar una importància encara més gran a la utilització de jocs de guerra per part dels exèrcits. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antonio Catalán, llicenciat en Disseny, màster en Cultura Contemporània i en Història Militar contemporània i moderna, investigador independent en els camps dels "game studies" i la història militar. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/4/1701173427540.mp3 00:51:20 Capítol 1057. La ciutat de Girona està situada en un indret estratègic clau per controlar la ruta del nord que es dirigeix cap a la capital del país. Aquesta ubicació pren especial importància durant l'època moderna, després del Tractat dels Pirineus, en què va ser una plaça forta escenari de diversos setges francesos. Qui tenia Girona sota control controlava el pas entre els dos estats, les grans potències de l'època armades amb els exèrcits més potents del moment. Fortificar la ciutat per fer-la resistir va ser un repte per als contemporanis: un procés no mancat de polèmiques, dificultats i episodis violents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Mateu Guitart, doctor en Història per la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Gironins. Sat, 02 Dec 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1057. La ciutat de Girona està situada en un indret estratègic clau per controlar la ruta del nord que es dirigeix cap a la capital del país. Aquesta ubicació pren especial importància durant l'època moderna, després del Tractat dels Pirineus, en què va ser una plaça forta escenari de diversos setges francesos. Qui tenia Girona sota control controlava el pas entre els dos estats, les grans potències de l'època armades amb els exèrcits més potents del moment. Fortificar la ciutat per fer-la resistir va ser un repte per als contemporanis: un procés no mancat de polèmiques, dificultats i episodis violents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Mateu Guitart, doctor en Història per la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Gironins. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/0/1701171357508.mp3 00:52:17 Capítol 1.056. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, la necessitat comuna de derrotar Hitler va anar convertint en companys de viatge el primer ministre britànic, Winston Churchill; el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, i el primer secretari soviètic, Ióssif Stalin. El 1945, quan s'esdevenia la caiguda militar del Tercer Reich, els tres principals líders aliats van mantenir dues conferències decisives: la primera a Ialta, a la península de Crimea, entre el 4 i l'11 de febrer, i la segona ben a prop de Berlín, a la ciutat alemanya de Potsdam, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost. Les decisions que s'hi van prendre van configurar un nou ordre mundial. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Cardona, escriptor i divulgador històric, creador del portal web Historias Segunda Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, átomos y espías. Historias sorprendentes de la Guerra Fría", publicat per Principal de los Libros. Sun, 26 Nov 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.056. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, la necessitat comuna de derrotar Hitler va anar convertint en companys de viatge el primer ministre britànic, Winston Churchill; el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, i el primer secretari soviètic, Ióssif Stalin. El 1945, quan s'esdevenia la caiguda militar del Tercer Reich, els tres principals líders aliats van mantenir dues conferències decisives: la primera a Ialta, a la península de Crimea, entre el 4 i l'11 de febrer, i la segona ben a prop de Berlín, a la ciutat alemanya de Potsdam, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost. Les decisions que s'hi van prendre van configurar un nou ordre mundial. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Cardona, escriptor i divulgador històric, creador del portal web Historias Segunda Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, átomos y espías. Historias sorprendentes de la Guerra Fría", publicat per Principal de los Libros. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/0/1700585433009.mp3 00:56:12 Capítol 1055. El 28 d'octubre de 1848 s'inaugurava oficialment la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, que unia Barcelona amb Mataró. Mesos abans d'aquella gran estrena havia mort el principal impulsor del projecte, l'empresari mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havia estat testimoni dels avantatges d'aquest nou sistema de transport de passatgers i mercaderies quan havia viscut a Cuba. En un context de crisi econòmica, i malgrat la falta de suports institucionals, Biada havia tirat endavant un projecte que seria clau per al desenvolupament econòmic i industrial del país. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. És coautor del llibre "El primer ferrocarril de la Península", editat per Efadós, juntament amb Manuel Cusachs i Xavier Nubiola. Sat, 25 Nov 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1055. El 28 d'octubre de 1848 s'inaugurava oficialment la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, que unia Barcelona amb Mataró. Mesos abans d'aquella gran estrena havia mort el principal impulsor del projecte, l'empresari mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havia estat testimoni dels avantatges d'aquest nou sistema de transport de passatgers i mercaderies quan havia viscut a Cuba. En un context de crisi econòmica, i malgrat la falta de suports institucionals, Biada havia tirat endavant un projecte que seria clau per al desenvolupament econòmic i industrial del país. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. És coautor del llibre "El primer ferrocarril de la Península", editat per Efadós, juntament amb Manuel Cusachs i Xavier Nubiola. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/6/1700584830264.mp3 00:55:02 Capítol 1033. Després que l'exèrcit macedoni liderat per Alexandre el Gran derrotés el persa a la batalla d'Issos, l'any 333 abans de Crist, Alexandre va poder entrar a Egipte. Per ell, era una conquesta més en l'extensió cap a l'Orient. En canvi, per a un dels seus homes seria l'oportunitat d'establir-se en un regne i governar-lo, especialment un cop mort Alexandre i disgregat l'imperi macedònic. Aquest home es deia Ptolemeu. La dinastia que va fundar, la ptolemaica, es va mantenir en el poder a Egipte durant tres segles, del 332 al 30 abans de Crist. Deixant de banda l'esplendor dels últims temps de la dinastia, amb la famosa Cleòpatra VII, el llegat dels tres primers Ptolemeus, primers faraons grecs d'Egipte, va ser especialment pròsper per a l'agricultura, les arts i les ciències. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia. Sun, 19 Nov 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1033. Després que l'exèrcit macedoni liderat per Alexandre el Gran derrotés el persa a la batalla d'Issos, l'any 333 abans de Crist, Alexandre va poder entrar a Egipte. Per ell, era una conquesta més en l'extensió cap a l'Orient. En canvi, per a un dels seus homes seria l'oportunitat d'establir-se en un regne i governar-lo, especialment un cop mort Alexandre i disgregat l'imperi macedònic. Aquest home es deia Ptolemeu. La dinastia que va fundar, la ptolemaica, es va mantenir en el poder a Egipte durant tres segles, del 332 al 30 abans de Crist. Deixant de banda l'esplendor dels últims temps de la dinastia, amb la famosa Cleòpatra VII, el llegat dels tres primers Ptolemeus, primers faraons grecs d'Egipte, va ser especialment pròsper per a l'agricultura, les arts i les ciències. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB i màster en Egiptologia. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/2/1699973152322.mp3 00:54:13 Capítol 1054. Mesopotàmia, situada entre els rius Tigris i Eufrates, és el bressol d'algunes de les primeres civilitzacions urbanes conegudes. Hi ha referències a Mesopotàmia des de l'any 10.000 abans de Crist, tot i que el moment àlgid és des del 3.000 fins al segle IV abans de Crist. Durant aquest temps, es van desenvolupar pobles com el sumeri, l'accadi, el babiloni i l'assiri. Van fomentar innovacions com la roda, la ceràmica, les arades i la metal·lúrgia del bronze i el ferro, però segurament l'invent més crucial és l'escriptura. Gràcies precisament a l'ús de l'escriptura, hi ha constància de com vivien, de l'astronomia i del sistema econòmic i jurídic, el cèlebre Codi d'Hammurabi i, també, de quin paper tenien les dones en aquella societat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agnès Garcia-Ventura, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra i investigadora "Ramón y Cajal" al Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB. Sat, 18 Nov 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1054. Mesopotàmia, situada entre els rius Tigris i Eufrates, és el bressol d'algunes de les primeres civilitzacions urbanes conegudes. Hi ha referències a Mesopotàmia des de l'any 10.000 abans de Crist, tot i que el moment àlgid és des del 3.000 fins al segle IV abans de Crist. Durant aquest temps, es van desenvolupar pobles com el sumeri, l'accadi, el babiloni i l'assiri. Van fomentar innovacions com la roda, la ceràmica, les arades i la metal·lúrgia del bronze i el ferro, però segurament l'invent més crucial és l'escriptura. Gràcies precisament a l'ús de l'escriptura, hi ha constància de com vivien, de l'astronomia i del sistema econòmic i jurídic, el cèlebre Codi d'Hammurabi i, també, de quin paper tenien les dones en aquella societat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Agnès Garcia-Ventura, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra i investigadora "Ramón y Cajal" al Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/7/1699973449971.mp3 00:52:04 Capítol 1053. Els Jocs Olímpics celebrats a Mèxic el 1968 van consolidar una realitat cada vegada més present en l'atletisme modern: els atletes de l'Àfrica oriental, sobretot de Kenya i Etiòpia, van dominar de manera clara les proves de mitjana i llarga distància. Aquesta superioritat, que s'ha volgut justificar per motius genètics, metabòlics o fins i tot hematològics, o en la influència de l'hàbitat africà, s'ha mantingut en una progressió imparable des dels anys seixanta, el moment de l'eclosió dels atletes africans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, Dani Martí (periodista esportiu i professor, que va cobrir els Jocs de Los Angeles, Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney). Sun, 12 Nov 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1053. Els Jocs Olímpics celebrats a Mèxic el 1968 van consolidar una realitat cada vegada més present en l'atletisme modern: els atletes de l'Àfrica oriental, sobretot de Kenya i Etiòpia, van dominar de manera clara les proves de mitjana i llarga distància. Aquesta superioritat, que s'ha volgut justificar per motius genètics, metabòlics o fins i tot hematològics, o en la influència de l'hàbitat africà, s'ha mantingut en una progressió imparable des dels anys seixanta, el moment de l'eclosió dels atletes africans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, Dani Martí (periodista esportiu i professor, que va cobrir els Jocs de Los Angeles, Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney). no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/8/1699356025482.mp3 00:51:47 Capítol 1052. Com si tot el que hagués viscut fins aleshores fos un assaig de la seva vida literària, Teresa Pàmies va publicar el primer llibre, "Testament a Praga", l'abril del 1971, quan tenia cinquanta-un anys i vivia a París. Venia d'un exili llarg que l'havia feta passar per Santo Domingo, Cuba, Mèxic, Belgrad i Praga. A partir d'aleshores, l'obra literària i periodística de Pàmies es va caracteritzar pel component autobiogràfic. Era la veu i la memòria d'una generació que havia vist obstaculitzats els projectes de vida i de família per la guerra i per la rebel·lió contra les injustícies, expressada en el cas de Pàmies a través d'un marxisme tan militant com autocrític, sobretot a mesura que anaven passant els anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Bacardí, catedràtica de la Facultat de Traducció d'Interpretació de la UAB i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC; autora de "La veritat literària de Teresa Pàmies". Sat, 11 Nov 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1052. Com si tot el que hagués viscut fins aleshores fos un assaig de la seva vida literària, Teresa Pàmies va publicar el primer llibre, "Testament a Praga", l'abril del 1971, quan tenia cinquanta-un anys i vivia a París. Venia d'un exili llarg que l'havia feta passar per Santo Domingo, Cuba, Mèxic, Belgrad i Praga. A partir d'aleshores, l'obra literària i periodística de Pàmies es va caracteritzar pel component autobiogràfic. Era la veu i la memòria d'una generació que havia vist obstaculitzats els projectes de vida i de família per la guerra i per la rebel·lió contra les injustícies, expressada en el cas de Pàmies a través d'un marxisme tan militant com autocrític, sobretot a mesura que anaven passant els anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Montserrat Bacardí, catedràtica de la Facultat de Traducció d'Interpretació de la UAB i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC; autora de "La veritat literària de Teresa Pàmies". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/6/1699356027462.mp3 00:53:50 Capítol 1051. Molt abans del decret de lliure comerç amb Amèrica del 1778, la gent del Penedès ja havien estat aprofitant diverses escletxes legals per emprendre negocis amb els territoris d'ultramar. De fet, a finals del segle XVIII el port de Sant Salvador, al Vendrell, especialment dedicat a l'exportació de vins i aiguardents, va ser clau per a l'economia del Baix Penedès i per a la reconversió de moltes famílies pageses en comerciants. Aquest paper de motor del comerç de cabotatge es va allargar fins a finals del segle XIX, quan un seguit de circumstàncies desafortunades van apartar el Penedès del procés industrial en marxa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngels Santacana i Figuerola, llicenciada en història, tècnica del Departament de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell i coordinadora de museus de la ciutat. Coautora del llibre "El Penedès i l'inici del comerç d'ultramar", de Rafael Dalmau Editor. Sun, 05 Nov 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1051. Molt abans del decret de lliure comerç amb Amèrica del 1778, la gent del Penedès ja havien estat aprofitant diverses escletxes legals per emprendre negocis amb els territoris d'ultramar. De fet, a finals del segle XVIII el port de Sant Salvador, al Vendrell, especialment dedicat a l'exportació de vins i aiguardents, va ser clau per a l'economia del Baix Penedès i per a la reconversió de moltes famílies pageses en comerciants. Aquest paper de motor del comerç de cabotatge es va allargar fins a finals del segle XIX, quan un seguit de circumstàncies desafortunades van apartar el Penedès del procés industrial en marxa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngels Santacana i Figuerola, llicenciada en història, tècnica del Departament de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell i coordinadora de museus de la ciutat. Coautora del llibre "El Penedès i l'inici del comerç d'ultramar", de Rafael Dalmau Editor. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/6/1698752754361.mp3 00:52:07 Capítol 1050. Durant el regnat d'Isabel II, en ple segle XIX, un funcionari català va treballar de manera tenaç per posar ordre al caos monetari existent a Espanya, a la coexistència de fins a noranta-set tipus de monedes, amb valors i equivalències molt diferents. El seu objectiu era reformar el sistema per tal que fos modern i eficaç. De la mateixa manera va ser el responsable d'aplicar tècniques pròpies de la Revolució Industrial a la fabricació de monedes. Es deia Francesc Paradaltas i Pintó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, al MNAC, i autor del llibre "Francisco Paradaltas y Pintó. Un reformista barcelonés ante la moneda española del siglo XIX". Sat, 04 Nov 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1050. Durant el regnat d'Isabel II, en ple segle XIX, un funcionari català va treballar de manera tenaç per posar ordre al caos monetari existent a Espanya, a la coexistència de fins a noranta-set tipus de monedes, amb valors i equivalències molt diferents. El seu objectiu era reformar el sistema per tal que fos modern i eficaç. De la mateixa manera va ser el responsable d'aplicar tècniques pròpies de la Revolució Industrial a la fabricació de monedes. Es deia Francesc Paradaltas i Pintó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, al MNAC, i autor del llibre "Francisco Paradaltas y Pintó. Un reformista barcelonés ante la moneda española del siglo XIX". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/0/1698752151400.mp3 00:52:04 Capítol 1049. Al llarg del segle XVIII, un cop consumada la derrota a la Guerra de Successió, Catalunya va mantenir la dissidència i la protesta com a eines fonamentals per intentar impulsar els canvis polítics que es creien necessaris. Encara que els grups dirigents s'acomodessin al règim borbònic, les denúncies per part dels gremis de les pràctiques abusives de l'absolutisme, així com els memorials reivindicatius i els projectes de reforma, van ser constants durant tots aquells anys, en una època en què Catalunya, menys submisa i conformista del que s'ha dit tradicionalment, buscava alternatives vàlides de govern i no perdia de vista les llibertats arrabassades el 1714. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de "Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII", d'Edicions 62. Sun, 29 Oct 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1049. Al llarg del segle XVIII, un cop consumada la derrota a la Guerra de Successió, Catalunya va mantenir la dissidència i la protesta com a eines fonamentals per intentar impulsar els canvis polítics que es creien necessaris. Encara que els grups dirigents s'acomodessin al règim borbònic, les denúncies per part dels gremis de les pràctiques abusives de l'absolutisme, així com els memorials reivindicatius i els projectes de reforma, van ser constants durant tots aquells anys, en una època en què Catalunya, menys submisa i conformista del que s'ha dit tradicionalment, buscava alternatives vàlides de govern i no perdia de vista les llibertats arrabassades el 1714. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de "Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII", d'Edicions 62. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/2/1698164708225.mp3 00:54:32 Capítol 1048. La primera fita de la literatura universal i el gran llegat de les civilitzacions sumèria i babilònica que narra les aventures d'un personatge, el rei d'Uruk, una antiga ciutat de Mesopotàmia. Sembla que Gilgamesh va existir històricament, tot i que només se'n conserva una narració èpica que exalça les seves virtuts i aborda alguns dels grans temes que han preocupat des de sempre l'ésser humà, com l'amistat, el poder i l'anhel d'immortalitat. Es tracta d'uns textos d'escriptura cuneïforme, gravats en tauletes de fang, els més antics dels quals són del segon mil·lenni abans de Crist, i per tant tenen uns quatre mil anys d'antiguitat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Adelina Millet, doctora per la Sorbona, secretària acadèmica de l'Institut del Pròxim Orient Antic i professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB; juntament amb Lluís Feliu, traductor del "Poema de Gilgamesh" al català, en l'edició d'Adesiara. Sat, 28 Oct 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1048. La primera fita de la literatura universal i el gran llegat de les civilitzacions sumèria i babilònica que narra les aventures d'un personatge, el rei d'Uruk, una antiga ciutat de Mesopotàmia. Sembla que Gilgamesh va existir històricament, tot i que només se'n conserva una narració èpica que exalça les seves virtuts i aborda alguns dels grans temes que han preocupat des de sempre l'ésser humà, com l'amistat, el poder i l'anhel d'immortalitat. Es tracta d'uns textos d'escriptura cuneïforme, gravats en tauletes de fang, els més antics dels quals són del segon mil·lenni abans de Crist, i per tant tenen uns quatre mil anys d'antiguitat. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Adelina Millet, doctora per la Sorbona, secretària acadèmica de l'Institut del Pròxim Orient Antic i professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB; juntament amb Lluís Feliu, traductor del "Poema de Gilgamesh" al català, en l'edició d'Adesiara. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/0/1698162360102.mp3 00:54:57 Capítol 1047. El dilluns 3 de novembre del 1975, a les nou del matí, una explosió de grisú a la mina anomenada La Consolació, dins de l'explotació minera de Fígols, al Berguedà, va provocar la mort de trenta treballadors. Vint-i-vuit van morir allà mateix i dos més mentre eren atesos a l'Hospital Vall d'Hebron i al Centre Hospitalari de Manresa. Encara hi va haver quatre ferits més que van sobreviure. Aquest accident, relacionat amb algunes decisions preses per augmentar la producció de carbó, es va veure eclipsat per l'agonia de Franco. Tot i així, era difícil de tapar del tot: es tractava de l'accident miner més greu que hi havia hagut a Espanya des de feia cinquanta anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà". Sun, 22 Oct 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1047. El dilluns 3 de novembre del 1975, a les nou del matí, una explosió de grisú a la mina anomenada La Consolació, dins de l'explotació minera de Fígols, al Berguedà, va provocar la mort de trenta treballadors. Vint-i-vuit van morir allà mateix i dos més mentre eren atesos a l'Hospital Vall d'Hebron i al Centre Hospitalari de Manresa. Encara hi va haver quatre ferits més que van sobreviure. Aquest accident, relacionat amb algunes decisions preses per augmentar la producció de carbó, es va veure eclipsat per l'agonia de Franco. Tot i així, era difícil de tapar del tot: es tractava de l'accident miner més greu que hi havia hagut a Espanya des de feia cinquanta anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Serra Rotés, historiadora i museògrafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Berguedà" i "Mines i miners. Una història industrial al Berguedà". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/5/1697559906958.mp3 00:50:31 Capítol 1.046. Des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX, una gran quantitat d'homes i dones de les professions més diverses van fugir d'Espanya, un país instal·lat en el caciquisme de l'Antic Règim, per buscar una vida millor. A aquells que van marxar al continent americà i van acabar tornant de l'aventura ultramarina, havent fet fortuna o sense haver-ho aconseguit, se'ls va conèixer com a "indians". La influència que van tenir sobre la seva societat d'origen es pot rastrejar encara avui en moltes viles i ciutats de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Tate Cabré, doctora en Periodisme i Comunicació, autora del llibre "Els indians catalans. Històries i anècdotes de personatges singulars", de Redbook Ediciones. Sat, 21 Oct 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.046. Des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX, una gran quantitat d'homes i dones de les professions més diverses van fugir d'Espanya, un país instal·lat en el caciquisme de l'Antic Règim, per buscar una vida millor. A aquells que van marxar al continent americà i van acabar tornant de l'aventura ultramarina, havent fet fortuna o sense haver-ho aconseguit, se'ls va conèixer com a "indians". La influència que van tenir sobre la seva societat d'origen es pot rastrejar encara avui en moltes viles i ciutats de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Tate Cabré, doctora en Periodisme i Comunicació, autora del llibre "Els indians catalans. Històries i anècdotes de personatges singulars", de Redbook Ediciones. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/1/1697558463317.mp3 00:50:37 Capítol 1045. El pes dels combats marítims en la Primera Guerra Mundial no va ser tan rellevant com en la Segona. La flota imperial alemanya va optar per una estratègia conservadora, mentre que Churchill estava interessat a mantenir les vies de comunicació i comerç amb les colònies. Tot i així hi va haver alguns enfrontaments importants, en especial pel que fa a la guerra submarina, una de les grans novetats, i la batalla de Jutlàndia, la primavera del 1916, en què Alemanya i la Gran Bretanya van mesurar les seves forces navals. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Sun, 15 Oct 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1045. El pes dels combats marítims en la Primera Guerra Mundial no va ser tan rellevant com en la Segona. La flota imperial alemanya va optar per una estratègia conservadora, mentre que Churchill estava interessat a mantenir les vies de comunicació i comerç amb les colònies. Tot i així hi va haver alguns enfrontaments importants, en especial pel que fa a la guerra submarina, una de les grans novetats, i la batalla de Jutlàndia, la primavera del 1916, en què Alemanya i la Gran Bretanya van mesurar les seves forces navals. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/7/1696939245378.mp3 00:51:21 Capítol 1044. En el primer terç del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidació de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans més importants d'Europa, amb un predomini destacat del plàtan d'ombra. La idoneïtat d'aquesta espècie per als carrers de la ciutat, però també de les alzines que es van plantar a la plaça Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'època, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans satírics. En aquell moment, la percepció dels arbres com un element imprescindible del paisatge urbà no era compartida per tothom amb el mateix entusiasme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia. Sat, 14 Oct 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1044. En el primer terç del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidació de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans més importants d'Europa, amb un predomini destacat del plàtan d'ombra. La idoneïtat d'aquesta espècie per als carrers de la ciutat, però també de les alzines que es van plantar a la plaça Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'època, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans satírics. En aquell moment, la percepció dels arbres com un element imprescindible del paisatge urbà no era compartida per tothom amb el mateix entusiasme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/6/1696939239565.mp3 00:54:25 Capítol 1043. L'any 1915, mentre Europa estava quedant arrasada per la guerra, un grup de pagesos del Pirineu van unir-se per defensar els seus interessos. El naixement de la Societat Cooperativa de Lleteria de la Seu d'Urgell va passar força desapercebut, però a la llarga va suposar un motor de creixement econòmic i va contribuir decisivament a la transformació d'una comarca vitivinícola en una comarca productora de llet de vaca. A partir del 1935, la que havia estat la primera societat cooperativa lletera de Catalunya va passar a ser coneguda amb el nom de Cadí. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Gascón Chopo, doctor en Història Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Cadí, 100 anys de cooperativa". Sun, 08 Oct 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1043. L'any 1915, mentre Europa estava quedant arrasada per la guerra, un grup de pagesos del Pirineu van unir-se per defensar els seus interessos. El naixement de la Societat Cooperativa de Lleteria de la Seu d'Urgell va passar força desapercebut, però a la llarga va suposar un motor de creixement econòmic i va contribuir decisivament a la transformació d'una comarca vitivinícola en una comarca productora de llet de vaca. A partir del 1935, la que havia estat la primera societat cooperativa lletera de Catalunya va passar a ser coneguda amb el nom de Cadí. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Gascón Chopo, doctor en Història Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Cadí, 100 anys de cooperativa". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/4/1696417227949.mp3 00:52:14 Capítol 1042. Durant la Guerra Civil, els atacs aeris a la rereguarda republicana es van convertir en una realitat constant i terrible per a la població civil. Mai no se sabia quin seria el proper objectiu dels feixistes, a quina població o barriada deixarien caure les bombes. Tot i que hi havia zones més sensibles, el cel podia descarregar aquesta amenaça en qualsevol indret del territori. El dimarts 31 de maig del 1938, a les nou i cinc minuts del matí, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers, la capital del Vallès Oriental. Van matar almenys 226 persones, en van ferir prop d'un miler i van deixar un rastre de dolor i destrucció inesborrable. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Forns Canal, periodista i escriptor. Autor del llibre "I el cel ens va caure al damunt", d'Edicions 62. Sat, 07 Oct 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1042. Durant la Guerra Civil, els atacs aeris a la rereguarda republicana es van convertir en una realitat constant i terrible per a la població civil. Mai no se sabia quin seria el proper objectiu dels feixistes, a quina població o barriada deixarien caure les bombes. Tot i que hi havia zones més sensibles, el cel podia descarregar aquesta amenaça en qualsevol indret del territori. El dimarts 31 de maig del 1938, a les nou i cinc minuts del matí, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers, la capital del Vallès Oriental. Van matar almenys 226 persones, en van ferir prop d'un miler i van deixar un rastre de dolor i destrucció inesborrable. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Forns Canal, periodista i escriptor. Autor del llibre "I el cel ens va caure al damunt", d'Edicions 62. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/5/1696419335954.mp3 00:52:43 Capítol 1.041. Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX, un període de transformacions polítiques i socials profundes, el Vaticà va haver de reformular sovint les seves posicions. Des del papa Lleó XIII, empès pel context de la Revolució Industrial i l'auge del moviment obrer, fins a Pius XII, que va viure com a pontífex la Segona Guerra Mundial, l'Església va viure moments convulsos i decisius. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes". Sun, 01 Oct 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.041. Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX, un període de transformacions polítiques i socials profundes, el Vaticà va haver de reformular sovint les seves posicions. Des del papa Lleó XIII, empès pel context de la Revolució Industrial i l'auge del moviment obrer, fins a Pius XII, que va viure com a pontífex la Segona Guerra Mundial, l'Església va viure moments convulsos i decisius. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/6/1695743758368.mp3 00:51:39 Capítol 1040. En els anys seixanta del segle passat, quan les novetats musicals que triomfaven al món arribaven amb comptagotes i fer rock and roll en castellà semblava impensable, una banda fundada a Barcelona va aconseguir destacar. Amb diversos canvis de formació respecte al quartet original, van aconseguir mantenir-se plenament actius al llarg dels seixanta i els setanta, fusionant estils, combinant les lletres en castellà i en anglès, i reinventant-se amb cada nou disc. Es caracteritzaven per anar sempre a la seva, sense identificar-se amb un sol moviment o etiqueta, i per això pensaven que el seu nom els esqueia. Eren una estrella solitària. Eren Lone Star. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Gené, compositor i cantant del grup Lone Star, coautor del llibre "Dejadme que os cuente algo del grupo Lone Star", d'Editorial Milenio. Sat, 30 Sep 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1040. En els anys seixanta del segle passat, quan les novetats musicals que triomfaven al món arribaven amb comptagotes i fer rock and roll en castellà semblava impensable, una banda fundada a Barcelona va aconseguir destacar. Amb diversos canvis de formació respecte al quartet original, van aconseguir mantenir-se plenament actius al llarg dels seixanta i els setanta, fusionant estils, combinant les lletres en castellà i en anglès, i reinventant-se amb cada nou disc. Es caracteritzaven per anar sempre a la seva, sense identificar-se amb un sol moviment o etiqueta, i per això pensaven que el seu nom els esqueia. Eren una estrella solitària. Eren Lone Star. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Gené, compositor i cantant del grup Lone Star, coautor del llibre "Dejadme que os cuente algo del grupo Lone Star", d'Editorial Milenio. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/4/1695741043544.mp3 00:53:35 Capítol 1039. El 15 de març de 1972, en una ciutat de Nova York coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel·lícula que faria història, la més taquillera del seu temps, en plena consolidació del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i violent, que prenia elements de la tragèdia grega i els drames shakespearians per posar de manifest la corrupció de la institució familiar. Aquesta adaptació d'una novel·la de Mario Puzo, dirigida per Francis Ford Coppola, es titulava "El padrí", i abans d'arribar a la pantalla havia hagut de superar tota mena de dificultats, algunes d'elles dignes de fer-ne una altra pel·lícula. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres. Sun, 24 Sep 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1039. El 15 de març de 1972, en una ciutat de Nova York coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel·lícula que faria història, la més taquillera del seu temps, en plena consolidació del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i violent, que prenia elements de la tragèdia grega i els drames shakespearians per posar de manifest la corrupció de la institució familiar. Aquesta adaptació d'una novel·la de Mario Puzo, dirigida per Francis Ford Coppola, es titulava "El padrí", i abans d'arribar a la pantalla havia hagut de superar tota mena de dificultats, algunes d'elles dignes de fer-ne una altra pel·lícula. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/4/1695138010245.mp3 00:53:57 Capítol 1038. La concentració d'espectacles populars a l'avinguda del Paral·lel va constituir un fenomen excepcional que responia a una demanda social de la ciutat de Barcelona entre el final del segle XIX i les primeres dècades del XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil. La magnitud d'aquest fenomen i la petjada que va deixar en la societat catalana de l'època han estat sovint menystingudes, però es tracta d'una concentració d'arts escèniques d'una personalitat única en el conjunt d'Europa, gràcies a un públic de menestrals, obrers i botiguers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Molner, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, professor universitari, creador escènic i escriptor; autor del llibre "El Paral·lel fent país, 1894-1936", d'Institut del Teatre Edicions i Arola Editors. Sat, 23 Sep 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1038. La concentració d'espectacles populars a l'avinguda del Paral·lel va constituir un fenomen excepcional que responia a una demanda social de la ciutat de Barcelona entre el final del segle XIX i les primeres dècades del XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil. La magnitud d'aquest fenomen i la petjada que va deixar en la societat catalana de l'època han estat sovint menystingudes, però es tracta d'una concentració d'arts escèniques d'una personalitat única en el conjunt d'Europa, gràcies a un públic de menestrals, obrers i botiguers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Molner, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, professor universitari, creador escènic i escriptor; autor del llibre "El Paral·lel fent país, 1894-1936", d'Institut del Teatre Edicions i Arola Editors. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/3/1695137413133.mp3 00:53:37 Capítol 1.037. Entre el 28 de juliol i el 3 de setembre de l'any 1285, en temps de Pere II el Gran, una flota reduïda de galeres catalanes, reforçada en un segon i definitiu assalt per l'armada siciliana encapçalada per l'almirall Roger de Llúria, es va enfrontar a una flota francesa que la superava clarament en nombre. Aquestes escaramusses van tenir lloc a prop de les Formigues, uns petits illots situats a menys d'una milla de la costa entre Palamós i Palafrugell. Els vaixells catalans van aconseguir agafar per sorpresa l'armada francesa de Felip III l'Ardit i fer-la caure en un parany, en una de les batalles navals més interessants de la història de la Corona d'Aragó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Junyent, doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Consolidat CAIMMed, "La Corona catalanoaragonesa, l'Islam i el món mediterrani". Sun, 17 Sep 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.037. Entre el 28 de juliol i el 3 de setembre de l'any 1285, en temps de Pere II el Gran, una flota reduïda de galeres catalanes, reforçada en un segon i definitiu assalt per l'armada siciliana encapçalada per l'almirall Roger de Llúria, es va enfrontar a una flota francesa que la superava clarament en nombre. Aquestes escaramusses van tenir lloc a prop de les Formigues, uns petits illots situats a menys d'una milla de la costa entre Palamós i Palafrugell. Els vaixells catalans van aconseguir agafar per sorpresa l'armada francesa de Felip III l'Ardit i fer-la caure en un parany, en una de les batalles navals més interessants de la història de la Corona d'Aragó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Junyent, doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Consolidat CAIMMed, "La Corona catalanoaragonesa, l'Islam i el món mediterrani". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/5/1694527534558.mp3 00:55:23 Capítol 1.036. La primera meitat del segle XX va ser un període molt important en la història de la ciència, del tot revolucionari, per la manera com es van començar a relacionar diverses àrees del coneixement. Un dels investigadors que va ser capdavanter i va fer avançar la seva especialitat de manera espectacular va ser un bioquímic català, de Lleida: Joan Oró. Entre les moltes preguntes que es va fer, es va consagrar especialment a respondre'n una, respecte a l'origen de la vida humana, a saber d'on venen els humans, i la possible existència de vida més enllà del nostre planeta. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Anton Català, astrofísic, químic i divulgador científic. Comissari de l'Any Oró. Sat, 16 Sep 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.036. La primera meitat del segle XX va ser un període molt important en la història de la ciència, del tot revolucionari, per la manera com es van començar a relacionar diverses àrees del coneixement. Un dels investigadors que va ser capdavanter i va fer avançar la seva especialitat de manera espectacular va ser un bioquímic català, de Lleida: Joan Oró. Entre les moltes preguntes que es va fer, es va consagrar especialment a respondre'n una, respecte a l'origen de la vida humana, a saber d'on venen els humans, i la possible existència de vida més enllà del nostre planeta. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Anton Català, astrofísic, químic i divulgador científic. Comissari de l'Any Oró. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/2/1694527238526.mp3 00:56:14 Capítol 1.035. A diferència d'altres indrets en què la revolució industrial va agafar embranzida en el darrer terç del segle XVIII, com a Anglaterra, Flandes o el Piemont, a Catalunya tot semblava estar en contra d'aquesta transformació econòmica i social. Els nuclis burgesos catalans eren escassos i no tenien força per influir en el rumb polític, el país estava orientat a l'agricultura i ni tan sols es disposava de matèries primeres adequades, com el carbó. Malgrat totes aquestes dificultats, un grup creixent d'artesans, menestrals, comerciants i pagesos, esdevinguts empresaris, va aconseguir fer triomfar la primera Revolució Industrial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, catedràtic de Geografia i Història a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Catalunya i la primera revolució industrial", d'Albertí Editor. Sun, 10 Sep 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.035. A diferència d'altres indrets en què la revolució industrial va agafar embranzida en el darrer terç del segle XVIII, com a Anglaterra, Flandes o el Piemont, a Catalunya tot semblava estar en contra d'aquesta transformació econòmica i social. Els nuclis burgesos catalans eren escassos i no tenien força per influir en el rumb polític, el país estava orientat a l'agricultura i ni tan sols es disposava de matèries primeres adequades, com el carbó. Malgrat totes aquestes dificultats, un grup creixent d'artesans, menestrals, comerciants i pagesos, esdevinguts empresaris, va aconseguir fer triomfar la primera Revolució Industrial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, catedràtic de Geografia i Història a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Catalunya i la primera revolució industrial", d'Albertí Editor. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/1/1694080556712.mp3 00:54:18 Capítol 1034. Al llarg de la història, ha estat habitual que els sentiments i pensaments de les dones hagin quedat filtrats pel relat masculí. A l'Europa cristiana medieval, per bé que fossin una minoria pertanyent a la noblesa o el clergat, van ser diverses les dones que van mantenir una vida sexual i amorosa ben activa, i van escriure sobre les experiències i desitjos més íntims. Aquests testimonis, no molt abundants, permeten fer-se una idea de l'imaginari femení de l'Edat Mitjana occidental. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Història Medieval a la UB, és especialista en història de les dones i de la vida quotidiana i autora del llibre "Usos amorosos de las mujeres en la época medieval", editat per Los libros de la Catarata. Sat, 09 Sep 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1034. Al llarg de la història, ha estat habitual que els sentiments i pensaments de les dones hagin quedat filtrats pel relat masculí. A l'Europa cristiana medieval, per bé que fossin una minoria pertanyent a la noblesa o el clergat, van ser diverses les dones que van mantenir una vida sexual i amorosa ben activa, i van escriure sobre les experiències i desitjos més íntims. Aquests testimonis, no molt abundants, permeten fer-se una idea de l'imaginari femení de l'Edat Mitjana occidental. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Història Medieval a la UB, és especialista en història de les dones i de la vida quotidiana i autora del llibre "Usos amorosos de las mujeres en la época medieval", editat per Los libros de la Catarata. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/0/1694080243000.mp3 00:54:37 Capítol 1.032. L'eclosió del turisme de masses de sol i platja durant les dècades dels seixanta i dels setanta del segle passat va comportar un seguit de canvis d'ordre urbanístic, econòmic i social. A la comarca costanera del Maresme, la majoria de poblacions van modificar la fesomia, tal com reflecteixen les postals turístiques editades durant aquells anys. Esclar que aquestes postals no sempre reflectien la realitat, sinó que sovint s'encarregaven de subratllar els tòpics folklòrics més tronats pensats per oferir la imatge que es volia vendre als visitants estrangers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. És coautor del llibre "El Maresme yeyé. La postal turística 1960's-1980's", juntament amb Xavier Nubiola. Sun, 09 Jul 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.032. L'eclosió del turisme de masses de sol i platja durant les dècades dels seixanta i dels setanta del segle passat va comportar un seguit de canvis d'ordre urbanístic, econòmic i social. A la comarca costanera del Maresme, la majoria de poblacions van modificar la fesomia, tal com reflecteixen les postals turístiques editades durant aquells anys. Esclar que aquestes postals no sempre reflectien la realitat, sinó que sovint s'encarregaven de subratllar els tòpics folklòrics més tronats pensats per oferir la imatge que es volia vendre als visitants estrangers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. És coautor del llibre "El Maresme yeyé. La postal turística 1960's-1980's", juntament amb Xavier Nubiola. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/9/1688470540696.mp3 00:52:59 Capítol 1031. Al llarg de set segles, els samurais van conformar l'elit social i política del Japó i van forjar una reputació de noblesa i honorabilitat. El cert és que la història del Japó va estar molt condicionada per les accions dels samurais i els conflictes entre els diferents clans d'aquesta casta de guerrers, ben bé des del segle XII fins a la desaparició oficial d'aquesta figura a la fi del segle XIX. L'habilitat en l'ús de la força va portar els samurais a assumir tasques de govern, més encara en una societat en què el poder de l'emperador era més nominal que real. El primer govern samurai de la història del Japó és el que es va establir el 1185 i que es coneix com el govern de Kamakura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jonathan López-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra i divulgador, expert en la cultura japonesa. Autor del llibre "Historia de los samuráis". Sat, 08 Jul 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1031. Al llarg de set segles, els samurais van conformar l'elit social i política del Japó i van forjar una reputació de noblesa i honorabilitat. El cert és que la història del Japó va estar molt condicionada per les accions dels samurais i els conflictes entre els diferents clans d'aquesta casta de guerrers, ben bé des del segle XII fins a la desaparició oficial d'aquesta figura a la fi del segle XIX. L'habilitat en l'ús de la força va portar els samurais a assumir tasques de govern, més encara en una societat en què el poder de l'emperador era més nominal que real. El primer govern samurai de la història del Japó és el que es va establir el 1185 i que es coneix com el govern de Kamakura. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jonathan López-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra i divulgador, expert en la cultura japonesa. Autor del llibre "Historia de los samuráis". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/4/1688469637049.mp3 00:54:24 Capítol 1030. Sens dubte, l'obra hidràulica més important de la història de Catalunya ha estat el canal d'Urgell, construït entre el 1853 i el 1862. L'obstacle principal en els 144 quilòmetres de traçat que havien d'unir el Tossal i Montoliu de Lleida per portar l'aigua a l'eixuta plana urgellenca era la serra de Montclar. Per fer passar un túnel per aquesta barrera muntanyosa de set quilòmetres es va haver de recórrer a molta mà d'obra, que s'obria pas a pic i pala i amb pólvora. Al túnel de Montclar hi van arribar a treballar tres mil persones, més d'un terç de les quals eren presos, per als quals es va haver d'aixecar un presidi. Les condicions de vida d'aquestes persones van ser d'una duresa extrema. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Felip Gallart, escriptor, mestre d'escola i coautor del llibre "El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del canal d'Urgell", de Pagès Editors. Sun, 02 Jul 2023 13:01:00 +0200 Capítol 1030. Sens dubte, l'obra hidràulica més important de la història de Catalunya ha estat el canal d'Urgell, construït entre el 1853 i el 1862. L'obstacle principal en els 144 quilòmetres de traçat que havien d'unir el Tossal i Montoliu de Lleida per portar l'aigua a l'eixuta plana urgellenca era la serra de Montclar. Per fer passar un túnel per aquesta barrera muntanyosa de set quilòmetres es va haver de recórrer a molta mà d'obra, que s'obria pas a pic i pala i amb pólvora. Al túnel de Montclar hi van arribar a treballar tres mil persones, més d'un terç de les quals eren presos, per als quals es va haver d'aixecar un presidi. Les condicions de vida d'aquestes persones van ser d'una duresa extrema. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Felip Gallart, escriptor, mestre d'escola i coautor del llibre "El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del canal d'Urgell", de Pagès Editors. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/5/1687873846052.mp3 00:56:45 Capítol 1029. Sobre la Guerra de Successió hi ha moltes fonts històriques interessants, però cap testimoni és comparable, per valor documental i rellevància històrica, al de les "Narracions històriques", de Francesc de Castellví. Aquesta crònica havia restat inèdita durant més de dos segles als arxius d'estat de Viena, on havia anat a parar l'autor, condemnat a l'exili. Castellví, defensor de la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques el 1714, malauradament una mica oblidat amb el pas del temps, va consagrar bona part de la vida a redactar una obra monumental. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, doctor en Història Moderna, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Francesc de Castellví i Obando. La memòria de la Guerra de Successió", de Rafael Dalmau Editor. Sat, 01 Jul 2023 18:00:00 +0200 Capítol 1029. Sobre la Guerra de Successió hi ha moltes fonts històriques interessants, però cap testimoni és comparable, per valor documental i rellevància històrica, al de les "Narracions històriques", de Francesc de Castellví. Aquesta crònica havia restat inèdita durant més de dos segles als arxius d'estat de Viena, on havia anat a parar l'autor, condemnat a l'exili. Castellví, defensor de la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques el 1714, malauradament una mica oblidat amb el pas del temps, va consagrar bona part de la vida a redactar una obra monumental. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, doctor en Història Moderna, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Francesc de Castellví i Obando. La memòria de la Guerra de Successió", de Rafael Dalmau Editor. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/3/1688228741333.mp3 00:55:16 Capítol 1028. L'aixecament militar del juliol del 1936 a l'estat espanyol va tenir un ressò important al Principat d'Andorra. El 29 de juliol, el Consell General de les Valls va expressar la preocupació per l'efecte que la Guerra Civil Espanyola podria tenir sobre la seguretat pública, els subministraments de productes de primera necessitat i la falta de moneda, problemes agreujats per l'arribada de refugiats. De mica en mica, els acords comercials amb els milicians de l'altra banda de la frontera es van anar veient substituïts per una entesa amb el franquisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell; autor del llibre "Andorra i la Guerra Civil Espanyola", d'Aloma Editors. Sun, 25 Jun 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1028. L'aixecament militar del juliol del 1936 a l'estat espanyol va tenir un ressò important al Principat d'Andorra. El 29 de juliol, el Consell General de les Valls va expressar la preocupació per l'efecte que la Guerra Civil Espanyola podria tenir sobre la seguretat pública, els subministraments de productes de primera necessitat i la falta de moneda, problemes agreujats per l'arribada de refugiats. De mica en mica, els acords comercials amb els milicians de l'altra banda de la frontera es van anar veient substituïts per una entesa amb el franquisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pau Chica, màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell; autor del llibre "Andorra i la Guerra Civil Espanyola", d'Aloma Editors. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/8/1687280426483.mp3 00:55:12 Capítol 1027. Durant més de vuitanta anys, des del 1858 fins a la fi de la Guerra Civil, un dels grans diaris populars de Barcelona, guiat per una ideologia republicana i federalista, va ser El Diluvio. De sempre s'havia caracteritzat pel caràcter combatiu, especialment en l'àmbit de la política municipal, i per la voluntat d'incidir en l'opinió pública amb articles d'opinió i campanyes adreçades als lectors. En temps de la Segona República, l'activisme d'El Diluvio va arribaria al punt culminant. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Gil Toll, periodista, doctor en Història i professor a la UAB. Autor del llibre "El Diluvio, la prensa y la Segunda República", editat per Icaria Editorial. Sat, 24 Jun 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1027. Durant més de vuitanta anys, des del 1858 fins a la fi de la Guerra Civil, un dels grans diaris populars de Barcelona, guiat per una ideologia republicana i federalista, va ser El Diluvio. De sempre s'havia caracteritzat pel caràcter combatiu, especialment en l'àmbit de la política municipal, i per la voluntat d'incidir en l'opinió pública amb articles d'opinió i campanyes adreçades als lectors. En temps de la Segona República, l'activisme d'El Diluvio va arribaria al punt culminant. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Gil Toll, periodista, doctor en Història i professor a la UAB. Autor del llibre "El Diluvio, la prensa y la Segunda República", editat per Icaria Editorial. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/5/1687280722256.mp3 00:55:54 Capítol 1000-Cinquena part. Després dels quatre programes especials que hem enregistrat a Capellades, Tarragona, el Montseny i Mollerussa, culminem avui la celebració de les mil primeres emissions de l'"En guàrdia!" des de Barcelona, des de la Casa Padellàs, a la plaça del Rei. És la seu central del Museu d'Història de Barcelona, que celebra una efemèride més impressionant: fa 80 anys de la seva inauguració. Un programa de ràdio com l'"En guàrdia" i un equipament cultural com el MUHBA comparteixen l'objectiu de contribuir a la divulgació de la història, donar a conèixer el passat per gestionar el present i encarar el futur. I no som els únics... En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona; Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB. Sun, 18 Jun 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1000-Cinquena part. Després dels quatre programes especials que hem enregistrat a Capellades, Tarragona, el Montseny i Mollerussa, culminem avui la celebració de les mil primeres emissions de l'"En guàrdia!" des de Barcelona, des de la Casa Padellàs, a la plaça del Rei. És la seu central del Museu d'Història de Barcelona, que celebra una efemèride més impressionant: fa 80 anys de la seva inauguració. Un programa de ràdio com l'"En guàrdia" i un equipament cultural com el MUHBA comparteixen l'objectiu de contribuir a la divulgació de la història, donar a conèixer el passat per gestionar el present i encarar el futur. I no som els únics... En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona; Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la UAB. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/2/1686755718020.mp3 01:08:07 Capítol 1000-Quarta part. Haver arribat a les mil emissions de l'"En guàrdia!" ha estat una excusa magnífica per sortir dels estudis de Catalunya Ràdio i viatjar arreu de Catalunya. Hem estat a la prehistòria representada per l'Abric Romaní de Capellades, hem recordat el passat romà de Tàrraco i hem evocat l'edat mitjana al castell de Montsoriu, al bell mig del Montseny. Avui viatgem a l'edat moderna. Ens trobem a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa. Aquesta zona de l'Urgell, entre els segles XV i XVII, va ser terra de bandolers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Maria Garganté, doctora en Geografia i Història per la UB, professora a la UAB i a la Facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià, i Lluís Obiols, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. Sat, 17 Jun 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1000-Quarta part. Haver arribat a les mil emissions de l'"En guàrdia!" ha estat una excusa magnífica per sortir dels estudis de Catalunya Ràdio i viatjar arreu de Catalunya. Hem estat a la prehistòria representada per l'Abric Romaní de Capellades, hem recordat el passat romà de Tàrraco i hem evocat l'edat mitjana al castell de Montsoriu, al bell mig del Montseny. Avui viatgem a l'edat moderna. Ens trobem a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa. Aquesta zona de l'Urgell, entre els segles XV i XVII, va ser terra de bandolers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Maria Garganté, doctora en Geografia i Història per la UB, professora a la UAB i a la Facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià, i Lluís Obiols, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/5/1686755448750.mp3 00:58:19 Capítol 1.000 - Tercera part. Continuem amb aquesta ruta de celebració dels mil programes de l'"En Guàrdia!", que ens està portant a recórrer el país en l'espai, però també en el temps. Avui viatgem a la baixa edat mitjana des d'un dels castells que simbolitzen les altes quotes de poder assolides pels senyors feudals a la Corona d'Aragó. La fortalesa original va ser ampliada i reformada a mitjans del segle XIV per ordre de Bernat II, vescomte de Cabrera, fins a convertir-se en el castell gòtic més imponent de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Jordi Tura, director del Museu Etnogràfic del Montseny, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 11 Jun 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.000 - Tercera part. Continuem amb aquesta ruta de celebració dels mil programes de l'"En Guàrdia!", que ens està portant a recórrer el país en l'espai, però també en el temps. Avui viatgem a la baixa edat mitjana des d'un dels castells que simbolitzen les altes quotes de poder assolides pels senyors feudals a la Corona d'Aragó. La fortalesa original va ser ampliada i reformada a mitjans del segle XIV per ordre de Bernat II, vescomte de Cabrera, fins a convertir-se en el castell gòtic més imponent de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador; Jordi Tura, director del Museu Etnogràfic del Montseny, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/0/1686067534002.mp3 00:57:08 Capítol 1.000 - Segona part. Seguim agraint la fidelitat dels oients i la confiança de Catalunya Ràdio, que ha fet possible que l'"En guàrdia!" hagi superat les mil emissions. En el segon dels cinc programes especials amb què volem celebrar aquesta fita, viatgem a l'antiguitat clàssica. I per fer-ho, estem a la ciutat de Catalunya que va esdevenir més important al llarg de tota l'antiguitat, i de manera molt destacada durant els temps de l'Imperi Romà. Avui parlem des de l'Antiga Audiència de Tarragona, a la plaça del Pallol, per recordar l'auge i esplendor de la Tàrraco romana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Magí Seritjol, gestor cultural i director del Festival Tàrraco Viva, i Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili. Sat, 10 Jun 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.000 - Segona part. Seguim agraint la fidelitat dels oients i la confiança de Catalunya Ràdio, que ha fet possible que l'"En guàrdia!" hagi superat les mil emissions. En el segon dels cinc programes especials amb què volem celebrar aquesta fita, viatgem a l'antiguitat clàssica. I per fer-ho, estem a la ciutat de Catalunya que va esdevenir més important al llarg de tota l'antiguitat, i de manera molt destacada durant els temps de l'Imperi Romà. Avui parlem des de l'Antiga Audiència de Tarragona, a la plaça del Pallol, per recordar l'auge i esplendor de la Tàrraco romana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, Magí Seritjol, gestor cultural i director del Festival Tàrraco Viva, i Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/6/1686067237460.mp3 00:59:34 Capítol 1.000 - Primera part. En aquest programa fa molts anys que repassem moments històrics de totes les èpoques i totes les latituds. A la nostra manera, l'"En guàrdia!" també ha superat una fita que potser no és històrica però sí radiofònica. No passa cada dia que un programa de ràdio superi les mil emissions, un fet que hem d'agrair especialment a la confiança dels oients i als centenars de convidats que han passat per l'estudi per compartir la seva saviesa. Volem celebrar que l'"En guàrdia!" se'ns ha fet mil·lenari i amb una sèrie de cinc programes especials recorrerem el territori per seguir rastrejant algunes de les etapes més importants de la història de Catalunya. Avui comencem fent un viatge a la nostra prehistòria des del cor de l'Anoia, des de Capellades. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, Palmira Saladié i Josep Vallverdú, investigadors de l'IPHES, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i directors de l'excavació de l'Abric Romaní. Sun, 04 Jun 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.000 - Primera part. En aquest programa fa molts anys que repassem moments històrics de totes les èpoques i totes les latituds. A la nostra manera, l'"En guàrdia!" també ha superat una fita que potser no és històrica però sí radiofònica. No passa cada dia que un programa de ràdio superi les mil emissions, un fet que hem d'agrair especialment a la confiança dels oients i als centenars de convidats que han passat per l'estudi per compartir la seva saviesa. Volem celebrar que l'"En guàrdia!" se'ns ha fet mil·lenari i amb una sèrie de cinc programes especials recorrerem el territori per seguir rastrejant algunes de les etapes més importants de la història de Catalunya. Avui comencem fent un viatge a la nostra prehistòria des del cor de l'Anoia, des de Capellades. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, Palmira Saladié i Josep Vallverdú, investigadors de l'IPHES, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i directors de l'excavació de l'Abric Romaní. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/3/1685461841236.mp3 00:57:20 Capítol 1026. Després de 200 anys sense institucions pròpies, Catalunya va recuperar la Generalitat en temps de la II República, i amb ella un dels òrgans bàsics: el Parlament. El 6 de desembre del 1932 tenia lloc la sessió solemne d'obertura del Parlament de Catalunya a l'edifici de la Ciutadella, que havia acollit originalment un arsenal. Era la represa d'una institució clau per a l'autogovern de Catalunya, situada precisament al lloc que durant els últims dos segles havia simbolitzat la repressió de les llibertats del poble. Tot i així, la història del Parlament restaurat seria igualment atzarosa al llarg del segle XX. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Aurora Madaula, doctora en Història, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la Universitat Pompeu Fabra i diputada al Parlament de Catalunya. Sat, 03 Jun 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1026. Després de 200 anys sense institucions pròpies, Catalunya va recuperar la Generalitat en temps de la II República, i amb ella un dels òrgans bàsics: el Parlament. El 6 de desembre del 1932 tenia lloc la sessió solemne d'obertura del Parlament de Catalunya a l'edifici de la Ciutadella, que havia acollit originalment un arsenal. Era la represa d'una institució clau per a l'autogovern de Catalunya, situada precisament al lloc que durant els últims dos segles havia simbolitzat la repressió de les llibertats del poble. Tot i així, la història del Parlament restaurat seria igualment atzarosa al llarg del segle XX. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Aurora Madaula, doctora en Història, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la Universitat Pompeu Fabra i diputada al Parlament de Catalunya. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/6/1686066027563.mp3 00:56:30 Capítol 1025. Als inicis de la Transició, diversos moviments van resistir-se des de la clandestinitat a acceptar el nou règim constitucional del 1978, que havia optat per la reforma en comptes de la ruptura amb la dictadura. En una etapa especialment convulsa pel que fa a les reivindicacions del moviment obrer al Baix Llobregat, un grup de treballadors relacionats amb l'empresa automobilística Seat va crear l'ERAT, Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors. La intenció era atracar bancs, per tal de sostenir econòmicament les persones injustament acomiadades i nodrir amb els diners obtinguts les caixes de resistència de vagues i mobilitzacions. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pau Juvillà, exdiputat de la CUP per Ponent, Pirineus i Aran, i autor del llibre "ERAT, l'exèrcit de Seat. Infiltrats, guerra bruta i moviment obrer durant la Transició", editat per Tigre de Paper. Sat, 03 Jun 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1025. Als inicis de la Transició, diversos moviments van resistir-se des de la clandestinitat a acceptar el nou règim constitucional del 1978, que havia optat per la reforma en comptes de la ruptura amb la dictadura. En una etapa especialment convulsa pel que fa a les reivindicacions del moviment obrer al Baix Llobregat, un grup de treballadors relacionats amb l'empresa automobilística Seat va crear l'ERAT, Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors. La intenció era atracar bancs, per tal de sostenir econòmicament les persones injustament acomiadades i nodrir amb els diners obtinguts les caixes de resistència de vagues i mobilitzacions. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pau Juvillà, exdiputat de la CUP per Ponent, Pirineus i Aran, i autor del llibre "ERAT, l'exèrcit de Seat. Infiltrats, guerra bruta i moviment obrer durant la Transició", editat per Tigre de Paper. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/7/1685528448070.mp3 00:55:51 Capítol 1024. El compositor català més important del segle XX continua sent encara força desconegut per al gran públic. Es tracta de Robert Gerhard, que al llarg d'una prolífica carrera musical va estar en contacte amb els moviments més avantguardistes de la seva època, en un procés constant de transformació estilística que el va portar a Munic, Viena, Berlín, Barcelona i per últim a un llarg exili a Cambridge. L'obra de Robert Gerhard és la d'un compositor català universal, de rellevància internacional. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista, crític musical d'El Punt Avui, col·laborador del portal Nosolocine i autor del llibre "Robert Gerhard, un Quixot amb noblesa d'esperit", editat per Ficta Edicions. Sun, 28 May 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1024. El compositor català més important del segle XX continua sent encara força desconegut per al gran públic. Es tracta de Robert Gerhard, que al llarg d'una prolífica carrera musical va estar en contacte amb els moviments més avantguardistes de la seva època, en un procés constant de transformació estilística que el va portar a Munic, Viena, Berlín, Barcelona i per últim a un llarg exili a Cambridge. L'obra de Robert Gerhard és la d'un compositor català universal, de rellevància internacional. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista, crític musical d'El Punt Avui, col·laborador del portal Nosolocine i autor del llibre "Robert Gerhard, un Quixot amb noblesa d'esperit", editat per Ficta Edicions. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/3/1684839612131.mp3 00:54:46 Capítol 1023. El 8 de juny del 1924, dos escaladors britànics, George Mallory i Andrew Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar l'ascensió al cim més alt del món, l'Everest, per la cara nord. Mai no van tornar. Les misterioses circumstàncies de la desaparició han deixat sense resoldre una de les grans incògnites de la història de l'alpinisme. És impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els primers a fer el cim de l'Everest, gairebé trenta anys abans que ho fes Sir Edmund Hillary. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martí Garín, periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Sat, 27 May 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1023. El 8 de juny del 1924, dos escaladors britànics, George Mallory i Andrew Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar l'ascensió al cim més alt del món, l'Everest, per la cara nord. Mai no van tornar. Les misterioses circumstàncies de la desaparició han deixat sense resoldre una de les grans incògnites de la història de l'alpinisme. És impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els primers a fer el cim de l'Everest, gairebé trenta anys abans que ho fes Sir Edmund Hillary. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Dani Martí Garín, periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/2/1684839307126.mp3 00:53:31 Capítol 1022. El procés de construcció de la catedral de Santa Maria d'Urgell, prolongat en el temps al llarg de gairebé tot el segle XII, es va veure bruscament interromput l'any 1196, pel saqueig que va cometre el comte Ramon Roger de Foix i els seus homes. Aquesta acció especialment violenta obria una nova etapa en la història medieval de la Seu d'Urgell: va obligar a reconstruir i emmurallar la vila, va arruïnar les finances de l'Església i va comportar que la catedral quedés inacabada en l'etapa romànica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Gascón Chopo, doctor en Història Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Història de la Seu d'Urgell medieval. El vicus, la vila i la ciutat. Segles VI-XV". Sun, 21 May 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1022. El procés de construcció de la catedral de Santa Maria d'Urgell, prolongat en el temps al llarg de gairebé tot el segle XII, es va veure bruscament interromput l'any 1196, pel saqueig que va cometre el comte Ramon Roger de Foix i els seus homes. Aquesta acció especialment violenta obria una nova etapa en la història medieval de la Seu d'Urgell: va obligar a reconstruir i emmurallar la vila, va arruïnar les finances de l'Església i va comportar que la catedral quedés inacabada en l'etapa romànica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Gascón Chopo, doctor en Història Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Història de la Seu d'Urgell medieval. El vicus, la vila i la ciutat. Segles VI-XV". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/7/1684233327278.mp3 00:55:13 Capítol 1021. En poc més de cent anys, entre el 1835 i el 1937, Catalunya va patir quatre guerres civils i un seguit d'episodis d'ira popular que de manera periòdica van sacsejar de manera especial la seva capital. En els períodes d'entreguerres, les revoltes i els aldarulls periòdics van arribar a provocar tantes víctimes mortals, la majoria civils, com quan al país hi havia una guerra declarada. Des de les bullangues del 1835 fins als Fets de Maig del 1937, pel caràcter rebel i indomable dels seus habitants, no és estrany que Barcelona arribés a ser coneguda com "la ciutat de les bombes" o que fos lloada pels anarquistes com "la Rosa de Foc". En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Andreu Farràs, periodista. Autor del llibre "Roses de Foc de Barcelona. Les grans explosions d'ira a la capital catalana durant un segle", d'Edicions 62. Sat, 20 May 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1021. En poc més de cent anys, entre el 1835 i el 1937, Catalunya va patir quatre guerres civils i un seguit d'episodis d'ira popular que de manera periòdica van sacsejar de manera especial la seva capital. En els períodes d'entreguerres, les revoltes i els aldarulls periòdics van arribar a provocar tantes víctimes mortals, la majoria civils, com quan al país hi havia una guerra declarada. Des de les bullangues del 1835 fins als Fets de Maig del 1937, pel caràcter rebel i indomable dels seus habitants, no és estrany que Barcelona arribés a ser coneguda com "la ciutat de les bombes" o que fos lloada pels anarquistes com "la Rosa de Foc". En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Andreu Farràs, periodista. Autor del llibre "Roses de Foc de Barcelona. Les grans explosions d'ira a la capital catalana durant un segle", d'Edicions 62. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/1/1684233629610.mp3 00:54:30 Capítol 1.020. Lluny de la imatge tòpica, històricament el carrer Montcada de Barcelona no havia estat un espai residencial de classe alta. No s'hi concentraven només cases de famílies nobles i riques, mal anomenades palaus, sense barreja social ni activitat econòmica. Un estudi dels inventaris d'aquestes cases permet advertir la diversitat d'orígens i situacions personals i familiars de la gent que hi vivia, reflex al seu torn de com era la societat catalana entre la Baixa Edat Mitjana i els primers segles de l'era moderna, heterogènia i en procés de transformació. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte. Autor de la novel·la "L'inventari" i de l'obra en dos volums "La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona, segles XIII - XVIII". Sun, 14 May 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1.020. Lluny de la imatge tòpica, històricament el carrer Montcada de Barcelona no havia estat un espai residencial de classe alta. No s'hi concentraven només cases de famílies nobles i riques, mal anomenades palaus, sense barreja social ni activitat econòmica. Un estudi dels inventaris d'aquestes cases permet advertir la diversitat d'orígens i situacions personals i familiars de la gent que hi vivia, reflex al seu torn de com era la societat catalana entre la Baixa Edat Mitjana i els primers segles de l'era moderna, heterogènia i en procés de transformació. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte. Autor de la novel·la "L'inventari" i de l'obra en dos volums "La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona, segles XIII - XVIII". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/9/1683646562794.mp3 00:54:02 Capítol 1.019. La primera dona que va dirigir cinema a l'estat espanyol no va ser conscient que era una pionera en aquest camp. És el cas d'una actriu de vodevils molt famosa al Paral·lel durant els anys deu i vint del segle XX, Elena Jordi, que el 1918 es va convertir en la primera dona que dirigia cinema a l'Estat espanyol, un curtmetratge de ficció anomenat "Thais" que també produïa i protagonitzava. Va ser una experiència inèdita, un episodi fonamental en una vida dedicada a l'espectacle des de totes les vessants possibles. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia!", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres. Sat, 13 May 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.019. La primera dona que va dirigir cinema a l'estat espanyol no va ser conscient que era una pionera en aquest camp. És el cas d'una actriu de vodevils molt famosa al Paral·lel durant els anys deu i vint del segle XX, Elena Jordi, que el 1918 es va convertir en la primera dona que dirigia cinema a l'Estat espanyol, un curtmetratge de ficció anomenat "Thais" que també produïa i protagonitzava. Va ser una experiència inèdita, un episodi fonamental en una vida dedicada a l'espectacle des de totes les vessants possibles. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia!", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/4/1683646561844.mp3 00:52:43 Capítol 1017. El 6 de maig de 1527 va tenir lloc un dels fets més traumàtics del seu temps. Les tropes alemanyes i espanyoles de Carles V van saquejar la ciutat de Roma, en el que va suposar una culminació de les males relacions seculars entre els papes de l'Església catòlica i els emperadors germànics, justament en els mateixos anys que apareixia el protestantisme. A aquest saqueig a una de les capitals més importants de l'Europa occidental se'l coneix sobretot pel seu nom italià: "il sacco di Roma". En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Sun, 07 May 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1017. El 6 de maig de 1527 va tenir lloc un dels fets més traumàtics del seu temps. Les tropes alemanyes i espanyoles de Carles V van saquejar la ciutat de Roma, en el que va suposar una culminació de les males relacions seculars entre els papes de l'Església catòlica i els emperadors germànics, justament en els mateixos anys que apareixia el protestantisme. A aquest saqueig a una de les capitals més importants de l'Europa occidental se'l coneix sobretot pel seu nom italià: "il sacco di Roma". En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/1/1683039621910.mp3 00:55:23 Capítol 1.018. Des de mitjan segle XII fins al col·lapse definitiu del segle XIII, molts dels esdeveniments polítics i militars més importants de les terres orientals d'al-Àndalus van estar protagonitzats per una família, la dels Banu Mardanix. El membre més important d'aquesta estirp va ser un home temut pels cristians, Mohammed ben Saad, també conegut com el Rei Llop. El besnebot, Zaèn, arribaria a ser l'últim emir de València. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, medievalista, filòleg i arabista. Autor del llibre "L'estirp del rei llop. Els Banu Mardanix, nissaga d'emirs de Xarc-Alandalús", de l'Editorial Denes. Sat, 06 May 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.018. Des de mitjan segle XII fins al col·lapse definitiu del segle XIII, molts dels esdeveniments polítics i militars més importants de les terres orientals d'al-Àndalus van estar protagonitzats per una família, la dels Banu Mardanix. El membre més important d'aquesta estirp va ser un home temut pels cristians, Mohammed ben Saad, també conegut com el Rei Llop. El besnebot, Zaèn, arribaria a ser l'últim emir de València. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, medievalista, filòleg i arabista. Autor del llibre "L'estirp del rei llop. Els Banu Mardanix, nissaga d'emirs de Xarc-Alandalús", de l'Editorial Denes. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/4/1683113123549.mp3 00:52:11 Capítol 1016. Francesc Cambó va ser un dels principals protagonistes de la vida política espanyola del primer terç del segle XX: fundador de la Lliga Regionalista, el partit més important del catalanisme polític en el tombant de segle, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, ministre espanyol de Foment el 1918 i d'Hisenda el 1921, i diputat a les Corts. Per bé que aquest advocat de formació es considerava abans que res un polític, hi ha moltes altres vessants de la seva vida que sovint han quedat més ocultes o han arribat distorsionades. Cambó també va ser un mecenes cultural de primer ordre, un home de negocis amb connexions internacionals amb alguna pàgina fosca al currículum i, per sobre de totes les vicissituds, un bon vivant. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Borja de Riquer, catedràtic emèrit i professor honorari d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor del llibre "Francesc Cambó. L'últim retrat", publicat per Edicions 62. Sun, 30 Apr 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1016. Francesc Cambó va ser un dels principals protagonistes de la vida política espanyola del primer terç del segle XX: fundador de la Lliga Regionalista, el partit més important del catalanisme polític en el tombant de segle, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, ministre espanyol de Foment el 1918 i d'Hisenda el 1921, i diputat a les Corts. Per bé que aquest advocat de formació es considerava abans que res un polític, hi ha moltes altres vessants de la seva vida que sovint han quedat més ocultes o han arribat distorsionades. Cambó també va ser un mecenes cultural de primer ordre, un home de negocis amb connexions internacionals amb alguna pàgina fosca al currículum i, per sobre de totes les vicissituds, un bon vivant. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Borja de Riquer, catedràtic emèrit i professor honorari d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor del llibre "Francesc Cambó. L'últim retrat", publicat per Edicions 62. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/2/1682506244225.mp3 00:55:48 Capítol 1015. En l'art medieval és molt habitual la presència d'animals de tota mena, ja sigui amb la voluntat d'oferir-ne un retrat naturalista, fidel a la realitat, com convertint-los en monstres deformats i fantàstics. A banda de la intenció didàctica que pogués tenir, el bestiari medieval present en capitells, retaules, llibres i altres objectes oferia un aspecte simbòlic molt destacat que s'ha d'entendre en el context social i religiós de mil anys enrere. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, on es pot veure l'exposició "Bèsties. Els animals en l'art medieval del MEV". Sat, 29 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1015. En l'art medieval és molt habitual la presència d'animals de tota mena, ja sigui amb la voluntat d'oferir-ne un retrat naturalista, fidel a la realitat, com convertint-los en monstres deformats i fantàstics. A banda de la intenció didàctica que pogués tenir, el bestiari medieval present en capitells, retaules, llibres i altres objectes oferia un aspecte simbòlic molt destacat que s'ha d'entendre en el context social i religiós de mil anys enrere. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, on es pot veure l'exposició "Bèsties. Els animals en l'art medieval del MEV". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/6/1682505641168.mp3 00:57:43 Capítol 1.014. Un dels períodes de màxima expansió de la pirateria a la Corona d'Aragó va ser en ple segle XV, el que va del final del regnat de l'últim rei de la casa de Barcelona, Martí l'Humà, el 1410, a la mort del segon rei de la dinastia Trastàmara, Alfons el Magnànim, el 1458. Les tres principals ciutats costaneres, Barcelona, València i Mallorca, van patir el pillatge per part dels vaixells pirates. Aquests atacs van obligar a replantejar les estratègies defensives dels nuclis marítims més importants. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Victòria Alba Burguera, doctora en Història Medieval per la UB amb la tesi "Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó. 1410-1458", actualment, investigadora postdoctoral a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i també investigadora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. Sun, 23 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1.014. Un dels períodes de màxima expansió de la pirateria a la Corona d'Aragó va ser en ple segle XV, el que va del final del regnat de l'últim rei de la casa de Barcelona, Martí l'Humà, el 1410, a la mort del segon rei de la dinastia Trastàmara, Alfons el Magnànim, el 1458. Les tres principals ciutats costaneres, Barcelona, València i Mallorca, van patir el pillatge per part dels vaixells pirates. Aquests atacs van obligar a replantejar les estratègies defensives dels nuclis marítims més importants. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Victòria Alba Burguera, doctora en Història Medieval per la UB amb la tesi "Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó. 1410-1458", actualment, investigadora postdoctoral a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i també investigadora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/0/1681900223909.mp3 00:54:00 Capítol 1013. Els anys seixanta del segle passat, aprofitant les petites escletxes que oferia la dictadura, a Catalunya van sorgir diverses iniciatives culturals pensades més en clau de resistència i construcció nacional que no pas de viabilitat financera. Sens dubte, tot i els molts entrebancs que va haver de superar, la redacció i publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, entre el 1969 i el 1980, va suposar un gran pas en aquesta direcció. Els característics volums de color verd fosc van acabar arribant a milers de llars i escoles, normalitzant el fet de poder accedir a totes les branques del saber en català. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB, tècnic de gestió de l'àrea de continguts i projectes del Memorial Democràtic de la Generalitat, autor del llibre "Gran Enciclopèdia Catalana. Una obra de país". Sat, 22 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1013. Els anys seixanta del segle passat, aprofitant les petites escletxes que oferia la dictadura, a Catalunya van sorgir diverses iniciatives culturals pensades més en clau de resistència i construcció nacional que no pas de viabilitat financera. Sens dubte, tot i els molts entrebancs que va haver de superar, la redacció i publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, entre el 1969 i el 1980, va suposar un gran pas en aquesta direcció. Els característics volums de color verd fosc van acabar arribant a milers de llars i escoles, normalitzant el fet de poder accedir a totes les branques del saber en català. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània per la UAB, tècnic de gestió de l'àrea de continguts i projectes del Memorial Democràtic de la Generalitat, autor del llibre "Gran Enciclopèdia Catalana. Una obra de país". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/4/1681899964546.mp3 00:55:36 Capítol 1012. La religió majoritària a la Catalunya dels darrers segles ha estat la catòlica. Al llarg del segle XX, el catolicisme va passar de ser una religió massiva i omnipresent, que es donava per descomptada, a una opció personal. Durant la segona meitat d'aquest segle, els laics van deixar de mica en mica de ser considerats antireligiosos a, més aviat, garants de la diversitat religiosa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Balcells, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els catòlics i la laïcitat a Catalunya. Una visió històrica del 1808 al 1979". Sun, 16 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1012. La religió majoritària a la Catalunya dels darrers segles ha estat la catòlica. Al llarg del segle XX, el catolicisme va passar de ser una religió massiva i omnipresent, que es donava per descomptada, a una opció personal. Durant la segona meitat d'aquest segle, els laics van deixar de mica en mica de ser considerats antireligiosos a, més aviat, garants de la diversitat religiosa. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Balcells, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els catòlics i la laïcitat a Catalunya. Una visió històrica del 1808 al 1979". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/9/1681308067697.mp3 00:52:27 Capítol 1011. Les òperes s'han escrit en una gran quantitat d'idiomes, però especialment en llengua italiana i alemanya. Però hi ha hagut afició a l'òpera i se n'ha creat a tot arreu, també a Catalunya. El país disposa d'un catàleg ampli d'autors i composicions de teatre líric, massa sovint poc conegut i valorat, que comprèn tres segles d'història. Per bé que la presència del català no ha estat habitual, per òpera catalana s'ha d'entendre tota aquella feta i produïda per ser estrenada a Catalunya, independentment de l'idioma del llibret i la nacionalitat del compositor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Història de l'Art, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, divulgador i crític musical, i realitzador del programa "Una tarda a l'òpera" de Catalunya Música. Autor del llibre "L'òpera catalana: una síntesi històrica". Sat, 15 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1011. Les òperes s'han escrit en una gran quantitat d'idiomes, però especialment en llengua italiana i alemanya. Però hi ha hagut afició a l'òpera i se n'ha creat a tot arreu, també a Catalunya. El país disposa d'un catàleg ampli d'autors i composicions de teatre líric, massa sovint poc conegut i valorat, que comprèn tres segles d'història. Per bé que la presència del català no ha estat habitual, per òpera catalana s'ha d'entendre tota aquella feta i produïda per ser estrenada a Catalunya, independentment de l'idioma del llibret i la nacionalitat del compositor. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Història de l'Art, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, divulgador i crític musical, i realitzador del programa "Una tarda a l'òpera" de Catalunya Música. Autor del llibre "L'òpera catalana: una síntesi històrica". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/1/1681308058914.mp3 00:54:50 Capítol 1010. Com tot procés cultural col·lectiu i gradual, la data de l'aparició de la llengua catalana en documents escrits, com a llengua romànica diferenciada del llatí, està en permanent revisió. Ara se sap que el llibre més antic escrit íntegrament en català del qual es té notícia és una traducció del Liber iudicorum visigòtic, conservat parcialment a la Seu d'Urgell, i que va ser copiat entre el 1060 i el 1080, en la segona meitat del segle XI. Això és un segle i mig abans que es copiessin les Homilies d'Organyà, datades entre el 1220 i el 1230, el text que durant molt de temps s'havia considerat la primera fita a l'hora d'establir els orígens del català escrit. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, Creu de Sant Jordi 2021 i coautor, amb Tània Alaix, del llibre "Lletres que parlen. Viatge als orígens del català". Sun, 09 Apr 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1010. Com tot procés cultural col·lectiu i gradual, la data de l'aparició de la llengua catalana en documents escrits, com a llengua romànica diferenciada del llatí, està en permanent revisió. Ara se sap que el llibre més antic escrit íntegrament en català del qual es té notícia és una traducció del Liber iudicorum visigòtic, conservat parcialment a la Seu d'Urgell, i que va ser copiat entre el 1060 i el 1080, en la segona meitat del segle XI. Això és un segle i mig abans que es copiessin les Homilies d'Organyà, datades entre el 1220 i el 1230, el text que durant molt de temps s'havia considerat la primera fita a l'hora d'establir els orígens del català escrit. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, Creu de Sant Jordi 2021 i coautor, amb Tània Alaix, del llibre "Lletres que parlen. Viatge als orígens del català". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/0/1681740646603.mp3 00:49:48 Capítol 1009. A banda de la funció de provocar un somriure, les vinyetes còmiques publicades a la premsa diària són un testimoni històric de primer ordre. En les primeres dècades del segle XX, en un moment en què els mitjans de comunicació de masses suposaven l'element més important per influir en la naixent opinió pública, els editors sabien que l'humor era una arma d'orientació ideològica i política. Per als mitjans satírics que hi havia al mercat durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil, un acudit podia ser la millor resposta a les injustícies, els abusos i la violència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. És coautor del llibre "Acudits amb història. Sàtira política en temps de repúbliques", juntament amb Josep Oriol Font. Sat, 08 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1009. A banda de la funció de provocar un somriure, les vinyetes còmiques publicades a la premsa diària són un testimoni històric de primer ordre. En les primeres dècades del segle XX, en un moment en què els mitjans de comunicació de masses suposaven l'element més important per influir en la naixent opinió pública, els editors sabien que l'humor era una arma d'orientació ideològica i política. Per als mitjans satírics que hi havia al mercat durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil, un acudit podia ser la millor resposta a les injustícies, els abusos i la violència. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Història, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaudí. És coautor del llibre "Acudits amb història. Sàtira política en temps de repúbliques", juntament amb Josep Oriol Font. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/5/1680540348554.mp3 00:54:19 Capítol 1008. Al llarg de diversos períodes, entre els segles VIII i IX, les màximes autoritats polítiques i eclesiàstiques de l'Imperi Bizantí van decretar la prohibició de venerar imatges de Déu, Jesucrist, la mare de Déu i tots els sants. Els iconoclastes bizantins van topar frontalment amb la tendència majoritària del cristianisme i amb les representacions de tradició iconogràfica pròpies de la ideologia imperial romana, i això va causar un gran conflicte que es va arrossegar durant moltes dècades. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Marcos, professor titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i investigador titular de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals. Sun, 02 Apr 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1008. Al llarg de diversos períodes, entre els segles VIII i IX, les màximes autoritats polítiques i eclesiàstiques de l'Imperi Bizantí van decretar la prohibició de venerar imatges de Déu, Jesucrist, la mare de Déu i tots els sants. Els iconoclastes bizantins van topar frontalment amb la tendència majoritària del cristianisme i amb les representacions de tradició iconogràfica pròpies de la ideologia imperial romana, i això va causar un gran conflicte que es va arrossegar durant moltes dècades. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ernest Marcos, professor titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i investigador titular de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/2/1680091274524.mp3 00:56:33 Capítol 1007. Entre la fi del segle IV i al llarg de tot el segle V, la província romana de la Tarraconense va experimentar un seguit de canvis fonamentals, els més importants des de feia més de set-cents anys. El model de societat que s'havia anat construint fins a l'extinció del Baix Imperi es va desmuntar amb gran rapidesa, per la influència creixent del cristianisme i per l'arribada dels visigots. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB; coautor, amb Cristòfol A. Trepat, del llibre "De visigots a catalans, de quan encara no parlàvem català, segles V-X". Sat, 01 Apr 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1007. Entre la fi del segle IV i al llarg de tot el segle V, la província romana de la Tarraconense va experimentar un seguit de canvis fonamentals, els més importants des de feia més de set-cents anys. El model de societat que s'havia anat construint fins a l'extinció del Baix Imperi es va desmuntar amb gran rapidesa, per la influència creixent del cristianisme i per l'arribada dels visigots. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la UB; coautor, amb Cristòfol A. Trepat, del llibre "De visigots a catalans, de quan encara no parlàvem català, segles V-X". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/1/1680091279411.mp3 00:54:26 Capítol 1006. En ple segle XIX, una dona, Ida Pfeiffer, es va convertir probablement en la més gran viatgera de l'època. Va recórrer mig món pel seu compte, amb recursos econòmics limitats i fent-se entendre pels pobles més remots a base de dibuixos i signes. En quinze anys, entre el 1842 i el 1857, va viatjar a Terra Santa, Islàndia i Madagascar i va fer dues voltes al món. En total, va recórrer 240 mil quilòmetres per aigua i 32 mil per terra, en tota mena de mitjans de transport i en les condicions més adverses. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Xavier Sistach, especialista en història natural antiga dels insectes, autor del llibre "Les aventures d'Ida Pfeiffer. Una gran viatgera i naturalista del segle XIX" i de la pàgina web xaviersistach.com, en la qual s'amplien les dades de la vida d'Ida Pfeiffer. Sun, 26 Mar 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1006. En ple segle XIX, una dona, Ida Pfeiffer, es va convertir probablement en la més gran viatgera de l'època. Va recórrer mig món pel seu compte, amb recursos econòmics limitats i fent-se entendre pels pobles més remots a base de dibuixos i signes. En quinze anys, entre el 1842 i el 1857, va viatjar a Terra Santa, Islàndia i Madagascar i va fer dues voltes al món. En total, va recórrer 240 mil quilòmetres per aigua i 32 mil per terra, en tota mena de mitjans de transport i en les condicions més adverses. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Xavier Sistach, especialista en història natural antiga dels insectes, autor del llibre "Les aventures d'Ida Pfeiffer. Una gran viatgera i naturalista del segle XIX" i de la pàgina web xaviersistach.com, en la qual s'amplien les dades de la vida d'Ida Pfeiffer. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/3/1679415958538.mp3 00:53:40 Capítol 1005. L'any 1947, cinc noruecs i un suec van emprendre una autèntica proesa, una aventura temerària que consistia a travessar l'oceà Pacífic des del Perú fins a la Polinèsia en una balsa de troncs. Per molt arriscada que pogués semblar, la travessia tenia un propòsit acadèmic: es tractava de demostrar una teoria arqueològica de l'explorador i estudiós Thor Heyerdahl segons la qual aquelles illes havien estat colonitzades des de l'Amèrica del Sud. La balsa que va fer possible completar els set mil quilòmetres de travessia i que també donava nom a l'expedició s'anomenava Kon-Tiki. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Jordi Canal-Soler, escriptor i fotògraf de viatges. Sat, 25 Mar 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1005. L'any 1947, cinc noruecs i un suec van emprendre una autèntica proesa, una aventura temerària que consistia a travessar l'oceà Pacífic des del Perú fins a la Polinèsia en una balsa de troncs. Per molt arriscada que pogués semblar, la travessia tenia un propòsit acadèmic: es tractava de demostrar una teoria arqueològica de l'explorador i estudiós Thor Heyerdahl segons la qual aquelles illes havien estat colonitzades des de l'Amèrica del Sud. La balsa que va fer possible completar els set mil quilòmetres de travessia i que també donava nom a l'expedició s'anomenava Kon-Tiki. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Jordi Canal-Soler, escriptor i fotògraf de viatges. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/9/1679415358395.mp3 00:57:33 Capítol 1004. A partir de la segona meitat del segle XIX, des d'uns anys abans del Sexenni Democràtic, i ben bé fins a l'esclat de la Guerra Civil, un dels corrents socials i religiosos més importants arreu d'Europa va tenir a veure amb l'espiritisme i l'ocultisme. En el cas català, el seu desenvolupament va anar associat als processos de canvi representats pels nous moviments obrers i els partits polítics d'esquerra. L'espiritisme va ser un símptoma de modernitat, de revolució política i cultural, i de superació de les creences tradicionals, el més semblant a una religió laica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gerard Horta, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut Català d'Antropologia; autor del llibre "Cos i revolució. L'espiritisme català o les paradoxes de la modernitat". Sun, 19 Mar 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1004. A partir de la segona meitat del segle XIX, des d'uns anys abans del Sexenni Democràtic, i ben bé fins a l'esclat de la Guerra Civil, un dels corrents socials i religiosos més importants arreu d'Europa va tenir a veure amb l'espiritisme i l'ocultisme. En el cas català, el seu desenvolupament va anar associat als processos de canvi representats pels nous moviments obrers i els partits polítics d'esquerra. L'espiritisme va ser un símptoma de modernitat, de revolució política i cultural, i de superació de les creences tradicionals, el més semblant a una religió laica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gerard Horta, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut Català d'Antropologia; autor del llibre "Cos i revolució. L'espiritisme català o les paradoxes de la modernitat". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/0/1678807536005.mp3 00:55:45 Capítol 1003. A inicis del segle XX, en coincidència amb els propòsits del Noucentisme, Barcelona va començar a fomentar el turisme des de les institucions per atraure els forasters i convidar-los que visitessin la ciutat. Va ser una opció política i també ideològica, lligada al desenvolupament urbanístic i econòmic d'una capital més cosmopolita, oberta a Europa. Al llarg de les primeres dècades del segle, van proliferar les iniciatives destinades a convertir Barcelona en un destí turístic de primer ordre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Saida Palou, investigadora i professora associada de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona. Sat, 18 Mar 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1003. A inicis del segle XX, en coincidència amb els propòsits del Noucentisme, Barcelona va començar a fomentar el turisme des de les institucions per atraure els forasters i convidar-los que visitessin la ciutat. Va ser una opció política i també ideològica, lligada al desenvolupament urbanístic i econòmic d'una capital més cosmopolita, oberta a Europa. Al llarg de les primeres dècades del segle, van proliferar les iniciatives destinades a convertir Barcelona en un destí turístic de primer ordre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Saida Palou, investigadora i professora associada de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/6/1678807843762.mp3 00:56:56 Capítol 1002. En l'antiguitat tardana, les termes públiques romanes van anar caient en desús. Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers, d'altres van servir com a pedrera dins de l'espai urbà, i encara n'hi va haver que van ser reaprofitades per a altres usos. Un dels casos més singulars de reaprofitament es troba a la basílica de Sant Miquel, a Barcelona. En algun moment del llarg trànsit de l'època romana a la medieval, part de les termes públiques es van reconvertir en una església. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Júlia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes, responsable de les Jornades de Basíliques Històriques de Barcelona. Sun, 12 Mar 2023 15:00:00 +0200 Capítol 1002. En l'antiguitat tardana, les termes públiques romanes van anar caient en desús. Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers, d'altres van servir com a pedrera dins de l'espai urbà, i encara n'hi va haver que van ser reaprofitades per a altres usos. Un dels casos més singulars de reaprofitament es troba a la basílica de Sant Miquel, a Barcelona. En algun moment del llarg trànsit de l'època romana a la medieval, part de les termes públiques es van reconvertir en una església. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Júlia Beltrán de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes, responsable de les Jornades de Basíliques Històriques de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/0/1678202427800.mp3 00:56:18 Capítol 1001. Una de les figures més rellevants del segle XIX a Catalunya va ser Narcís Monturiol. Enginyer vocacional, sense una formació reglada, i impressor de professió, és recordat sobretot per haver format un equip pioner en el camp de la navegació submarina, per la qual va tenir en compte no només les aplicacions militars, sinó també les socials, sempre atent al progrés científic i tecnològic. Monturiol va ser una persona molt inquieta, que es va significar per les posicions polítiques a favor del laïcisme i la democràcia, i va contribuir a dissenyar molts altres invents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Puig-Pla, doctor en Ciències Físiques i màster en Història de les Ciències per la UAB; professor d'Història de la Ciència i de la Tècnica de la UPC. Sat, 11 Mar 2023 06:00:00 +0200 Capítol 1001. Una de les figures més rellevants del segle XIX a Catalunya va ser Narcís Monturiol. Enginyer vocacional, sense una formació reglada, i impressor de professió, és recordat sobretot per haver format un equip pioner en el camp de la navegació submarina, per la qual va tenir en compte no només les aplicacions militars, sinó també les socials, sempre atent al progrés científic i tecnològic. Monturiol va ser una persona molt inquieta, que es va significar per les posicions polítiques a favor del laïcisme i la democràcia, i va contribuir a dissenyar molts altres invents. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Carles Puig-Pla, doctor en Ciències Físiques i màster en Història de les Ciències per la UAB; professor d'Història de la Ciència i de la Tècnica de la UPC. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/5/1678201537255.mp3 00:55:15 Capítol 999. El cop d'estat feixista del juliol del 1936 va obligar les institucions republicanes a posicionar-se en defensa de la legalitat vigent. La Generalitat de Catalunya va anar adaptant el relat als esdeveniments polítics i militars que sacsejaven el país. Per fer arribar els missatges que volia deixar clars dins i fora del país va crear un organisme de gran importància durant tots els anys de la Guerra Civil: era el Comissariat de Propaganda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ester Boquera, periodista i doctora en Comunicació, professora de la Universitat Ramon Llull, que acaba de publicar un llibre sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat titulat "Aixafem el feixisme". Sun, 05 Mar 2023 06:00:00 +0200 Capítol 999. El cop d'estat feixista del juliol del 1936 va obligar les institucions republicanes a posicionar-se en defensa de la legalitat vigent. La Generalitat de Catalunya va anar adaptant el relat als esdeveniments polítics i militars que sacsejaven el país. Per fer arribar els missatges que volia deixar clars dins i fora del país va crear un organisme de gran importància durant tots els anys de la Guerra Civil: era el Comissariat de Propaganda. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ester Boquera, periodista i doctora en Comunicació, professora de la Universitat Ramon Llull, que acaba de publicar un llibre sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat titulat "Aixafem el feixisme". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/9/1677590461394.mp3 00:56:27 Capítol 998. El tràfic d'esclaus des de les costes africanes fins a les colònies establertes al continent americà va ser constant al llarg de quatre segles. Era una activitat econòmica molt rendible, fundada sobre un tracte degradant i immoral, en la qual participava molta gent. En el moment que aquest tràfic transatlàntic ja era il·legal, en ple segle XIX, encara van seguir salpant vaixells negrers durant unes quantes dècades, molts amb tripulació catalana. És el cas del falutx Pepito. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Sust Fatjó, autor del llibre "Deu històries negreres. Expedicions transatlàntiques catalanes al segle XIX", d'Icària Editorial. Sat, 04 Mar 2023 06:00:00 +0200 Capítol 998. El tràfic d'esclaus des de les costes africanes fins a les colònies establertes al continent americà va ser constant al llarg de quatre segles. Era una activitat econòmica molt rendible, fundada sobre un tracte degradant i immoral, en la qual participava molta gent. En el moment que aquest tràfic transatlàntic ja era il·legal, en ple segle XIX, encara van seguir salpant vaixells negrers durant unes quantes dècades, molts amb tripulació catalana. És el cas del falutx Pepito. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Sust Fatjó, autor del llibre "Deu històries negreres. Expedicions transatlàntiques catalanes al segle XIX", d'Icària Editorial. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/8/1742565360886.mp3 00:55:39 Capítol 997. A inicis del segle XX, la petita comunitat protestant de Figueres va crear la primera editorial de les comarques de Girona. La Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, una iniciativa de la família López Murray, va néixer amb un vocació evangelitzadora i pedagògica, en línia amb altres activitats que havien estat duent a terme des que s'havien instal·lat a l'Empordà el 1882. Tot i que n'ha quedat un rastre limitat, durant una quinzena d'anys van editar milions d'exemplars de diversos llibres, fullets i pamflets que des de Figueres es van distribuir per Europa, Hispanoamèrica, les Filipines i moltes altres comunitats protestants d'arreu del món. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en teologia, ha estat professor de la UdG, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, autor del llibre "L'editorial perduda de Figueres. Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros". Sun, 26 Feb 2023 06:00:00 +0200 Capítol 997. A inicis del segle XX, la petita comunitat protestant de Figueres va crear la primera editorial de les comarques de Girona. La Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, una iniciativa de la família López Murray, va néixer amb un vocació evangelitzadora i pedagògica, en línia amb altres activitats que havien estat duent a terme des que s'havien instal·lat a l'Empordà el 1882. Tot i que n'ha quedat un rastre limitat, durant una quinzena d'anys van editar milions d'exemplars de diversos llibres, fullets i pamflets que des de Figueres es van distribuir per Europa, Hispanoamèrica, les Filipines i moltes altres comunitats protestants d'arreu del món. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en teologia, ha estat professor de la UdG, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, autor del llibre "L'editorial perduda de Figueres. Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/0/1676985963504.mp3 00:54:30 Capítol 996. A l'edat mitjana els matrimonis en els cercles de poder anaven associats a un seguit de consideracions polítiques i econòmiques. Un casament podia forjar aliances necessàries per assolir la pau i assegurar equilibris geoestratègics. Molt sovint la cerimònia havia estat precedida per complexes gestions diplomàtiques entre dues cases reials o nobiliàries. Un bon exemple d'aquest procediment es troba en el matrimoni que va unir l'infant Pere d'Aragó i Anjou amb Joana de Foix i Bearn, el mes de maig del 1331. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, coautor, amb Joel Colomer Casamitjana, del llibre "El matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local". Sat, 25 Feb 2023 06:00:00 +0200 Capítol 996. A l'edat mitjana els matrimonis en els cercles de poder anaven associats a un seguit de consideracions polítiques i econòmiques. Un casament podia forjar aliances necessàries per assolir la pau i assegurar equilibris geoestratègics. Molt sovint la cerimònia havia estat precedida per complexes gestions diplomàtiques entre dues cases reials o nobiliàries. Un bon exemple d'aquest procediment es troba en el matrimoni que va unir l'infant Pere d'Aragó i Anjou amb Joana de Foix i Bearn, el mes de maig del 1331. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, coautor, amb Joel Colomer Casamitjana, del llibre "El matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/6/1676985964960.mp3 00:54:37 Capítol 995. Al llarg dels anys 60 del segle passat, diverses marques catalanes dedicades a la fabricació de motocicletes van aconseguir competir en el mercat internacional, sovint amb més ganes i capacitat de sacrifici que no pas mitjans materials a l'abast. Una d'aquestes empreses, Montesa, havia estat fundada el 1945, i oferia una promesa de llibertat i excursions a una joventut obligada a créixer en una societat especialment grisa, en què molt pocs podien tenir automòbil. El 1962, aquesta marca va treure al mercat un model especialment important, que va fer història: la Impala. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santi Ruiz, aficionat a la Impala, autor del llibre "De Boí a la Operación Impala. Antes, durante y después de la travesía africana". Sun, 19 Feb 2023 06:00:00 +0200 Capítol 995. Al llarg dels anys 60 del segle passat, diverses marques catalanes dedicades a la fabricació de motocicletes van aconseguir competir en el mercat internacional, sovint amb més ganes i capacitat de sacrifici que no pas mitjans materials a l'abast. Una d'aquestes empreses, Montesa, havia estat fundada el 1945, i oferia una promesa de llibertat i excursions a una joventut obligada a créixer en una societat especialment grisa, en què molt pocs podien tenir automòbil. El 1962, aquesta marca va treure al mercat un model especialment important, que va fer història: la Impala. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Santi Ruiz, aficionat a la Impala, autor del llibre "De Boí a la Operación Impala. Antes, durante y después de la travesía africana". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/5/1676382019050.mp3 00:55:00 Capítol 994. La vida de Victòria Pujolar Amat és una història de valentia i resistència, i també de ràdio. Des de ben jove es va comprometre amb la causa antifeixista, i va patir la presó i l'exili, primer a França i després a Romania. Allà es va convertir en la primera locutora femenina que parlava en català a l'emissora de ràdio clandestina que emetia des de l'exterior de l'Espanya franquista: Ràdio Espanya Independent, popularment anomenada La Pirenaica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elvira Altés, periodista, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Victòria, la irreductible". Sat, 18 Feb 2023 06:00:00 +0200 Capítol 994. La vida de Victòria Pujolar Amat és una història de valentia i resistència, i també de ràdio. Des de ben jove es va comprometre amb la causa antifeixista, i va patir la presó i l'exili, primer a França i després a Romania. Allà es va convertir en la primera locutora femenina que parlava en català a l'emissora de ràdio clandestina que emetia des de l'exterior de l'Espanya franquista: Ràdio Espanya Independent, popularment anomenada La Pirenaica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Elvira Altés, periodista, fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Victòria, la irreductible". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/9/1676382034099.mp3 00:54:17 Capítol 993. Durant bona part del segle XIX, i encara en el segle XX, a la política espanyola s'alçaven veus que clamaven per l'annexió d'Andorra. Una de les persones que van defensar aquesta opció va ser un militar liberal, aventurer i de vida intensa. Era el capità Anton Valls, un home apassionat i conflictiu que en el seu temps es va guanyar enemics irreconciliables, i va deixar rastre per allà on va passar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Villaró, escriptor, guanyador dels premis Josep Pla amb la novel·la "Els ambaixadors" i Prudenci Bertrana amb "La bíblia andorrana". Sun, 12 Feb 2023 15:00:00 +0200 Capítol 993. Durant bona part del segle XIX, i encara en el segle XX, a la política espanyola s'alçaven veus que clamaven per l'annexió d'Andorra. Una de les persones que van defensar aquesta opció va ser un militar liberal, aventurer i de vida intensa. Era el capità Anton Valls, un home apassionat i conflictiu que en el seu temps es va guanyar enemics irreconciliables, i va deixar rastre per allà on va passar. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Albert Villaró, escriptor, guanyador dels premis Josep Pla amb la novel·la "Els ambaixadors" i Prudenci Bertrana amb "La bíblia andorrana". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/2/1675783563124.mp3 00:54:26 Capítol 992. En esclatar la Guerra Civil, també anomenada fitna, al califat omeia d'al-Àndalus l'any 1009, el poder central de Còrdova es va veure desballestat i substituït per una autoritat alternativa, la dels diversos nous estats que van sorgir a les províncies. Eren els "mulukat-tawaif", els reis de taifes. El seu poder es va mantenir al llarg de tot el segle XI, fins a la reunificació del territori d'al-Àndalus a mans dels almoràvits nord-africans. Les taifes orientals, pertanyents a l'actual territori dels Països Catalans van experimentar una gran puixança durant tot aquest període. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, medievalista, filòleg i arabista. Autor del llibre "Terra de taifes. Els Països Catalans al segle XI", de Rafael Dalmau, Editor. Sat, 11 Feb 2023 06:00:00 +0200 Capítol 992. En esclatar la Guerra Civil, també anomenada fitna, al califat omeia d'al-Àndalus l'any 1009, el poder central de Còrdova es va veure desballestat i substituït per una autoritat alternativa, la dels diversos nous estats que van sorgir a les províncies. Eren els "mulukat-tawaif", els reis de taifes. El seu poder es va mantenir al llarg de tot el segle XI, fins a la reunificació del territori d'al-Àndalus a mans dels almoràvits nord-africans. Les taifes orientals, pertanyents a l'actual territori dels Països Catalans van experimentar una gran puixança durant tot aquest període. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, medievalista, filòleg i arabista. Autor del llibre "Terra de taifes. Els Països Catalans al segle XI", de Rafael Dalmau, Editor. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/3/1675784106038.mp3 00:55:26 Capítol 991. Al llarg del segle XVIII, el segle de la Il·lustració, ningú més va fer tantes aportacions al naixement de la química moderna com el matrimoni format pels francesos Antoine Lavoisier i Marie-Anne Paulze. Després de segles de teories infundades basades en l'alquímia, aquesta parella d'investigadors metòdics van fer de la recerca una ciència racional i exacta, allunyada de la màgia i les supersticions. Lavoisier i Paulze van desterrar la idea dels quatre elements aristotèlics amb la identificació d'elements tan importants com l'oxigen i l'hidrogen. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor del llibre "100 protagonistes de la història de la ciència", de Cossetània. Sun, 05 Feb 2023 15:00:00 +0200 Capítol 991. Al llarg del segle XVIII, el segle de la Il·lustració, ningú més va fer tantes aportacions al naixement de la química moderna com el matrimoni format pels francesos Antoine Lavoisier i Marie-Anne Paulze. Després de segles de teories infundades basades en l'alquímia, aquesta parella d'investigadors metòdics van fer de la recerca una ciència racional i exacta, allunyada de la màgia i les supersticions. Lavoisier i Paulze van desterrar la idea dels quatre elements aristotèlics amb la identificació d'elements tan importants com l'oxigen i l'hidrogen. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor del llibre "100 protagonistes de la història de la ciència", de Cossetània. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/6/1675182628361.mp3 00:54:36 Capítol 990. El polític i periodista Antoni Feliu i Codina, fidel a l'ideari republicà i federal, va dictar les seves memòries en els dos últims anys de vida, des del llit on jeia malalt. Els records de les personalitats amb qui va tractar, com Abdó Terrades, Narcís Monturiol, i sobretot Valentí Almirall, i dels fets polítics, socials i culturals que va viure, constitueixen un retrat molt complet de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX, del Sexenni Revolucionari, una època de canvis profunds, relacionats amb el naixement del catalanisme i de l'esquerra de caire republicà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavi Milian, llicenciat en Història per la UB i en Periodisme per la URV. Doctor en Dret per la Universitat de València, ha codirigit, traduït i escrit el pròleg de "Memòries d'un veterà de la República, Antoni Feliu i Codina", i és codirector de la col·lecció Fil Roig, que recupera personatges oblidats per la història. Sat, 04 Feb 2023 06:00:00 +0200 Capítol 990. El polític i periodista Antoni Feliu i Codina, fidel a l'ideari republicà i federal, va dictar les seves memòries en els dos últims anys de vida, des del llit on jeia malalt. Els records de les personalitats amb qui va tractar, com Abdó Terrades, Narcís Monturiol, i sobretot Valentí Almirall, i dels fets polítics, socials i culturals que va viure, constitueixen un retrat molt complet de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX, del Sexenni Revolucionari, una època de canvis profunds, relacionats amb el naixement del catalanisme i de l'esquerra de caire republicà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavi Milian, llicenciat en Història per la UB i en Periodisme per la URV. Doctor en Dret per la Universitat de València, ha codirigit, traduït i escrit el pròleg de "Memòries d'un veterà de la República, Antoni Feliu i Codina", i és codirector de la col·lecció Fil Roig, que recupera personatges oblidats per la història. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/7/1675182321971.mp3 00:54:26 Capítol 989. El 10 de juliol de 1941, en un estiu especialment xafogós, un petit poble polonès, Jedwabne, es va despertar amb una tensió estranya a l'ambient. Alguns dels habitants catòlics, armats amb bastons i destrals, van anar casa per casa a caçar jueus, amb la intenció d'humiliar-los, assassinar-los i quedar-se'ls les propietats. Havien estat veïns, companys de feina i d'escola, però ara els feien responsables de les purgues soviètiques dels últims anys i del desenvolupament de la guerra. Els polonesos actuaven esperonats per les tropes nazis d'ocupació, els nous invasors del país, però als soldats alemanys no els va caldre intervenir directament perquè a Jedwabne es cometessin tota mena d'atrocitats. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, doctor en Filologia Catalana per la UAB, professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i autor del llibre "Jedwabne. Una història universal". Sun, 29 Jan 2023 15:00:00 +0200 Capítol 989. El 10 de juliol de 1941, en un estiu especialment xafogós, un petit poble polonès, Jedwabne, es va despertar amb una tensió estranya a l'ambient. Alguns dels habitants catòlics, armats amb bastons i destrals, van anar casa per casa a caçar jueus, amb la intenció d'humiliar-los, assassinar-los i quedar-se'ls les propietats. Havien estat veïns, companys de feina i d'escola, però ara els feien responsables de les purgues soviètiques dels últims anys i del desenvolupament de la guerra. Els polonesos actuaven esperonats per les tropes nazis d'ocupació, els nous invasors del país, però als soldats alemanys no els va caldre intervenir directament perquè a Jedwabne es cometessin tota mena d'atrocitats. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, doctor en Filologia Catalana per la UAB, professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL i autor del llibre "Jedwabne. Una història universal". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/9/1674561318790.mp3 00:55:44 Capítol 988. La dictadura franquista va modificar l'espai públic i es va dedicar a suprimir de manera sistemàtica monuments existents anteriorment. Ja fos per raons estètiques o per motius polítics, és a dir, perquè haguessin estat erigits en temps de la República, van ser substituïts per conjunts escultòrics enaltidors del règim, en record dels que havien perdut la vida durant la guerra en el bàndol colpista. Eren els monuments "a los caídos por Dios y por España", i a Catalunya se'n van aixecar molts, sobretot en llocs on els enfrontaments van ser més sagnants, com a les terres de l'Ebre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel Xandri, doctor i màster en patrimoni artístic a Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en història de l'art i graduat en dret. Autor de la tesi "Monuments 'a los caídos por Dios y por España' a Catalunya, 1939 a 1970". Sat, 28 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 988. La dictadura franquista va modificar l'espai públic i es va dedicar a suprimir de manera sistemàtica monuments existents anteriorment. Ja fos per raons estètiques o per motius polítics, és a dir, perquè haguessin estat erigits en temps de la República, van ser substituïts per conjunts escultòrics enaltidors del règim, en record dels que havien perdut la vida durant la guerra en el bàndol colpista. Eren els monuments "a los caídos por Dios y por España", i a Catalunya se'n van aixecar molts, sobretot en llocs on els enfrontaments van ser més sagnants, com a les terres de l'Ebre. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Marcel Xandri, doctor i màster en patrimoni artístic a Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en història de l'art i graduat en dret. Autor de la tesi "Monuments 'a los caídos por Dios y por España' a Catalunya, 1939 a 1970". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/2/1674561014623.mp3 00:57:08 Capítol 987. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'espionatge va resultar clau per descobrir i avançar-se als plans militars de les potències enemigues. En el cas de la intel·ligència militar soviètica, l'agent més eficaç de què van disposar va ser el que van acabar abandonant a la seva sort. Era Richard Sorge, que actuant sota la identitat encoberta d'un periodista alemany va aconseguir espiar de primera mà les intencions de l'Alemanya nazi i de l'Imperi japonès respecte a la Unió Soviètica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg especialista en el Japó, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. Sun, 22 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 987. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'espionatge va resultar clau per descobrir i avançar-se als plans militars de les potències enemigues. En el cas de la intel·ligència militar soviètica, l'agent més eficaç de què van disposar va ser el que van acabar abandonant a la seva sort. Era Richard Sorge, que actuant sota la identitat encoberta d'un periodista alemany va aconseguir espiar de primera mà les intencions de l'Alemanya nazi i de l'Imperi japonès respecte a la Unió Soviètica. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg especialista en el Japó, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/9/1673958323697.mp3 00:56:00 Capítol 986. En les primeres dècades del segle XIX, els gabinets de curiositats científiques relacionats amb la història natural es van començar a obrir a públics més amplis, dins del context de la industrialització i el liberalisme burgès, i van anar passant a ser concebuts i anomenats com a museus. Un dels que va experimentar aquesta transformació progressiva va ser el gabinet de curiositats de la família Salvador, a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Ulled Bertran, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi "De gabinet a museus. La col·lecció Salvador i els seus públics en la primera meitat del segle XIX". Investigador a l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Sat, 21 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 986. En les primeres dècades del segle XIX, els gabinets de curiositats científiques relacionats amb la història natural es van començar a obrir a públics més amplis, dins del context de la industrialització i el liberalisme burgès, i van anar passant a ser concebuts i anomenats com a museus. Un dels que va experimentar aquesta transformació progressiva va ser el gabinet de curiositats de la família Salvador, a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Ulled Bertran, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi "De gabinet a museus. La col·lecció Salvador i els seus públics en la primera meitat del segle XIX". Investigador a l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/4/1674821721645.mp3 00:56:37 Capítol 985. L'episodi conegut com les Vespres Sicilianes, l'enfrontament contra el rei Carles d'Anjou iniciat l'any 1282, que va culminar amb la conquesta de Sicília per part del rei Pere el Gran d'Aragó, va ser analitzat en el seu temps des de discursos polítics i ideològics oposats. Els cronistes que s'hi van referir al llarg del segle XIII i XIV es poden englobar en diferents bàndols, que també ens serveixen per entendre les ideologies que hi va haver en joc en la guerra de la corona aragonesa contra el regne de França fins a l'any 1285, i també en la perspectiva de les dècades posteriors. En parlem Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Guifré Colomer, doctor en Història Medieval per la Universitat Rovira i Virgili, i professor de l'Institut Martí l'Humà de Montblanc. Autor de la tesi "Memòries de la guerra de les Vespres, 1282-1285. Controvèrsies ideològiques i conflictes polítics a la Mediterrània Occidental". Sun, 15 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 985. L'episodi conegut com les Vespres Sicilianes, l'enfrontament contra el rei Carles d'Anjou iniciat l'any 1282, que va culminar amb la conquesta de Sicília per part del rei Pere el Gran d'Aragó, va ser analitzat en el seu temps des de discursos polítics i ideològics oposats. Els cronistes que s'hi van referir al llarg del segle XIII i XIV es poden englobar en diferents bàndols, que també ens serveixen per entendre les ideologies que hi va haver en joc en la guerra de la corona aragonesa contra el regne de França fins a l'any 1285, i també en la perspectiva de les dècades posteriors. En parlem Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Guifré Colomer, doctor en Història Medieval per la Universitat Rovira i Virgili, i professor de l'Institut Martí l'Humà de Montblanc. Autor de la tesi "Memòries de la guerra de les Vespres, 1282-1285. Controvèrsies ideològiques i conflictes polítics a la Mediterrània Occidental". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/6/1673364022360.mp3 00:56:38 Capítol 984. Durant els anys vuitanta del segle passat, ETA colpejava la molt imperfecta democràcia espanyola. L'Estat va donar cobertura a diverses iniciatives de guerra bruta, algunes heretades dels serveis d'informació franquistes, per combatre el terrorisme de manera il·legal. L'última expressió d'aquesta manera d'enfrontar-se a ETA van ser els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, uns grups armats parapolicials que van entrar en acció el 1983. Els GAL, que van tenir una connexió catalana important, van deixar al darrere un rastre de morts, errors fatals i operacions matusseres. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista; és autor de deu llibres sobre ETA, l'últim dels quals és "ETA i nosaltres"; va localitzar tots els atestats dels GAL al magatzem de la Brigada Social i va propiciar les primeres trobades entre víctimes dels GAL, víctimes d'ETA i victimaris. Sat, 14 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 984. Durant els anys vuitanta del segle passat, ETA colpejava la molt imperfecta democràcia espanyola. L'Estat va donar cobertura a diverses iniciatives de guerra bruta, algunes heretades dels serveis d'informació franquistes, per combatre el terrorisme de manera il·legal. L'última expressió d'aquesta manera d'enfrontar-se a ETA van ser els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, uns grups armats parapolicials que van entrar en acció el 1983. Els GAL, que van tenir una connexió catalana important, van deixar al darrere un rastre de morts, errors fatals i operacions matusseres. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista; és autor de deu llibres sobre ETA, l'últim dels quals és "ETA i nosaltres"; va localitzar tots els atestats dels GAL al magatzem de la Brigada Social i va propiciar les primeres trobades entre víctimes dels GAL, víctimes d'ETA i victimaris. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/6/1673364636965.mp3 00:54:56 Capítol 983. L'administració de Justícia és un instrument de dominació en mans de molt poques persones, sempre lligades als més poderosos. Aquesta afirmació és plenament vàlida durant l'alta edat mitjana, quan l'ordenament jurídic visigòtic coexisteix amb la legislació heretada de l'època romana, mentre que es van incorporant noves normes o costums adoptats per resoldre els conflictes de l'època feudal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans; autor de "Justícia i poder a Catalunya abans de l'any mil" i coeditor de "Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segles IX-XI". Sun, 08 Jan 2023 15:00:00 +0200 Capítol 983. L'administració de Justícia és un instrument de dominació en mans de molt poques persones, sempre lligades als més poderosos. Aquesta afirmació és plenament vàlida durant l'alta edat mitjana, quan l'ordenament jurídic visigòtic coexisteix amb la legislació heretada de l'època romana, mentre que es van incorporant noves normes o costums adoptats per resoldre els conflictes de l'època feudal. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans; autor de "Justícia i poder a Catalunya abans de l'any mil" i coeditor de "Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segles IX-XI". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/1/1672752043611.mp3 00:56:47 Capítol 982. A finals dels anys quaranta, i sobretot durant els anys cinquanta, en un context de penúria i de postguerra europea en què només les classes altes podien disposar d'un automòbil, la sortida al mercat dels anomenats microcotxes va suposar una alternativa per a moltes famílies. Aquests models de cotxes més petits de l'habitual, i a més baix cost, van tenir molt d'èxit a Alemanya i al Regne Unit, però també a l'Espanya franquista, i de manera molt especial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Tachó, president del Classic Motor Club del Bages i coordinador de l'Escuderia PTV. Sat, 07 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 982. A finals dels anys quaranta, i sobretot durant els anys cinquanta, en un context de penúria i de postguerra europea en què només les classes altes podien disposar d'un automòbil, la sortida al mercat dels anomenats microcotxes va suposar una alternativa per a moltes famílies. Aquests models de cotxes més petits de l'habitual, i a més baix cost, van tenir molt d'èxit a Alemanya i al Regne Unit, però també a l'Espanya franquista, i de manera molt especial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Tachó, president del Classic Motor Club del Bages i coordinador de l'Escuderia PTV. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/8/1672751440082.mp3 00:54:19 Capítol 981. Un dels polítics que van deixar més empremta en l'ideari catalanista del segle XX va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Va tenir una aportació decisiva en la reunió de totes les forces republicanes i antimonàrquiques espanyoles que van acordar el Pacte de Sant Sebastià, el 17 d'agost de 1930, i també va ser un dels principals suports del projecte de l'Estatut de Núria, del 1932. De fet, es va quedar sol al Congrés defensant la integritat del text. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Duran, doctor en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa", de Viena Edicions. Sun, 01 Jan 2023 06:00:00 +0200 Capítol 981. Un dels polítics que van deixar més empremta en l'ideari catalanista del segle XX va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Va tenir una aportació decisiva en la reunió de totes les forces republicanes i antimonàrquiques espanyoles que van acordar el Pacte de Sant Sebastià, el 17 d'agost de 1930, i també va ser un dels principals suports del projecte de l'Estatut de Núria, del 1932. De fet, es va quedar sol al Congrés defensant la integritat del text. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Duran, doctor en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa", de Viena Edicions. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/8/1672162858580.mp3 00:55:51 Capítol 980. La xarxa diplomàtica i les relacions militars establertes per Cartago arreu de la Mediterrània occidental entre els segles V i III abans de Crist, permeten parlar de l'existència d'un imperi cartaginès, o si més no d'una clara hegemonia. Abans del Mare Nostrum, hi va haver un Mare Punicum. Cartago era un estat que es definia per ser una potència comercial, però a l'hora d'implantar-se en molts territoris va recórrer als especialistes militars. L'exèrcit, format mitjançant la contractació regular de mercenaris, va ser l'instrument principal de l'imperialisme cartaginès. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Roger Riera, doctor en Història Antiga per la UAB, amb la tesi "Relaciones militares en el Mediterráneo occidental, 410-221 antes de nuestra era". Sat, 31 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 980. La xarxa diplomàtica i les relacions militars establertes per Cartago arreu de la Mediterrània occidental entre els segles V i III abans de Crist, permeten parlar de l'existència d'un imperi cartaginès, o si més no d'una clara hegemonia. Abans del Mare Nostrum, hi va haver un Mare Punicum. Cartago era un estat que es definia per ser una potència comercial, però a l'hora d'implantar-se en molts territoris va recórrer als especialistes militars. L'exèrcit, format mitjançant la contractació regular de mercenaris, va ser l'instrument principal de l'imperialisme cartaginès. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Roger Riera, doctor en Història Antiga per la UAB, amb la tesi "Relaciones militares en el Mediterráneo occidental, 410-221 antes de nuestra era". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/5/1672162857159.mp3 00:57:08 Capítol 979. El setembre de l'any 9 després de Crist, en els últims temps d'August, l'exèrcit romà liderat pel governador Quintili Var es va enfrontar als germànics al bosc de Teutoburg. Els legionaris romans havien estat conduïts fins a aquell cul de sac, enganyats per un príncep germànic rebel que tenia la ciutadania romana, Armini. Van ser tres dies d'enfrontaments que van culminar en una derrota romana total i absoluta, una de les pitjors de la història militar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sun, 25 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 979. El setembre de l'any 9 després de Crist, en els últims temps d'August, l'exèrcit romà liderat pel governador Quintili Var es va enfrontar als germànics al bosc de Teutoburg. Els legionaris romans havien estat conduïts fins a aquell cul de sac, enganyats per un príncep germànic rebel que tenia la ciutadania romana, Armini. Van ser tres dies d'enfrontaments que van culminar en una derrota romana total i absoluta, una de les pitjors de la història militar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Oriol Olesti, professor titular d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/3/1671198030930.mp3 00:54:33 Capítol 978. Des de l'inici de les intervencions arqueològiques a Empúries, l'any 1908, aquest jaciment va esdevenir fonamental pel valor polític i ideològic, més enllà del científic. Es tractava de donar a conèixer el bressol d'una identitat catalana d'arrels hel·lèniques, diferenciada d'altres pobles peninsulars. En el moment d'esclatar la Guerra Civil, els responsables de les excavacions tenien molt clar que calia protegir Empúries de possibles atacs i bombardejos franquistes, però també de l'ús militar que li podien donar les forces republicanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica. Autor de "La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña, 1850-1939". Sat, 24 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 978. Des de l'inici de les intervencions arqueològiques a Empúries, l'any 1908, aquest jaciment va esdevenir fonamental pel valor polític i ideològic, més enllà del científic. Es tractava de donar a conèixer el bressol d'una identitat catalana d'arrels hel·lèniques, diferenciada d'altres pobles peninsulars. En el moment d'esclatar la Guerra Civil, els responsables de les excavacions tenien molt clar que calia protegir Empúries de possibles atacs i bombardejos franquistes, però també de l'ús militar que li podien donar les forces republicanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica. Autor de "La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña, 1850-1939". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/5/1671198017552.mp3 00:55:50 Capítol 977. Hi ha científics que, en el seu context històric, i pel caràcter pioner i aïllat dels treballs que van fer, han estat vistos no només com a genis, sinó gairebé com a mags visionaris, com a il·lusionistes que confien especialment en el poder de la imaginació. És el cas del serbi Nikola Tesla, l'home que amb patents basades en el fenomen de l'electromagnetisme va contribuir a la configuració de la societat i de la tecnologia contemporànies. Fill d'un món ja desaparegut, a cavall entre els segles XIX i XX, la figura de Tesla ha crescut en les darreres dècades, però no és un cas aïllat, sinó un producte del seu temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC. Sun, 18 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 977. Hi ha científics que, en el seu context històric, i pel caràcter pioner i aïllat dels treballs que van fer, han estat vistos no només com a genis, sinó gairebé com a mags visionaris, com a il·lusionistes que confien especialment en el poder de la imaginació. És el cas del serbi Nikola Tesla, l'home que amb patents basades en el fenomen de l'electromagnetisme va contribuir a la configuració de la societat i de la tecnologia contemporànies. Fill d'un món ja desaparegut, a cavall entre els segles XIX i XX, la figura de Tesla ha crescut en les darreres dècades, però no és un cas aïllat, sinó un producte del seu temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/9/1670945136499.mp3 00:55:25 Capítol 976. A partir de la segona meitat del segle XVII, l'economia catalana va experimentar una recuperació que va coincidir amb un canvi en les relacions comercials entre la monarquia hispànica i els Països Baixos arran del Tractat de Münster, signat el 1648. En aquest context, els comerciants neerlandesos Joan Kies i Arnold de Jäger van arribar a Catalunya per fer-hi negocis. La nissaga dels Kies es va establir inicialment a Barcelona, però posteriorment es van traslladar al Camp de Tarragona, a la rodalia de Reus, on van convertir el castell de Vila-seca en residència i centre de producció. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Fàbregas, professor jubilat d'Història Moderna a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sat, 17 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 976. A partir de la segona meitat del segle XVII, l'economia catalana va experimentar una recuperació que va coincidir amb un canvi en les relacions comercials entre la monarquia hispànica i els Països Baixos arran del Tractat de Münster, signat el 1648. En aquest context, els comerciants neerlandesos Joan Kies i Arnold de Jäger van arribar a Catalunya per fer-hi negocis. La nissaga dels Kies es va establir inicialment a Barcelona, però posteriorment es van traslladar al Camp de Tarragona, a la rodalia de Reus, on van convertir el castell de Vila-seca en residència i centre de producció. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Fàbregas, professor jubilat d'Història Moderna a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/5/1670945442258.mp3 00:53:43 Capítol 975. La marató probablement és la prova que desperta més expectació i admiració de l'atletisme, en bona part per l'esforç desmesurat que se suposa que fan els corredors. Encara que l'origen entre històric i llegendari d'aquesta cursa remet a l'antiga Grècia, la marató tal com la coneixem neix a finals del segle XIX, en els primers Jocs Olímpics d'Atenes del 1896, en una època dominada per un afició a les llengües i les cultures clàssiques. A partir d'una llegenda, l'olimpisme modern es va inventar una prova atlètica que no havia existit mai en l'antiguitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Daniel Martí, periodista esportiu. Sun, 11 Dec 2022 15:00:00 +0200 Capítol 975. La marató probablement és la prova que desperta més expectació i admiració de l'atletisme, en bona part per l'esforç desmesurat que se suposa que fan els corredors. Encara que l'origen entre històric i llegendari d'aquesta cursa remet a l'antiga Grècia, la marató tal com la coneixem neix a finals del segle XIX, en els primers Jocs Olímpics d'Atenes del 1896, en una època dominada per un afició a les llengües i les cultures clàssiques. A partir d'una llegenda, l'olimpisme modern es va inventar una prova atlètica que no havia existit mai en l'antiguitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Daniel Martí, periodista esportiu. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/8/1670425821383.mp3 00:54:16 Capítol 974. Per relativament curtes que siguin, hi ha estades que marquen tota una vida i fan història. Entre la tardor de 1838 i l'estiu de 1839, la novel·lista romàntica George Sand va emprendre un viatge per Europa que la va portar a Espanya, Itàlia i el Migdia francès. Dels tres mesos que va ser a les Balears amb els dos fills, l'amant --el músic polonès Frederic Chopin--, i una criada, en va néixer una recreació parcialment ficcionada de les experiències viscudes. És una de les obres més conegudes de l'autora: "Un hivern a Mallorca". En parlen Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Vives, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Sat, 10 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 974. Per relativament curtes que siguin, hi ha estades que marquen tota una vida i fan història. Entre la tardor de 1838 i l'estiu de 1839, la novel·lista romàntica George Sand va emprendre un viatge per Europa que la va portar a Espanya, Itàlia i el Migdia francès. Dels tres mesos que va ser a les Balears amb els dos fills, l'amant --el músic polonès Frederic Chopin--, i una criada, en va néixer una recreació parcialment ficcionada de les experiències viscudes. És una de les obres més conegudes de l'autora: "Un hivern a Mallorca". En parlen Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Vives, professor d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/1/1670425823313.mp3 00:57:04 Capítol 973. Al llarg de més de 43 anys, fins a les acaballes del franquisme, les dones properes al règim van formar part de la Secció Femenina de la Falange, consagrades a tasques de reconstrucció, assistència social i afirmació patriòtica. Al cap i a la fi, dins d'un estat que discriminava la dona, es tractava de modelar-la perquè assumís un paper submís de mare i mestressa de casa, per retrobar el que el règim considerava que era l'ordre social i familiar. A Lleida, la Secció Femenina, sempre supeditada a la branca masculina de l'organització, també va tenir un paper important. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antonieta Jarne, historiadora; autora del llibre "La Secció Femenina a Lleida. Els anys 'triomfals'", de Pagès Editors. Sun, 04 Dec 2022 15:00:00 +0200 Capítol 973. Al llarg de més de 43 anys, fins a les acaballes del franquisme, les dones properes al règim van formar part de la Secció Femenina de la Falange, consagrades a tasques de reconstrucció, assistència social i afirmació patriòtica. Al cap i a la fi, dins d'un estat que discriminava la dona, es tractava de modelar-la perquè assumís un paper submís de mare i mestressa de casa, per retrobar el que el règim considerava que era l'ordre social i familiar. A Lleida, la Secció Femenina, sempre supeditada a la branca masculina de l'organització, també va tenir un paper important. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antonieta Jarne, historiadora; autora del llibre "La Secció Femenina a Lleida. Els anys 'triomfals'", de Pagès Editors. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/8/1669823112980.mp3 00:55:37 Capítol 972. L'any 1686, Barcelona va viure unes grans festes dedicades a Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. Segons la descripció de la processó que va recórrer la ciutat, les obres d'art que representaven la santa i el seu martiri, moltes d'efímeres, s'inscrivien de ple en l'estètica barroca de les acaballes del segle XVII i les idees de la Contrareforma sobre la iconografia religiosa. El culte a Santa Eulàlia era la manera que tenien les oligarquies de reforçar la identitat col·lectiva de la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Cristina Fontcuberta, professora agregada d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Sat, 03 Dec 2022 06:00:00 +0200 Capítol 972. L'any 1686, Barcelona va viure unes grans festes dedicades a Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat. Segons la descripció de la processó que va recórrer la ciutat, les obres d'art que representaven la santa i el seu martiri, moltes d'efímeres, s'inscrivien de ple en l'estètica barroca de les acaballes del segle XVII i les idees de la Contrareforma sobre la iconografia religiosa. El culte a Santa Eulàlia era la manera que tenien les oligarquies de reforçar la identitat col·lectiva de la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Cristina Fontcuberta, professora agregada d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/4/1669823109743.mp3 00:56:10 Capítol 971. El setembre del 1919, Josep Puig i Cadafalch prenia possessió com a president de la Mancomunitat per segon cop. Un dels objectius clars per a aquest nou mandat era situar Catalunya en el mapa internacional, una tasca que va ser resumida en el lema "Conèixer i ésser coneguts". Com altres polítics i intel·lectuals de l'època, va entendre que el front exterior era clau per al futur del país. Aquests van ser els orígens de la primera diplomàcia d'un govern autònom català en època contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Manuel Manonelles, comissari de la mostra "Conèixer i ésser coneguts!", de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Sun, 27 Nov 2022 15:00:00 +0200 Capítol 971. El setembre del 1919, Josep Puig i Cadafalch prenia possessió com a president de la Mancomunitat per segon cop. Un dels objectius clars per a aquest nou mandat era situar Catalunya en el mapa internacional, una tasca que va ser resumida en el lema "Conèixer i ésser coneguts". Com altres polítics i intel·lectuals de l'època, va entendre que el front exterior era clau per al futur del país. Aquests van ser els orígens de la primera diplomàcia d'un govern autònom català en època contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Manuel Manonelles, comissari de la mostra "Conèixer i ésser coneguts!", de l'Arxiu Nacional de Catalunya. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/3/1669133762232.mp3 00:56:18 Capítol 970. Moltes dones van participar de manera activa en la defensa militar de la Segona República: n'hi va haver a la rereguarda i fent tasques administratives al front, però també n'hi va haver que van ser instructores militars i que van combatre a primera línia de foc. El Govern de la República va ser el que va permetre l'accés de les dones a l'exèrcit, contradient alguns tòpics llargament mantinguts. De tota manera, a partir del mes d'octubre del 1936, les dones desapareixen de la documentació militar i en molts casos han restat en l'anonimat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Esther Gutiérrez Escoda, doctora en Història Contemporània per la Universitat Rovira i Virgili, i membre de la junta directiva del Centre d'Estudis de la Vilella Alta, autora de la tesi "Las mujeres militares en la Guerra Civil española. Política, sociedad y administración militar de la II República". Sat, 26 Nov 2022 06:00:00 +0200 Capítol 970. Moltes dones van participar de manera activa en la defensa militar de la Segona República: n'hi va haver a la rereguarda i fent tasques administratives al front, però també n'hi va haver que van ser instructores militars i que van combatre a primera línia de foc. El Govern de la República va ser el que va permetre l'accés de les dones a l'exèrcit, contradient alguns tòpics llargament mantinguts. De tota manera, a partir del mes d'octubre del 1936, les dones desapareixen de la documentació militar i en molts casos han restat en l'anonimat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Esther Gutiérrez Escoda, doctora en Història Contemporània per la Universitat Rovira i Virgili, i membre de la junta directiva del Centre d'Estudis de la Vilella Alta, autora de la tesi "Las mujeres militares en la Guerra Civil española. Política, sociedad y administración militar de la II República". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/5/1669133457552.mp3 00:56:31 Capítol 969. Les presons com a espais de reclusió i privació de llibertats, pensats per castigar i intentar redimir les persones condemnades, no van néixer amb la Il·lustració, com s'havia dit sovint, sinó que a l'Edat Mitjana ja en podem trobar els primers exemples, dominats per una fèrria moral cristiana. En el cas de les dones, pecat i delicte es posaven al mateix nivell, i el delicte d'adulteri només les castigava a elles. A Barcelona, des de finals de l'època medieval es van habilitar espais de càstig pensats específicament per a aquelles dones que es consideraven perilloses, principalment perquè no havien acceptat una primera reclusió, la de la família i el matrimoni, en una societat que ni tan sols les considerava ciutadanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Sol Abejón Olivera, llicenciada en Història per la UB, poeta i autora del llibre "Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona". Sun, 20 Nov 2022 15:00:00 +0200 Capítol 969. Les presons com a espais de reclusió i privació de llibertats, pensats per castigar i intentar redimir les persones condemnades, no van néixer amb la Il·lustració, com s'havia dit sovint, sinó que a l'Edat Mitjana ja en podem trobar els primers exemples, dominats per una fèrria moral cristiana. En el cas de les dones, pecat i delicte es posaven al mateix nivell, i el delicte d'adulteri només les castigava a elles. A Barcelona, des de finals de l'època medieval es van habilitar espais de càstig pensats específicament per a aquelles dones que es consideraven perilloses, principalment perquè no havien acceptat una primera reclusió, la de la família i el matrimoni, en una societat que ni tan sols les considerava ciutadanes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Sol Abejón Olivera, llicenciada en Història per la UB, poeta i autora del llibre "Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/0/1668600971000.mp3 00:54:00 Capítol 968. El dia 1 de novembre del 1874 els carlins van instaurar una Diputació General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, en plena Tercera Guerra que els enfrontava amb els liberals. La derrota militar dels que defensaven les postures tradicionalistes ha fet que aquesta institució de vida efímera hagi estat oblidada en el temps. De tota manera, és una prova clara de la força que va arribar a tenir el carlisme català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Ferran Toledano, doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, autor del llibre "La Catalunya dels furs carlins" de la col·lecció Dies que han fet Catalunya, editada per Rosa dels Vents. Sat, 19 Nov 2022 06:00:00 +0200 Capítol 968. El dia 1 de novembre del 1874 els carlins van instaurar una Diputació General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, en plena Tercera Guerra que els enfrontava amb els liberals. La derrota militar dels que defensaven les postures tradicionalistes ha fet que aquesta institució de vida efímera hagi estat oblidada en el temps. De tota manera, és una prova clara de la força que va arribar a tenir el carlisme català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Ferran Toledano, doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, autor del llibre "La Catalunya dels furs carlins" de la col·lecció Dies que han fet Catalunya, editada per Rosa dels Vents. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/6/1668600968264.mp3 00:57:57 Capítol 967. En la història de la música clàssica el talent no se'l reparteixen només els grans compositors, per molt que siguin aquests els que hi solen tenir més pes. A cavall entre el segle XIX i el XX, hi va haver un director d'orquestra que va triomfar a Europa i als Estats Units, que va excel·lir per igual en obres operístiques i simfòniques, i que és considerat el primer director a assolir l'estatus d'estrella. Es tracta d'Arturo Toscanini, un músic excepcional, que a més va destacar pel rebuig actiu al feixisme en ascens a Itàlia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Galceran, divulgador musical i és un dels Homes Clàssics que podeu seguir al seu programa de Catalunya Música. Sun, 13 Nov 2022 15:00:00 +0200 Capítol 967. En la història de la música clàssica el talent no se'l reparteixen només els grans compositors, per molt que siguin aquests els que hi solen tenir més pes. A cavall entre el segle XIX i el XX, hi va haver un director d'orquestra que va triomfar a Europa i als Estats Units, que va excel·lir per igual en obres operístiques i simfòniques, i que és considerat el primer director a assolir l'estatus d'estrella. Es tracta d'Arturo Toscanini, un músic excepcional, que a més va destacar pel rebuig actiu al feixisme en ascens a Itàlia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Galceran, divulgador musical i és un dels Homes Clàssics que podeu seguir al seu programa de Catalunya Música. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/8/1667925915783.mp3 00:56:11 Capítol 966. A finals del segle XIII, la situació excepcional i estratègica de la Vall d'Aran, un territori entre muntanyes a cavall de dos regnes, la va convertir en objecte de desig per part de la Corona francesa. Van ser molts anys d'estira-i-arronses, el que es coneix com el plet per la Vall d'Aran, fins que la monarquia aragonesa va restablir-hi l'autoritat. El rei Jaume II el Just va voler refermar el vincle amb els aranesos confirmant els furs, privilegis i llibertats en un document, aprovat el 23 d'agost de 1313, que ha estat la pedra angular del seu fet diferencial, des del segle XIV fins a l'actualitat. Aquest text és conegut com "Era Querimònia". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Jep de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana. Sat, 12 Nov 2022 06:00:00 +0200 Capítol 966. A finals del segle XIII, la situació excepcional i estratègica de la Vall d'Aran, un territori entre muntanyes a cavall de dos regnes, la va convertir en objecte de desig per part de la Corona francesa. Van ser molts anys d'estira-i-arronses, el que es coneix com el plet per la Vall d'Aran, fins que la monarquia aragonesa va restablir-hi l'autoritat. El rei Jaume II el Just va voler refermar el vincle amb els aranesos confirmant els furs, privilegis i llibertats en un document, aprovat el 23 d'agost de 1313, que ha estat la pedra angular del seu fet diferencial, des del segle XIV fins a l'actualitat. Aquest text és conegut com "Era Querimònia". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Jep de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/9/1667925918596.mp3 00:55:54 Capítol 965. Un dels periodistes catalans més populars i més longeus del segle XX va ser Carles Sentís. Periodista, espia i polític, Sentís va destacar per un gran capacitat de reinventar-se. La seva trajectòria durant la més immediata postguerra permet il·lustrar la de molts altres catalans que van acabar vinculats plenament al franquisme, potser per pragmatisme, però amb ple convenciment i, sobretot, amb un agut sentit de l'oportunitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Vilanova, professor d'Història Contemporània a la UAB i director de l'Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer; també és l'autor del llibre "Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís, 1936-1946". Sun, 06 Nov 2022 06:00:00 +0200 Capítol 965. Un dels periodistes catalans més populars i més longeus del segle XX va ser Carles Sentís. Periodista, espia i polític, Sentís va destacar per un gran capacitat de reinventar-se. La seva trajectòria durant la més immediata postguerra permet il·lustrar la de molts altres catalans que van acabar vinculats plenament al franquisme, potser per pragmatisme, però amb ple convenciment i, sobretot, amb un agut sentit de l'oportunitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Vilanova, professor d'Història Contemporània a la UAB i director de l'Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer; també és l'autor del llibre "Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís, 1936-1946". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/3/1667391928233.mp3 00:55:18 Capítol 964. Tot i que el seu nom no sol ser gaire recordat, el diplomàtic suec Dag Hammarskjöld va ser el segon secretari general en la història de les Nacions Unides i es va mantenir al capdavant de la institució durant vuit anys, entre 1953 i 1961. La seva tasca, estroncada per un sospitós accident d'avió, va marcar un punt d'inflexió en les relacions internacionals en plena Guerra Freda. Hammarskjöld va reforçar les funcions de les Nacions Unides a la recerca de la pau mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Judit Ros, politòloga especialitzada en relacions internacionals i diplomàcia. Sat, 05 Nov 2022 06:00:00 +0200 Capítol 964. Tot i que el seu nom no sol ser gaire recordat, el diplomàtic suec Dag Hammarskjöld va ser el segon secretari general en la història de les Nacions Unides i es va mantenir al capdavant de la institució durant vuit anys, entre 1953 i 1961. La seva tasca, estroncada per un sospitós accident d'avió, va marcar un punt d'inflexió en les relacions internacionals en plena Guerra Freda. Hammarskjöld va reforçar les funcions de les Nacions Unides a la recerca de la pau mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Judit Ros, politòloga especialitzada en relacions internacionals i diplomàcia. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/9/1667393135591.mp3 00:54:20 Capítol 963. A mitjan segle XIX, els ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat que bufaven des de França estaven arrelant a Catalunya. El primer grup declaradament republicà, liderat per Abdó Terrades i Narcís Monturiol, va iniciar les activitats l'any 1842. Durant aquells anys, fins a la fi de la fugaç Primera República, la literatura catalana va contribuir a difondre l'ideari republicà a través d'obres de teatre, novel·les i poesies. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Magí Sunyer, escriptor i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili; autor del llibre "Els mites de la república. Arguments per al futur", d'Eumo. Sun, 30 Oct 2022 15:00:00 +0200 Capítol 963. A mitjan segle XIX, els ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat que bufaven des de França estaven arrelant a Catalunya. El primer grup declaradament republicà, liderat per Abdó Terrades i Narcís Monturiol, va iniciar les activitats l'any 1842. Durant aquells anys, fins a la fi de la fugaç Primera República, la literatura catalana va contribuir a difondre l'ideari republicà a través d'obres de teatre, novel·les i poesies. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Magí Sunyer, escriptor i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili; autor del llibre "Els mites de la república. Arguments per al futur", d'Eumo. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/7/1666785944172.mp3 00:53:38 Capítol 962. Entre l'any 431 i el 404 abans de Crist, un cop Atenes havia derrotat l'amenaça exterior persa, l'antiga Grècia va viure un enfrontament intern entre dos blocs: la Lliga de Delos, organitzada al voltant d'Atenes, i la Lliga del Peloponès, liderada per Esparta. D'aquesta guerra del Peloponès tenim un testimoni històric excepcional, l'obra d'un historiador avançat al seu temps que coneixem pel nom de Tucídides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor del pròleg de la nova edició de la "Història de la guerra del Peloponès", dins de la col·lecció Bernat Metge Essencial. Sat, 29 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 962. Entre l'any 431 i el 404 abans de Crist, un cop Atenes havia derrotat l'amenaça exterior persa, l'antiga Grècia va viure un enfrontament intern entre dos blocs: la Lliga de Delos, organitzada al voltant d'Atenes, i la Lliga del Peloponès, liderada per Esparta. D'aquesta guerra del Peloponès tenim un testimoni històric excepcional, l'obra d'un historiador avançat al seu temps que coneixem pel nom de Tucídides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Borja Antela, doctor en Història de Grècia i professor d'Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor del pròleg de la nova edició de la "Història de la guerra del Peloponès", dins de la col·lecció Bernat Metge Essencial. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/4/1666785024148.mp3 00:57:10 Capítol 961. Al llarg del segle XIX, el ritme d'execucions públiques a Catalunya s'havia anat reduint, tot i que la pena de mort encara era vigent en l'ordenament jurídic. Malgrat tot, el 16 de gener del 1892 s'havia previst una execució en concret que va servir per esperonar el moviment contrari a la pena capital pública. El reu es deia Isidre Mompart, i el botxí, Nicomedes Méndez. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Mercè Balada, autora del llibre "Barcelona en negre: Crims i criminals (1890-1956)". Sun, 23 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 961. Al llarg del segle XIX, el ritme d'execucions públiques a Catalunya s'havia anat reduint, tot i que la pena de mort encara era vigent en l'ordenament jurídic. Malgrat tot, el 16 de gener del 1892 s'havia previst una execució en concret que va servir per esperonar el moviment contrari a la pena capital pública. El reu es deia Isidre Mompart, i el botxí, Nicomedes Méndez. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb Mercè Balada, autora del llibre "Barcelona en negre: Crims i criminals (1890-1956)". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/5/1666019439457.mp3 00:53:41 Capítol 960. Des de la seva creació l'any 1955, el Partit Liberal Democràtic ha estat la força política hegemònica al Japó i ha exercit el poder de manera gairebé ininterrompuda. De caire conservador, el PLD ha basculat sempre entre l'aliança que supeditava el país als Estats Units i el desig de recuperar un exèrcit sobirà. En un partit marcat per les connexions familiars, la dinastia que ha tingut l'últim representant en el primer ministre Shinzo Abe ha encarnat bona part de les contradiccions de la política japonesa, pel que fa a les relacions amb Occident i la militarització. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg, Doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. Autor del llibre "Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de postguerra", d'Edicions Bellaterra. Sat, 22 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 960. Des de la seva creació l'any 1955, el Partit Liberal Democràtic ha estat la força política hegemònica al Japó i ha exercit el poder de manera gairebé ininterrompuda. De caire conservador, el PLD ha basculat sempre entre l'aliança que supeditava el país als Estats Units i el desig de recuperar un exèrcit sobirà. En un partit marcat per les connexions familiars, la dinastia que ha tingut l'últim representant en el primer ministre Shinzo Abe ha encarnat bona part de les contradiccions de la política japonesa, pel que fa a les relacions amb Occident i la militarització. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ferran de Vargas, politòleg, Doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. Autor del llibre "Izquierda y revolución. Una historia política del Japón de postguerra", d'Edicions Bellaterra. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/8/1666019135586.mp3 00:56:05 Capítol 959. Entre 1642 i 1649, Anglaterra va viure dividida entre dos bàndols irreconciliables, els partidaris del poder autocràtic exercit pel rei Carles I, i els defensors dels membres del Parlament, que li estaven plantant cara al sobirà. Un dels personatges clau de la guerra civil anglesa va ser Oliver Cromwell . En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Sun, 16 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 959. Entre 1642 i 1649, Anglaterra va viure dividida entre dos bàndols irreconciliables, els partidaris del poder autocràtic exercit pel rei Carles I, i els defensors dels membres del Parlament, que li estaven plantant cara al sobirà. Un dels personatges clau de la guerra civil anglesa va ser Oliver Cromwell . En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Casals, catedràtic del Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/7/1665498036370.mp3 00:53:49 Capítol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Martí l'Humà, Margarida de Prades va ser reina consort d'Aragó, València, Mallorca i Sicília, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fugaçment, només durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continuïtat dinàstica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. També va ser musa de poetes com Jordi de Sant Jordi. En no haver tingut un hereu, la seva presència a les cròniques es va anar relegant injustament. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador; ha participat en el llibre col·lectiu "Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa". Sat, 15 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Martí l'Humà, Margarida de Prades va ser reina consort d'Aragó, València, Mallorca i Sicília, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fugaçment, només durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continuïtat dinàstica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. També va ser musa de poetes com Jordi de Sant Jordi. En no haver tingut un hereu, la seva presència a les cròniques es va anar relegant injustament. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Romànica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador; ha participat en el llibre col·lectiu "Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/3/1665497738339.mp3 00:54:24 Capítol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la política italiana a la segona meitat del segle XX, un dels més dramàtics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El líder de la Democràcia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de març de 1978 i va aparèixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes polítiques i socials del país es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre la suposada raó d'Estat i l'imperatiu moral d'intentar salvar una vida, la d'un personatge públic tan prestigiós com incòmode. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital. Sun, 09 Oct 2022 15:00:00 +0200 Capítol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la política italiana a la segona meitat del segle XX, un dels més dramàtics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El líder de la Democràcia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de març de 1978 i va aparèixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes polítiques i socials del país es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre la suposada raó d'Estat i l'imperatiu moral d'intentar salvar una vida, la d'un personatge públic tan prestigiós com incòmode. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Pep Martí i Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB. Redactor de política a Nació Digital. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/5/1664976343758.mp3 00:56:33 Capítol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguració solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels símbols de la ciutat. Després de diverses vicissituds històriques, inclòs el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acadèmica estrenava casa. Tot i així, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona. Sat, 08 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguració solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels símbols de la ciutat. Després de diverses vicissituds històriques, inclòs el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acadèmica estrenava casa. Tot i així, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/3/1664976652837.mp3 00:54:59 Capítol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una qüestió molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. És el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen francès i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perquè no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble. Sun, 02 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una qüestió molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. És el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen francès i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perquè no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Mònica Piera, doctora en Història de l'Art i presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/5/1664375443650.mp3 00:57:23 Capítol 954. La intervenció dels Estats Pontificis en la configuració política i ideològica dels estats ha estat una política constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes polítics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentació de la riquesa que posseïen mentre envoltaven el culte catòlic d'una majestuositat i un luxe sense precedents. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes". Sat, 01 Oct 2022 06:00:00 +0200 Capítol 954. La intervenció dels Estats Pontificis en la configuració política i ideològica dels estats ha estat una política constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes polítics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentació de la riquesa que posseïen mentre envoltaven el culte catòlic d'una majestuositat i un luxe sense precedents. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/4/1664375449540.mp3 00:57:11 Capítol 953. L'estiu del 1938, amb l'esclat de la batalla de l'Ebre, la Guerra Civil vivia moments decisius i especialment durs, tant per als que eren al front, soldats cada vegada més joves, com per a les dones, avis i nens que s'havien quedat a la rereguarda. En un llogaret de la província de Tarragona, a Valldeperes, l'Angeleta Solé havia de fer el cor fort i afrontar la collita tota sola, fent-se càrrec del sogre, de 77 anys, i de quatre nens. Al front hi tenia el marit, en Pepet Llorach Capdevila, i el cunyat, en Joan. Els patiments d'aquesta família, que s'han pogut conèixer gràcies a un farcellet de cartes descobert a la casa on vivien, reflecteix el de tantes altres famílies pageses del moment, quan el feixisme era una amenaça cada vegada més propera. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Andrés Villa, màster en Escriptura per a Televisió i Cinema de la UAB, autor de diversos documentals i del llibre "El cor més humil. Valldeperes, estiu del 1938". Sun, 25 Sep 2022 15:00:00 +0200 Capítol 953. L'estiu del 1938, amb l'esclat de la batalla de l'Ebre, la Guerra Civil vivia moments decisius i especialment durs, tant per als que eren al front, soldats cada vegada més joves, com per a les dones, avis i nens que s'havien quedat a la rereguarda. En un llogaret de la província de Tarragona, a Valldeperes, l'Angeleta Solé havia de fer el cor fort i afrontar la collita tota sola, fent-se càrrec del sogre, de 77 anys, i de quatre nens. Al front hi tenia el marit, en Pepet Llorach Capdevila, i el cunyat, en Joan. Els patiments d'aquesta família, que s'han pogut conèixer gràcies a un farcellet de cartes descobert a la casa on vivien, reflecteix el de tantes altres famílies pageses del moment, quan el feixisme era una amenaça cada vegada més propera. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Andrés Villa, màster en Escriptura per a Televisió i Cinema de la UAB, autor de diversos documentals i del llibre "El cor més humil. Valldeperes, estiu del 1938". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/3/1663683361236.mp3 00:57:07 Capítol 952. La presència d'arbres a la trama urbana de les ciutats és una necessitat, tant per millorar la qualitat de l'aire com per incidir en la salut de les persones. Aquesta obvietat no sempre ha estat clara. Durant molt de temps, a les principals capitals europees d'arbres només n'hi havien als parcs, als jardins, a les grans avingudes i als camins d'entrada i sortida. Va ser Ildefons Cerdà, amb el projecte revolucionari d'eixample per a Barcelona, qui va incorporar l'arbre de carrer al paisatge de la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia. Sat, 24 Sep 2022 06:00:00 +0200 Capítol 952. La presència d'arbres a la trama urbana de les ciutats és una necessitat, tant per millorar la qualitat de l'aire com per incidir en la salut de les persones. Aquesta obvietat no sempre ha estat clara. Durant molt de temps, a les principals capitals europees d'arbres només n'hi havien als parcs, als jardins, a les grans avingudes i als camins d'entrada i sortida. Va ser Ildefons Cerdà, amb el projecte revolucionari d'eixample per a Barcelona, qui va incorporar l'arbre de carrer al paisatge de la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/8/1663683056282.mp3 00:55:17 Capítol 951. El monestir femení hospitaler més important de la Catalunya medieval i moderna va ser Santa Maria d'Alguaire, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Des d'una ubicació privilegiada, va exercir un control econòmic, social i jurisdiccional sobre diversos enclavaments de la plana del Segrià. Tot i que el règim de la comunitat era d'aïllament, s'han conservat documents que demostren que les normes de clausura van ser vulnerades repetidament, fins que va arribar una priora, a finals del segle XVI, decidida a posar ordre. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Maria Soler, doctora en Història per la Universitat de Barcelona, coordinadora del Doble Grau d'Arqueologia i Història i vicedegana de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Sun, 18 Sep 2022 15:00:00 +0200 Capítol 951. El monestir femení hospitaler més important de la Catalunya medieval i moderna va ser Santa Maria d'Alguaire, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Des d'una ubicació privilegiada, va exercir un control econòmic, social i jurisdiccional sobre diversos enclavaments de la plana del Segrià. Tot i que el règim de la comunitat era d'aïllament, s'han conservat documents que demostren que les normes de clausura van ser vulnerades repetidament, fins que va arribar una priora, a finals del segle XVI, decidida a posar ordre. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Maria Soler, doctora en Història per la Universitat de Barcelona, coordinadora del Doble Grau d'Arqueologia i Història i vicedegana de la Facultat de Geografia i Història de la UB. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/3/1663170059636.mp3 00:52:22 Capítol 950. Un dels escriptors i intel·lectuals més importants que va tenir Catalunya durant les dues primeres dècades del segle XX va ser Eugeni d'Ors. Va posar les bases ètiques i estètiques del moviment que ell mateix va batejar com a Noucentisme, una reivindicació del classicisme confrontada al Romanticisme de finals del segle anterior, que va resultar fonamental per entendre la literatura, les arts plàstiques i la societat catalana de l'època. Un gir ideològic radical el va allunyar de la terra i el va convertir en un personatge constantment envoltat de polèmica. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica a la Universitat de Barcelona, autor, entre molts d'altres, del llibre "Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme". Sat, 17 Sep 2022 06:00:00 +0200 Capítol 950. Un dels escriptors i intel·lectuals més importants que va tenir Catalunya durant les dues primeres dècades del segle XX va ser Eugeni d'Ors. Va posar les bases ètiques i estètiques del moviment que ell mateix va batejar com a Noucentisme, una reivindicació del classicisme confrontada al Romanticisme de finals del segle anterior, que va resultar fonamental per entendre la literatura, les arts plàstiques i la societat catalana de l'època. Un gir ideològic radical el va allunyar de la terra i el va convertir en un personatge constantment envoltat de polèmica. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica a la Universitat de Barcelona, autor, entre molts d'altres, del llibre "Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/1/1663167672717.mp3 00:56:04 Capítol 949. En un moment en què moltes esperances revifaven, el Congrés de Cultura Catalana impulsat entre 1975 i 1977 va suposar una de les experiències cíviques més importants, de cara a la mobilització social del catalanisme. Va ser un procés llarg, la suma de moltes voluntats que volien dir-hi la seva respecte a l'estudi científic, la recuperació i la promoció de la cultura catalana, que va iniciar-se quan Franco encara era viu i va arribar fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, en plena transició. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mariona Lladonosa Latorre, llicenciada en Ciències Polítiques a la UAB i doctora en Sociologia per la Universitat de Lleida, on és professora del Departament de Geografia i Sociologia. Coautora del llibre "Una nova cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat, 1975-1977". Sun, 11 Sep 2022 15:00:00 +0200 Capítol 949. En un moment en què moltes esperances revifaven, el Congrés de Cultura Catalana impulsat entre 1975 i 1977 va suposar una de les experiències cíviques més importants, de cara a la mobilització social del catalanisme. Va ser un procés llarg, la suma de moltes voluntats que volien dir-hi la seva respecte a l'estudi científic, la recuperació i la promoció de la cultura catalana, que va iniciar-se quan Franco encara era viu i va arribar fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, en plena transició. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Mariona Lladonosa Latorre, llicenciada en Ciències Polítiques a la UAB i doctora en Sociologia per la Universitat de Lleida, on és professora del Departament de Geografia i Sociologia. Coautora del llibre "Una nova cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat, 1975-1977". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/7/1662633947871.mp3 00:59:15 Capítol 948. En plena guerra freda, un moment de tensió política extrema, al Berlín dividit pel mur hi va haver quatre equips de futbol que reflectien a la perfecció la partició de la capital alemanya entre dos sistemes irreconciliables: a l'est hi havia el Dinamo i l'Union, mentre que a l'oest hi havia el Hertha i el Tasmània. El tarannà i els seguidors d'aquests quatre clubs reflectien perfectament la tensió política que es vivia en aquell moment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars". Sat, 10 Sep 2022 06:00:00 +0200 Capítol 948. En plena guerra freda, un moment de tensió política extrema, al Berlín dividit pel mur hi va haver quatre equips de futbol que reflectien a la perfecció la partició de la capital alemanya entre dos sistemes irreconciliables: a l'est hi havia el Dinamo i l'Union, mentre que a l'oest hi havia el Hertha i el Tasmània. El tarannà i els seguidors d'aquests quatre clubs reflectien perfectament la tensió política que es vivia en aquell moment. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/5/1662633045451.mp3 00:56:57 Capítol 947. En les primeres dècades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament tècnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progrés podia comportar per a tot el territori destaca l'enginyer i empresari Carles Montañès, que amb el temps també va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarannà negociador, les bones relacions amb el poder i una ambició sense gaires escrúpols li van permetre fer aportacions decisives en l'extensió de l'energia elèctrica i la millora de les infraestructures ferroviàries, entre altres grans projectes. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Joaquim Montclús, historiador, escriptor, periodista i activista cultural, president de l'Associació Cultural del Matarranya i autor del llibre "Qui va ser realment Carles Emili Montañès? Pearson, Cambó, March, Rotary Club, FECSA...". Sun, 04 Sep 2022 15:00:00 +0200 Capítol 947. En les primeres dècades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament tècnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progrés podia comportar per a tot el territori destaca l'enginyer i empresari Carles Montañès, que amb el temps també va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarannà negociador, les bones relacions amb el poder i una ambició sense gaires escrúpols li van permetre fer aportacions decisives en l'extensió de l'energia elèctrica i la millora de les infraestructures ferroviàries, entre altres grans projectes. En parlem amb l'historiador Josep M. Solé i Sabaté i Joaquim Montclús, historiador, escriptor, periodista i activista cultural, president de l'Associació Cultural del Matarranya i autor del llibre "Qui va ser realment Carles Emili Montañès? Pearson, Cambó, March, Rotary Club, FECSA...". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/5/1662129608151.mp3 00:54:58 Capítol 946. En un país sotmès al bloqueig econòmic i a l'autarquia com era l'Espanya dels primers anys del franquisme, el règim va voler demostrar la capacitat de producció industrial amb un vehicle de primer nivell, capaç de rivalitzar amb els millors models del món. Aquest projecte model va ser el Pegaso Z-102, i l'home que el va fer possible va ser l'enginyer català Vilfred Ricart, l'home que va ser capaç de tractar de tu a tu gegants de l'automoció mundial com el mateix Enzo Ferrari. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Vital, professor d'història a l'Institut Badalona Set, que escriu al diari "Ara" sobre temes de motor i ha col·laborat a la revista Sàpiens. Sat, 03 Sep 2022 06:00:00 +0200 Capítol 946. En un país sotmès al bloqueig econòmic i a l'autarquia com era l'Espanya dels primers anys del franquisme, el règim va voler demostrar la capacitat de producció industrial amb un vehicle de primer nivell, capaç de rivalitzar amb els millors models del món. Aquest projecte model va ser el Pegaso Z-102, i l'home que el va fer possible va ser l'enginyer català Vilfred Ricart, l'home que va ser capaç de tractar de tu a tu gegants de l'automoció mundial com el mateix Enzo Ferrari. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ferran Vital, professor d'història a l'Institut Badalona Set, que escriu al diari "Ara" sobre temes de motor i ha col·laborat a la revista Sàpiens. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/8/1662130210183.mp3 00:56:09 Capítol 945. Que una publicació concreta doni nom a tot un format narratiu és prova suficient de la seva rellevància. Tot i que des dels anys seixanta s'ha anat introduint el mot anglès "còmic", encara avui la paraula "tebeo" serveix per referir-se a les narracions dibuixades, sobretot pensades per al públic infantil. És el millor recordatori de la revista d'historietes més longeva de l'Estat, que en diferents etapes va cobrir gairebé tot el segle XX, des del 1917 fins al 1998. A les pàgines del TBO van néixer alguns dels personatges més estimats per diverses generacions, com el professor Franz de Copenhaguen i el seus invents, Eustaquio Morcillón i la família Ulisses. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, i és expert en còmics. Sun, 26 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 945. Que una publicació concreta doni nom a tot un format narratiu és prova suficient de la seva rellevància. Tot i que des dels anys seixanta s'ha anat introduint el mot anglès "còmic", encara avui la paraula "tebeo" serveix per referir-se a les narracions dibuixades, sobretot pensades per al públic infantil. És el millor recordatori de la revista d'historietes més longeva de l'Estat, que en diferents etapes va cobrir gairebé tot el segle XX, des del 1917 fins al 1998. A les pàgines del TBO van néixer alguns dels personatges més estimats per diverses generacions, com el professor Franz de Copenhaguen i el seus invents, Eustaquio Morcillón i la família Ulisses. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, i és expert en còmics. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/0/1655900125508.mp3 00:54:22 Capítol 944. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i els anys seixanta, dos dels intel·lectuals europeus més importants, que havien estat amics tot i els seus orígens socials oposats, es van anar distanciant fins a mantenir una polèmica apassionada. L'un havia nascut a Algèria, en una família pobra d'ascendència menorquina, i es deia Albert Camus. L'altre era un fill únic de la burgesia parisenca, i es deia Jean-Paul Sartre. Les opinions de l'un i de l'altre sobre el comunisme, la guerra d'Algèria o les armes nuclears els van situar als dos extrems d'un debat que es plantejava si calia prioritzar la llibertat o la justícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la justícia". Sat, 25 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 944. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i els anys seixanta, dos dels intel·lectuals europeus més importants, que havien estat amics tot i els seus orígens socials oposats, es van anar distanciant fins a mantenir una polèmica apassionada. L'un havia nascut a Algèria, en una família pobra d'ascendència menorquina, i es deia Albert Camus. L'altre era un fill únic de la burgesia parisenca, i es deia Jean-Paul Sartre. Les opinions de l'un i de l'altre sobre el comunisme, la guerra d'Algèria o les armes nuclears els van situar als dos extrems d'un debat que es plantejava si calia prioritzar la llibertat o la justícia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la justícia". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/5/1655899513559.mp3 01:00:02 Capítol 943. En les primeres dècades del segle XX, la falta de respostes de la ciència mèdica davant de moltes malalties havia degenerat en tota mena de supersticions populars. Una d'elles consistia a pensar que la sang dels nens tenia propietats curatives i servia per combatre la tuberculosi, un dels mals endèmics de la Catalunya de l'època. Aquesta creença, i el mercat negre i macabre que va generar, va ser l'origen de diversos infanticidis, com el que va sacsejar la població de Capellades l'any 1926. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Mercè Balada, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa a LaVanguardia.com i ha escrit el llibre "Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals". Sun, 19 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 943. En les primeres dècades del segle XX, la falta de respostes de la ciència mèdica davant de moltes malalties havia degenerat en tota mena de supersticions populars. Una d'elles consistia a pensar que la sang dels nens tenia propietats curatives i servia per combatre la tuberculosi, un dels mals endèmics de la Catalunya de l'època. Aquesta creença, i el mercat negre i macabre que va generar, va ser l'origen de diversos infanticidis, com el que va sacsejar la població de Capellades l'any 1926. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Mercè Balada, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa a LaVanguardia.com i ha escrit el llibre "Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/4/1655295009048.mp3 00:53:03 Capítol 942. Amb el final oficial de la dictadura, moltes estructures del règim franquista no es van desmantellar, sinó que van seguir plenament actives. La continuïtat dels cossos de seguretat feixistes al servei de la democràcia naixent va desembocar en tot de casos de violència policial arbitrària i excessiva que van esquitxar els anys difícils de la Transició. Sumant-hi les víctimes abatudes quan se les intentava detenir o identificar, en la repressió de manifestacions i arran de tortures, entre 1975 i 1982 hi va haver 134 morts documentades per l'acció abusiva d'agents de la Policia Armada, que a partir de 1978 va adoptar el nom de Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la policia no uniformada i la policia municipal. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Ballester, doctor en Història, professor i membre del Centre d'Estudis Sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, autor del llibre "Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición, 1975-1982". Sat, 18 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 942. Amb el final oficial de la dictadura, moltes estructures del règim franquista no es van desmantellar, sinó que van seguir plenament actives. La continuïtat dels cossos de seguretat feixistes al servei de la democràcia naixent va desembocar en tot de casos de violència policial arbitrària i excessiva que van esquitxar els anys difícils de la Transició. Sumant-hi les víctimes abatudes quan se les intentava detenir o identificar, en la repressió de manifestacions i arran de tortures, entre 1975 i 1982 hi va haver 134 morts documentades per l'acció abusiva d'agents de la Policia Armada, que a partir de 1978 va adoptar el nom de Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la policia no uniformada i la policia municipal. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Ballester, doctor en Història, professor i membre del Centre d'Estudis Sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, autor del llibre "Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición, 1975-1982". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/3/1655371513433.mp3 00:56:07 Capítol 941. Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona es va anar configurant com un municipi autònom, amb capacitat de regular aspectes tan diversos com els que tenien a veure amb l'assistència i la salut de les persones més desafavorides, i que lliguen amb l'evolució del concepte de la caritat al llarg del temps. Entre els segles XIV i XV, la fundació de diversos hospitals a la ciutat, especialment el de la Santa Creu, va comptar amb el suport econòmic i legislatiu i amb la protecció directa del Consell de Cent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Pol Bridgewater, doctor en cultures medievals i professor associat a la UB, autor de la tesi "Car vosaltres havets a veure sobre hospitals: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval". Sun, 12 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 941. Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona es va anar configurant com un municipi autònom, amb capacitat de regular aspectes tan diversos com els que tenien a veure amb l'assistència i la salut de les persones més desafavorides, i que lliguen amb l'evolució del concepte de la caritat al llarg del temps. Entre els segles XIV i XV, la fundació de diversos hospitals a la ciutat, especialment el de la Santa Creu, va comptar amb el suport econòmic i legislatiu i amb la protecció directa del Consell de Cent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Pol Bridgewater, doctor en cultures medievals i professor associat a la UB, autor de la tesi "Car vosaltres havets a veure sobre hospitals: el Consell de Cent i la construcció de la primera política hospitalària a la Barcelona baixmedieval". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/3/1654687812030.mp3 00:54:39 Capítol 940. Després de la disgregació de l'imperi d'Alexandre el Gran, a Egipte es va establir la dinastia ptolemaica. Durant aquest període, l'expansió romana per la Mediterrània havia generat diversos contactes amb la cultura egípcia, com havia passat abans amb els grecs, i les ànsies de dominació d'aquelles terres semblaven un pas lògic. Finalment, l'any 30 abans de Crist, Egipte es convertia en una província romana amb certes particularitats, una situació que passaria per diverses revoltes i crisis, i que es mantindria durant més de sis segles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Joan Oller, doctor en Història Antiga per la UAB, professor agregat de l'àrea d'Història Antiga del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB; director del Sikait Project, projecte d'excavacions arqueològiques al Desert Aràbic egipci. Sat, 11 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 940. Després de la disgregació de l'imperi d'Alexandre el Gran, a Egipte es va establir la dinastia ptolemaica. Durant aquest període, l'expansió romana per la Mediterrània havia generat diversos contactes amb la cultura egípcia, com havia passat abans amb els grecs, i les ànsies de dominació d'aquelles terres semblaven un pas lògic. Finalment, l'any 30 abans de Crist, Egipte es convertia en una província romana amb certes particularitats, una situació que passaria per diverses revoltes i crisis, i que es mantindria durant més de sis segles. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Joan Oller, doctor en Història Antiga per la UAB, professor agregat de l'àrea d'Història Antiga del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB; director del Sikait Project, projecte d'excavacions arqueològiques al Desert Aràbic egipci. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/6/1654687262768.mp3 00:53:41 Capítol 939. Una de les grans fites de la pedagogia moderna a la Catalunya dels anys vint i trenta va ser la creació d'escoles a l'aire lliure, centres públics de caràcter laic que fomentaven un model d'aprenentatge allunyat de la memorització de continguts per aprovar un examen, i que s'estimaven més ensenyar a l'alumne a pensar i a raonar. Un d'aquests centres que encara avui són model i referència va ser l'Escola del Mar de la Barceloneta. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Salvador Domènech, doctor en Pedagogia i màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular per la UB, autor del llibre "El viatge de l'Escola del Mar: Pere Vergés i l'Escola Nova de la Barceloneta". Sun, 05 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 939. Una de les grans fites de la pedagogia moderna a la Catalunya dels anys vint i trenta va ser la creació d'escoles a l'aire lliure, centres públics de caràcter laic que fomentaven un model d'aprenentatge allunyat de la memorització de continguts per aprovar un examen, i que s'estimaven més ensenyar a l'alumne a pensar i a raonar. Un d'aquests centres que encara avui són model i referència va ser l'Escola del Mar de la Barceloneta. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Salvador Domènech, doctor en Pedagogia i màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular per la UB, autor del llibre "El viatge de l'Escola del Mar: Pere Vergés i l'Escola Nova de la Barceloneta". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/0/1654088446706.mp3 00:55:17 Capítol 938. No deixa de ser paradoxal que l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, autor de setanta-sis novel·les, setze obres de teatre, cinc reculls poètics i set volums d'articles de premsa, sigui recordat sobretot per una única novel·la, la més venuda de la nostra literatura. Més enllà del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo va ser un activista insubornable, un defensor de la llibertat individual i nacional, un independentista que es va negar a escriure en castellà i que amb la seva obra va voler contribuir al renaixement d'un país sotmès. En parlem amb l'historiador, Josep M. Solé i Sabaté, i Bel Zaballa, periodista, assessora lingüística i autora de la biografia "Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable". Sat, 04 Jun 2022 06:00:00 +0200 Capítol 938. No deixa de ser paradoxal que l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, autor de setanta-sis novel·les, setze obres de teatre, cinc reculls poètics i set volums d'articles de premsa, sigui recordat sobretot per una única novel·la, la més venuda de la nostra literatura. Més enllà del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo va ser un activista insubornable, un defensor de la llibertat individual i nacional, un independentista que es va negar a escriure en castellà i que amb la seva obra va voler contribuir al renaixement d'un país sotmès. En parlem amb l'historiador, Josep M. Solé i Sabaté, i Bel Zaballa, periodista, assessora lingüística i autora de la biografia "Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/7/1654088743871.mp3 00:56:04 Capítol 937. En els primers anys d'implantació del franquisme, el nou Estat mirava amb desconfiança cap al País Valencià, encara que no generava tants recels com Catalunya, on el regionalisme havia esdevingut separatista. El règim es va fondre gradualment a les institucions locals i provincials amb les antigues estructures de poder republicanes, perquè va pesar més el classisme que la ideologia. La continuïtat d'estructures i persones en els principals càrrecs va ser la norma, més enllà de l'aparició del Partit Únic, la Falange Española Tradicionalista i de les JONS, i de l'eliminació dels demòcrates que hi havien regit. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i des de l'estudi d'À Punt Ràdio a Burjassot: Andreu Ginés, doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra, autor de la tesi doctoral i el llibre "La instauració del franquisme al País Valencià". Sun, 29 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 937. En els primers anys d'implantació del franquisme, el nou Estat mirava amb desconfiança cap al País Valencià, encara que no generava tants recels com Catalunya, on el regionalisme havia esdevingut separatista. El règim es va fondre gradualment a les institucions locals i provincials amb les antigues estructures de poder republicanes, perquè va pesar més el classisme que la ideologia. La continuïtat d'estructures i persones en els principals càrrecs va ser la norma, més enllà de l'aparició del Partit Únic, la Falange Española Tradicionalista i de les JONS, i de l'eliminació dels demòcrates que hi havien regit. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i des de l'estudi d'À Punt Ràdio a Burjassot: Andreu Ginés, doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra, autor de la tesi doctoral i el llibre "La instauració del franquisme al País Valencià". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/6/1653492657263.mp3 00:56:00 Capítol 936. Joan Fuster és un autèntic clàssic de la tradició literària en llengua catalana del segle XX, autor de seixanta llibres i tres mil articles de premsa. Malgrat tot, és una figura força oblidada per les noves generacions, en part per les barreres que separen el mercat cultural del País Valencià, les illes Balears i Catalunya. I quan es ressalten els aspectes més importants de l'obra, se sol subratllar el compromís cívic insubornable i la defensa dels Països Catalans però també cal destacar el llegat cultural de Joan Fuster, un escriptor de primer ordre. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Sòria, escriptor i comissari de l'Any Fuster. Sat, 28 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 936. Joan Fuster és un autèntic clàssic de la tradició literària en llengua catalana del segle XX, autor de seixanta llibres i tres mil articles de premsa. Malgrat tot, és una figura força oblidada per les noves generacions, en part per les barreres que separen el mercat cultural del País Valencià, les illes Balears i Catalunya. I quan es ressalten els aspectes més importants de l'obra, se sol subratllar el compromís cívic insubornable i la defensa dels Països Catalans però també cal destacar el llegat cultural de Joan Fuster, un escriptor de primer ordre. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric Sòria, escriptor i comissari de l'Any Fuster. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/2/1653492661728.mp3 00:55:22 Capítol 935. La Corona d'Aragó va esdevenir una de les potències més importants de la baixa edat mitjana, en bona part gràcies a la seva capacitat marítima. La navegació per la Mediterrània va ser una font d'ocupació i una oportunitat per emprendre noves rutes comercials, però també va servir per fer política. Sovint s'organitzaven ambaixades de galeres amb finalitats militars, diplomàtiques o propagandístiques, i més d'una vegada aquestes embarcacions es posaven al servei d'autoritats estrangeres, fins i tot dels papes, a canvi de beneficis polítics i econòmics. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Patrícia Santacruz, doctora en Història per la Universitat de Barcelona, autora de la tesi "Les galeres catalanes a les armades pontifícies en època del Cisma d'Occident". Sun, 22 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 935. La Corona d'Aragó va esdevenir una de les potències més importants de la baixa edat mitjana, en bona part gràcies a la seva capacitat marítima. La navegació per la Mediterrània va ser una font d'ocupació i una oportunitat per emprendre noves rutes comercials, però també va servir per fer política. Sovint s'organitzaven ambaixades de galeres amb finalitats militars, diplomàtiques o propagandístiques, i més d'una vegada aquestes embarcacions es posaven al servei d'autoritats estrangeres, fins i tot dels papes, a canvi de beneficis polítics i econòmics. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Patrícia Santacruz, doctora en Història per la Universitat de Barcelona, autora de la tesi "Les galeres catalanes a les armades pontifícies en època del Cisma d'Occident". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/8/1652874926689.mp3 00:52:45 Capítol 934. Durant el primer terç del segle XX, en un moment en què Catalunya buscava les arrels nacionals en el passat, i la fascinació per l'època medieval era generalitzada, van proliferar les falsificacions de retaules pintats, talles de fusta i altres obres d'art suposadament pertanyents a aquell període. No és un tema del qual s'hagi parlat gaire, perquè a cap dels implicats li interessava airejar aquest tipus d'estafes, però la falsificació d'art medieval va ser una activitat molt habitual a casa nostra, a càrrec d'autèntics mestres de l'engany que van aconseguir convèncer algunes persones molt expertes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida i a la UOC, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, amb un discurs d'ingrés titulat "Les falsificacions d'art medieval a Catalunya". Sat, 21 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 934. Durant el primer terç del segle XX, en un moment en què Catalunya buscava les arrels nacionals en el passat, i la fascinació per l'època medieval era generalitzada, van proliferar les falsificacions de retaules pintats, talles de fusta i altres obres d'art suposadament pertanyents a aquell període. No és un tema del qual s'hagi parlat gaire, perquè a cap dels implicats li interessava airejar aquest tipus d'estafes, però la falsificació d'art medieval va ser una activitat molt habitual a casa nostra, a càrrec d'autèntics mestres de l'engany que van aconseguir convèncer algunes persones molt expertes. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Lleida i a la UOC, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, amb un discurs d'ingrés titulat "Les falsificacions d'art medieval a Catalunya". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/4/1652874925744.mp3 00:51:54 Capítol 933. De tots els rodatges caòtics que ha hagut en la història del cinema, n'hi ha un que destaca per les proporcions gegantines: és el de "Cleòpatra", a principis dels anys 60. Va ser un rodatge marcat per les despeses elevades, que il·lustra perfectament les contradiccions i els riscos de la indústria del Hollywood clàssic i el sistema dels grans estudis. L'epopeia històrica estrenada el 1963, dirigida per Joseph Leo Mankiewicz i protagonitzada per la parella més morbosa del moment, Elizabeth Taylor i Richard Burton, és encara avui una de les produccions més cares de tots els temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema i sèries, i professor de la UAB, que presenta el programa d'història del cinema d'iCat "Memento". Sun, 15 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 933. De tots els rodatges caòtics que ha hagut en la història del cinema, n'hi ha un que destaca per les proporcions gegantines: és el de "Cleòpatra", a principis dels anys 60. Va ser un rodatge marcat per les despeses elevades, que il·lustra perfectament les contradiccions i els riscos de la indústria del Hollywood clàssic i el sistema dels grans estudis. L'epopeia històrica estrenada el 1963, dirigida per Joseph Leo Mankiewicz i protagonitzada per la parella més morbosa del moment, Elizabeth Taylor i Richard Burton, és encara avui una de les produccions més cares de tots els temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista d'"En guàrdia!", periodista especialitzat en cinema i sèries, i professor de la UAB, que presenta el programa d'història del cinema d'iCat "Memento". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/2/1652438419527.mp3 00:53:53 Capítol 932. Entre finals del segle XVI i inicis del XVII, el Regne de València estava perdent poder i influència respecte a la monarquia castellana, s'estava convertint en perifèria de la corona, mentre que la llengua pròpia del país cedia terreny de manera clara. En aquest context, el dietari íntim d'un cavaller ennoblit pel rei, escrit majoritàriament en valencià, constitueix un document especialment valuós per entendre com va viure l'edat moderna la classe alta valenciana. El nom del cavaller era Bernat Guillem Honorat Català de Valleriola i Vives de Canyamars. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Fenollosa, llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor i escriptor. Autor del llibre "Un rei, un déu, una acadèmia. El regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607)". Sat, 14 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 932. Entre finals del segle XVI i inicis del XVII, el Regne de València estava perdent poder i influència respecte a la monarquia castellana, s'estava convertint en perifèria de la corona, mentre que la llengua pròpia del país cedia terreny de manera clara. En aquest context, el dietari íntim d'un cavaller ennoblit pel rei, escrit majoritàriament en valencià, constitueix un document especialment valuós per entendre com va viure l'edat moderna la classe alta valenciana. El nom del cavaller era Bernat Guillem Honorat Català de Valleriola i Vives de Canyamars. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Fenollosa, llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, professor i escriptor. Autor del llibre "Un rei, un déu, una acadèmia. El regne de València als ulls del noble Bernat Català de Valleriola (1568-1607)". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/5/1652271656153.mp3 00:53:06 Capítol 931. A finals de 1938, la contraofensiva republicana que havia intentat allargar la Guerra Civil s'havia convertit, sens dubte, en un gran fracàs. La victòria definitiva de les tropes franquistes, que van passar a adoptar oficialment el nom d'exèrcit d'ocupació de Catalunya, era qüestió de dies. En poques setmanes, amb l'ajut dels bombardejos italians i alemanys, les principals ciutats catalanes van anar caient. Per la importància política, estratègica i simbòlica, una data clau en la desfeta va ser l'ocupació de Barcelona, el dia 26 de gener del 1939. Era l'inici d'una etapa llarga i fosca, la d'una dictadura entestada a anul·lar qualsevol signe de la identitat nacional catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Dueñas, doctor en Història Contemporània per la UB i professor associat del Departament d'Història i Arqueologia; autor del llibre "L'ocupació de Catalunya", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". Sun, 08 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 931. A finals de 1938, la contraofensiva republicana que havia intentat allargar la Guerra Civil s'havia convertit, sens dubte, en un gran fracàs. La victòria definitiva de les tropes franquistes, que van passar a adoptar oficialment el nom d'exèrcit d'ocupació de Catalunya, era qüestió de dies. En poques setmanes, amb l'ajut dels bombardejos italians i alemanys, les principals ciutats catalanes van anar caient. Per la importància política, estratègica i simbòlica, una data clau en la desfeta va ser l'ocupació de Barcelona, el dia 26 de gener del 1939. Era l'inici d'una etapa llarga i fosca, la d'una dictadura entestada a anul·lar qualsevol signe de la identitat nacional catalana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Oriol Dueñas, doctor en Història Contemporània per la UB i professor associat del Departament d'Història i Arqueologia; autor del llibre "L'ocupació de Catalunya", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/7/1651671621876.mp3 00:54:04 Capítol 930. L'edat del bronze mitjà i final a les illes Balears, desenvolupada entre el 1600 i el 900 abans de Crist, rep també el nom de període navetiforme. Aquest nom deriva de les navetes, un tipus de construcció el·líptica i allargada, que per la forma recordava un vaixell capgirat, i que en alguns casos va arribar a servir com a habitatge durant uns set segles. La seva importància es va mantenir fins ben entrada l'edat del ferro, que a les Balears també és coneguda com la fase talaiòtica. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Tomeu Salvà, professor de secundària, professor adjunt de Prehistòria a la Universitat de les Illes Balears i arqueòleg; des de fa vint-i-sis anys dirigeix les excavacions del poblat de navetes dels Closos de Can Gaià, a Portocolom. Sat, 07 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 930. L'edat del bronze mitjà i final a les illes Balears, desenvolupada entre el 1600 i el 900 abans de Crist, rep també el nom de període navetiforme. Aquest nom deriva de les navetes, un tipus de construcció el·líptica i allargada, que per la forma recordava un vaixell capgirat, i que en alguns casos va arribar a servir com a habitatge durant uns set segles. La seva importància es va mantenir fins ben entrada l'edat del ferro, que a les Balears també és coneguda com la fase talaiòtica. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Tomeu Salvà, professor de secundària, professor adjunt de Prehistòria a la Universitat de les Illes Balears i arqueòleg; des de fa vint-i-sis anys dirigeix les excavacions del poblat de navetes dels Closos de Can Gaià, a Portocolom. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/1/1651671320215.mp3 00:50:01 Capítol 929. Una de les figures més poc recordades de l'anarquisme català, Joan Garcia Oliver, va ser també una de les més actives i polèmiques, i de vida més agitada. Per la manera com va anar passant per diversos estadis de militància política i social, li va tocar fer diversos papers de l'auca. El pistoler de la Barcelona revolucionària dels anys vint va acabar esdevenint ministre del govern de la República en representació de l'anarcosindicalisme. Les memòries de Garcia Oliver són un testimoni de primera mà dels anhels i les frustracions d'aquells qui, en una societat marcada per la desigualtat, les injustícies i l'ascens del feixisme, van apostar per la lògica revolucionària. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Diez, doctor en Història Contemporània i llicenciat en Filosofia i Lletres, que s'ha encarregat de l'edició de les memòries de Joan Garcia Oliver: "Nosaltres, els sense nom. L'anarquista oblidat: de pistoler a ministre". Sun, 01 May 2022 06:00:00 +0200 Capítol 929. Una de les figures més poc recordades de l'anarquisme català, Joan Garcia Oliver, va ser també una de les més actives i polèmiques, i de vida més agitada. Per la manera com va anar passant per diversos estadis de militància política i social, li va tocar fer diversos papers de l'auca. El pistoler de la Barcelona revolucionària dels anys vint va acabar esdevenint ministre del govern de la República en representació de l'anarcosindicalisme. Les memòries de Garcia Oliver són un testimoni de primera mà dels anhels i les frustracions d'aquells qui, en una societat marcada per la desigualtat, les injustícies i l'ascens del feixisme, van apostar per la lògica revolucionària. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Diez, doctor en Història Contemporània i llicenciat en Filosofia i Lletres, que s'ha encarregat de l'edició de les memòries de Joan Garcia Oliver: "Nosaltres, els sense nom. L'anarquista oblidat: de pistoler a ministre". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/2/1651069253727.mp3 00:53:00 Capítol 928. El mitjà de comunicació més popular després de la Guerra Civil va ser, sens dubte, la ràdio. A Mataró l'emissora més important va ser Radio Maresma, un mitjà que va funcionar durant només tretze anys, amb l'empara del sindicat vertical franquista, sense arribar a tenir mai els permisos corresponents. Tot i això, el record d'una programació variada molt connectada a l'actualitat local es va mantenir ben viu, tot i que no se'n conserven gravacions. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Carreras, periodista de Catalunya Ràdio, responsable de l'espai "Dies de ràdio" i autor del llibre "La ràdio a Mataró 1922-1978". Sat, 30 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 928. El mitjà de comunicació més popular després de la Guerra Civil va ser, sens dubte, la ràdio. A Mataró l'emissora més important va ser Radio Maresma, un mitjà que va funcionar durant només tretze anys, amb l'empara del sindicat vertical franquista, sense arribar a tenir mai els permisos corresponents. Tot i això, el record d'una programació variada molt connectada a l'actualitat local es va mantenir ben viu, tot i que no se'n conserven gravacions. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Santi Carreras, periodista de Catalunya Ràdio, responsable de l'espai "Dies de ràdio" i autor del llibre "La ràdio a Mataró 1922-1978". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/9/1651069255096.mp3 00:52:05 Capítol 927. A finals del segle XVII i inicis del XVIII, en una època en què els viatges de llarga distància eren una pràctica reservada per a uns pocs, un advocat de Calàbria va emprendre algunes de les travessies més agosarades de la seva època. Giovanni Francesco Gemelli Careri va invertir uns quants anys a veure què li podia oferir el món: va passar per Terra Santa, el Pròxim Orient, la Xina, Mèxic i les Filipines, i també per bona part del continent europeu. Aquests viatges el van situar al nivell del mateix Marco Polo. El 25 juliol del 1708, Gemelli, possiblement un dels primers turistes de la història, va arribar a Catalunya i va acabar vivint a Barcelona durant més d'un any, més temps del que s'havia quedat en qualsevol altre lloc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte. Autor de la novel·la "El viatger". Sun, 24 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 927. A finals del segle XVII i inicis del XVIII, en una època en què els viatges de llarga distància eren una pràctica reservada per a uns pocs, un advocat de Calàbria va emprendre algunes de les travessies més agosarades de la seva època. Giovanni Francesco Gemelli Careri va invertir uns quants anys a veure què li podia oferir el món: va passar per Terra Santa, el Pròxim Orient, la Xina, Mèxic i les Filipines, i també per bona part del continent europeu. Aquests viatges el van situar al nivell del mateix Marco Polo. El 25 juliol del 1708, Gemelli, possiblement un dels primers turistes de la història, va arribar a Catalunya i va acabar vivint a Barcelona durant més d'un any, més temps del que s'havia quedat en qualsevol altre lloc. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte. Autor de la novel·la "El viatger". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/0/1650455436105.mp3 00:52:05 Capítol 926. Una de les figures de la història de la literatura més envoltada de misteri és la del dramaturg anglès William Shakespeare. Mentre que encara avui sorgeixen dubtes sobre la seva autèntica identitat, a les obres que va escriure se'ls ha acabat atorgant un sentit immutable, intemporal i universal que convé matisar. En realitat, per intentar entendre millor l'univers ric i contradictori d'aquest autor, cal analitzar en quin context històric va viure i va concebre el seu teatre, i com rebien obres com "Macbeth" o "Juli Cèsar" els contemporanis, a cavall entre el segle XVI i el XVII, en unes condicions molt diferents de les que suposa voler apropar-se a Shakespeare quatre segles després. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Coca, escriptor i doctor en Arts Escèniques, catedràtic emèrit de l'Institut del Teatre, autor del llibre "El teatre de Shakespeare en el seu context". Sat, 23 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 926. Una de les figures de la història de la literatura més envoltada de misteri és la del dramaturg anglès William Shakespeare. Mentre que encara avui sorgeixen dubtes sobre la seva autèntica identitat, a les obres que va escriure se'ls ha acabat atorgant un sentit immutable, intemporal i universal que convé matisar. En realitat, per intentar entendre millor l'univers ric i contradictori d'aquest autor, cal analitzar en quin context històric va viure i va concebre el seu teatre, i com rebien obres com "Macbeth" o "Juli Cèsar" els contemporanis, a cavall entre el segle XVI i el XVII, en unes condicions molt diferents de les que suposa voler apropar-se a Shakespeare quatre segles després. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Coca, escriptor i doctor en Arts Escèniques, catedràtic emèrit de l'Institut del Teatre, autor del llibre "El teatre de Shakespeare en el seu context". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/0/1650455438507.mp3 00:51:47 Capítol 925. La batalla de l'Ebre es va saldar amb uns 30.000 morts i uns 75.000 ferits. Darrere de cadascun de tots aquells que van haver de patir els combats s'amaguen moltes vides extraordinàries. Un dels ferits va ser un pianista nord-americà que formava part de les Brigades Internacionals i que va perdre el braç dret per l'impacte d'una bala explosiva. Era Eddie Balchowsky, un supervivent nat, que va fascinar tothom pel seu carisma i les mil i una anècdotes que salpebrava amb un gran enginy. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Toni Orensanz, periodista, guionista freelance i escriptor, autor del llibre "Com vas perdre el braç, Balchowsky?" Sun, 17 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 925. La batalla de l'Ebre es va saldar amb uns 30.000 morts i uns 75.000 ferits. Darrere de cadascun de tots aquells que van haver de patir els combats s'amaguen moltes vides extraordinàries. Un dels ferits va ser un pianista nord-americà que formava part de les Brigades Internacionals i que va perdre el braç dret per l'impacte d'una bala explosiva. Era Eddie Balchowsky, un supervivent nat, que va fascinar tothom pel seu carisma i les mil i una anècdotes que salpebrava amb un gran enginy. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Toni Orensanz, periodista, guionista freelance i escriptor, autor del llibre "Com vas perdre el braç, Balchowsky?" no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/5/1649766053956.mp3 00:51:51 Capítol 924. Els descobriments fets als jaciments de la serra d'Atapuerca, a Burgos, han contribuït de manera decisiva a canviar la visió que es tenia sobre el poblament prehistòric del continent euroasiàtic. Des de l'any 1978, les excavacions sistemàtiques i les diverses troballes arqueològiques i paleontològiques han permès recollir-hi infinitat de dades clau per conèixer més a fons el procés evolutiu i adaptatiu de l'espècie humana durant l'últim milió d'anys. Però la història del descobriment d'Atapuerca com a font de coneixement té diverses etapes, que ens porten més enrere en el temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Eudald Carbonell, arqueòleg, catedràtic de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, codirector del Projecte Atapuerca i director general de la Fundació Atapuerca. Sat, 16 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 924. Els descobriments fets als jaciments de la serra d'Atapuerca, a Burgos, han contribuït de manera decisiva a canviar la visió que es tenia sobre el poblament prehistòric del continent euroasiàtic. Des de l'any 1978, les excavacions sistemàtiques i les diverses troballes arqueològiques i paleontològiques han permès recollir-hi infinitat de dades clau per conèixer més a fons el procés evolutiu i adaptatiu de l'espècie humana durant l'últim milió d'anys. Però la història del descobriment d'Atapuerca com a font de coneixement té diverses etapes, que ens porten més enrere en el temps. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Eudald Carbonell, arqueòleg, catedràtic de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, codirector del Projecte Atapuerca i director general de la Fundació Atapuerca. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/8/1649765450686.mp3 00:51:32 Capítol 923. A diferència d'altres conflictes anteriors, la Guerra Civil espanyola va ser la primera en què la fotografia s'havia consolidat com una forma de comunicació visual de masses. Va ser el mitjà d'expressió ideal per a tota una generació de reporters, la majoria compromesos amb la defensa de la democràcia i els valors republicans, que van disparar la càmera en resposta a una altra mena de disparaments. Els camps de batalla de la Guerra Civil van ser el camp d'experimentació que va permetre el desenvolupament del fotoperiodisme modern, molt proper als fets retratats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Sandra Balsells, fotoperiodista, llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a la Universitat Ramon Llull, autora de la tesina "Militar con la mirada. Cobertura fotoperiodística de la Guerra Civil Española: la estética del compromiso". Sun, 10 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 923. A diferència d'altres conflictes anteriors, la Guerra Civil espanyola va ser la primera en què la fotografia s'havia consolidat com una forma de comunicació visual de masses. Va ser el mitjà d'expressió ideal per a tota una generació de reporters, la majoria compromesos amb la defensa de la democràcia i els valors republicans, que van disparar la càmera en resposta a una altra mena de disparaments. Els camps de batalla de la Guerra Civil van ser el camp d'experimentació que va permetre el desenvolupament del fotoperiodisme modern, molt proper als fets retratats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i amb Sandra Balsells, fotoperiodista, llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a la Universitat Ramon Llull, autora de la tesina "Militar con la mirada. Cobertura fotoperiodística de la Guerra Civil Española: la estética del compromiso". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/3/1649246424633.mp3 00:51:55 Capítol 922. El 10 de gener del 1929 va ser un dels dies més importants en la història del còmic europeu. El dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé, publicava a les pàgines de la revista Le Petit Vingtième, el suplement infantil del diari Le Vingtième Siecle, les primeres vinyetes en què el protagonista era un jove periodista anomenat Tintín. Amb els anys, ha esdevingut un personatge referencial, traduït a més de vuitanta llengües i varietats dialectals. Dels 24 àlbums protagonitzats per aquest aventurer sense edat, família ni passat, se n'han venut més de dos-cents milions d'exemplars arreu del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia i diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i ha escrit els llibres "Abecedari de Tintín", "Univers Hergé", "Som i serem (tintinaires)" i "Del Quijote a Tintín". Sat, 09 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 922. El 10 de gener del 1929 va ser un dels dies més importants en la història del còmic europeu. El dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé, publicava a les pàgines de la revista Le Petit Vingtième, el suplement infantil del diari Le Vingtième Siecle, les primeres vinyetes en què el protagonista era un jove periodista anomenat Tintín. Amb els anys, ha esdevingut un personatge referencial, traduït a més de vuitanta llengües i varietats dialectals. Dels 24 àlbums protagonitzats per aquest aventurer sense edat, família ni passat, se n'han venut més de dos-cents milions d'exemplars arreu del món. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia i diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i ha escrit els llibres "Abecedari de Tintín", "Univers Hergé", "Som i serem (tintinaires)" i "Del Quijote a Tintín". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/9/1649244628194.mp3 00:53:20 Capítol 921. Una de les fortaleses més importants de les que controlaven els austriacistes en territori català, durant la guerra de Successió, era el castell de Cardona. Conscients que aquest castell assegurava les posicions enemigues a la Catalunya interior, i permetia disposar d'un accés força directe a la capital, els borbònics el van assetjar en diverses ocasions. Conquerir aquella plaça no seria tasca fàcil; de fet, la rendició de Cardona va ser una condició imposada pel duc de Berwick en les capitulacions posteriors a la derrota militar de la Barcelona assetjada. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Serra Sellarés, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l'Institut Moianès. Autor del llibre "Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior". Sun, 03 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 921. Una de les fortaleses més importants de les que controlaven els austriacistes en territori català, durant la guerra de Successió, era el castell de Cardona. Conscients que aquest castell assegurava les posicions enemigues a la Catalunya interior, i permetia disposar d'un accés força directe a la capital, els borbònics el van assetjar en diverses ocasions. Conquerir aquella plaça no seria tasca fàcil; de fet, la rendició de Cardona va ser una condició imposada pel duc de Berwick en les capitulacions posteriors a la derrota militar de la Barcelona assetjada. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Serra Sellarés, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de Geografia i Història a l'Institut Moianès. Autor del llibre "Cardona (1705-1714). La resistència a l'interior". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/2/1648647018526.mp3 00:53:46 Capítol 920. En la Itàlia de després de la Segona Guerra Mundial, un país empobrit i en runes, va sorgir una de les expressions artístiques més importants de la història del cinema. Era una nova manera d'entendre quin tipus d'històries s'havien d'explicar mitjançant una càmera, un nou tipus de cinema més moral que estètic, compromès amb la realitat, rodat en escenaris naturals, amb equips de llum i de so molt precaris, i sovint amb actors no professionals. Aquest moviment, que va néixer de manera no planejada al voltant d'un nucli ampli de guionistes i cineastes, era el neorealisme italià. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Quintana, catedràtic d'Història i Teoria del Cinema de la Universitat de Girona i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Sat, 02 Apr 2022 06:00:00 +0200 Capítol 920. En la Itàlia de després de la Segona Guerra Mundial, un país empobrit i en runes, va sorgir una de les expressions artístiques més importants de la història del cinema. Era una nova manera d'entendre quin tipus d'històries s'havien d'explicar mitjançant una càmera, un nou tipus de cinema més moral que estètic, compromès amb la realitat, rodat en escenaris naturals, amb equips de llum i de so molt precaris, i sovint amb actors no professionals. Aquest moviment, que va néixer de manera no planejada al voltant d'un nucli ampli de guionistes i cineastes, era el neorealisme italià. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àngel Quintana, catedràtic d'Història i Teoria del Cinema de la Universitat de Girona i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/3/1648646712630.mp3 00:56:14 Capítol 919. Un dels líders més destacats del bàndol austriacista en la Guerra de Successió va ser Francesc Macià, més conegut com Bac de Roda. La seva execució, motivada per un desig de revenja dels borbònics, i també d'advertència, va encendre els ànims dels austriacistes. De l'execució del coronel Bac de Roda, convertit en un heroi de proporcions mítiques, se'n va derivar un període de matances cruentes i l'inici de la desgràcia de la família d'aquest cabdill militar, que va haver d'emprendre el camí de l'exili amb els béns segrestats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Autor del llibre "La desfeta", dedicat a l'11 de setembre del 1714, dins la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". Sun, 27 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 919. Un dels líders més destacats del bàndol austriacista en la Guerra de Successió va ser Francesc Macià, més conegut com Bac de Roda. La seva execució, motivada per un desig de revenja dels borbònics, i també d'advertència, va encendre els ànims dels austriacistes. De l'execució del coronel Bac de Roda, convertit en un heroi de proporcions mítiques, se'n va derivar un període de matances cruentes i l'inici de la desgràcia de la família d'aquest cabdill militar, que va haver d'emprendre el camí de l'exili amb els béns segrestats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Agustí Alcoberro, professor d'Història Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB. Autor del llibre "La desfeta", dedicat a l'11 de setembre del 1714, dins la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/4/1648040422441.mp3 00:52:52 Capítol 918. A mitjans del segle XIX, aquelles classes que s'ho podien permetre, fonamentalment aristòcrates, burgesos i classes mitjanes emergents, van començar a ocupar part del temps en noves formes d'oci, que van modificar el paisatge dels entorns de les grans capitals. L'anomenat estiueig de proximitat, preludi del que un segle més tard esdevindria turisme de masses, va tenir un impacte econòmic, social i urbanístic, i va deixar rastre en tota mena de construccions, com torres, jardins, balnearis i casinos. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Maria Puigvert, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Girona, i comissari de l'exposició "Estiueig de proximitat. 1850-1950". Sat, 26 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 918. A mitjans del segle XIX, aquelles classes que s'ho podien permetre, fonamentalment aristòcrates, burgesos i classes mitjanes emergents, van començar a ocupar part del temps en noves formes d'oci, que van modificar el paisatge dels entorns de les grans capitals. L'anomenat estiueig de proximitat, preludi del que un segle més tard esdevindria turisme de masses, va tenir un impacte econòmic, social i urbanístic, i va deixar rastre en tota mena de construccions, com torres, jardins, balnearis i casinos. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joaquim Maria Puigvert, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat de Girona, i comissari de l'exposició "Estiueig de proximitat. 1850-1950". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/4/1648040419540.mp3 00:55:25 Capítol 917. Durant la segona meitat del segle XV, un contenciós entre models polítics llargament sostingut, un xoc de sobiranies entre el rei i els estaments, va derivar en un conflicte bèl·lic que va trasbalsar completament la història de Catalunya. A aquest conflicte se l'anomena la guerra civil catalana, i va transcórrer entre 1462 i 1472. Aquests deu anys de guerra s'expliquen per diversos factors, a banda dels conflictes d'interessos protagonitzats pel rei, la ciutat de Barcelona i les institucions. La crisi agrària, el cicle de pestes i els enfrontaments entre la Busca i la Biga, i entre els pagesos de remença i els senyors feudals, també van contribuir a deixar Catalunya arruïnada. Amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la UdL i doctor honoris causa per la Universitat de Cuyo, a l'Argentina, i prologuista de l'edició catalana del llibre "El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV", d'Alan Ryder. Sun, 20 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 917. Durant la segona meitat del segle XV, un contenciós entre models polítics llargament sostingut, un xoc de sobiranies entre el rei i els estaments, va derivar en un conflicte bèl·lic que va trasbalsar completament la història de Catalunya. A aquest conflicte se l'anomena la guerra civil catalana, i va transcórrer entre 1462 i 1472. Aquests deu anys de guerra s'expliquen per diversos factors, a banda dels conflictes d'interessos protagonitzats pel rei, la ciutat de Barcelona i les institucions. La crisi agrària, el cicle de pestes i els enfrontaments entre la Busca i la Biga, i entre els pagesos de remença i els senyors feudals, també van contribuir a deixar Catalunya arruïnada. Amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la UdL i doctor honoris causa per la Universitat de Cuyo, a l'Argentina, i prologuista de l'edició catalana del llibre "El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV", d'Alan Ryder. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/9/1647436809699.mp3 00:55:38 Capítol 916. L'obra de Josep Maria de Sagarra és una de les més reeixides de la literatura catalana del segle XX i abasta tots els gèneres possibles: més de quaranta obres de teatre, en vers i en prosa; poemes èpics, amorosos i satírics; articles de premsa i cròniques de viatges; narrativa, traduccions de Shakespeare i de Dante... No obstant, en els anys de la postguerra, i sobretot després de la mort, la recepció de l'obra del darrer poeta popular de Catalunya va patir una exclusió per motius més polítics que literaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Narcís Garolera, doctor en Filologia Catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra; responsable de l'edició crítica de l'obra completa de Sagarra i autor del llibre "Al peu de la lletra. Sobre Verdaguer i altres escriptors". Sat, 19 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 916. L'obra de Josep Maria de Sagarra és una de les més reeixides de la literatura catalana del segle XX i abasta tots els gèneres possibles: més de quaranta obres de teatre, en vers i en prosa; poemes èpics, amorosos i satírics; articles de premsa i cròniques de viatges; narrativa, traduccions de Shakespeare i de Dante... No obstant, en els anys de la postguerra, i sobretot després de la mort, la recepció de l'obra del darrer poeta popular de Catalunya va patir una exclusió per motius més polítics que literaris. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Narcís Garolera, doctor en Filologia Catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra; responsable de l'edició crítica de l'obra completa de Sagarra i autor del llibre "Al peu de la lletra. Sobre Verdaguer i altres escriptors". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/3/1647436811233.mp3 00:54:13 Capítol 915. Aristòtil i després Ptolomeu van afirmar que la Terra era el centre de l'Univers i la resta de cossos celestes, començant pel Sol, giraven al seu voltant. Copèrnic ho va desmentir a mitjans del segle XVI. I no va ser l'únic. Una de les ments més brillants de la història de la ciència, el matemàtic, astrònom i físic Galileu Galilei, es va haver d'enfrontar a dos processos davant de l'Església catòlica per la defensa vehement de l'heliocentrisme, o sigui que la Terra gira al voltant del Sol. El primer va ser un simple advertiment, i el segon, un judici que va posar a prova la seva resistència. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "La història de la ciència com mai te l'han explicat". Sun, 13 Mar 2022 15:00:00 +0200 Capítol 915. Aristòtil i després Ptolomeu van afirmar que la Terra era el centre de l'Univers i la resta de cossos celestes, començant pel Sol, giraven al seu voltant. Copèrnic ho va desmentir a mitjans del segle XVI. I no va ser l'únic. Una de les ments més brillants de la història de la ciència, el matemàtic, astrònom i físic Galileu Galilei, es va haver d'enfrontar a dos processos davant de l'Església catòlica per la defensa vehement de l'heliocentrisme, o sigui que la Terra gira al voltant del Sol. El primer va ser un simple advertiment, i el segon, un judici que va posar a prova la seva resistència. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador científic, autor de "La història de la ciència com mai te l'han explicat". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/7/1647004549579.mp3 00:56:24 Capítol 914. Durant l'anomenada primera edat del ferro, entre l'any 800 abans de Crist i l'any 550 abans de Crist, al nord-est de la península Ibèrica es van succeir un seguit de processos molt importants en un lapse relativament curt de temps, com a mínim curt en termes prehistòrics. Els pobles assentats en aquestes terres van ser els primers de treballar el ferro, i també els primers de tractar amb uns comerciants arribats de l'altra banda de la Mediterrània, els fenicis. Els canvis experimentats en aquesta etapa s'han rastrejat en diversos jaciments arqueològics de l'Ebre, del Sénia i del Baix Aragó. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Garcia i Rubert, arqueòleg, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, professor agregat de la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la UB. Sat, 12 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 914. Durant l'anomenada primera edat del ferro, entre l'any 800 abans de Crist i l'any 550 abans de Crist, al nord-est de la península Ibèrica es van succeir un seguit de processos molt importants en un lapse relativament curt de temps, com a mínim curt en termes prehistòrics. Els pobles assentats en aquestes terres van ser els primers de treballar el ferro, i també els primers de tractar amb uns comerciants arribats de l'altra banda de la Mediterrània, els fenicis. Els canvis experimentats en aquesta etapa s'han rastrejat en diversos jaciments arqueològics de l'Ebre, del Sénia i del Baix Aragó. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Garcia i Rubert, arqueòleg, doctor en Història per la Universitat de Barcelona, professor agregat de la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la UB. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/8/1647002738481.mp3 00:54:18 Capítol 913. Al llarg del segle XIX, una de les malalties que van estar molt presents a Catalunya en diverses onades d'epidèmies va ser el paludisme. Les zones més afectades van ser les comarques gironines al nord, i les terres humides dels deltes de l'Ebre i del Llobregat. Tot i la prevalença del còlera i la febre groga, el paludisme no era ni de bon tros una malaltia residual, sinó un tipus de febres tercianes que va posar a prova la professió mèdica de l'època. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Narcís Torrent, metge de l'Hospital Josep Trueta de Girona, autor de la tesi "Cartografia, pràctiques mèdiques i respostes socials a l'entorn del paludisme: Catalunya, segle XIX". Sun, 06 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 913. Al llarg del segle XIX, una de les malalties que van estar molt presents a Catalunya en diverses onades d'epidèmies va ser el paludisme. Les zones més afectades van ser les comarques gironines al nord, i les terres humides dels deltes de l'Ebre i del Llobregat. Tot i la prevalença del còlera i la febre groga, el paludisme no era ni de bon tros una malaltia residual, sinó un tipus de febres tercianes que va posar a prova la professió mèdica de l'època. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Narcís Torrent, metge de l'Hospital Josep Trueta de Girona, autor de la tesi "Cartografia, pràctiques mèdiques i respostes socials a l'entorn del paludisme: Catalunya, segle XIX". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/2/1646238940720.mp3 00:56:49 Capítol 912. La introducció de la patata com un aliment nou àmpliament estès entre la població entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX va ser un procés gradual que s'explica per diversos factors. Encara que tradicionalment s'havia apuntat a la intervenció de les elits, a Catalunya la pagesia més humil va tenir un paper decisiu a l'hora de difondre aquest tubercle arribat del continent americà com una part fonamental de la dieta. La patata va arribar abans a la taula de les classes populars que no pas a la de les classes dirigents. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Congost, doctora en Història i Catedràtica d'Història Econòmica de la Universitat de Girona, membre del Centre de Recerca d'Història Rural de Girona. Sat, 05 Mar 2022 06:00:00 +0200 Capítol 912. La introducció de la patata com un aliment nou àmpliament estès entre la població entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX va ser un procés gradual que s'explica per diversos factors. Encara que tradicionalment s'havia apuntat a la intervenció de les elits, a Catalunya la pagesia més humil va tenir un paper decisiu a l'hora de difondre aquest tubercle arribat del continent americà com una part fonamental de la dieta. La patata va arribar abans a la taula de les classes populars que no pas a la de les classes dirigents. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Congost, doctora en Història i Catedràtica d'Història Econòmica de la Universitat de Girona, membre del Centre de Recerca d'Història Rural de Girona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/2/1646238939729.mp3 00:54:38 Capítol 911. Un dels sistemes de comunicació a distància més importants i també més fugaços de la història va ser la telegrafia òptica. Era una tecnologia per la qual l'estat liberal espanyol del segle XIX, burgès i centralista, va apostar un pèl tard, després d'anys de dubtes i projectes frustrats, quan en altres països europeus ja es començava a instal·lar la telegrafia elèctrica. Fos com fos, la participació de científics i enginyers catalans en aquest procés va ser molt rellevant. Actualment, les restes de moltes de les torres de telegrafia òptica que es van aixecar aleshores en diferents comarques arreu de Catalunya constitueixen una part fonamental del patrimoni industrial català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, doctor en Història de la Tècnica i autor del llibre "La telegrafia òptica a Catalunya. Un complex sistema de comunicació". Sun, 27 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 911. Un dels sistemes de comunicació a distància més importants i també més fugaços de la història va ser la telegrafia òptica. Era una tecnologia per la qual l'estat liberal espanyol del segle XIX, burgès i centralista, va apostar un pèl tard, després d'anys de dubtes i projectes frustrats, quan en altres països europeus ja es començava a instal·lar la telegrafia elèctrica. Fos com fos, la participació de científics i enginyers catalans en aquest procés va ser molt rellevant. Actualment, les restes de moltes de les torres de telegrafia òptica que es van aixecar aleshores en diferents comarques arreu de Catalunya constitueixen una part fonamental del patrimoni industrial català. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa, doctor en Història de la Tècnica i autor del llibre "La telegrafia òptica a Catalunya. Un complex sistema de comunicació". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/7/1645632610975.mp3 00:53:45 Capítol 910. El camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria, a 170 quilòmetres de Viena, va ser on van anar a parar bona part dels exiliats de la Guerra Civil. En el moment de l'alliberament, hi malvivien uns 65.000 supervivents, i havien estat exterminades prop de 300.000 persones, entre ells molts presos republicans. Entre altres testimonis escrits de l'horror viscut als camps nazis, com els de Joaquim Amat-Piniella, Jorge Semprún i Primo Levi, hi ha les memòries de Joan Tarragó, un dels republicans que es va veure atrapat entre dues guerres i va acabar a Mauthausen. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Llibert Tarragó, periodista, fill de l'exili, francès i català, dialoga amb les memòries del seu pare, Joan Tarragó, al llibre "Heretar Mauthausen". Sat, 26 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 910. El camp de concentració nazi de Mauthausen, a Àustria, a 170 quilòmetres de Viena, va ser on van anar a parar bona part dels exiliats de la Guerra Civil. En el moment de l'alliberament, hi malvivien uns 65.000 supervivents, i havien estat exterminades prop de 300.000 persones, entre ells molts presos republicans. Entre altres testimonis escrits de l'horror viscut als camps nazis, com els de Joaquim Amat-Piniella, Jorge Semprún i Primo Levi, hi ha les memòries de Joan Tarragó, un dels republicans que es va veure atrapat entre dues guerres i va acabar a Mauthausen. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Llibert Tarragó, periodista, fill de l'exili, francès i català, dialoga amb les memòries del seu pare, Joan Tarragó, al llibre "Heretar Mauthausen". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/0/1645632910607.mp3 00:56:38 Capítol 909. Durant els anys setanta, Barcelona bullia d'iniciatives marcades per l'experimentació, la recerca de les arrels i la fusió de gèneres, però els mancava un espai que les aglutinés. Un local inaugurat al carrer d'Argenteria l'any 1973 per Víctor Jou, la sala Zeleste, es va convertir en la casa comuna d'infinitat de músics i bandes englobades en el que es va conèixer com l'Ona Laietana. Més enllà de ser una sala de concerts, Zeleste va obrir una oficina de management, una escola de música i un segell discogràfic, que van esdevenir cabdals en aquella Barcelona que emergia del franquisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àlex Gómez-Font, escriptor i fotògraf, autor dels llibres "Zeleste i la música laietana (Un passeig per la Barcelona musical dels setanta)" i "Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste". Sun, 20 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 909. Durant els anys setanta, Barcelona bullia d'iniciatives marcades per l'experimentació, la recerca de les arrels i la fusió de gèneres, però els mancava un espai que les aglutinés. Un local inaugurat al carrer d'Argenteria l'any 1973 per Víctor Jou, la sala Zeleste, es va convertir en la casa comuna d'infinitat de músics i bandes englobades en el que es va conèixer com l'Ona Laietana. Més enllà de ser una sala de concerts, Zeleste va obrir una oficina de management, una escola de música i un segell discogràfic, que van esdevenir cabdals en aquella Barcelona que emergia del franquisme. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Àlex Gómez-Font, escriptor i fotògraf, autor dels llibres "Zeleste i la música laietana (Un passeig per la Barcelona musical dels setanta)" i "Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/2/1645198839224.mp3 00:51:47 Capítol 908. L'últim rei de la dinastia catalanoaragonesa, Martí l'Humà, va morir el 31 de maig del 1410, als 54 anys, sense deixar descendència. Aquest decés, tan rellevant des del punt de vista polític i malgrat tot tan natural des del punt de vista biològic, atenent a l'esperança de vida de l'època medieval, s'ha vist envoltat de tota mena de rumors i llegendes. En realitat, la mort i les posteriors exèquies de Martí I demostren que va ser un procés natural i gradual, molt més prosaic del que s'ha interpretat posteriorment, i que el mateix rei era ben conscient del seu estat de salut. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Patrícia Santacruz, doctora en Història per la Universitat de Barcelona. Sat, 19 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 908. L'últim rei de la dinastia catalanoaragonesa, Martí l'Humà, va morir el 31 de maig del 1410, als 54 anys, sense deixar descendència. Aquest decés, tan rellevant des del punt de vista polític i malgrat tot tan natural des del punt de vista biològic, atenent a l'esperança de vida de l'època medieval, s'ha vist envoltat de tota mena de rumors i llegendes. En realitat, la mort i les posteriors exèquies de Martí I demostren que va ser un procés natural i gradual, molt més prosaic del que s'ha interpretat posteriorment, i que el mateix rei era ben conscient del seu estat de salut. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Patrícia Santacruz, doctora en Història per la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/5/1645199148457.mp3 00:53:12 Guió 907. L'expansió del comerç marítim mediterrani va propiciar, iniciat ja el segle XIII, l'aparició dels primers mapes a escala amb voluntat de donar una descripció precisa i realista de la Mediterrània i de l'Atlàntic nord-oriental. Aleshores se'n deien cartes de navegar, i avui les coneixem com a cartes portolanes. Van aparèixer a l'arc litoral que va de Pisa a Gènova, i poc després es van estendre cap a Mallorca i a Catalunya. Reflectien la quantitat ingent de dades geogràfiques sobre la conca mediterrània que s'havien pogut recollir al llarg del segle precedent, gràcies als nombrosos vaixells que l'havien travessada. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Pujades, tècnic d'investigació del Museu d'Història de Barcelona. Sun, 13 Feb 2022 15:00:00 +0200 Guió 907. L'expansió del comerç marítim mediterrani va propiciar, iniciat ja el segle XIII, l'aparició dels primers mapes a escala amb voluntat de donar una descripció precisa i realista de la Mediterrània i de l'Atlàntic nord-oriental. Aleshores se'n deien cartes de navegar, i avui les coneixem com a cartes portolanes. Van aparèixer a l'arc litoral que va de Pisa a Gènova, i poc després es van estendre cap a Mallorca i a Catalunya. Reflectien la quantitat ingent de dades geogràfiques sobre la conca mediterrània que s'havien pogut recollir al llarg del segle precedent, gràcies als nombrosos vaixells que l'havien travessada. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Pujades, tècnic d'investigació del Museu d'Història de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/9/1644597316095.mp3 00:53:29 Capítol 906. El 1778, Carles III va obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica, una més de les mesures pensades per acabar amb el monopoli comercial de què gaudia el port de Cadis des dels inicis de la colonització. Aquest fet va comportar la fundació d'una nova població a la zona de la Ràpita, fruit d'un pla urbanístic ambiciós. Tot i que les obres van quedar aturades per ordre de Carles IV el 1794, el nucli de població que s'havia instal·lat en aquella vila acabada de néixer i a mig fer va continuar vivint-hi gràcies a l'agricultura i la pesca. Aquell nucli es va anomenar Sant Carles de la Ràpita. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Noèlia Borràs, doctora cum laude en Història per la Universitat Rovira i Virgili, docent i cap d'estudis de l'Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. Sat, 12 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 906. El 1778, Carles III va obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica, una més de les mesures pensades per acabar amb el monopoli comercial de què gaudia el port de Cadis des dels inicis de la colonització. Aquest fet va comportar la fundació d'una nova població a la zona de la Ràpita, fruit d'un pla urbanístic ambiciós. Tot i que les obres van quedar aturades per ordre de Carles IV el 1794, el nucli de població que s'havia instal·lat en aquella vila acabada de néixer i a mig fer va continuar vivint-hi gràcies a l'agricultura i la pesca. Aquell nucli es va anomenar Sant Carles de la Ràpita. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Noèlia Borràs, doctora cum laude en Història per la Universitat Rovira i Virgili, docent i cap d'estudis de l'Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/8/1644597317185.mp3 00:54:38 Capítol 905. Des de la partició de l'illa d'Irlanda el 1921, la divisió entre els nacionalistes i els unionistes partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya va anar degenerant fins a esdevenir un dels conflictes polítics i militars més prolongats del segle XX. Des d'aleshores, amb alguns retocs jurídics, els sis comtats de l'Ulster van quedar sota domini britànic, mentre que la resta de l'illa esdevenia independent. La discriminació exercida sobre la població catòlica va provocar la reorganització de l'Exèrcit Republicà Irlandès, que des de la seva fundació, el 1919, va passar per moltes escissions: de totes, la que va guanyar més suport popular i es va convertir en majoritària va ser l'IRA provisional, constituït el 1970. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador', i Mireia Ros Domènech, doctora per la URV, i professora associada a la UB al Màster Dones, gènere i ciutadania; autora del llibre "Dones del moviment republicà irlandès. Her Majesty's Armagh Prison, 1971-1982". Sun, 06 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 905. Des de la partició de l'illa d'Irlanda el 1921, la divisió entre els nacionalistes i els unionistes partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya va anar degenerant fins a esdevenir un dels conflictes polítics i militars més prolongats del segle XX. Des d'aleshores, amb alguns retocs jurídics, els sis comtats de l'Ulster van quedar sota domini britànic, mentre que la resta de l'illa esdevenia independent. La discriminació exercida sobre la població catòlica va provocar la reorganització de l'Exèrcit Republicà Irlandès, que des de la seva fundació, el 1919, va passar per moltes escissions: de totes, la que va guanyar més suport popular i es va convertir en majoritària va ser l'IRA provisional, constituït el 1970. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador', i Mireia Ros Domènech, doctora per la URV, i professora associada a la UB al Màster Dones, gènere i ciutadania; autora del llibre "Dones del moviment republicà irlandès. Her Majesty's Armagh Prison, 1971-1982". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/7/1643806843876.mp3 00:54:55 Capítol 904. Els dirigents de la Revolta del 1868 contra Isabel II, la Gloriosa Revolució d'octubre, havien promès al poble que eliminarien els impostos de consum i les lleves obligatòries. Dos anys més tard, aquella promesa de deixar d'obligar els homes a anar a la guerra havia quedat en paper mullat. Al general Prim li calien més efectius per afrontar la guerra de Cuba, i el 30 de març del 1870 el govern liberal va aprovar un nou sorteig de quintes. Com que la crida a files es podia evitar amb una redempció en diners, a la pràctica els únics afectats per la llei eren els membres de les classes populars. Els primers dies del mes d'abril del 1870 es va iniciar una revolta contra aquesta injustícia clamorosa, la Revolta de les Quintes, que va tenir el punt més àlgid a la vila de Gràcia, i que va ser iniciada per les dones d'aquells que anaven al front a morir. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Carla Gràcia Mercadé, escriptora i autora del llibre "Set dies de gràcia". Sat, 05 Feb 2022 06:00:00 +0200 Capítol 904. Els dirigents de la Revolta del 1868 contra Isabel II, la Gloriosa Revolució d'octubre, havien promès al poble que eliminarien els impostos de consum i les lleves obligatòries. Dos anys més tard, aquella promesa de deixar d'obligar els homes a anar a la guerra havia quedat en paper mullat. Al general Prim li calien més efectius per afrontar la guerra de Cuba, i el 30 de març del 1870 el govern liberal va aprovar un nou sorteig de quintes. Com que la crida a files es podia evitar amb una redempció en diners, a la pràctica els únics afectats per la llei eren els membres de les classes populars. Els primers dies del mes d'abril del 1870 es va iniciar una revolta contra aquesta injustícia clamorosa, la Revolta de les Quintes, que va tenir el punt més àlgid a la vila de Gràcia, i que va ser iniciada per les dones d'aquells que anaven al front a morir. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Carla Gràcia Mercadé, escriptora i autora del llibre "Set dies de gràcia". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/1/7/1643805359571.mp3 00:55:36 Capítol 903. La història també la construeixen les personalitats discretes, humils i prudents, acostumades a quedar en segon pla però igualment imprescindibles per als personatges públics a qui donen suport. Aquest és el cas de Dalmau Costa, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya des de la fundació, que el 1932 va esdevenir el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i en esclatar la Guerra Civil també ho va ser de la Generalitat. Obligat a emprendre el camí de l'exili, Costa va haver de començar una nova vida a Mèxic, on també va demostrar ser tot un pioner de les relacions públiques. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Burillo, doctor en Comunicació Social per la UPF, llicenciat en Història de l'Art per la UAB i en Periodisme per la UPF. Autor del llibre "Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions". Sun, 30 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 903. La història també la construeixen les personalitats discretes, humils i prudents, acostumades a quedar en segon pla però igualment imprescindibles per als personatges públics a qui donen suport. Aquest és el cas de Dalmau Costa, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya des de la fundació, que el 1932 va esdevenir el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i en esclatar la Guerra Civil també ho va ser de la Generalitat. Obligat a emprendre el camí de l'exili, Costa va haver de començar una nova vida a Mèxic, on també va demostrar ser tot un pioner de les relacions públiques. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Lluís Burillo, doctor en Comunicació Social per la UPF, llicenciat en Història de l'Art per la UAB i en Periodisme per la UPF. Autor del llibre "Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/1/1643201139019.mp3 00:52:51 Capítol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'òpera, una de les formes d'oci més habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i després més estables. Se situaven a mig camí entre el número de circ i l'exhibició d'éssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fenòmens curiosos. Com en tantes altres capitals europees, en un moment en què els estàndards ètics eren diferents dels actuals, a Barcelona les barraques de fira es van anar estenent per tota la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric H. March, historiador, llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, autor del llibre "Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939". Sat, 29 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'òpera, una de les formes d'oci més habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i després més estables. Se situaven a mig camí entre el número de circ i l'exhibició d'éssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fenòmens curiosos. Com en tantes altres capitals europees, en un moment en què els estàndards ètics eren diferents dels actuals, a Barcelona les barraques de fira es van anar estenent per tota la ciutat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Enric H. March, historiador, llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, autor del llibre "Barcelona Freak Show. Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/4/1643201148442.mp3 00:56:39 Capítol 901. Ignasi de Loiola va viure a Manresa el 1522 un moment clau de la seva vida, lligat a la conversió cap a un cristianisme més profund. Qui havia estat un cavaller de la noblesa basca molt ben relacionat amb la cort castellana dels Reis Catòlics, acabaria sent pelegrí i fundador de la Companyia de Jesús. De camí cap a Terra Santa va passar per Montserrat i per Manresa. S'hi havia d'estar només uns dies, però finalment van ser onze mesos, entre març del 1522 i febrer del 1523. La gent que hi va conèixer i les vivències d'aquells mesos el van acompanyar tota la vida, i avui en dia a Manresa encara és possible resseguir molts dels llocs on va pregar i reflexionar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Riera, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Teologia. Durant vuit anys va ser superior i director del Centre d'Exercicis Espirituals de la Cova de Manresa i és autor del llibre "Manresa ignasiana, 500 anys. El pelegrí de Loiola i els jesuïtes". Sun, 23 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 901. Ignasi de Loiola va viure a Manresa el 1522 un moment clau de la seva vida, lligat a la conversió cap a un cristianisme més profund. Qui havia estat un cavaller de la noblesa basca molt ben relacionat amb la cort castellana dels Reis Catòlics, acabaria sent pelegrí i fundador de la Companyia de Jesús. De camí cap a Terra Santa va passar per Montserrat i per Manresa. S'hi havia d'estar només uns dies, però finalment van ser onze mesos, entre març del 1522 i febrer del 1523. La gent que hi va conèixer i les vivències d'aquells mesos el van acompanyar tota la vida, i avui en dia a Manresa encara és possible resseguir molts dels llocs on va pregar i reflexionar. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Riera, llicenciat en Filosofia i Lletres i en Teologia. Durant vuit anys va ser superior i director del Centre d'Exercicis Espirituals de la Cova de Manresa i és autor del llibre "Manresa ignasiana, 500 anys. El pelegrí de Loiola i els jesuïtes". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/6/1642604112769.mp3 00:55:59 Capítol 900. Al llarg del segle XI, en diversos llocs d'Europa, els poders polítics establerts van ser desafiats pels assalts d'algunes personalitats nobles. Al sud del comtat de Barcelona va tenir lloc una d'aquestes revoltes feudals entre l'any 1041 i el 1058. Mir Geribert, senyor de castells del Penedès, va qüestionar l'autoritat del comte Ramon Berenguer I. És un episodi més, i un de ben destacat, en un procés caracteritzat per una violència extrema que va conduir a la imposició del feudalisme arreu del continent, un canvi general de sistema que va resultar clau en la història occidental. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Lluch Bramon, coordinadora del Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona. Sat, 22 Jan 2022 06:00:00 +0200 Capítol 900. Al llarg del segle XI, en diversos llocs d'Europa, els poders polítics establerts van ser desafiats pels assalts d'algunes personalitats nobles. Al sud del comtat de Barcelona va tenir lloc una d'aquestes revoltes feudals entre l'any 1041 i el 1058. Mir Geribert, senyor de castells del Penedès, va qüestionar l'autoritat del comte Ramon Berenguer I. És un episodi més, i un de ben destacat, en un procés caracteritzat per una violència extrema que va conduir a la imposició del feudalisme arreu del continent, un canvi general de sistema que va resultar clau en la història occidental. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Rosa Lluch Bramon, coordinadora del Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/8/1642605016387.mp3 00:53:41 Capítol 899. La batalla més llarga i sagnant de tota la Guerra Civil va ser la de l'Ebre, una lluita prolongada entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938 que va desgastar els dos bàndols i va ocasionar milers de morts. La gestió sanitària de la batalla, la manera d'atendre i evacuar els ferits a la rereguarda, va esdevenir tan important com les tàctiques militars al front. De tot plegat ens n'ha quedat algun testimoni dels metges que van exercir una tasca humanitària en les pitjors condicions imaginables i van ajudar a salvar vides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Hervás i Puyal, metge i historiador, membre del Patronat de la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, que s'ha dedicat a investigar sobre la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, especialment durant la Guerra Civil. Sun, 16 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 899. La batalla més llarga i sagnant de tota la Guerra Civil va ser la de l'Ebre, una lluita prolongada entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938 que va desgastar els dos bàndols i va ocasionar milers de morts. La gestió sanitària de la batalla, la manera d'atendre i evacuar els ferits a la rereguarda, va esdevenir tan important com les tàctiques militars al front. De tot plegat ens n'ha quedat algun testimoni dels metges que van exercir una tasca humanitària en les pitjors condicions imaginables i van ajudar a salvar vides. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Carles Hervás i Puyal, metge i historiador, membre del Patronat de la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, que s'ha dedicat a investigar sobre la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, especialment durant la Guerra Civil. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/5/1641997559258.mp3 00:54:39 Capítol 898. No costa d'imaginar el profund antimilitarisme que va calar a Catalunya en els primers mesos de la Guerra Civil, en resposta al cop amb què una gran part de l'exèrcit espanyol havia desafiat la legalitat republicana. Malgrat tot, era evident que la manera de plantar cara al feixisme, en un moment d'excepcionalitat bèl·lica, també havia de ser militar. Amb aquest objectiu, la Generalitat va tirar endavant un centre de formació conegut com a Escola Popular de Guerra, de cara a instruir oficials i càrrecs intermedis d'una força armada capaç de passar dels combats de carrer al front. Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i coautor del llibre "L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme". Sat, 15 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 898. No costa d'imaginar el profund antimilitarisme que va calar a Catalunya en els primers mesos de la Guerra Civil, en resposta al cop amb què una gran part de l'exèrcit espanyol havia desafiat la legalitat republicana. Malgrat tot, era evident que la manera de plantar cara al feixisme, en un moment d'excepcionalitat bèl·lica, també havia de ser militar. Amb aquest objectiu, la Generalitat va tirar endavant un centre de formació conegut com a Escola Popular de Guerra, de cara a instruir oficials i càrrecs intermedis d'una força armada capaç de passar dels combats de carrer al front. Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i coautor del llibre "L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/8/1641997553988.mp3 00:58:21 Capítol 897. La manera en què ens casem, el que mengem o bevem, com li diem als mesos o als dies de la setmana... La nostra vida quotidiana està farcida d'influències del que ens sembla remot passat romà. Roma és literalment el bressol de la nostra cultura, començant per la llengua que parlem, i per molts altres costums i fets més anecdòtics. La petja cultural del món clàssic és molt intensa i forma part del que ara, en el segle XXI, nosaltres coneixem com la modernitat. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà de Llanza, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica emèrita d'Arqueologia de la UAB, membre adscrita de l'ICAC, autora del llibre "Ahir Roma, avui nosaltres". Sun, 09 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 897. La manera en què ens casem, el que mengem o bevem, com li diem als mesos o als dies de la setmana... La nostra vida quotidiana està farcida d'influències del que ens sembla remot passat romà. Roma és literalment el bressol de la nostra cultura, començant per la llengua que parlem, i per molts altres costums i fets més anecdòtics. La petja cultural del món clàssic és molt intensa i forma part del que ara, en el segle XXI, nosaltres coneixem com la modernitat. Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Isabel Rodà de Llanza, doctora en Filosofia i Lletres, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, catedràtica emèrita d'Arqueologia de la UAB, membre adscrita de l'ICAC, autora del llibre "Ahir Roma, avui nosaltres". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/9/1641387933193.mp3 00:53:49 Capítol 896. Durant l'inici de la industrialització al continent europeu, entre 1750 i 1850 aproximadament, un període que va canviar la història de la humanitat de manera decisiva, Catalunya va ser l'única economia de la zona mediterrània en què la manufactura moderna es va implantar amb força. Les causes d'aquesta ràpida adaptació al capitalisme industrial tenen a veure amb les estructures de distribució de la propietat i la riquesa i una cultura política basada en la negociació, entre altres factors. Tot plegat va fer possible, des de les últimes dècades del segle XVIII, un creixement econòmic català especialment accentuat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els orígens del miracle econòmic català". Sat, 08 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 896. Durant l'inici de la industrialització al continent europeu, entre 1750 i 1850 aproximadament, un període que va canviar la història de la humanitat de manera decisiva, Catalunya va ser l'única economia de la zona mediterrània en què la manufactura moderna es va implantar amb força. Les causes d'aquesta ràpida adaptació al capitalisme industrial tenen a veure amb les estructures de distribució de la propietat i la riquesa i una cultura política basada en la negociació, entre altres factors. Tot plegat va fer possible, des de les últimes dècades del segle XVIII, un creixement econòmic català especialment accentuat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon i Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els orígens del miracle econòmic català". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/2/1641388234228.mp3 00:54:34 Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny. Sun, 02 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 895. Des del segle XVI, un dels edificis més admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicació de tendències ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organització gòtica, en una ciutat en què el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Victòria, el 1856, es va arribar a proposar que la façana de la Casa Gralla es reconvertís en l'entrada d'unes galeries comercials, però el projecte no va prosperar. La casa va acabar sent enderrocada i esquarterada. El pati interior ha passat per diversos desmuntatges i reconstruccions, fins a la seva ubicació definitiva en un polígon industrial de l'Hospitalet de Llobregat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Judith Urbano, doctora en Història de l'Art per la UB, degana de la Facultat d'Humanitats de la UIC i investigadora principal del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/7/1640864425079.mp3 00:53:06 Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay. Sat, 01 Jan 2022 15:00:00 +0200 Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/9/1640864123695.mp3 00:57:41 Capítol 893. Napoleó Bonaparte és un dels grans noms de la història política i militar europea, un home que es va fer a si mateix i que va arribar a dalt de tot des de ben avall. El brillant estrateg i general que s'havia guanyat l'admiració de molts contemporanis com a últim garant dels valors republicans de la Revolució Francesa acabaria sent un emperador autoproclamat, temut pels plans de conquerir Europa de punta a punta i per la brutalitat dels mètodes que va fer servir per intentar aconseguir-ho. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Napoleó, la Revolució i els catalans". Sun, 26 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 893. Napoleó Bonaparte és un dels grans noms de la història política i militar europea, un home que es va fer a si mateix i que va arribar a dalt de tot des de ben avall. El brillant estrateg i general que s'havia guanyat l'admiració de molts contemporanis com a últim garant dels valors republicans de la Revolució Francesa acabaria sent un emperador autoproclamat, temut pels plans de conquerir Europa de punta a punta i per la brutalitat dels mètodes que va fer servir per intentar aconseguir-ho. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Gelonch, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Napoleó, la Revolució i els catalans". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/4/1639584058248.mp3 00:54:29 Capítol 892. A mitjans del segle XIX, entre 1853 i 1862, un projecte aixecat amb molts esforços en terres de ponent va esdevenir una de les obres d'enginyeria hidràulica més imponents de la història. El Canal d'Urgell, que va del Tossal a Montoliu de Lleida, s'estén al llarg de 144 quilòmetres de canal principal i 76 més de canal auxiliar. En el traçat destaca el túnel de Montclar, de gairebé cinc quilòmetres de longitud; durant un segle, el més llarg d'Europa. Centenars de pagesos, paletes i peons, alguns d'ells presos obligats a treballar, així com uns quants enginyers i empresaris, van protagonitzar una transformació del paisatge i la mentalitat del país, en un procés comparable, per la magnitud i els resultats assolits, a la conquesta de l'Oest americà. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, periodista, escriptor i guionista. Director del magazín La Mira i autor del llibre "Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal". Sat, 25 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 892. A mitjans del segle XIX, entre 1853 i 1862, un projecte aixecat amb molts esforços en terres de ponent va esdevenir una de les obres d'enginyeria hidràulica més imponents de la història. El Canal d'Urgell, que va del Tossal a Montoliu de Lleida, s'estén al llarg de 144 quilòmetres de canal principal i 76 més de canal auxiliar. En el traçat destaca el túnel de Montclar, de gairebé cinc quilòmetres de longitud; durant un segle, el més llarg d'Europa. Centenars de pagesos, paletes i peons, alguns d'ells presos obligats a treballar, així com uns quants enginyers i empresaris, van protagonitzar una transformació del paisatge i la mentalitat del país, en un procés comparable, per la magnitud i els resultats assolits, a la conquesta de l'Oest americà. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Francesc Canosa, periodista, escriptor i guionista. Director del magazín La Mira i autor del llibre "Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/6/1639583752467.mp3 00:55:53 Capítol 891. Una de les dictadures comunistes més longeves del segle XX va ser també una de les més severes. Entre el 1944 i la seva mort, el 1985, Enver Hoxha va governar Albània amb mà de ferro i una política de repressió constant de qualsevol mena de dissidència, interna o externa. Hoxha va ser un líder inflexible amb els adversaris ideològics i fidel al marxisme-leninisme ortodox, clarament alineat amb el bloc soviètic encapçalat per Stalin, però també capaç d'anar per lliure i combatre qualsevol temptació revisionista. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Xavier Baró, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor adjunt del Departament d'Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. Sun, 19 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 891. Una de les dictadures comunistes més longeves del segle XX va ser també una de les més severes. Entre el 1944 i la seva mort, el 1985, Enver Hoxha va governar Albània amb mà de ferro i una política de repressió constant de qualsevol mena de dissidència, interna o externa. Hoxha va ser un líder inflexible amb els adversaris ideològics i fidel al marxisme-leninisme ortodox, clarament alineat amb el bloc soviètic encapçalat per Stalin, però també capaç d'anar per lliure i combatre qualsevol temptació revisionista. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador i Xavier Baró, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i professor adjunt del Departament d'Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/8/4/1639583451948.mp3 00:57:10 Capítol 890. Entre el segle XVI i el XVIII, gairebé cada capella i altar de cada església de Catalunya va acabar presentant als fidels un nou retaule, fet normalment de fusta d'àlber blanc que era daurada i policromada posteriorment. En molts casos substituïen els antics retaules baixmedievals, la majoria en mal estat de conservació. L'estudi dels retaules concebuts en l'època moderna reflecteix les creences, les expectatives, les pors i les ànsies dels catalans d'aquell moment. Són centenars de retaules, entre els quals en destaquen alguns d'impressionants, ja sigui per l'aspecte sumptuós i monumental, per la finor dels treballs o pel fet de tenir un disseny ben original. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joan Bosch, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Girona, professor de la Universitat de Girona i director tècnic de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, el CERCA. Sat, 18 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 890. Entre el segle XVI i el XVIII, gairebé cada capella i altar de cada església de Catalunya va acabar presentant als fidels un nou retaule, fet normalment de fusta d'àlber blanc que era daurada i policromada posteriorment. En molts casos substituïen els antics retaules baixmedievals, la majoria en mal estat de conservació. L'estudi dels retaules concebuts en l'època moderna reflecteix les creences, les expectatives, les pors i les ànsies dels catalans d'aquell moment. Són centenars de retaules, entre els quals en destaquen alguns d'impressionants, ja sigui per l'aspecte sumptuós i monumental, per la finor dels treballs o pel fet de tenir un disseny ben original. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Joan Bosch, doctor en Història de l'Art per la Universitat de Girona, professor de la Universitat de Girona i director tècnic de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, el CERCA. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/7/6/1639583153267.mp3 00:54:33 Capítol 889. Com a tantes altres grans ciutats europees, a partir del segle XIV, en el context de canvi climàtic que va donar inici al període de refredament conegut com a petita edat del gel, les autoritats municipals de Barcelona van haver de començar a esforçar-se perquè no faltessin els aliments bàsics als seus habitants, en relació estreta amb les rutes comercials del territori. Aquesta va ser una de les tasques principals del Consell de Cent, la institució de govern municipal que havia estat creada l'any 1249, i que va gestionar en bona part l'abastiment de la ciutat i algunes altres polítiques assistencials pensades per a les classes més desafavorides, fins a la seva abolició, el setembre del 1714. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Pujades, un dels comissaris de l'exposició "Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut" i tècnic d'investigació del Museu d'Història de Barcelona. Sun, 12 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 889. Com a tantes altres grans ciutats europees, a partir del segle XIV, en el context de canvi climàtic que va donar inici al període de refredament conegut com a petita edat del gel, les autoritats municipals de Barcelona van haver de començar a esforçar-se perquè no faltessin els aliments bàsics als seus habitants, en relació estreta amb les rutes comercials del territori. Aquesta va ser una de les tasques principals del Consell de Cent, la institució de govern municipal que havia estat creada l'any 1249, i que va gestionar en bona part l'abastiment de la ciutat i algunes altres polítiques assistencials pensades per a les classes més desafavorides, fins a la seva abolició, el setembre del 1714. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Pujades, un dels comissaris de l'exposició "Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut" i tècnic d'investigació del Museu d'Història de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/7/1639136428376.mp3 00:54:50 Capítol 888. El maig del 1843 s'havien anat estenent per la Península Ibèrica diversos moviments contraris al general Baldomero Espartero, regent de la reina Isabel II, la majoria de caràcter moderat. A Barcelona, entre el setembre i el novembre d'aquell any, la revolta va tenir un caràcter més social, va ser un aixecament progressista radical i molt heterogeni. Els sectors progressistes, aliats amb les classes populars, protestaven contra una societat classista i desigual, i reclamaven que es cobrissin les necessitats bàsiques. D'aquí ve el nom de la revolució, que va prendre com a referent el mot caló "jamar" -és a dir, "menjar"- i va ser coneguda popularment com "la Jamància". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Núria Miquel, doctoranda en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora del llibre "La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames". Sat, 11 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 888. El maig del 1843 s'havien anat estenent per la Península Ibèrica diversos moviments contraris al general Baldomero Espartero, regent de la reina Isabel II, la majoria de caràcter moderat. A Barcelona, entre el setembre i el novembre d'aquell any, la revolta va tenir un caràcter més social, va ser un aixecament progressista radical i molt heterogeni. Els sectors progressistes, aliats amb les classes populars, protestaven contra una societat classista i desigual, i reclamaven que es cobrissin les necessitats bàsiques. D'aquí ve el nom de la revolució, que va prendre com a referent el mot caló "jamar" -és a dir, "menjar"- i va ser coneguda popularment com "la Jamància". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Núria Miquel, doctoranda en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora del llibre "La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/5/7/1639135831775.mp3 00:52:52 Capítol 887. El 4 de novembre del 1926, la gendarmeria francesa va avortar un intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir, en què havien participat centenars d'independentistes catalans i un grup considerable d'antifeixistes italians. Aquell intent de revolta armada en resposta a la dictadura del general Primo de Rivera, abans que res un gest de dignitat, va posar les bases del mite d'un home que als seixanta-set anys havia passat de ser tinent coronel de l'exèrcit espanyol a liderar l'independentisme a Catalunya. Amb l'aixecament de Prats de Molló, Francesc Macià, l'Avi, va donar un pas decisiu en la seva trajectòria. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Giovanni Cattini, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Bolonya i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, autor del llibre "L'aixecament de Prats de Molló", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". Sun, 05 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 887. El 4 de novembre del 1926, la gendarmeria francesa va avortar un intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló, a la comarca del Vallespir, en què havien participat centenars d'independentistes catalans i un grup considerable d'antifeixistes italians. Aquell intent de revolta armada en resposta a la dictadura del general Primo de Rivera, abans que res un gest de dignitat, va posar les bases del mite d'un home que als seixanta-set anys havia passat de ser tinent coronel de l'exèrcit espanyol a liderar l'independentisme a Catalunya. Amb l'aixecament de Prats de Molló, Francesc Macià, l'Avi, va donar un pas decisiu en la seva trajectòria. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Giovanni Cattini, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Bolonya i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, autor del llibre "L'aixecament de Prats de Molló", de la col·lecció "Dies que han fet Catalunya". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/0/1638370534204.mp3 00:55:06 Capítol 886. Durant l'alta edat mitjana, la pèrdua de bens i de la pròpia llibertat, o bé l'exili, es van considerar mesures més efectives per respondre pels crims que no pas la pena de mort. És a partir del segle XII, amb l'aval del dret romà i de la doctrina de l'Església, que aquest tipus de càstig definitiu s'incorpora als codis legals arreu d'Europa i se n'estén l'acceptació social. A Catalunya, l'aplicació de la pena de mort als diversos territoris proporciona una bona fotografia de l'estructura política i social de la baixa edat mitjana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i amb Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Cuyo, a l'Argentina. És autor del llibre "La pena de mort a la Catalunya baixmedieval". Sat, 04 Dec 2021 15:00:00 +0200 Capítol 886. Durant l'alta edat mitjana, la pèrdua de bens i de la pròpia llibertat, o bé l'exili, es van considerar mesures més efectives per respondre pels crims que no pas la pena de mort. És a partir del segle XII, amb l'aval del dret romà i de la doctrina de l'Església, que aquest tipus de càstig definitiu s'incorpora als codis legals arreu d'Europa i se n'estén l'acceptació social. A Catalunya, l'aplicació de la pena de mort als diversos territoris proporciona una bona fotografia de l'estructura política i social de la baixa edat mitjana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i amb Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida i doctor honoris causa per la Universitat Nacional de Cuyo, a l'Argentina. És autor del llibre "La pena de mort a la Catalunya baixmedieval". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/9/9/1638369943099.mp3 00:54:18 Capítol 885. No és gaire habitual que un poeta sigui conegut i llegit per un públic ampli, i més en vida. Es pot considerar un fet excepcional. Per la qualitat de l'obra i de l'ús que feia de la llengua, per una profunda humanitat, i per la capacitat de mostrar-se sempre pròxim al poble, Miquel Martí i Pol, un dels poetes catalans més importants del segle XX, entraria en aquesta categoria d'artista admirat i estimat per la gent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Aulet, professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en poesia catalana del segle XX. Sun, 28 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 885. No és gaire habitual que un poeta sigui conegut i llegit per un públic ampli, i més en vida. Es pot considerar un fet excepcional. Per la qualitat de l'obra i de l'ús que feia de la llengua, per una profunda humanitat, i per la capacitat de mostrar-se sempre pròxim al poble, Miquel Martí i Pol, un dels poetes catalans més importants del segle XX, entraria en aquesta categoria d'artista admirat i estimat per la gent. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Aulet, professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en poesia catalana del segle XX. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/0/1637760007600.mp3 00:57:02 Capítol 884. El divendres 22 de novembre del 1963, durant una desfilada a Dallas, era abatut a trets John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units. L'autor material de l'atemptat va ser Lee Harvey Oswald, però encara avui ningú no ha pogut aclarir del cert si hi havia una conspiració més gran al darrere, i quins eren els motius d'aquest magnicidi. El magnicidi del president va ser el prolegomen de l'assassinat del seu germà, Robert, anys després, que semblava destinat a ocupar el mateix càrrec. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB i redactor de Política a Nació Digital. Sat, 27 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 884. El divendres 22 de novembre del 1963, durant una desfilada a Dallas, era abatut a trets John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units. L'autor material de l'atemptat va ser Lee Harvey Oswald, però encara avui ningú no ha pogut aclarir del cert si hi havia una conspiració més gran al darrere, i quins eren els motius d'aquest magnicidi. El magnicidi del president va ser el prolegomen de l'assassinat del seu germà, Robert, anys després, que semblava destinat a ocupar el mateix càrrec. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Pep Martí Vallverdú, periodista i llicenciat en Història Contemporània per la UAB i redactor de Política a Nació Digital. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/4/8/1637760008984.mp3 00:55:58 Capítol 883. En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent una de les aportacions més importants de la física contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC. Sun, 21 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 883. En comptades ocasions, hi ha científics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el món que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del món amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys després, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent una de les aportacions més importants de la física contemporània. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Xavier Roqué, doctor en Història de la Ciència, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Història de la Ciència, IHC. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/2/6/1637154614762.mp3 00:55:49 Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, després de Macià i Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes memòries que condensen totes les experiències viscudes en un context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a l'exili", editat per Viena. Sat, 20 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys més durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, després de Macià i Companys, la rellevància de la seva figura històrica és poc coneguda. Només dos anys després de finalitzar una presidència dramàtica, desproveïda de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a França, va escriure unes memòries que condensen totes les experiències viscudes en un context de repressió del catalanisme polític, de republicanisme fallit, de Guerra Civil i de fugida del país en plena Segona Guerra Mundial. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Gaitx Moltó, historiador, responsable de la Gestió Documental i l'Arxiu de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i curador de l'edició de "Josep Irla i Bosch. Memòries d'un president a l'exili", editat per Viena. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/0/1637154612003.mp3 00:56:27 Capítol 881. Abans de l'arribada de les potències europees a través de la ruta oberta per Cristòfor Colom, a Amèrica hi havia imperis tan importants com l'inca i l'asteca. Aquestes societats precolombines estaven molt avançades en aspectes com ara l'agricultura, l'urbanisme, l'arquitectura, els coneixements científics i l'enginyeria. I la mostra més impressionant de tot això es pot trobar a la capital fastuosa dels asteca-mexica, un poble de guerrers: Tenochtitlan, l'actual Ciutat de Mèxic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Meritxell Tous, doctora i professora d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona. Sun, 14 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 881. Abans de l'arribada de les potències europees a través de la ruta oberta per Cristòfor Colom, a Amèrica hi havia imperis tan importants com l'inca i l'asteca. Aquestes societats precolombines estaven molt avançades en aspectes com ara l'agricultura, l'urbanisme, l'arquitectura, els coneixements científics i l'enginyeria. I la mostra més impressionant de tot això es pot trobar a la capital fastuosa dels asteca-mexica, un poble de guerrers: Tenochtitlan, l'actual Ciutat de Mèxic. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Meritxell Tous, doctora i professora d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/6/4/1636546517746.mp3 00:55:06 Capítol 880. A inicis del segle XVI, dos segles després del retorn de Marco Polo a Europa, arriben a les costes xineses els primers vaixells mercants portuguesos, i amb ells, els missioners cristians. En la missió d'evangelitzar i convertir a la fe catòlica, els missioners estaven disposats a fer el que fos necessari per aconseguir-ho. Els membres de la Companyia de Jesús, fundada el 1534 per Ignasi de Loiola, van arribar per primera vegada a la Xina cinquanta anys després, el 1582. Aquests pioners van actuar com a corretja transmissora entre dues civilitzacions, sobretot al segle XVII. A banda de predicar, els missioners jesuïtes van traduir llibres cristians al xinès i van ser els primers a difondre la cultura xinesa a l'Europa moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la Universitat Pompeu Fabra. Sat, 13 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 880. A inicis del segle XVI, dos segles després del retorn de Marco Polo a Europa, arriben a les costes xineses els primers vaixells mercants portuguesos, i amb ells, els missioners cristians. En la missió d'evangelitzar i convertir a la fe catòlica, els missioners estaven disposats a fer el que fos necessari per aconseguir-ho. Els membres de la Companyia de Jesús, fundada el 1534 per Ignasi de Loiola, van arribar per primera vegada a la Xina cinquanta anys després, el 1582. Aquests pioners van actuar com a corretja transmissora entre dues civilitzacions, sobretot al segle XVII. A banda de predicar, els missioners jesuïtes van traduir llibres cristians al xinès i van ser els primers a difondre la cultura xinesa a l'Europa moderna. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Dolors Folch, professora d'Història de la Xina a la Universitat Pompeu Fabra. no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/3/4/1636547421243.mp3 00:56:00 Capítol 879. Durant bona part del franquisme, un dels destins més temuts pels opositors de la dictadura va ser Via Laietana, el nom popular de la comissaria principal de la policia franquista a Barcelona. Anar a parar a la comissaria que es troba encara avui en aquella artèria clau de la ciutat era sinònim de dolor i patiment. Des dels anys 40 i fins ben entrats els 70, la comissaria de Via Laietana es va mantenir com una maquinària molt ben greixada de repressió i tortura sistemàtica, inspirada en els mètodes de la Gestapo nazi. L'edifici era la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, també coneguda com a Brigada PoliticoSocial, la policia secreta del règim, el lloc on es concentraven alguns dels agents més sàdics i despietats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista, autor del llibre "Memòria de la resistència antifranquista". Sun, 07 Nov 2021 15:00:00 +0200 Capítol 879. Durant bona part del franquisme, un dels destins més temuts pels opositors de la dictadura va ser Via Laietana, el nom popular de la comissaria principal de la policia franquista a Barcelona. Anar a parar a la comissaria que es troba encara avui en aquella artèria clau de la ciutat era sinònim de dolor i patiment. Des dels anys 40 i fins ben entrats els 70, la comissaria de Via Laietana es va mantenir com una maquinària molt ben greixada de repressió i tortura sistemàtica, inspirada en els mètodes de la Gestapo nazi. L'edifici era la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, també coneguda com a Brigada PoliticoSocial, la policia secreta del règim, el lloc on es concentraven alguns dels agents més sàdics i despietats. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista, autor del llibre "Memòria de la resistència antifranquista". no https://audios.ccma.cat/multimedia/mp3/0/5/1635955520550.mp3 00:56:35